Crank Brothers pump

No és en cap cas per aconsellar, hi ha vegades, darrerament que per decidir utilitzar-la he de tornar a casa a peu, com sona, com sona.

Per tant l'abandonarem properament, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Pearl Izumi Elite = Shimano XT

I tant, boníssimes prestacions a un preu més interessant que la gama PRO. 

No sé si l'Elite aconsegueix ser referència entre els usuaris de Pearl Izumi, el XT sobre els usuaris de Shimano, sí, fins i tot aquest darrer ho aconsegueix sobre tots els usuaris del mercat.

El de la imatge combina amb mínim 6 mallots més, i d'haver sigut els Vols aquest darrers quatre mesos, únicament hem pedalat a l'agost, no tot, i quan hem sortit no ho hem fet tantes vegades com hauríem de. 

Així com us deia, amb una sortida de cada set, després de quasi dues temporades, no hauria superat un tercer estiu, així el 2016 serà la seva darrera campanya.

Còmode, quasi invisible, amb unes bones tres bosses posteriors, fa un bon equip amb la tèrmica de Merino Rapha, i també amb les de Gore sintètiques sense mànigues, clar que yes!

No és amic de les lleugeres jaquetes Xenon As de Gore, en cap cas, però cal dir que únicament dins de les curses de 24 hores SOLO han fet un bon equip, perquè la resta de mallots tampoc juguen bé amb aquesta valuosa Xenon tot terreny. Únicament s'enten la jaqueta Xenon AS amb les tèrmiques de Gore, de Pearl Izumi de màniga curta, fet que comporta d'haver d'anar molt lleugers de càrrega perquè darrera la Xenon AS porta únicament una bossa central, que permet de portar uns guants d'hivern, com els Alp-X, una manxa, també un protector de cara, i una petita bossa de llaminadures agafades de la mà d'un plàtan. 

Size S.

Per a mi aquesta proposta supera fins i tot la del nou mallot Alp-X 3.0 de Gore que us vaig presentar fa poc fent equip amb el culot Pearl Izumi PRO.

MTB, MTB, MTB.

OF 9 PH, Terron

Dures, pràctiques, no diré indestructibles, però sense ser unes Oakley, perquè no ho són van prou bé.

Photocromàtiques, sí, i per tant interessants, fa uns mesos, no sé ja si anys, les portem tots dos, ara bé, tornarem a Oakley, segur.

Size L.

A mi les ulleres em cauen, vull dir entre el casc Cratoni Terron i les Limar OF9 PH, no fan el millor equip, sí un bon equip, el proper tornarà a ser Giro pel què fa a casc, i les properes ulleres Oakley, o això penso mentre escric aquesta aportació.  

Costa deixar una marca com Giro, si parlem de cascs, i Oakley si parlem d'ulleres.

MTB, MTB, MTB.

Són pensades, el fet és que ara estem amb Cratoni, i Limar, eren les opcions de més qualitat que disposàvem en el seu moment, sí, però de fa unes setmanes cap aquí en el meu cas, uns mesos en el cas de la Reina, que el tema camina per on us esmento.

Inicialment, als primers milers de quilòmetres m'anava perfecte el Terron, darrerament em cansa, em molesta, veurem si són sensacions del moment o ja són sensacions que marquen el seu final de tram a casa, sempre els hi quedarà la nit de les 24 hores, clar que yes!

Hirzl, "for on and off road biking"

Aquests són les joies de la corona del 2015 a casa, sense cap mena de dubte. 

De totes les millores en equipaments aquesta proposta és un gran salt de qualitat. 

Semblaven massa calorosos per rodar-hi amb les temperatures de l'estiu, no ho sabrem aquest 2015, no hem rodat a l'estiu, no en termes absoluts, és cert, també que únicament ho hem fet lluny de la calor extrema. 

Per tant de ser a l'estiu ja serà durant el del 2016, que tampoc és exactament així, perquè NZ podria coincidir de ser amb aquestes extremes temperatures. 

El desgast dels meus guants tenint present que combinen entre tres jocs de guants, és d'un desgast superficial al lloc puntual que es veu a la imatge. 

Dic entre tres, motivat perquè el petit desgast, és a dir, de cada tres sortides que he fet aquests guants n'han sortit una, per tant de sortir sols no sé si haurien aguantat. 

