Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nocturna a Salt.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nocturna a Salt.. Mostrar tots els missatges

dimecres, de juliol 11, 2012

Quan la nocturna té molts ocells


Una nocturna de molta volada, molts bikers, molts.


Un pas inicial senyorial. 

Una ruta marcada pel nombre d'assistents.


Poques incidències a remarcar.

Una anada de MTB, divertida, coneguda des del 2009. També és veritat que sol i de nit no podria fer-la.

Un pas per l'antiga caserna, curiós.

Equipat d'estiu, i tornant amb la Lite.

Una nocturna fresca, que va venir després d'una pedalada al mig dia amb en Brutu i en Narcís, jo diria que en podria dir càlida, molt càlida, a on el meu ritme va ser de menys a molt menys, no per res, sí per prudència.

Una paraula clau SSEC, la del 2013, que és el circuit a on Narcís ens va portar.

Una Pepsi de tornada motiu de somriures, mtb, mtb, mtb.

Incidències al mig dia, Ikon de 26" punxat, res més, millor dit tallat.

MTB, MTB, MTB. 


Si els Dracs han quedat enrere, cal girar cua i anar-los a buscar.

dimarts, de juliol 10, 2012

Quan la nit ens fa grans

Vull dir que a una sortida com aquesta, una nocturna a Salt de la mà de BO, et fa pensar.

Som lluny de casa nosaltres, una caiguda, si no té conseqüències no implica cap problema, però si en té la logística no en té res de senzilla, fins ara no ha passat, no que caigui que sí que ha passat, si no que tingui conseqüències importants, això no ha passat.

A aquesta sortida vaig caure, pel que em va esmentar en Mateu, per portar la pressió massa baixa dels pneumàtics, i aquest cop he de donar-l'hi la raó, l'Ardent va mostrar una flexió acusada al gir,  tant que les fulles dels arbres van quedar atrapades entre el pneumàtic i la llanta.

Ara rodo a més pressió, ja us en detallaré en psi.

La nocturna a BO va venir precedida d'una jornada més curta, no hi érem al matí, tampoc a l'hora de dinar, sí a la tarda.

Molta xerinola, activitat, moviment, la crisi s'ha acabat, mtb, mtb, mtb.

Trafach, Brutu, Mateu, Narcís, nosaltres, i molts bikers més, una tarda divertida és això, una tarda divertida, oi que sí?


Hi ha dies per tot, certament, i nosaltres a la nocturna per un petit imprevist vàrem haver de torna cap a Salt, no passa res, hi ha més dies, d'entrada, hi ha més nocturnes, d'entrada, dic d'entrada, perquè no se sap mai, oi que no?


Un Egg Beater va salvar a un Candy, no sempre serà així, bàsicament perquè exhaurirem la vida dels Egg Beaters SL que tenim i passarem a Shimano un altre cop, és d'on venim, és a on tornem.

Els 4Ti són morts, i d'aquí a uns milers de quilòmetres els SL també, així que quan això passi directes a Shimano.


Una tornada diferent, certament.


Quan repeteixes una tornada la fas més teva, som així, el pas en diferents ocasions pel mateix lloc fa que et sentis més proper, és evident que tot ha d'anar de cara perquè tot camini, però que no sigui el primer cop ajuda a sentir-te bé.

Després d'aquest retorn, podríem dir diferent, una arribada a Salt també diferent.

Després d'una bona estona, degustant una cervesa freda, l'arribada esperada de la resta del grup de bikers, arribada de bikers molt contents, molt, i això ens ho va compensar tot.

Després del sopar tornada cap a casa, crec recordar que quasi noranta quilòmetres, segur que sí, noranta. Una tornada de noranta quilòmetres dóna per comentar una estona, una estona.

El què no ajuda a sentir-te bé, gens, és la tornada per la NII, el tram de Girona a Tordera de nit és realment decebedor, molt decebedor, i les converses en passar-hi millor no publicar-les al Blog, no pels termes, en cap cas, sí per la tristor d'elles mateixes.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu, aigua poca, menjar cap.

Eines, les de sempre. 

Incidències remarcables, cap. 

Quilòmetres i desnivell sense rellevància.

MTB, MTB, MTB.

Una jornada de MTB.

divendres, de juny 22, 2012

Parlem de pedalar.

Preparant la crònica de la nocturna d'ahir.

Una cosa us puc avançar, que lluny que està Salt dels Àngels, o millor dit a l'inrevés, que lluny els Àngels de Salt.

