Dissabte no vaig enfilar-me a la bike, l'arribada a casa des de Salt, uns minuts abans de les quatre de la matinada, no era la millor carta de presentació per posar-se a pedalar a quarts de nou des d'Aiguafreda direcció al Pla de la Calma, amb en Colorado i els seus dos acompanyants.
Durant el matí d'ahir entre descans i descans, vaig passar a escriptura les sensacions de la nocturna de divendres, sensacions les exposades que no són totes, sí totes les que hi són.
Les Guilleries, cal dir-ho bé, els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, ja són per a mi una bona llosa penjada al coll a les primeres setmanes després de fer-la, com per passats uns dies, molt pocs, sumar-hi la I Marató de Cap de Creus, i la sensació dimecres passat d'uns bassons un xic endolorits, no és el que ha de ser per marcar-me la preparació fotograma a fotograma de la propera fita, pel fet de que la fatiga muscular no és una bona companyia per fer-ho.
El meu cos requereix després de l'aventura Guilleries de les darreres quatre edicions, exigeix, un determinat temps de recuperació, necessari diria jo, i en principi d'obligat compliment.
Per tot, tant físicament com mentalment, pel fet de que són mesos pensant amb aquesta fita i un cop assolida, la descompressió ha de ser, en el meu cas, "lenta i saborosa", necessito poder tenir present l'experiència de Les Guilleries, perquè fer-ho així em predisposa a afrontar un repte de majors dimensions, un i prou, el meu cos i el meu cap són monotemes.
El repte proper fa mesos que està decidit, tenim dos objectius clars, Roc d'Azur 2011, i la fita entre les fites, també com al Roc, amb les inscripcions fetes amb molta previsió.
Amb aquesta posada en escena, amb aquest pensament, per sortir ahir el motor va ser les meves Bont, la imatge d'aquestes és la que va fer que surtís a pedalar, i lligat a aquesta imatge, el pensament de rodar ara sí ara també desconnectat del circuït principal. No diré amb pilot automàtic, no seria prudent, sí amb la marxa més llarga de la meva reductora.
La primera hora va ser un xic feixuga, i tant, perquè us en feu una idea, abans de sortir no vaig ni mirar la Vicious, tal com va arribar de la nocturna, va tornar a sortir, la llum del casc al seu lloc, al casc, la bateria d'aquest carregada, la del manillar, les mateixes dues de la nocturna, una a mig ús, i la segona totalment carregada. Únicament omplir el bidó, menjar per sortir una estona no cal, i el segon bidó pel mateix motiu ben guardat a casa, per què agafar dos bidons si es tracte d'estirar una mica les cames i res més?, perquè cal ser prudent.
Hauria d'haver vist que aquesta no era una foto de "paseando a Miss Daisy".
Si és de dia i vaig a rodar una estona, una hora tocades com a molt, per què sortir equipat amb camals, manegots, amb la bike amb els dos llums, amb segones bateries pel Powerled, i la bateria del Karma carregada al 100%?
No ho sé, el que sí que sé, és que la primera hora va ser divertida, la segona més i la tercera ja va ser de somni.
De rodar amb sol, a veure arribar la nit, per acabar rodant agafat de la ma d'ella. I aquesta ma fosca és dolça, però dolça de veritat.
Com més hi ets més en vols, i jo sóc fàcil de convèncer, bona temperatura, bones sensacions, bons senders, bones pujades, millors baixades i una tornada llarga cap a casa, precedida d'un pas pel Passeig dels Anglesos, i finalitzada amb una bona escalada muntanyera, per finalment un pas proper als meus avantpassats, per acabar posant peu al portal de casa a plena nit, satisfet, amb un somriure de bat a bat després d'una tarda complerta de MTB.
Què més puc demanar?, bé sí que la repetició, si pot ser avui que no sigui demà, i que si és demà sigui com a mínim tan entretinguda com ahir.
MTB, MTB, MTB.
Quilòmetres, ara sí, quaranta justos, desnivell, per sobre dels mil metres positius.
Aigua, el bidó de 750 ml. Menjar, la temptació d'un gelat a Caldetes, que no va ser, res més.
Eines, únicament la manxa, com sona, res més.
Equipat d'estiu, però amb manegots i camals prims.