Sí que és cert que el volum d'hores treballant tot i ser inferior per aquest motiu, ha sigut molt alt.

Ben reforçat als punts claus.

Els de la Reina, els de la imatge de sota, que combinen entre dos, el desgast és més marcat. 

Força més marcat, com es veu comparant amb el segon joc que ha començat a rodar posteriorment. En aquest cas crec que aquest deteriorament ve pel Sol, per l'exposició a aquest, motivat crec perquè la Reina ha rodat molt més de dia que no pas el genet. 

Ben construïts, amb un palmell protegint per a la nostra disciplina els punts claus que més es castiguen rodant amb una bike rígida, per tant sense suspensió.

Tot i aquest deteriorament tant amb els guants de la Betty com els d'en Bob, també tot i uns acabats que no són per a mi perfectes, tot i aquests punts, repetiríem, i repetirem, de ser les alternatives a aquests guants Hirzl les que tenim avui, fet que indica que estem molt contents amb aquesta proposta. Fet que comportarà que combinarem amb cinc jocs de guants, que crec és l'única manera que tenim com a aficionats d'aconseguir rodar dia sí dia també amb l'equipament en perfectes condicions. Tot i aquestes decisions de definir un equip i fer-ne venir dos, tres, quatre, fins arribar en ocasions a set quan parlem per exemple de mitjons, culots i mallots, el deteriorament és molt sever. Sense anar més lluny, si parlem de la propera estació, la de l'hivern, els culots que combinen entre quatre no superaran una temporada més superat aquest 2016, com sona, a no ser que em decideixi a fer-ne venir dos més, en aquest cas no hi estic ara per la labor, que hauria, que hauria, però primer he de tancar l'arribada dels equipaments d'estiu, importants aquests òbviament pel proper estiu, sí, però més decisiu encara perquè han d'estar a punt per una breu aventura a un segon estiu dins dels nostre hivern, breu sí, però exigent, perquè per a 24 hores, aquest punt, l'equipament per a nosaltres és molt important, de fet molt més que a d'altres participacions dins del nostre continent, motivada aquesta diferència pel fet de no disposar quan marxem a d'altres continents de la logística que ens recolza quan ho fem propers a casa, com la presència inestimable de la June, amb totes les comoditats que aquesta comporta, com disposar de tots els equipaments de bike, bike de recanvi, com també les rodes totalment equipades, possibilitat de recargar les bateries entre voltes, i tots els detalls favorables, la llista d'aquests seria llarga, per tant l'equipament quan aquest punt és l'únic punt que podem portar amb nosaltres a una cita de 24 hores SOLO passa a tenir una importància cabdal. De fet aquest és un dels punts importants, de pocs que també ho són, com que les dues bikes han d'estar a punt amb molta més antelació que no pas si disposem de la VW. Ara mateix, les bikes estant a punt totalment, pendents únicament d'una rentada a fons, per si han de volar dins de les bosses de viatge a les properes hores, i els nous equipaments esperant si tindran la seva oportunitat, falten aquelles darrers circumstàncies favorables que per sort no depenen de nosaltres o sí i no ho sabem veure. Però indiferentment de quina sigui finalment la decisió, aquesta preparació feta fins avui a nivell d'equipaments i de bikes, sempre serà molt útil com a preparació per a NZ. Vull dir que estic molt satisfet de preparar, de mirar de millorar ara aquests aspectes, i que de no ser ara la posada en marxa, valdrà el seu pes en or per a propera cita de 24 hores d'aquí a uns mesos.

Tant que els nous Hirzl descansen a punt per entrar en acció, concretament dos jocs més en el meu cas, en el de la Reina estic a tram de fer comanda dels propers, que seran en aquest cas tres jocs més. 

Size 11.

Dues talles més que la que porto amb Gore Bike Wear, és a dir la 9, com sona, com sona. Els de la Reina també dues talles més dels que porta amb Gore, i que portava de Pearl Izumi, i Giro, la 6 amb aquestes tres darreres marques.

MTB, MTB, MTB.

R4mer

Novetat per a mi, certament.