MTB, MTB, MTB.

Una aventura diferent, pel fet que rodar de nit fa que la sortida de MTB agafi una seqüència de sensacions molt i molt diferent de la que per posar un exemple, vàrem fer també ahir al mig dia.

De fet la crònica serà del dia BO, i no específicament de la nocturna, que també, mtb, mtb, mtb.

dijous, de juny 21, 2012

diumenge, de maig 22, 2011

Nocturna a Salt: Quan pedalar deixa de ser pedalar.

És el que  passa a ser una sortida com la d'aquest divendres, on entre les prèvies, i les posteriors a la sortida tripliquen el temps del que ha estat la sortida.


Una nocturna per si sola ja té una component d'emoció perquè rodar de nit no és el què normalment fem, i la nit si rodes sempre de dia, imposa un cert temor, no si rodes molt agrupat, sí, si quedes enrere o rodes sol.


És normal, hem estat devorats a les nit durant milers d'anys, i genèticament és la nostra marca, no som caçadors nocturns, és la nostra realitat. De fet ara som els mateixos depredadors diürns amb una muda més o menys adaptada a cada humà, muda de persones civilitzades,  però a sota d'aquesta muda s'hi guarda un esperit de supervivència 100% intacte.

Aquests elements són els que d'entrada marquen les prèvies a una nocturna, quants cops no he sentit de bikers  referents del MTB, entre d'ells en Colorado, "és que no hi veig el què a sortir de nit", per a mi sortir de nit és una aventura com poques pel fet de que les mateixes zones de cada dia, fetes de nit passen a ser recorreguts totalment inèdits i això quan ja fa temps que rodes és un element més que suma a gaudir del que m'agrada, com és volar amb el meu Drac.

Aquest cop el vol és nocturn, jo no tinc visió nocturna, el meu Drac sí, té doble visió nocturna.

Quina llum que fa el conjunt  Sigma Powerled i Karma, al manillar i al casc respectivament, a màxima potència fa que m'oblidi que és de nit. Senzillament, la millor garantia que és un conjunt que funciona és la realitat que fa dos anys que hi rodem, rodar entrant a la nit i entre ella és una normalitat a casa, aquesta és la millor referència.

Això sí amb el conjunt de llums,  com us he esmentat, no un de sol,  i sempre amb molt de compte amb el Karma del casc que té tendència a quedar enganxat a les branques de les zones més tancades. El del manillar per la visió a mig camp, el del casc per a les baixades per definir bé els  primers metres  i imprescindible pels girs de baixada més tancats.

En aquesta ocasió el recorregut ha estat molt emocionant, jo diria que més que això, podria dir que els corriols seleccionats són els que han de ser perquè un grup de bikers BiciOci's que supera la vintena surtin de nit sense haver d'aturar-se ara sí, ara també per caigudes o problemes varis, això que sembla fàcil, és un art.

Perquè això sigui art,  en Narcís ha fet prèviament el recorregut per comprovar que tot està al seu lloc, que no s'ha tapat cap corriol, jo ho tenia clar, la Betty també, i així m'ho va esmentar, en veure el nou track de darrera hora, "en Narcís ha sortit dijous per refer la ruta", la Betty també em va dir el perquè.

I la veritat un cop parlat amb en Narcís, veure que s'organitza una nocturna amb una ruta i que al veure que el grup cada cop és més nombrós i modificar el circuït perquè el nivell de dificultat sigui assumible per a cada un dels integrants de la sortida és senzillament genial, perquè marca clarament la intenció dels seus organitzadors, "que tots, des del primer fins al darrer s'ho passin d'allò més bé", això és mtb, això sí és mtb.


Gràcies Xavi, el nostre home GT, gràcies BH, gràcies Pivot 429, gràcies Colorado, sense aquests "Mootss", sense aquests noms de persones, aquest recorregut de divendres no seria. Aquesta qüestió va sortir al sopar de després de la nocturna, crec recordar, "com un biker de tan lluny és a BiciOci?" i la contesta a grans trets va ser aquesta que esmento.

Qui m'hauria dit a mi, que d'una consulta de  fa mesos a BH, per la Pivot 429 per part d'en Colorado, jo estaria pedalant un altre cop pel Gironès, és senzillament increïble, i dit això, ara em ve al cap que el meu manillar Moots també està venint sense haver confirmat la fàbrica l'acceptació de les característiques d'aquest, és més el van denegar, serà la mateixa situació que la 429, i així acabarem a la casa Moots d'aquí a uns mesos?

