http://www.yeticycles.com/#/bikes/BigTop/1/
dijous, d’agost 26, 2010
dimecres, d’agost 25, 2010
Pujada intensa, baixada emocionant.
Un Montnegre, sempre és emocionant i exigent, seguir direcció Vallgorguina, duríssim, cercar els corriols de baixada a Olzinelles i els estrets senders que segueixen el riu una tasca de somni.
Soc d'aquest país jo, del Baix Montseny, vull dir, i ser-hi aquests dies cada dia està siguen per a mi tot un revulsiu, ara que tanta falta ens fa.
El Montnegre, la pujada des de Sant Celoni, requereix de ganes de pujar per una pista seca, amb el sol al darrera, amb molta pols, amb el revols amb molta pendent tancats, amb el terreny malmès a l'interior d'aquests.
Ni un sol ciclista entre quarts de cinc i les sis molt tocades, sí però arribant a Sant Celoni a dos quarts de set.
El tram d'Olzinelles de fades, quins corriols, tipus Paris-Mountain, perfectament definit, un tram exigent de baixada, no per ella mateixa si no perquè de cop s'inverteix la pendent i un gir d'esquerres indica la pujada plena d'arrels que únicament pots afrontar amb velocitat.
Un cop a Sant Celoni, les sensacions són bones, amb tristor, és cert, però amb el gust de poder ser a sobre de la bike, un plaer en aquests moments que fa que les hores passin.
Eines, càmera i manxa, aigua un bidó de 750 ml., menjar cap.
Equipat d'estiu.
Quilòmetres per sota dels quaranta, desnivell +. per sota dels 1.000 m.
La pulsació màxima per sota dels 170, la mitja de Km. per sobre dels 15 Km/h.
Un dia més de MTB, que suma.
Avui he sortit vuit minuts direcció al Montnegre, la caiguda ha estat monumental, el veí d'un quart en sentir el soroll ha pujat les persianes i ha cercat quins autos han xocat, cap, era jo amb la SS. El pneumàtic davanter ha flexat de tal manera que la caiguda ha estat idèntica que amb la Superlight, en recta, concentrat, flexió del pneumàtic davanter, vol amb la bike paral.lels al terra, aterratge calat, arrossegada calat a sobre del paviment, i un colze, ja malmès de la darrera caiguda, encetat, i com d'encetat.
He tornat a casa i demà hi tornaré, de ben segur. Moltes ganes de sortir, moltes.
MTB, MTB, MTB.
En quedar a terra tombat i calat un somriure als meus llavis, no sé perquè però la sensació del vol calat, la caiguda en si, el fet de veure-ho en càmera lenta, m'ha arrencat aquest petit somriure. La ferida no, aquesta és esgarrifosa, pel fet de ser al mateix, però al mateix lloc de la darrera.
El que deia, MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’agost 24, 2010
My First BMX
.jpg)
Not a MTB but this was the start of my love for the two wheels. I learned to ride on this bike with stabalizers. Then later I rode it without the stabalizers. The Memories!!!
Santa Fe.
Ahir, a les sis de la tarda, escalada fins a Santa Fe. Des de quarts de quatre fins a aquesta hora mirant d'enlairar un xic el vol.
Una pujada llarga, pel fet que fa unes jornades que vaig a dormir de matinada i això fa que el dia sigui diferent.
Una pujada que per la seva intensitat m'ha obligat a estar totalment per la labor de fer el que estava fent, una pujada Santa Fe.
Al primer tram coincideixo amb un home del Montseny que baixa de Santa Fe, el que si no surt amb la bike té la mateixa sensació que un gos de caça si no surt el cap de setmana.
Un Santa Fe, és essència de Dracs, pel significat que té per a un home del Montseny ser al seu espai en aquests dies tan importants.
Un Santa Fe, com el darrer, fa que tot tingui una mica més de sentit del que ja té per si mateix, però que ara, per les circumstàncies, segurament, em costa més de veure que això és així.
Molts cotxes pujant i baixant. La pujada ha estat ràpida, tampoc molt, però sí ràpida. Pujant i baixant per carretera, en cap cas ni un metre per pistes o senders, no disposava de més temps, exactament dues hores i les he exprimit al màxim.
Les vistes des del quilòmetre catorze precioses, serà que a partir d'aquest punt és on m'he centrat amb el que estava fent, i que abans han estat un desgavell de sensacions diverses, i molt diferents totes elles entre si.
Ara mentre escric, un entorn és el que tinc al cap, les diferents sortides properes al Cap de Creus, concretament la del Camí Romà, concretament la de la baixada com un llamp a Cadaqués amb tot el grup de genets, dies de pur MTB, on els guies van estar protagonistes per poder experimentar les millors sensacions, sensacions aquestes, que són les que ara em venen al cap.
Les vistes des de la cara obaga del cantó de Gualba de Dalt, amb les vistes de la pujada pels tubs, em fa sentir una mica més bé encara, l'arribada a la cruïlla per a pujar al Turó de l'Home ja em diu que sóc al darrer tram previ a coronar Santa Fe.