MTB, MTB, MTB.

https://r2-bike.com/TUNE-Sattel-Re4mer-Carbon-Alcantara

Normal que segueixi mirant aquesta marca, el seient d'aquesta marca porta unes cuantes campanyes amb mi, concretament el Speedneedle, certament que està treballat, sí, però segueix sent encara un dels dos principals. I no és ell sil, perquè les guies de carboni per a la tija Moots presenta incompatibilitat, massa gruixudes. 

Per la seva boixa Single Speed també porto anys interessat, no decidit, en cap cas, en cap cas. 

Tot lligat després dels anys

Size M.

Pearl Izumi PRO, el germà gran del nou culot que us vaig presentar. Aquest és avui per avui el millor culot que tinc per a totes les distàncies. Així com sobre seients cada cul és un món, sobre badanes l'experiència de casa no camina en aquest sentit, i seguint la meva experiència amb elles la Betty en la versió sempre específica per a dona, i el meu germà els hi ha funcionat sempre, la Reina va amb totes les badanes de la casa Pearl Izumi Elite, i el meu germà va amb Assos i Gore Bike Wear. 

Amb els seients la Betty porta el mateix seient des de la Marin Mount Vision ara en mans del nostre amic a Frejús, quan dic mateix no vull dir model, que també, si no que és el seient de la Mount Vision, l'Aspide Glamour de la casa Sant Marco, en tenia dos mes, un de recanvi, i el de la segona bike, fa uns deu anys teníem sempre per a tot ús la doble, i com a segona opció per a circumstàncies molt específiques la HT, en el seu cas dues Yetis, que encara guarda religiosament al Mirador, com són l'ASR-SL, i l'ARC respectivament. Per què porta el mateix seient? sempre ve motivat en primer terme perquè li va bé, i si quelcom va bé a casa mirem de no fer molts canvis, i en segon terme, el què sempre s'ha mantingut amb la Vetty i en Vov a cada canvi de bike, és el seient. Pel que fa al meu germà, sembla que finalment ha trobat un seient acceptable per a ell que no còmode, té moltes molèsties sempre de cul, ep que és el biker amb més història de tots els que tenim propers a casa, i és el Silverado 25th Anniversary de WTB, que ja no ha canviat des que té la seva Yeti ASR-SL ex-Colorado, una bike mítica que ve d'un biker mític, i que ara és en mans d'un biker, el meu germà que va lligat al pas del temps del MTB d'aquest país tan petit. Tots dos seients ronden els 180-220 grams, específic per a dona l'Aspide Glamour amb 185 grams és dels més lleugers que he vist. Seient d'home rondant els 200 grams és el pes general acceptable, menys ja és difícil que funcioni, més ja seria un salt a games de pes sota el meu criteri massa pesats sense aportar necessàriament massa bé res, passa com amb les badanes, com més quilòmetres fas menys badana, amb els seients com més quilòmetres menys seient, com sona, com sona, i no ho dic fent teferència a l'allargada o ampla d'aquest, si no a la construcció d'aquest, materials i disseny més minimalista com més quilòmetres fem.

Size M.

La badana HC de Mavic, còmode, sí més densa que la PRO de Pearl Izumi, germana de l'Elite de Pearl Izumi. 

Size M.

Material diferents, l'Elite, és molt suau, no la badana si no la roba del culot, com sedosa, sense ser-ho, la Mavic és més malla, més densa, sense ser-ho, com esmentava dóna la sensació de ser un culot de més qualitat, més ajustat al cos, l'Elite sembla més per estar per casa còmodament. En marxa però tenen un comportament similar.

I aquestes són ja opinions contrastades pel pas dels mesos rodant amb ells. De fet pel què fa a culots, cap està ja pendent de fer-hi quilòmetres. És mésaquest hivern entraran dos culots més d'estiu per a la Betty, i dos més per a mi, que de poder ser seran tots Pearl Izumi PRO, i si no Elite, tot i que cada dia que passa crec que millor passar els dos a rodar sempre amb els PRO, i no únicament en cursa i esporàdicament durant la setmana.

MTB, MTB, MTB.

Vaig a per la resta d'equipaments, oh yeaaaaaaah!

Que bé que van les caixes de cartró per guardar les eines i els recanvis quan anem fora de les nostres fronteres del Nord. La penso i en posaré una aportació, clar que yes! 