 
Les grans situacions venen de llavors que germinen sí, i això amics meus és el que les fa grans, per gaudir has de collir, però primer de tot has de sembrar el que vols recol.lectar, i a aquest espai, el que cerquem és sembrar llavors de  benestar i bones sensacions entre bikers de tot el món, per recollir fruits de bones sensacions i millor benestar entre bikers de tot el món.


La ruta d'aquesta nocturna, els bikers, l'entorn, els ideals, una temperatura perfecte, unes escalades antològiques, unes baixades úniques. Uns corriols de pujada, d'una duresa important, renoi, renoi, renoi, per sort en Jordi és el meu guarda i custòdia, "Jordi persones com tu fan millor aquest món", com puja de bé aquest biker, sempre tancant el grup,  però és que no puc deixar d'esmentar com baixa, i no és una opinió escrita a la lleugera, baixa ràpid i tant, però és com baixa el que el fa gran, no la velocitat que també, quan faig referència a baixar, el millor baixador que he vist, i l'he vist perquè sortíem de nit i el meu Powerled a 80 m. encara seguia la seva estela i no pas jo.


Andreu, què puc dir, millor res, no podria millorar el que compartim entre 29", SS i rígida, no cal dir res més, oi que no?

En Tibau darrera, ell sempre hi és "tibant" la corda.


David, quines converses mentre fèiem la ruta. Estic "lleugerament" emocionat, i ho dic així per ser prudent, aquest espai és molt freqüentat i compartir-hi és en certa manera un petit altaveu al món, i el món és molt petit, però això sí que ho puc dir, gràcies David.


Narcís, el to, bona part d'aquest fons tan sensacional té el teu segell. Quin saber estar, les bones formes, les bones maneres sempre donen resultats en forma de bones amistats i millors moments. Quina tranquil.litat rodar per aquests paratges guiats per un biker sòlid com pocs.

Una pujada mítica, la que hem fet aquesta nit, la pre test SS-Guilleries, el lloc on en David pondera seriosament el seu estat de forma, un lloc d'història que pertany a aquests bikers de Salt des de fa molts anys.

Després de la corriolada, tornada planera, enèrgica, plena de somriures, el que va venir després, el sopar, era el que cal per fer una bona cloenda. Esmentar l'aniversari de la Cristina, on aquest va tenir la celebració amb Cava.


No vull deixar d'esmentar, el nivell que té aquest grup gironí, un ritme que per a mi és molt exigent, un nivell escalant i baixant molt elevat, però és com tot, "si no vols pols no vagis a l'era", i darrera de vint bikers hi ha molta pols, certament.

MTB, MTB, MTB.

No són a remarcar els quilòmetres, ni el desnivell, ni les eines, ni l'aigua, ni l'alimentació, ni l'equipament. 


Quin detall el del Pacu Guilleries, quin detall.

divendres, de maig 20, 2011

Nocturna a Salt.

Demà nocturna a Salt.

Això si s'esmenta així pot tenir un significat relativament discret, però som més de deu bikers, no quedem a les sis de la tarda perquè a quarts de nou anem tornant, si no a quarts de nou per tornar a quarts de dotze, no quedem,  sortim, i un cop finalitzada la ruta, cada biker a casa seva, si no que tindrem un bon sopar, entre bikers.

Bé, demà ja no podré posar crònica de la nocturna, i dissabte si tot continua com ara, tenim jornada Colorado a territori Colorado, sortida de matí, arribada sense hora prevista.

Fet que implicarà que les cròniques de divendres i dissabte facin cua a la porta d'entrada de The Great Escape MTB, i encara no he parlat de diumenge però "millor ho deixo fins demà".

Tinc la bike tirant de crèdit de la cursa de Cap de Creus, demà passada de compressor, neteja de transmissió, drap humit a tota la bike, i ja podrà pujar a descansar a la VW.

He de seleccionar l'equipament al detall, a casa a les nocturnes, ara d'uns dies cap a aquí fa fred i és Maresme , així que he de veure què fer a Salt. Armilla, manegots i camals, candidats a ser-hi.

Demà aniré amb doble Powerled al manillar, i Karma al casc.

Un sol bidó de 750 ml. d'aigua, i sense menjar per rodar.

Crec que tots els detalls hi són posats, els més importants però, agafar-se bé abans del vol i estar disposat a passar una bona jornada de MTB,  serà el que marcarà l'aventura de demà.

MTB, MTB, MTB.