El motiu, senzill, sortir a les quatre tocades té el seu encant, miraré de compartir la crònica d'avui de cara a demà.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de març 31, 2016
dimecres, de març 30, 2016
Dolça espera
Esperant els Vols, veurem, veurem.
De mentre segueix el tram dolç, i tant.
La sortida aquest any dels dos refredats o no ho és del tot, o sí, i el canvi d'horari pesa més aquest any, o perquè no les dues coses a l'hora.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de març 29, 2016
Grippp
MTB, MTB, MTB.
Semblava que els Hirzl actuals eren definitius, bé, veurem si és o no és així, veurem :-)
Jornada dolça
Pels llocs, pels moments, gran jornada.
Reflexionant sobre els equipaments, sobre la propera arribada del casc Giro Ionos, dels dos cascs, del culot pirata de Pear Izumi, i de les properes ulleres Oakley a fer venir.
De les bikes, bé fora de la nova bike, les actuals estan a un punt dolç, la meva l'Inbred no va bé, no, si no que va molt i molt bé. La Spot Brand veurem, ara és d'hora encara per afirmar.
Escric i la nova bike em ve al cap, m'hauria agradat tenir l'oportunitat, tot no pot ser, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
De mentre descansava avui de bike un bon dinar sempre ajuda a gaudir del moment, clar que yes.
+
http://www.trekbikes.com/us/en_US/bikes/mountain-bikes/trail-mountain-bikes/stache/stache-5-29/p/2019000-2016
Curiositats, ja va ser publicada a aquest espai, interessant, molt.
dilluns, de març 28, 2016
Ionos
Una Reina de la llum, i de la foscor tornarà a rodar properament.
De mentre no ho fa, els millors equipaments van venint, sense pauses, sense dubtes.
Un cop tornin els Vols per a ella, veurem a on som, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
I no, no és una repetició d'una intervenció al blog del primer Ionos que està venint cap a casa, en cap cas, en cap cas :-)
Drac breu
Per les bones sensacions limitades a un tram que ha tingut un espai de temps breu d'una hora ben tocada. Després res de res, he sortit avui amb el pensament clàssic que tot i estar cansat hi ha dies forces dies que un cop a dalt de la bike tot funciona d'allò més bé.
Aquest no va ser el cas, passats els primers setanta minuts la mateixa pesadesa d'abans de sortir era la protagonista de la resta de la sortida.
Ara dos dies després, un cop he tornat a sortir veig la darrera sortida com a molt densa.
Tinc moltes ganes de fer la crònica de la jornada d'avui :-)
Equipat de tardor, a les 16:01 a 19°C i per sobre d'aquesta temperatura 47' després a la riera de Llavaneres. Sense beure amb el bidó de 500 ml. CK, amb la bomba d'aire de mà Specialized agafada al porta bidó King Cage, sense menjar, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, sense incidències ni coincidències remarcables. Amb el mar animat, no molt, no molt.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de març 27, 2016
48
Entre les dues un Vol, no dos, curiosament aquest únic Vol no des del Baix Montseny perquè des de SC la sensació no era bona, un cop a SV sí que el Drac ha caigut.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 26, 2016
Elite W
La badana podria ser definitiva, ara sí, ara sí, del nivell de les PRO d'home del 2014.
Esperaré el moment, concretament la primavera del 2017.
MTB, MTB, MTB.
Elite
Com m'agraden les propostes de Pearl Izumi.
MTB, MTB, MTB.
Per sota de les Elite cal anar alerta, perquè els hi passa com amb els primers mallots Mavic de fa uns anys, que ni mànigues ni cintura queden ben ajustats.
dijous, de març 24, 2016
Wee Cog
Ja ve cap a casa, hauria de ser la protagonista, clar que yes.
Dic hauria perquè la Spot Brand aquests darrers anys ha rodat sempre amb la bossa de sota seient Pedros, com a anècdota dir que està feta amb càmeres reciclades, el fet és que aquesta era un xic petita, ho portava tot sí, però de pensar que havíem d'obrir-la ja es feia una muntanya, perquè obrir la cremallera encara, tancar-la ja era una altra història. Jo a l'Inbred també porto una Pedros però un xic més gran, fet que obliga a portar doble Velcro, és a dir la bossa va agafada per un cinturó de Velcro a la cintura d'aquesta i a les guies del seient, i per un segon Velcro que l'agafa a la tija.
