XAMG no sé pas com evitaràs l'entrada a l'espai extrem del 29", 100% rígid i SS. I més tu que tens moltes i variades bikes, vull dir que per a tu fer venir la SS és menys dràstic que per a mi, que la vull com a única bike, per a tu entenc que seria una bike complementaria a la llarga llista de joies que ja tens. També és veritat que quan tens tantes bikes, sumar-ne una més també costa molt.
Jo ara rodo amb un 32-19, crec que per a mi un 32-21 podria ser una bona alternativa.
A on jo rodo proper a casa, hi ha dos punts o aspectes perillosos durant la sortida del cap de setmana, i un tercer menys perillós.
El menys perillós, és a primera hora, els motoritzats van a esmorzar, eufòrics, fa una setmana que esperen aquest moment i van com folls descarregant a cop de gas la tensió del drama de la setmana que ells mateixos han triat o no, com a forma de vida i que nosaltres hem de suportar coincidint a la muntanya, com dic a primera hora, té però un atenuant aquest punt, els que a mi em preocupan que són una minora, encara no van beguts.
Els dos punts perillosos, el primer és sortint d'esmorzar, on beguts en menor o major grau o sense beure, el món és seu i com entre setmana amb el cotxe on infringeixen totes les normes de circulació, el cap de setmana després d'ingerir una dosi controlada? d'alcohol o no, agafen els vehicles, i el corriol, pista o sender és únicament per a ells, i nosaltres els hi fem nosa, com la fem a 80-90 Km/h a la carretera entre setmana.
El segon punt crític a que jo feia referència, però en aquest cas de manera circumstancial, vull dir que tot i que els bikers, pocs he de pensar pel fet de que després han de pedalar, però que també, aquests si no són del teu grup, no són un problema, però a l'hora de dinar beguts o no, un grup important han de tornar volant cap a casa, però volant. Feia referènci a a això.
És que un ciclista és exactament la mateixa persona disfraçat per a l'ocasió, que es salta els límits de velocitat amb el cotxe, o que beu o pren qualsevol cosa prohibida abans de decidir de posar-nos a tots en perill a la carretera, amb el lema adolescent del "jo/yo controlo", i així anem.
Jo he coincidit amb ciclistes beguts, i ho he passat malament, pel fet de no adonar-me que anaven beguts, i he estat també en d'altres ocasions a taula esmorzant i dinant mentre no paraven de consumir alcohol en dosis massives.
Un fins i tot al ben mig de la muntanya amb el meu germà em va argumentar que no ho digués a la seva dona però que tenia un problema molt greu de cor i que per això queia davant meu a les trialeres "de pujada"de feia uns minuts, després de la pujada del mut.
Dies després, amb tota naturalitat em va aclarir que aquell dia anava begut i que de problemes del cor, res de res.
La sort és que enfilat a dalt de la bike el fet de que un tingui molta pressa per arribar a casa no el converteix amb una bomba rodant, nosaltres però pel fet de que sempre mirem d'evitar de coincidir amb els horaris d'aquests grups motoritzats, tampoc, normalment coincidim amb els no motoritzats.
Aquest aspectes que esmento són més o menys freqüents segons el lloc a on visquis. Al Corredor el cap de setmana durant el matí a aquestes zones horaries és cada "x" minuts. Ara cada "x" minuts +1, perquè la crisi no permet a molts omplir el dipòsit de la joia, perquè no oblidem que són joies de la tecnologia aquests vehicles, el que manca és el seny d'una minoria dins d'una majoria assenyada que les condueix, però que fan tant mal que hi queda reflexat el conjunt d'aquest colectiu que res hi té a veure.
Erradicar aquest comportament és una tasca titànica però necessaria.
Per posar-te un exemple, a la Vallromanes-Blanes, a l'hora d'esmorzar, un element totalment ebri, amb un auto, anava circulant a tota velocitat entre Can Bordoi i el Santuari, ara puja, ara baixa. Minuts després pretenia seure a esmorzar amb nosaltres!!!, un noi del grup el va convidar a que s'allunyés de nosaltres i li va recriminar educadament el que estava fent uns minuts abans, fet que va comportar uns moments de certa tensió, l'home tenia uns cinquanta anys, minuts després va pujar a l'auto i va marxar molt enfadat, cridant com un boig i seguidament a tota velocitat va marxar direcció a Can Bordoi, quina por. Per sort nosaltres reprendiem la ruta direcció a Vallgorguina, és a dir a l'inrevés don anava aquest element tan desagradable.
Són detalls aquests, amb els que jo hi vaig parar atenció gràcies a un consumidor compulsiu/puntual? d'alcohol, que em va exposar a grans trets el que jo ara detalladament exposo aquí.
Sí, sí, un element d'aquests és qui em va obrir els ulls per primera vegada sobre el com i el perquè d'un matí del cap de setmana al Parc Natural.
Però lluny de ser un greu problema que ho és socialment, únicament cal pensar amb els de Colorado a USA, amb els ossos rondant pels senders o amb aquells felins que de tant en tant es cruspeixen un biker o dos, per veure que a aquí ens podem considerar afortunats.
Canviant de tema, la SS a mi a on em deixa tocat és a aquestes pujades de tanta pendent que esmentes, però no a les s curtes si no a les llargues, on res hi pots fer per no deixar-hi l'ànima.
Les pujades curtes també fan molt mal si la sortida ja porta moltes hores, si no normalment per a mi, són assumibles. He de dir però que poder fer-les patint un xic menys, també estaria molt bé. Però és a les escalades infinites de molta pendent on he de mirar de posar-hi remei avui.
MTB, MTB, MTB.