La quinta que va quedar en tres

Perquè la quarta està feta, i la quinta és a on sóc, oi?

Aquesta matinada a les cinc i cinc a diferència d'ahir que ben passades les quatre ja corria pel Mirador, avui a les antípodes de l'hiper activitat de feia 24 hores, no passa res, el migdia ha sigut el moment del Vol.

Avui amb la Reina, fent el test d'aquest braç que fa uns mesos que fa la guitza, a mi també però estic en franca millora, veurem la Betty si també.

Equipats 100% d'estiu, culot Gore Power 3.0, mallot Castelli, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, mitjons Pearl Izumi, calçat Sidi Dragon 2, guants Hirzl, sense la gorra Spok pel mal de cap que em ronda des de fa tres dies, lleuger, inexistent  avui, però millor no cridar el mal temps, casc Cratoni Terron, ulleres Photocromàtiques Limar, a 25°C a quarts de dues a la riera de Llavaneres, amb aigua, sense beure, sense menjar, avui amb càmara de recanvi per portar una bossa nova sota del seint, una Pedro's més grossa, no la més grossa que també la tenim. Amb llums Cateye-Powerled, sense funcionar, el mar mogudet, amb un vent fresquet reconfortant, molt, tant que pedalar en direcció oposada a ell compensava.

Avui no hem fet Drac per mirar de no entrar de cop a zones exigents pel braç de la Betty, ja tindrem temps de fer, i tant, i tant.

Coincidències, cap, incidènies cap, esperant ara a demà, Vol de matinada? De ser no serà al migdia, els compromisos interessants afortunadament  són moneda de canvi freqüent des de fa un temps i per tant tot roda amb el millor to, el de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

Podria ser que decidís tot seguit la nova bike, ja us vaig esmentar ahir que havia tingut una bona pensada durant el Vol d'ahir, oh yeaaaaaah!

Estem ja a la tardor, un únic bany d'estiu a l'Alt Empordà ha tingut lloc, l'aigua estava sensacional, no el fons del mar, ni l'entrada ni la sortida, a on encara ara em fan mal les plantes dels peus de les pedres afilades d'aquest fons marí, però això sí l'aigua estava perfecta pel bany de l'estiu, omg, omg, omg. Tinc pendent la crònica d'aquesta jornada, i tant, i tant.

La quarta que seran tres

Fent referència a que tinc pendents les cròniques de divendres, dissabte, i diumenge de fa dues setmanes, i si no faig la d'avui ja en portaria quatre, i la d'avui és especial, molt, l'entrada de la tardor d'aquí a una estona, just a tocar de dos quarts d'onze marca una etapa coneguda, sí, però no per això menys emotiva. 

Avui passats els dos quarts de cinc de la matinada tot tenia el color dels Vols, una negror que sempre sembla infinita, i que mai ho és, i seguint aquesta sensació lligada a la foscor de la nit el Vol ha sigut, i de quina manera, i de quina manera, perquè ha sigut un Vol diferent.

Motivat en primer terme per l'hora, no ha tingut l'inici a les cinc si no força abans, també perquè avui el culot, el mallot i la tèrmica eren tots nouvinguts, Pearl Izumi PRO, Gore Bike Wear Alp-X 3.0, i Café du Cycliste respectivament. 

Els tres han tingut una bona arrancada, pel fet que passats els primers minuts ja estavem sota una lleugera pluja, com sona, l'armilla Lite i els manegots m'han protegit als primers vint minuts, per després quan ja era al Tintorer Curt pujar sense ells, si plou poc, i no fa fred rodar és un privilegi, que sempre ho és certament, però fer-ho sota la pluja té un caire diferent. 

Curiós el mallot Alp-X té les dues noves butxaques laterals, una a cada cantó, sí, però la central del darrera, una de les tres del darrera, és molt estreta, sembla fet per portar-hi una manxa i prou. A mi no m'agrada portar la manxa al mig de l'esquena, sempre penso que en cas de caiguda si la porto a un costat tinc més possibilitats que no em faci mal amb ella, aquesta pensada no té una base científica és cert. 

No ho valoro ara negativament, la manca de les tres bosses del darrera, els de Gore són liders per a mi amb el què fan, sí, i per tant he de deixar passar temps, liders en què, en proposar, en exposar què fan, això segur, i ja és molt, clar que yes.