Baixant dubto de si baixar fins a Moscaroles per muntanya, fins i tot m'aturo a l'entrada del camí, però decideixo seguir per carretera fins a casa.
Arribada esgotant la darrera gota d'aigua, dos bidons n'he consumit, un de mig litre i un de tres quarts. Aliments sòlids cap.
Eines, càmera i manxa, sense mòbil, mort per manca de bateria.
Equipat d'estiu, per la calor imperant fins al quilòmetre disset.
Quilòmetres, per sota de 45, i per sota dels 1.000 m. +.
La bike bé, de fet per carretera l'exigència és mínima, torna però el joc de la roda del darrera que fa que el fre vibri de manera molt però que molt molesta, tant que podria provocar-me una caiguda, he de tornar a revisar la boixa del darrera, i si no portar-la al taller perquè hi posi remei definitivament, així no puc fer un Roc 2010.
Una pujada que suma, que per a mi és important.
MTB, MTB, MTB.
Una pujada llarga, pel fet que fa unes jornades que vaig a dormir de matinada i això fa que el dia sigui diferent.
Una pujada que per la seva intensitat m'ha obligat a estar totalment per la labor de fer el que estava fent, una pujada Santa Fe.
Al primer tram coincideixo amb un home del Montseny que baixa de Santa Fe, el que si no surt amb la bike té la mateixa sensació que un gos de caça si no surt el cap de setmana.
Un Santa Fe, és essència de Dracs, pel significat que té per a un home del Montseny ser al seu espai en aquests dies tan importants.
Un Santa Fe, com el darrer, fa que tot tingui una mica més de sentit del que ja té per si mateix, però que ara, per les circumstàncies, segurament, em costa més de veure que això és així.
Molts cotxes pujant i baixant. La pujada ha estat ràpida, tampoc molt, però sí ràpida. Pujant i baixant per carretera, en cap cas ni un metre per pistes o senders, no disposava de més temps, exactament dues hores i les he exprimit al màxim.
Les vistes des del quilòmetre catorze precioses, serà que a partir d'aquest punt és on m'he centrat amb el que estava fent, i que abans han estat un desgavell de sensacions diverses, i molt diferents totes elles entre si.
Ara mentre escric, un entorn és el que tinc al cap, les diferents sortides properes al Cap de Creus, concretament la del Camí Romà, concretament la de la baixada com un llamp a Cadaqués amb tot el grup de genets, dies de pur MTB, on els guies van estar protagonistes per poder experimentar les millors sensacions, sensacions aquestes, que són les que ara em venen al cap.
Les vistes des de la cara obaga del cantó de Gualba de Dalt, amb les vistes de la pujada pels tubs, em fa sentir una mica més bé encara, l'arribada a la cruïlla per a pujar al Turó de l'Home ja em diu que sóc al darrer tram previ a coronar Santa Fe.
Baixant dubto de si baixar fins a Moscaroles per muntanya, fins i tot m'aturo a l'entrada del camí, però decideixo seguir per carretera fins a casa.
Arribada esgotant la darrera gota d'aigua, dos bidons n'he consumit, un de mig litre i un de tres quarts. Aliments sòlids cap.
Eines, càmera i manxa, sense mòbil, mort per manca de bateria.
Equipat d'estiu, per la calor imperant fins al quilòmetre disset.
Quilòmetres, per sota de 45, i per sota dels 1.000 m. +.
La bike bé, de fet per carretera l'exigència és mínima, torna però el joc de la roda del darrera que fa que el fre vibri de manera molt però que molt molesta, tant que podria provocar-me una caiguda, he de tornar a revisar la boixa del darrera, i si no portar-la al taller perquè hi posi remei definitivament, així no puc fer un Roc 2010.
Una pujada que suma, que per a mi és important.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’agost 20, 2010
XTR Cables and Hoses
Out with the old and in with the new.
The old gear housing for the front gears took a beating. (Below)
.jpg)
4 Days in Scotland and a lot of Irish mud got into the back gear housing. On the 12 Hour Race they stopped working due to the dirt. The rear cable started to break due to the friction caused by the tension. The cables that make up the main cable was snapping one at a time.
.jpg)
XTR cables in black Silicon Pre-lubricated outer cable
Flourine-coated, reduced-friction stainless inner cable provides precise shifting performance.
.jpg)
.jpg)
Changing the cables was very straight forward. Setting up the derailers took a little more time.
Dirt isnt getting into the cable housing, I hope!
Black coated cables look good.
First impression the cables make shifting very smooth and effortless. I can feel the difference already and havent had a proper ride.
I love MTB maintainance and upgrades!!!
MTB MTB MTB!!!
The old gear housing for the front gears took a beating. (Below)
.jpg)
4 Days in Scotland and a lot of Irish mud got into the back gear housing. On the 12 Hour Race they stopped working due to the dirt. The rear cable started to break due to the friction caused by the tension. The cables that make up the main cable was snapping one at a time..jpg)
XTR cables in black Silicon Pre-lubricated outer cableFlourine-coated, reduced-friction stainless inner cable provides precise shifting performance.