De fet la dificultat per a mi per triar aquesta bossa té la part més laboriosa resolta, com ho és tenir clar què hi hem de portar, aquesta qüestió fa anys que no genera cap dubte, no així el determinar quin volum ha de tenir la bossa.
No hem portat mai a les bikes una bossa en format Road, aquesta proposta no sé massa bé com guardarà la càmera gegantina de 29", veurem.
De fet la Longboard encara ha d'estrenar la bossa nova sota seient Deuter, la porta muntada però la seva arribada va coincidir amb aquesta llarga aturada de Vols de la Reina.
Si funciona serà segurament la porta d'entrada de la segona bossa en aquesta ocasió seria per la meva bike, aquesta darrera bossa de ser no rodarà fins que un dia vingui la meva nova bike :-(
MTB, MTB, MTB.
Mai havia estat tant temps aturada la Spot Brand.
Saddle Bags
http://www.weecog.co.uk/collections/muddy/products/muddy-cordura?variant=7050831169
Infinit
Sí, cada dia en tinc, cert, però a un Vol com el d'avui fer una breu mirada enrere i sense detallar, que també, recordar sensacions germanes a les de fa una breu estona mentre rodava a dalt del meu vell Drac viscudes anteriorment amb d'altres bikes, i a d'altres llocs, m'omple d'energia.
Crec que aquesta sensació tan bona va lligada als nostres origen, a la nostra evolució, i ho penso perquè en ser-hi, bé sigui al ben mig de la muntanya amb una claror intensa per aquesta Lluna pletòrica davant meu, i a l'hora per una entrada de colors de diferents tons taronges, vermells i blaus a les meves espatlles provocats aquests per la propera arribada de l'astre Rei, o a la platja minuts després veient com el Sol prenia quasi definitivament la plaça, el fet és que les sensacions totes han anat agafades d'una paraula comuna, la de la intensitat.
Equipat avui com a l'anterior Vol, idèntic, únicament la tèrmica ara també la Pearl Izumi però aquest cop de màniga curta, no d'hivern, tampoc d'estiu. El mar i la resta també sense canvis. Remarcar els 10°C a tretze minuts de les sis de la matinada a la riera de Llavaneres, i mig grau menys 47' després, és a dir a tres quarts de sis i a dos quarts de set de la matinada respectivament.
La bike va perfecte, fins i tot estic motivat a seguir amb el 42x23 per a tot ús, com?
He aconseguit anar molt bé, la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore no me la puc cordar, o sigui ara sóc M, no S :-)
A l'hora amb els mallots Alp-X Windstopper Softshell estic funcionant bé amb la talla S, però aquesta matinada a les cinc poc tocades del matí quasi que no m'ho creia, no aconseguia unir la cremallera per cordar-me la jaqueta Xenon, OMG, com sona, com sona, curiosament i haurà de ser motiu de reflexió, amb els Vols de poca estona rodo en temps idèntics que quan tenia un tipus una mica més lleuger :-)
Dic una mica, perquè no tinc valor de pesar-me, però el fet és que estic gaudint d'allò més a dalt de la bike, per tant ho tinc clar, peso més no perquè estigui gaudint d'uns magnífics festivals culinaris, que si hi penso molt i molt podria veure que hi té quelcom a veure, però la meva conclusió és, peso més per aquest gaudir tan intens a dalt del meu Drac:-)))
MTB, MTB, MTB.
Ara ja esperant quina serà l'aventura de demà, clar que yes.
Avui he estenat els quarts de cinc, dues sortides més i ja estaran rotant els cinc jocs de mitjons Alp-X de Gore.