Detall del darrera, negra sí, de poder ser a casa, vermell i negre o negre, però també que siguem visibles, també.

La cremallera la facilitat de lliscar, de 9/10, per no dir de 10/10.

Detall de la reixeta de transpiració de l'esquena.

Un equipament del meu gust, molt, i tant.

Les bosses laterals. Que és el punt que em va fer decidir fa uns mesos que aquest mallot havia de venir cap a casa. 

Parlem de talles, és una M, sí de Gore, sí, jo hauria d'haver demanat una S, el fet és que em va be, però d'aquí a unes setmanes si tot va com ha d'anar ara no em va ajustada, i després m'anira gran:-(

Size M, no sé si és un bon pes ja ampliaré aquesta intervenció amb els diferents mallots que porto, i així veurem com amb la darrera intervenció del calçat, qui és qui amb el tema dels pesos.

Si no aconsegeuixo sentir-me còmode amb la petita butxaca central, si fos aquest el cas el mallot Alp-X tindrà un nou destí, i tant que sí.

El culot PRO de Pearl Izumi.

Més detalls.

i més, i més, i més.

El culot Pear Izumi PRO com el seu germà que va venir fa uns mesos, un 10, puc dir, home a una sortida de dues hores ho té fàcil, però és que el seu germà ja va córrer a les darreres 24 hores SOLO i la puntuació per a mi, un 10. 

El culot PRO, va bé, molt bé, com la resta de culots que tinc la talla M em va bé, ajustada, però quan rodo dia sí dia també, em queda un xic gran, sí, però sense poder fer el salt a la talla S, de fet ja tinc un culot Pearl Izumi S, i no el puc portar de just que em va. 

Puc afirmar com més minimalista és la badana més bé em va, indiferentment de la duració de la sortida, les Elite de la mateixa marca em van molt bé, sí, però per a mi, encara va millor la PRO, millor aquesta que la Mavic HC, i no sé si millor que la Gore Bike Wear Power 3.0, aquesta darrera la Gore em genera un roçament molest darrera del genolls, i la darrera vegada vaig haver de fer-me un doblec, i un cop fet oli en un llum però la badana va molt bé, també per determinar si va millor que la PRO necessito fer-hi més quilòmetres amb les dues, pel què fa a la HC vs la PRO, hauria de comparar-la amb la Infinity de Mavic, però aquesta darrera no me la puc permetre, per tant comparatiu, sí, amb les Elite, Power, i HC, i entre aquestes tres darreres, la millor avui la Power, entre la Mavic i la Pearl Izumi no sabria dir quina va millor per a mi, diria que un empat, sí que cal dir que els materials de la HC de Mavic semblen de més qualitat, més elaborats, i que les de la Gore semblen millors que les de la Pearl Izumi, veurem què diu el pas del temps.

El detall de la que sembla ser la fixació de silicona, que no sé si ho és, mínims  i per tant no queda agafat prou bé, llisca una mica a munt, no sé si molt, he de rodar-hi més, també necessito que sigui així, minimalista perquè a mi em fa com una reacció alèrgica, i em queda la pell vermella quan hi rodo moltes hores. És a dir a mi em tocarà sempre anar amb culots un xic grans, de fet amb els mallot estic a una posició similar perquè la M em va poc ajustada, i la S molt ajustada, de fet el poc que he rodat aquest estiu ho he fet sempre amb mallots de la talla M, i els S han descansat. A diferència del 2014 que va ser a l'inrevés.

La tèrmica Café du Cycliste, em preocupava el coll, res de res, el coll s'ajusta perfecte, la sensació quan va arribar, la mateixa que amb els culots i mallots pel què fa a la talla, la diferència és que les tèrmiques les vull ajustades, o les vull ajustades, per tant sempre S, avui però la S anava bé, sense ser massa ajustada. La sensació pujant pel Tintorer Curt, amb l'armilla Lite, i els manegots, de lleugera calor, a 20ºC a un quart tocat de sis a la riera de Llavaneres, sense manegots i armilla la sensació ha sigut bona. El coll protegeix la zona, sense sensació d'anar massa tapat, no exposo més opinions, m'espero a rodar-hi més. Baixant des de baix a Santa Mònica, perquè el Tintorer Llarg l'he fet equipat 100% d'estiu, Dragon 2, mitjons Pearl Izumi, l'equipament nou esmentat, guants Hirzl, gorra Spok que m'he tret per un inici de sensació de mal de cap, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, 

amb l'armilla fins l'arribada a la Platja, i d'aquí a casa un altre cop equipat 100% d'estiu. 