.jpg)
.jpg)
Changing the cables was very straight forward. Setting up the derailers took a little more time.
Dirt isnt getting into the cable housing, I hope!
Black coated cables look good.
First impression the cables make shifting very smooth and effortless. I can feel the difference already and havent had a proper ride.
I love MTB maintainance and upgrades!!!
MTB MTB MTB!!!
dimecres, d’agost 18, 2010
Answer.
XAMG no sé pas com evitaràs l'entrada a l'espai extrem del 29", 100% rígid i SS. I més tu que tens moltes i variades bikes, vull dir que per a tu fer venir la SS és menys dràstic que per a mi, que la vull com a única bike, per a tu entenc que seria una bike complementaria a la llarga llista de joies que ja tens. També és veritat que quan tens tantes bikes, sumar-ne una més també costa molt.
Jo ara rodo amb un 32-19, crec que per a mi un 32-21 podria ser una bona alternativa.
A on jo rodo proper a casa, hi ha dos punts o aspectes perillosos durant la sortida del cap de setmana, i un tercer menys perillós.
El menys perillós, és a primera hora, els motoritzats van a esmorzar, eufòrics, fa una setmana que esperen aquest moment i van com folls descarregant a cop de gas la tensió del drama de la setmana que ells mateixos han triat o no, com a forma de vida i que nosaltres hem de suportar coincidint a la muntanya, com dic a primera hora, té però un atenuant aquest punt, els que a mi em preocupan que són una minora, encara no van beguts.
Els dos punts perillosos, el primer és sortint d'esmorzar, on beguts en menor o major grau o sense beure, el món és seu i com entre setmana amb el cotxe on infringeixen totes les normes de circulació, el cap de setmana després d'ingerir una dosi controlada? d'alcohol o no, agafen els vehicles, i el corriol, pista o sender és únicament per a ells, i nosaltres els hi fem nosa, com la fem a 80-90 Km/h a la carretera entre setmana.
El segon punt crític a que jo feia referència, però en aquest cas de manera circumstancial, vull dir que tot i que els bikers, pocs he de pensar pel fet de que després han de pedalar, però que també, aquests si no són del teu grup, no són un problema, però a l'hora de dinar beguts o no, un grup important han de tornar volant cap a casa, però volant. Feia referènci a a això.
És que un ciclista és exactament la mateixa persona disfraçat per a l'ocasió, que es salta els límits de velocitat amb el cotxe, o que beu o pren qualsevol cosa prohibida abans de decidir de posar-nos a tots en perill a la carretera, amb el lema adolescent del "jo/yo controlo", i així anem.
Jo he coincidit amb ciclistes beguts, i ho he passat malament, pel fet de no adonar-me que anaven beguts, i he estat també en d'altres ocasions a taula esmorzant i dinant mentre no paraven de consumir alcohol en dosis massives.
Un fins i tot al ben mig de la muntanya amb el meu germà em va argumentar que no ho digués a la seva dona però que tenia un problema molt greu de cor i que per això queia davant meu a les trialeres "de pujada"de feia uns minuts, després de la pujada del mut.
Dies després, amb tota naturalitat em va aclarir que aquell dia anava begut i que de problemes del cor, res de res.
La sort és que enfilat a dalt de la bike el fet de que un tingui molta pressa per arribar a casa no el converteix amb una bomba rodant, nosaltres però pel fet de que sempre mirem d'evitar de coincidir amb els horaris d'aquests grups motoritzats, tampoc, normalment coincidim amb els no motoritzats.
Aquest aspectes que esmento són més o menys freqüents segons el lloc a on visquis. Al Corredor el cap de setmana durant el matí a aquestes zones horaries és cada "x" minuts. Ara cada "x" minuts +1, perquè la crisi no permet a molts omplir el dipòsit de la joia, perquè no oblidem que són joies de la tecnologia aquests vehicles, el que manca és el seny d'una minoria dins d'una majoria assenyada que les condueix, però que fan tant mal que hi queda reflexat el conjunt d'aquest colectiu que res hi té a veure.
Erradicar aquest comportament és una tasca titànica però necessaria.
Per posar-te un exemple, a la Vallromanes-Blanes, a l'hora d'esmorzar, un element totalment ebri, amb un auto, anava circulant a tota velocitat entre Can Bordoi i el Santuari, ara puja, ara baixa. Minuts després pretenia seure a esmorzar amb nosaltres!!!, un noi del grup el va convidar a que s'allunyés de nosaltres i li va recriminar educadament el que estava fent uns minuts abans, fet que va comportar uns moments de certa tensió, l'home tenia uns cinquanta anys, minuts després va pujar a l'auto i va marxar molt enfadat, cridant com un boig i seguidament a tota velocitat va marxar direcció a Can Bordoi, quina por. Per sort nosaltres reprendiem la ruta direcció a Vallgorguina, és a dir a l'inrevés don anava aquest element tan desagradable.