Ara esperant l'arribada del casc Giro Ionos per a la Betty, pensava aquesta matinada com m'agraden els cascs Cratoni Terron que utilitzem actualment, sí, però la Reina, com amb les ulleres Limar també amb el casc, si bé en principi els hi han funcionat molt bé, passats els mesos als darrers Vols m'ha anat indicant que ni ulleres ni casc els volia repetir, per tant el tema casc decidit, i ara tocarà anar pel tema ulleres, una única opció també amb les ulleres, les Oakley, no en sé el model, sí que serà Oakley, o serà Oakley, amb el casc m'ha passat el mateix o era Giro, o era Giro.
dimecres, de març 23, 2016
Ionos
Després de quasi tres anys, crec més o menys recordar torna Giro a casa pel què fa a casc, en aquesta ocasió el Ionos.
Lleuger, ple de valoracions positives a les revistes especialitzades, no podia fer res més que decidir-me a fer venir aquest nou equipament per quan la Reina dels Vols estigui a punt per tornar a pedalar.
Un cop a casa ja el presentaré formalment, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
Trenc d'alba a la primavera
És un goix poder gaudir-ne. Ahir la jornada va començar a tocar de les cinc de la matinada, de fet a dos quarts de cinc ja baixava cap a la riera de Llavaneres a on jo hi esperava sensacions de temperatures per sota dels 8°C per un vent intens, la realitat va ser molt agradable, 12,5°C a les 05:38 mateixa temperatura a les 06:26 i un vent lleugerament càlid.
Equipat d'hivern, aquest cop amb una tèrmica de màniga llarga de Pearl Izumi densa i excesiva, el mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, baixant fins la riera des de casa amb guants llargs de la mateixa marca i model, després sempre amb els curts, amb els nous mitjons, botes MX140 de Lake, de cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i en darrer terme el culot d'hivern Mavic Echappée.
Amb eines, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, càmera d'aire de recanvi, aigua al bidó de 500 ml CK, llums Cateye-Powerle EVO, sense beure, sense menjar, amb un mar neguitós, i un cel dubtós.
Sortir a quarts de cinc de la matinada amb vent, amb una Lluna brillant semi seccionada implica de certa determinació, i imposa certes condicions, com la d'anar a dormir d'hora, jo aquesta no la vaig respectar i la conseqüència és que 24 hores després fent unes hores abans el mateix error, no anar a dormir d'hora aquesta matinada el resultat és que no m'he despertat, OMG. No passa res, prou content d'estar pedalant, i tant, des de dissabte fins ahir he sortit cada dia, quatre sortides delicioses, la d'ahir, les sensacions a dalt del meu Drac a minuts de l'arribada del cavallers de la llum, just a la frontera de trenc d'alba té una definició o mil definicions, sí, entre totes elles ara passades les hores la pensada que em ve al cap és, repetir-la :-)
És memorable tenir a la Lluna d'espectadora, escoltant amb interès el concert de les branques del arbres amb el vent, fent conjunt amb la percussió del meu quadre de metall amb el vent i el fang expulsat de les rodes impactant constantment també contra ell, tancant el moment amb la component dinàmica de la velocitat, i amb tota aquesta singular orquestra el gran honor de poder ser-ne el director, OMG.
Ara mentre escric la breu crònica del Vol d'ahir a aquest punt de la intervenció de sobte una alegria encara més intensa es fa la reina del moment pensant en la imatge capturada amb les Falgueres Màgiques de fons ja als darrers minuts del Vol.
MTB, MTB, MTB.
Les Fades de la Foscor piquen a la porta del Mirador del Drac, volen coincidir al Drac amb el gener i el seu Drac, veurem, veurem, de ser seria en la foscor de la nit, oh yeaaaaaah!
dimarts, de març 22, 2016
Alp-X socks
Tenen un tacte posats superant la sensació de calidesa.
Són diferents dels meus anteriors mitjons Gore, normal han passat quadi quinze anys, OMG.
Ja ampliaré aquesta intervenció properament amb el pes dels mitjons.
Demà passat de sortir els dos dies, ja no hi haurà més presents.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de març 21, 2016
Cada dia un present
Perquè des de dissabte que els Vols no paren, i el present per a mi ha sigut el d'un sauló diferent cada dia, d'entre tot ells quin prefereixo, senzill, tots. Quina aventura ser a dalt de la bike ara en aquesta romàntica transició entre l'hivern i la primavera, avui sense deixar de fer un bon treball sempre aeròbic el ritme un altre cop de qualitat, i ara podria dir també de quantitat, que bé que m'ho he passat, que ràpid que he anat sense adonar-me que això era així, que bé, que bé, que bé.