A 19ºC a la riera de Llavaneres, just una hora després. Sense càmera, amb eines, beure, un quart de bidó de més de 500 ml. d'aigua, sense menjar, amb manxa, sense pau al mar, sortint de nit, arribant de nit, per tant sempre amb els llums en marxa, Cateye i Sigma Powerled. 

 

La bike, com anava la bike, OMG, amb la cadena nova ben tensada, no amb molta tensió si no la justa, el BB nou, el pedals ben ajustats, els pneumàtics nous, els ferodes dels frens nous, decisius tots aquests punts per rodar amb una bike silenciosa, i també eficient, perquè roda molt i molt bé, molt ràpida.

I sobre aquest darrer punt el de la bike, mentre rodava he tingut una bona pensada, que no definitva, però sí una bona pensada, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Bon dia per l'estrena dels nous equipaments, i tant, sota la pluja, com sona, com sona. Passats els primers cinc minuts, i passades les primeres hores, la pluja lleugera ha sigut la Reina del Vol. Si no fa fred és tota una aventura divertida, molt divertida :-)

Fury

Les lleugeres, i tant. 

Gran presentació.

Millor equipament. Una bossa molt funcional si has d'agafar avions portant la bike, portes el calçat a dins de la bossa, aquesta és molt compacte, perfecte per poder ocupar el mínim d'espai, i també per decidir si ets més prudent portar el calçat a la bossa de mà, per si la bike no arriba poder com a mínim disposar de l'equipament. 

El de la imatge és el tac alt.

Ja fa uns anys que la Reina roda amb les Mavic Fury. De fet ella anava encantada amb les Sidi Dragon 2 blanques, però un defecte passades les primeres setmanes al taló de les Sidi per la part interna, va comportar d'un canvi a les Mavic Fury, no toca ara debatre sobre aquest canvi, però esmentar que la contesta de l'importador crec recordar que Comet va ser, i ho tenim per escrit, que no era un defecte, que era motivat pel desgast, i la conclusió va ser per tant que no hi hauria garantia de reparació i evidentment tampoc de substitució, fantàstic, ja fa uns anys, des del 2009 que no ve cap més Sidi a casa, això sí jo vaig exprimint les que tinc d'aquella etapa, ara un cop les Dragon blanques ja estan exhaustes, els hi toca a les negres, clar que yes! 

De mentre però ja estic presentant les velles Mavic Fury, noves per a mi, no les Drako de Sidi que ja són quasi velles també a aquest mercat tan viu, vull dir fins el problema de les Sidi de la Reina portàvem anys rodant amb Sidi. 

De fet les Fury de la Betty no les vàrem comprar, si no que Chain Reaction Cycles sí que ens va repondre amb la garantia de les Sidi Dragon 2, i ens va permetre inclús de canviar-les per una altra marca, concretament es van limitar a abonar-nos 250£ per les Dragon 2 malmeses, com sona, i va ajudar que no érem un desconeguts per a ells, però a casa a la botiga de Mataró a on havíem comprar les Dragon 2 de la Betty també hi havíem comprat molt, sense anar més lluny, les dues Yetis ASR-SL nostres van sortir d'aquesta botiga, però la resposta va ser la negativa de l'importador que us he esmentat.

Mentre Chain ens gestionava la garantia, els hi vàrem comprar les Shimano SH M230. Aquesta va ser una molt bona pensada, perquè si bé l'aspecte estètic exterior es va deteriorar ràpidament, també ho és que no va passar d'aquí, i crec recordar que ja tenen tres o quatre anys.

El color, el color, que em costa, el blanc, OMG.

Ara les tinc en quarantena, han de passar dies, pocs crec, per consolidar si es queden, dubto si tornar-les, i demanar les Shimano SH XC90.

Sense les cales Shimano.

 

Size 43 1/3.

Amb la cala Shimano, i els tacs baixos de Mavic.

Amb la cala i el tac frontal baix d'origen.