Són detalls aquests, amb els que jo hi vaig parar atenció gràcies a un consumidor compulsiu/puntual? d'alcohol, que em va exposar a grans trets el que jo ara detalladament exposo aquí.
Sí, sí, un element d'aquests és qui em va obrir els ulls per primera vegada sobre el com i el perquè d'un matí del cap de setmana al Parc Natural.
Però lluny de ser un greu problema que ho és socialment, únicament cal pensar amb els de Colorado a USA, amb els ossos rondant pels senders o amb aquells felins que de tant en tant es cruspeixen un biker o dos, per veure que a aquí ens podem considerar afortunats.
Canviant de tema, la SS a mi a on em deixa tocat és a aquestes pujades de tanta pendent que esmentes, però no a les s curtes si no a les llargues, on res hi pots fer per no deixar-hi l'ànima.
Les pujades curtes també fan molt mal si la sortida ja porta moltes hores, si no normalment per a mi, són assumibles. He de dir però que poder fer-les patint un xic menys, també estaria molt bé. Però és a les escalades infinites de molta pendent on he de mirar de posar-hi remei avui.
MTB, MTB, MTB.
Jo ara rodo amb un 32-19, crec que per a mi un 32-21 podria ser una bona alternativa.
A on jo rodo proper a casa, hi ha dos punts o aspectes perillosos durant la sortida del cap de setmana, i un tercer menys perillós.
El menys perillós, és a primera hora, els motoritzats van a esmorzar, eufòrics, fa una setmana que esperen aquest moment i van com folls descarregant a cop de gas la tensió del drama de la setmana que ells mateixos han triat o no, com a forma de vida i que nosaltres hem de suportar coincidint a la muntanya, com dic a primera hora, té però un atenuant aquest punt, els que a mi em preocupan que són una minora, encara no van beguts.
Els dos punts perillosos, el primer és sortint d'esmorzar, on beguts en menor o major grau o sense beure, el món és seu i com entre setmana amb el cotxe on infringeixen totes les normes de circulació, el cap de setmana després d'ingerir una dosi controlada? d'alcohol o no, agafen els vehicles, i el corriol, pista o sender és únicament per a ells, i nosaltres els hi fem nosa, com la fem a 80-90 Km/h a la carretera entre setmana.
El segon punt crític a que jo feia referència, però en aquest cas de manera circumstancial, vull dir que tot i que els bikers, pocs he de pensar pel fet de que després han de pedalar, però que també, aquests si no són del teu grup, no són un problema, però a l'hora de dinar beguts o no, un grup important han de tornar volant cap a casa, però volant. Feia referènci a a això.
És que un ciclista és exactament la mateixa persona disfraçat per a l'ocasió, que es salta els límits de velocitat amb el cotxe, o que beu o pren qualsevol cosa prohibida abans de decidir de posar-nos a tots en perill a la carretera, amb el lema adolescent del "jo/yo controlo", i així anem.
Jo he coincidit amb ciclistes beguts, i ho he passat malament, pel fet de no adonar-me que anaven beguts, i he estat també en d'altres ocasions a taula esmorzant i dinant mentre no paraven de consumir alcohol en dosis massives.
Un fins i tot al ben mig de la muntanya amb el meu germà em va argumentar que no ho digués a la seva dona però que tenia un problema molt greu de cor i que per això queia davant meu a les trialeres "de pujada"de feia uns minuts, després de la pujada del mut.
Dies després, amb tota naturalitat em va aclarir que aquell dia anava begut i que de problemes del cor, res de res.
La sort és que enfilat a dalt de la bike el fet de que un tingui molta pressa per arribar a casa no el converteix amb una bomba rodant, nosaltres però pel fet de que sempre mirem d'evitar de coincidir amb els horaris d'aquests grups motoritzats, tampoc, normalment coincidim amb els no motoritzats.
Aquest aspectes que esmento són més o menys freqüents segons el lloc a on visquis. Al Corredor el cap de setmana durant el matí a aquestes zones horaries és cada "x" minuts. Ara cada "x" minuts +1, perquè la crisi no permet a molts omplir el dipòsit de la joia, perquè no oblidem que són joies de la tecnologia aquests vehicles, el que manca és el seny d'una minoria dins d'una majoria assenyada que les condueix, però que fan tant mal que hi queda reflexat el conjunt d'aquest colectiu que res hi té a veure.
Erradicar aquest comportament és una tasca titànica però necessaria.
Per posar-te un exemple, a la Vallromanes-Blanes, a l'hora d'esmorzar, un element totalment ebri, amb un auto, anava circulant a tota velocitat entre Can Bordoi i el Santuari, ara puja, ara baixa. Minuts després pretenia seure a esmorzar amb nosaltres!!!, un noi del grup el va convidar a que s'allunyés de nosaltres i li va recriminar educadament el que estava fent uns minuts abans, fet que va comportar uns moments de certa tensió, l'home tenia uns cinquanta anys, minuts després va pujar a l'auto i va marxar molt enfadat, cridant com un boig i seguidament a tota velocitat va marxar direcció a Can Bordoi, quina por. Per sort nosaltres reprendiem la ruta direcció a Vallgorguina, és a dir a l'inrevés don anava aquest element tan desagradable.