Sembla que deixo l'hivern darrera meu, ara dins de la primavera, ara cada dia entre la Poció Màgica de les Falgueres, què més podria demanar que no fos sortir ara en la foscor, un Drac ara estaria més que bé, sí, al migdia entre el cavallers de la llum, al vespre entre les fades de la nit. el fet però és que després de pensar-hi he decidit quedar-me a casa per d'onar oportunitat al Vol de demà.
Equipat avui de primavera, clar que yes, pirates Morvelo, mitjons Alp-X, els segons nous de cinc.
Calçat amb les Giro Privateer noves, no les R però, tèrmica d'estiu Gore de màniga curta, mallot de la mateixa casa Alp-X Windstopper Softshell, a una de les dues bosses del darrera del mallot hi portava el protector de cara que no he utilitzat per unes temperatures de 17ºC a les dues, i crec recordar que també 17°C 46' després a la mateixa riera de Llavaneres, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Oakley M-Frame transparents, casc Cratoni Terron.
El mar, mogudet, sense incidències, sense coincidències, sense beure aigua del bidó de 500 ml CK, sense menjar, sense la bossa del TT, amb la llicència a la petita bossa del darrera amb cremallera del mallot, avui el mòbil el portava a la segona bossa també d'aquest, amb eines, sense el llum davanter, amb la bomba d'aire de mà agafada al porta bidó King Cage, amb càmera de recanvi.
Ara esperant a demà a on el Vol de ser haurà de ser de matinada, veurem, perquè demà i dimecres, tots dos dies toca Vol abans del trenc d'alba, i la veritat que ara mateix em va una mica de respecte.
De mentre però d'aquí a uns minuts muntaré el Sigma Powerled EVO, i carregaré la bateria XL.
Ara a tocar d'un quart de deu de la nit, dubto de si no fer el Vol de demà, ara a la nit, per una Lluna que determina que avui tocaria un segon Vol, però mana la prudència, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de març 20, 2016
Rapha
Hello "The Great Escape" friends,
From Greenville SC, Javi Paricio
I won't talk a lot this time, not worth, as the product speaks for itself. I was given a great present last week, what a surprise when I open the present to find a Rapha jersey. OMG it's by far the best jersey I ever had, material, color, finishing, quality, pockets ... all. So I said I won't talk a lot, please find some pictures.
From Greenville SC, Javi Paricio
Primavera, i una millora
Darrera d'una altra, avui el torn és pels mitjons Alp-X, sí, fent equip amb les Giro Privateer noves, no les R, també amb el mallot Alp-X Windstopper Softshell, amb la tèrmica sense mànigues d'estiu de la mateixa casa, com els guants curts Alp-X, únicament el culot no és de Gore, Mavic Echappée el rei de l'hivern ara per ara. Avui els guants Hirzl haurien sigut millors que els Alp-X curts, sense dubte, rodant per sobre dels 18°C els primers són per a mi la joia de la corona.
Cal deixar enrere el meu casc Cratoni Terron, l'abril serà un mes de novetats crec en aquest punt. Únicament caldrà esperar, res més, per tant de tenir novetats amb el pas dels dies les compartirem a The Great Escape MTB.
Avui les Giro Privateer han funcionat perfectes, els nous mitjons hi han ajudat.
Podria haver sortit amb les Privateer R, les coses bones cal preservar-les, doncs això, tindran properament la seva primera oportunitat.
Una volta idèntica a la d'ahir, i de poder ser demà repetiré, noranta minuts de bike, que m'han permès de repetir companyia amb la Poció Màgica de les Falgueres, clar que yes. La resta de condicions les mateixes, excepte que avui cap coincidència remarcable.
Avui amb la pressió dels pneumàtics Ikon rectificada la bike literalment volava.
Els frens Shimano XT antics com les rodes de 26", una altra petita joia, que bé que van aquests frens.
Avui el terreny més dens, lent, la pluja de les darreres hores encara no ha sigut digerida pel sauló, demà de fer bon dia podria ser aquesta una volta més rodadora.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)