És el que passa a ser una sortida com la d'aquest divendres, on entre les prèvies, i les posteriors a la sortida tripliquen el temps del que ha estat la sortida.
Una nocturna per si sola ja té una component d'emoció perquè rodar de nit no és el què normalment fem, i la nit si rodes sempre de dia, imposa un cert temor, no si rodes molt agrupat, sí, si quedes enrere o rodes sol.
És normal, hem estat devorats a les nit durant milers d'anys, i genèticament és la nostra marca, no som caçadors nocturns, és la nostra realitat. De fet ara som els mateixos depredadors diürns amb una muda més o menys adaptada a cada humà, muda de persones civilitzades, però a sota d'aquesta muda s'hi guarda un esperit de supervivència 100% intacte.
Aquests elements són els que d'entrada marquen les prèvies a una nocturna, quants cops no he sentit de bikers referents del MTB, entre d'ells en Colorado, "
és que no hi veig el què a sortir de nit", per a mi sortir de nit és una aventura com poques pel fet de que les mateixes zones de cada dia, fetes de nit passen a ser recorreguts totalment inèdits i això quan ja fa temps que rodes és un element més que suma a gaudir del que m'agrada, com és volar amb el meu Drac.
Aquest cop el vol és nocturn, jo no tinc visió nocturna, el meu Drac sí, té doble visió nocturna.
Quina llum que fa el conjunt Sigma Powerled i Karma, al manillar i al casc respectivament, a màxima potència fa que m'oblidi que és de nit. Senzillament, la millor garantia que és un conjunt que funciona és la realitat que fa dos anys que hi rodem, rodar entrant a la nit i entre ella és una normalitat a casa, aquesta és la millor referència.
Això sí amb el conjunt de llums, com us he esmentat, no un de sol, i sempre amb molt de compte amb el Karma del casc que té tendència a quedar enganxat a les branques de les zones més tancades. El del manillar per la visió a mig camp, el del casc per a les baixades per definir bé els primers metres i imprescindible pels girs de baixada més tancats.
En aquesta ocasió el recorregut ha estat molt emocionant, jo diria que més que això, podria dir que els corriols seleccionats són els que han de ser perquè un grup de bikers BiciOci's que supera la vintena surtin de nit sense haver d'aturar-se ara sí, ara també per caigudes o problemes varis, això que sembla fàcil, és un art.
Perquè això sigui art, en Narcís ha fet prèviament el recorregut per comprovar que tot està al seu lloc, que no s'ha tapat cap corriol, jo ho tenia clar, la Betty també, i així m'ho va esmentar, en veure el nou track de darrera hora, "
en Narcís ha sortit dijous per refer la ruta", la Betty també em va dir el perquè.
I la veritat un cop parlat amb en Narcís, veure que s'organitza una nocturna amb una ruta i que al veure que el grup cada cop és més nombrós i modificar el circuït perquè el nivell de dificultat sigui assumible per a cada un dels integrants de la sortida és senzillament genial, perquè marca clarament la intenció dels seus organitzadors, "
que tots, des del primer fins al darrer s'ho passin d'allò més bé", això és mtb, això sí és mtb.
Gràcies Xavi, el nostre home GT, gràcies BH, gràcies Pivot 429, gràcies Colorado, sense aquests "
Mootss", sense aquests noms de persones, aquest recorregut de divendres no seria. Aquesta qüestió va sortir al sopar de després de la nocturna, crec recordar, "
com un biker de tan lluny és a BiciOci?" i la contesta a grans trets va ser aquesta que esmento.
Qui m'hauria dit a mi, que d'una consulta de fa mesos a BH, per la Pivot 429 per part d'en Colorado, jo estaria pedalant un altre cop pel Gironès, és senzillament increïble, i dit això, ara em ve al cap que el meu manillar Moots també està venint sense haver confirmat la fàbrica l'acceptació de les característiques d'aquest, és més el van denegar, serà la mateixa situació que la 429, i així acabarem a la casa Moots d'aquí a uns mesos?
Les grans situacions venen de llavors que germinen sí, i això amics meus és el que les fa grans, per gaudir has de collir, però primer de tot has de sembrar el que vols recol.lectar, i a aquest espai, el que cerquem és sembrar llavors de benestar i bones sensacions entre bikers de tot el món, per recollir fruits de bones sensacions i millor benestar entre bikers de tot el món.
La ruta d'aquesta nocturna, els bikers, l'entorn, els ideals, una temperatura perfecte, unes escalades antològiques, unes baixades úniques. Uns corriols de pujada, d'una duresa important, renoi, renoi, renoi, per sort en Jordi és el meu guarda i custòdia, "
Jordi persones com tu fan millor aquest món", com puja de bé aquest biker, sempre tancant el grup, però és que no puc deixar d'esmentar com baixa, i no és una opinió escrita a la lleugera, baixa ràpid i tant, però és com baixa el que el fa gran, no la velocitat que també, quan faig referència a baixar, el millor baixador que he vist, i l'he vist perquè sortíem de nit i el meu Powerled a 80 m. encara seguia la seva estela i no pas jo.
Andreu, què puc dir, millor res, no podria millorar el que compartim entre 29", SS i rígida, no cal dir res més, oi que no?
En Tibau darrera, ell sempre hi és "
tibant" la corda.
David, quines converses mentre fèiem la ruta. Estic "
lleugerament" emocionat, i ho dic així per ser prudent, aquest espai és molt freqüentat i compartir-hi és en certa manera un petit altaveu al món, i el món és molt petit, però això sí que ho puc dir, gràcies David.
Narcís, el to, bona part d'aquest fons tan sensacional té el teu segell. Quin saber estar, les bones formes, les bones maneres sempre donen resultats en forma de bones amistats i millors moments. Quina tranquil.litat rodar per aquests paratges guiats per un biker sòlid com pocs.
Una pujada mítica, la que hem fet aquesta nit, la pre test SS-Guilleries, el lloc on en David pondera seriosament el seu estat de forma, un lloc d'història que pertany a aquests bikers de Salt des de fa molts anys.
Després de la corriolada, tornada planera, enèrgica, plena de somriures, el que va venir després, el sopar, era el que cal per fer una bona cloenda. Esmentar l'aniversari de la Cristina, on aquest va tenir la celebració amb Cava.
No vull deixar d'esmentar, el nivell que té aquest grup gironí, un ritme que per a mi és molt exigent, un nivell escalant i baixant molt elevat, però és com tot, "si no vols pols no vagis a l'era", i darrera de vint bikers hi ha molta pols, certament.
MTB, MTB, MTB.
No són a remarcar els quilòmetres, ni el desnivell, ni les eines, ni l'aigua, ni l'alimentació, ni l'equipament.
Quin detall el del Pacu Guilleries, quin detall.