Són detalls aquests, amb els que jo hi vaig parar atenció gràcies a un consumidor compulsiu/puntual? d'alcohol, que em va exposar a grans trets el que jo ara detalladament exposo aquí.
Sí, sí, un element d'aquests és qui em va obrir els ulls per primera vegada sobre el com i el perquè d'un matí del cap de setmana al Parc Natural.
Però lluny de ser un greu problema que ho és socialment, únicament cal pensar amb els de Colorado a USA, amb els ossos rondant pels senders o amb aquells felins que de tant en tant es cruspeixen un biker o dos, per veure que a aquí ens podem considerar afortunats.
Canviant de tema, la SS a mi a on em deixa tocat és a aquestes pujades de tanta pendent que esmentes, però no a les s curtes si no a les llargues, on res hi pots fer per no deixar-hi l'ànima.
Les pujades curtes també fan molt mal si la sortida ja porta moltes hores, si no normalment per a mi, són assumibles. He de dir però que poder fer-les patint un xic menys, també estaria molt bé. Però és a les escalades infinites de molta pendent on he de mirar de posar-hi remei avui.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’agost 17, 2010
dilluns, d’agost 16, 2010
Spirit of Catalunya in Ireland
When a mountain biker is out of the saddle...... Photoshop.A new technique I have found that you will be seing a lot more of I am sure.
Hammerschmidt.
El que exposava ahir, avui cercant he vist aquesta creació.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=327678&page=22
I per aquest camí podria ser viable o similar?.
Aquesta setmana a pel 29D.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=327678&page=22
I per aquest camí podria ser viable o similar?.
Aquesta setmana a pel 29D.
diumenge, d’agost 15, 2010
Vol baix, risc de xoc.
Avui sortida corriolera.
Trams perfectes per valorar a on som, i per mirar com millorar de cara al proper Roc.
Avui, amb la Vicious si demà fos el dia, no hi podria participar. Així que la feina està per fer, no tota, sí molta.
Estic pensant que com que no hi ha pinyó de 21D de Chris King, podria posar el plat de 26D però millor cercar un 29D i mirar com hi vaig. Menys no podrà ser, si això no funciona, bé ja tinc al cap què cal fer, com, no, què, sí. Us poso una imatge del què cal fer.
Si hi sumem una Fox 2011 Terralogic, crec que anirem per, si no el millor, sí un bon sender.
He gaudit de valent avui, em feia falta sortir d'aquesta manera. No hem parat, sempre cercant el proper tram, mirant de fer les zones tècniques a dalt de la bike, mirant similituds Roc.
Les bikes de 10/10. He centrat la pinça del davant de la Vicious, que dret a dalt de la bike fa que la forquilla flexi i el disc xiulava un xic, ara ja no.
Eines les de sempre, no portàvem càmera de 26".
Equipats de rigorós estiu.
Aigua un bidó sencer de 750 ml., el que portava.
Unes dues hores, per sota dels trenta quilòmetres, un desnivell positiu per sota dels 1000 m..
Avui hem vist una mica de tot, però per l'hora, mig dia ben passat, tothom tornava amb molta pressa, però molta.
La temperatura, de tardor, el cel tapat. El terreny perfecte, millor ja veig difícil que pugui ser, és a dir, temperatura i terreny perfectes i ens ha costat baixar trams fàcils fa mesos enrera, cal perseverar.
Trams perfectes per valorar a on som, i per mirar com millorar de cara al proper Roc.
Avui, amb la Vicious si demà fos el dia, no hi podria participar. Així que la feina està per fer, no tota, sí molta.
Estic pensant que com que no hi ha pinyó de 21D de Chris King, podria posar el plat de 26D però millor cercar un 29D i mirar com hi vaig. Menys no podrà ser, si això no funciona, bé ja tinc al cap què cal fer, com, no, què, sí. Us poso una imatge del què cal fer.
Si hi sumem una Fox 2011 Terralogic, crec que anirem per, si no el millor, sí un bon sender.
He gaudit de valent avui, em feia falta sortir d'aquesta manera. No hem parat, sempre cercant el proper tram, mirant de fer les zones tècniques a dalt de la bike, mirant similituds Roc.
Les bikes de 10/10. He centrat la pinça del davant de la Vicious, que dret a dalt de la bike fa que la forquilla flexi i el disc xiulava un xic, ara ja no.
Eines les de sempre, no portàvem càmera de 26".
Equipats de rigorós estiu.
Aigua un bidó sencer de 750 ml., el que portava.
Unes dues hores, per sota dels trenta quilòmetres, un desnivell positiu per sota dels 1000 m..
Avui hem vist una mica de tot, però per l'hora, mig dia ben passat, tothom tornava amb molta pressa, però molta.
La temperatura, de tardor, el cel tapat. El terreny perfecte, millor ja veig difícil que pugui ser, és a dir, temperatura i terreny perfectes i ens ha costat baixar trams fàcils fa mesos enrera, cal perseverar.
Ellsworth/Turner.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/52108/cat/3
He de pensar que són marques, bikes que tenen el seu atractiu perquè nosaltres no hi podem accedir.
Prop d'aquí n'hi ha una, jo no l'he vist, en Colorado sí.
L'única que he vist jo és al Roc, d'exposició.
Aquesta marca és avui per avui com Intense, encara de les que fabriquen a casa. Les rodes Ellsworth però, no, aquestes són fetes a Àsia.
La de la foto no sé massa bé, perquè porta rodes Ibis(?).
La resta està més que bé, l'aspecte és el d'una bike nova, molt nova.
El color té el seu sentit, és per una bona causa.
El funcionament, no puc afirmar res, orientar sí, és dels millors sistemes de suspensió del 2005-2006, respecte al DWLink ja no ho sé, i concretament vers la Pivot tampoc, dic la Pivot perquè és la PIVOT MACH4 la referència quan es parla de rati eficiència/absorció.
La Ellsworth amb el seu ICT, quan va sortir era el millor, de fet Turner tenia el mateix sistema, van anar a judici i va guanyar Ellsworth. Ara anys després cap dels dos té "el sistema".
Turner va amb el DWLink, que va bé, molt bé a les Ibis, a les Turner no ho sé, i Ellsworth no sap què fer per aconseguir posar les bikes a casa dels clients, pel fet que l'ICTja no és el el sistema de referència, penso que haurine d'haver fet el mateix que Intense i Santa Cruz, i evolucionar junts l'ICT.
Dues marques amb uns acabats impecables, les darreres creacions de Turner penso que fins i tot superiors als de les darreres creacions de Ellsworth.
Una Turner un somni, basculant compacte, amb baina per sobre de la cadena, triangle davanter amb un sloping increïble, una geometria atacadora, tècnica, menys que la Superlight, però propera, trets que la fan una bike ideal per a especialistes.
Una Sultan avui seria, de les Turner, per a mi una molt bona opció.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=642337
Fa uns dies l'importador de Turner venia la seva Sultan, similar a la de la foto, talla L a un preu bo, molt bo, és la que es va presentar a les revistes, color Kawasaki, diu en Colorado. La talla va ser el fre a que vingués a Barcelona. Els components crec recordar que són els que han de ser per fer conjunt amb la Sultan.
El color per a mi seria el blau, similar al de la Ibis Mojo Carbon del 2007. Però el conjunt de la Sultan de l'importador és, i això fa que si fos talla M, la meva Sultan seria color Kawasaki, també és cert que si fos talla M, seria la bike d'en Colorado perquè ja seria a casa seva fa setmanes.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’agost 14, 2010
Fox Talas Fit Terralogic 29".
Eix de 15 mm. 120-95 mm. per 29".
http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_TALAS_29
http://www.singletrackworld.com/2010/04/2011-fox-racing-shox/
Per a una bike XC-Marathon penso que és una bona opció.
La Turner Sultan ha de ser la bike amb la que va pensar el creador d'aquesta forquilla.
http://www.turnerbikes.com/010/010sultan.html
Som a espai de MTB, és temps de MTB, una Talas de 120-95 mm. Terralogic és una eina per fer molta feina.
Dic Turner Sultan i no Santa Cruz Tallboy pel fet que la Talas no serà lleugera, la Sultan tampoc, la Tallboy sí, una Terralogic sense Talas per aquesta última i una posta a punt de Push Industries pel RP23 i penso que la Tallboy pot ser una conqueridora de carenes.
http://www.pushindustries.com/2009/index.php?menu_id=30&type=products&title=FOX%20RP23&product_id=30
http://www.santacruzbicycles.com/tallboy_carbon/
http://www.mtbr.com/cat/bikes/29er/santa-cruz/tallboy/PRD_446169_1548crx.aspx
http://www.bikerumor.com/2009/10/24/interbike-2009-santa-cruz-tallboy-29er-pics-weight-and-ride-review/
http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_F29
http://www.singletrackworld.com/2010/07/fresh-goods-58/
http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_TALAS_29
http://www.singletrackworld.com/2010/04/2011-fox-racing-shox/
Per a una bike XC-Marathon penso que és una bona opció.
La Turner Sultan ha de ser la bike amb la que va pensar el creador d'aquesta forquilla.
http://www.turnerbikes.com/010/010sultan.html
Som a espai de MTB, és temps de MTB, una Talas de 120-95 mm. Terralogic és una eina per fer molta feina.
Dic Turner Sultan i no Santa Cruz Tallboy pel fet que la Talas no serà lleugera, la Sultan tampoc, la Tallboy sí, una Terralogic sense Talas per aquesta última i una posta a punt de Push Industries pel RP23 i penso que la Tallboy pot ser una conqueridora de carenes.
http://www.pushindustries.com/2009/index.php?menu_id=30&type=products&title=FOX%20RP23&product_id=30
http://www.santacruzbicycles.com/tallboy_carbon/
http://www.mtbr.com/cat/bikes/29er/santa-cruz/tallboy/PRD_446169_1548crx.aspx
http://www.bikerumor.com/2009/10/24/interbike-2009-santa-cruz-tallboy-29er-pics-weight-and-ride-review/
http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_F29
http://www.singletrackworld.com/2010/07/fresh-goods-58/
divendres, d’agost 13, 2010
Bones bikes, en aquest cas, preus elevats.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=52391&cat=38
Bikes molt exclusives, la Eriksen, la IF, la Moots.
Preus importants, un xic més, "un xic" important sí, però millor nova, no?.
Cal pensar que amb les 29" i SS, la Fox si no és Terralogic a les pujades ben dret, no sé pas com les pots encarar.
Fet que fa que si bé el preu amb la forquilla sigui més atractiu, si la forquilla no és la que ha de ser, aleshores si ja era una xifra important, amb una forquilla que no toca el preu encara es fa més costerut.
Però totes elles tenen un punt de intriga, de ser portadores de properes/possibles aventures.
Són, no seran, si més no a casa, no.
Rock Shox Reba XX 29".
Com a forquilla penso que té una bona relació funcionament/pes/preu.
No té plataforma però sí bloqueig.
Tot i que mentre escric penso tota l'estona amb la Fox Terralogic.
http://cgi.ebay.com/Rock-Shox-Reba-XX-29er-DualAir-White-Xloc-/360282776318?pt=Cycling_Parts_Accessories
dijous, d’agost 12, 2010
Crested Butte.
Jo no hi podré ser, no tinc una Durance, podria haver tingut una ML-7 però no em vaig decidir.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=641904
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=641904
dimarts, d’agost 10, 2010
P.V.P.
Interessants.
No és el millor per pujar, però és una petita joia baixant.
http://www.bike-components.de/products/info/p25396_M-210-Lockout-Daempfer-Modell-2010.html
Una joia pujant i baixant.
http://www.bike-components.de/products/info/p9041_Radium-RL-Lock-Out-Daempfer.html
La perfecció feta realitat, una forquilla evolucionada durant els anys, amb un color mític. El preu em fa mal, com pot ser que per menys de 400 € puguis fer venir aquesta joia a casa. Pot portar disc de 180 mm. No sé si va amb el bloqueig al manillar, que per pesos de més de 70Kg. és necessari.
http://www.bike24.com/1.php?content=8;navigation=1;product=16769;page=2;menu=1000,2,121;mid=95;pgc=0
Un pedal al límit, però a casa 100% fiable, mentre no hi posis l'eix de titani, i a un preu que fa mesos que és aquest, i encara segueix aquesta oferta. Alerta amb el límit de pes. i amb el color de les molles.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=46404
http://www.bike-components.de/products/info/p4637_Egg-Beater-2-Titan-Klickpedale-Modell-2010---Auslaufmodell.html
Jo no he vist mai un pedal més similar a una escultura feta això, pedal. Feble amb el pas del quilòmetres, i per pes similar a un millor pedal, el Crank Brothers Egg Beater SL, però és que el seu aspecte, el del WCS, és difícil de millorar. Alerta amb el límit de pes.
http://www.bike-components.de/products/info/p15833_V4-WCS-MTB-Klickpedale.html
Per a mi les rodes per acabats i per preu. I de 6 torniols per a poder posar discs de totes les marques. Alerta amb el límit de pes.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=52907
Un dels que jo diria que pot ser "el quadre", i a un preu que no entenc. Jo al seu dia el millor preu que vaig aconseguir va ser de 2.200 €, i era un molt bon preu. No sé si la millora del 2010 del mecanisme per agafar el seient es pot posar a aquesta versió, cal informar-se. A mi en negre m'agrada i molt, però queda la talla M i prou, la meva...
http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Frames/c68/p29267/YETI-ASR-Carbon-Frame-Turquoise/product_info.html
Si el color del seient i diàmetre de tija et coincideix jo per una bike UK o USA el veig perfecte.
http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Saddles/c37/p64748/SDG-I-FLY-Saddle-Blue-White-%2B-SDG-I-BEAM-Seatpost-31.6-Black/product_info.html
Això pel que és i pel preu no és normal. (Shimano M230 SPD Shoes).
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507
Sort que estic servit de tot, perquè si no això seria un bon tema per passar-hi hores madurant si fer o no fer.
No tots els links van a on han d'anar però si poseu el nom de la botiga podeu cercar el component.
MTB, MTB, MTB.
No és el millor per pujar, però és una petita joia baixant.
http://www.bike-components.de/products/info/p25396_M-210-Lockout-Daempfer-Modell-2010.html
Una joia pujant i baixant.
http://www.bike-components.de/products/info/p9041_Radium-RL-Lock-Out-Daempfer.html
La perfecció feta realitat, una forquilla evolucionada durant els anys, amb un color mític. El preu em fa mal, com pot ser que per menys de 400 € puguis fer venir aquesta joia a casa. Pot portar disc de 180 mm. No sé si va amb el bloqueig al manillar, que per pesos de més de 70Kg. és necessari.
http://www.bike24.com/1.php?content=8;navigation=1;product=16769;page=2;menu=1000,2,121;mid=95;pgc=0
Un pedal al límit, però a casa 100% fiable, mentre no hi posis l'eix de titani, i a un preu que fa mesos que és aquest, i encara segueix aquesta oferta. Alerta amb el límit de pes. i amb el color de les molles.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=46404
http://www.bike-components.de/products/info/p4637_Egg-Beater-2-Titan-Klickpedale-Modell-2010---Auslaufmodell.html
Jo no he vist mai un pedal més similar a una escultura feta això, pedal. Feble amb el pas del quilòmetres, i per pes similar a un millor pedal, el Crank Brothers Egg Beater SL, però és que el seu aspecte, el del WCS, és difícil de millorar. Alerta amb el límit de pes.
http://www.bike-components.de/products/info/p15833_V4-WCS-MTB-Klickpedale.html
Per a mi les rodes per acabats i per preu. I de 6 torniols per a poder posar discs de totes les marques. Alerta amb el límit de pes.
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=52907
Un dels que jo diria que pot ser "el quadre", i a un preu que no entenc. Jo al seu dia el millor preu que vaig aconseguir va ser de 2.200 €, i era un molt bon preu. No sé si la millora del 2010 del mecanisme per agafar el seient es pot posar a aquesta versió, cal informar-se. A mi en negre m'agrada i molt, però queda la talla M i prou, la meva...
http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Frames/c68/p29267/YETI-ASR-Carbon-Frame-Turquoise/product_info.html
Si el color del seient i diàmetre de tija et coincideix jo per una bike UK o USA el veig perfecte.
http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Saddles/c37/p64748/SDG-I-FLY-Saddle-Blue-White-%2B-SDG-I-BEAM-Seatpost-31.6-Black/product_info.html
Això pel que és i pel preu no és normal. (Shimano M230 SPD Shoes).
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507
Sort que estic servit de tot, perquè si no això seria un bon tema per passar-hi hores madurant si fer o no fer.
No tots els links van a on han d'anar però si poseu el nom de la botiga podeu cercar el component.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’agost 09, 2010
Photos 12 hour Solo
The Le-Mans style start. We Started at a standing stone and ran to the bikes. A good way of spreading out the pack.
Still smiling at the finish. I wasnt sitting though.
Thumbs up all good.
12 Hours and the Finish line.
Still smiling at the finish. I wasnt sitting though.
Thumbs up all good.
12 Hours and the Finish line.
Quan encara no surt el sol.
Aquest matí a quarts de sis, inici del que seria una previsible jornada avortada de MTB.
La intenció, fer uns seixanta quilòmetres de MTB, rodant pel Maresme, el resultat, menys de 20 Km. males sensacions a sobre de la bike i d'una sortida que pintava ahir més que bé, a un KO tècnic absolut.
La Betty descansant encara ara, des de les vuit tocades que és quan hem arribada a casa.
Les errades, la primera no hem descansat, uns veïns adolescents amb els pares fora de vacances han estat trencant la tranquil.litat del barri fins a les cinc tocades de la matinada, la segona, la previsió del temps, no l'hem tingut present, i el cel a les sis del matí era totalment tapat, tercer, ser rigorosos amb l'horari, i més quan estem en certa manera condicionats per la feina del dia a dia.
Les bikes de 10/10.
La Vicious, després d'ajustar els cons de la roda posterior segueix tenint una petita tolerància, fet que em fa pensar que hi ha quelcom més, però no he seguit investigant, veurem avui a la nit si m'hi torno a posar.
Bé, una jornada més de MTB, que suma a aquest petit sac del 2010.
La intenció, fer uns seixanta quilòmetres de MTB, rodant pel Maresme, el resultat, menys de 20 Km. males sensacions a sobre de la bike i d'una sortida que pintava ahir més que bé, a un KO tècnic absolut.
La Betty descansant encara ara, des de les vuit tocades que és quan hem arribada a casa.
Les errades, la primera no hem descansat, uns veïns adolescents amb els pares fora de vacances han estat trencant la tranquil.litat del barri fins a les cinc tocades de la matinada, la segona, la previsió del temps, no l'hem tingut present, i el cel a les sis del matí era totalment tapat, tercer, ser rigorosos amb l'horari, i més quan estem en certa manera condicionats per la feina del dia a dia.
Les bikes de 10/10.
La Vicious, després d'ajustar els cons de la roda posterior segueix tenint una petita tolerància, fet que em fa pensar que hi ha quelcom més, però no he seguit investigant, veurem avui a la nit si m'hi torno a posar.
Bé, una jornada més de MTB, que suma a aquest petit sac del 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)