Size 43.5.

Amb el tacs frontals de Sidi, i la cala Shimano. 

El pes bo, molt bo certament, certament, les Giro Privateer no les he pesat mai, he de pensar que germanes, d'aquí a minuts o sabrem. A data d'avui el calçat més còmode de tots els que he tingut, i ho són de còmodes des del primer moment, com sona, com sona.

Size 44.

Les Dragon 2 amb els tacs frontals de la marca, i la cala Shimano. Pensava que eren còmodes, sí, fins el dia que vaig posar-me les Privateer. 

Size 44, crec. És que no veig el número enlloc. 

Les Bont, les terribles, OMG. Amb la cala Shimano, i els tacs frontals Sidi. Un calçat que mai ha sígut per a mi còmode, i que ni passats els mesos va millorar, per a mi les més espartanes de totes les que tinc, són estèticament les que m'agraden més, sí, però són per estar darrera d'un aparador, pel què fa a la meva morfologia, són les impossibles.

Amb aquest afegit lateral de pneumàtic que hi vaig sobre posar per mirar de protegir la zona.

Us proposo també pesar les plantilles. Pot ser interessant , per tipus, i perquè és un punt molt important, crec de la comoditat, tot i que pes no és simptoma de comoditat, hi ha molts factors a tenir presents, vull dir que les Giro són per a mi les més còmodes, i la plantilla la veus i no té res, les Fury passats els dies crec que seran còmodes, però ara estan molt lluny de la comoditat de les Privateer pel què fa a aquest punt. Jo avui aprofitant que estic rodant per tercera o quarta vegada amb les Dragon 2 noves, diria que les Fury d'inici són còmodes com les Dragon 2 d'inici, tot i que tinc constància que les Fury milloraran molt passats els dies, veurem, veurem. 

Mavic.

Giro.

Sidi.

Bont.

De quedar-se les noves Fury ja aportaré test de les percepcions d'aquest calçat. 

Ja que hi som :-) anem per les de la Reina. 

Size 39 1/3.

Les Mavic Fury amb la cala Shimano i els tacs frontals de la casa.

Size 40.

Les Pearl Izumi 3.0 amb la cala Shimano, i els tacs de la marca.

El cafè és cafeinat, i que bo que està :-) no sé que és primer si el moment  que proposa d'un cafè, o és el cafè que comporta del moment, segur que és la suma de petits ingredients, de molts, clar que yes.

Size 40.

I finalment les tanquetes, amb cala Shimano i tacs de la marca.

També us poso el detall de pes de la plantilla, curiositats. 

Mavic.

Pearl Izumi.

I finalment Shimano.

Els tacs Sidi que esmento.

Les cales Shimano que porten totes. Excepte la primera pesada de les meves Fury que són sense elles. 

La bascula.

Us he específicat el pes a part de les plantilles, de la cala, dels tacs, però a excepció de la primera pesada, que no porta cales, totes les altres porten la cala, els tacs i a totes les pesades van amb la seva plantilla.

La bascula no està tarada, que no sé si es pot, però és a on som. Hi ha el tema de la pols, i fang de les que no són noves, sí, però totes aquestes estan molt netes, pot variar 10 grams, sí, no més. 

A excepció de les Shimano SH M230 que no ho sé, i les Giro Privateer, totes les altres porten sola de carboni, parcial o total, ho dic per les Dragon 2 que són com un mecano de dues peces, i no sé si aquesta sola del calçat és de carboni, sí que és de carboni el reforç que porta desmuntable. 

La Sidi Dragon 2, té la sola de tacs de goma que un cop es gasten els reposes per uns 50€, les Bont també, aquestes darreres és un insult, o una broma de mal gust, les Bont, els tacs de goma marxen sols mentre rodes, rodant sí, els tacs de goma cauen, s'escapen del torniol que els fixa, crec que és per ser els tacs massa tous, i és més accentuat els que estan al voltan de la cala :-(

La resta de calçat no té els tacs de goma de la sola intercanviables, gastes els tacs de goma i no pots canviar-la, interessant la proposta de Sidi? no, no té millor rendiment que les altres, longevitat vull dir, no m'aguanten més d'un canvi de sola, vull dir el cos del calçat es deteriora, és a dir tenen una duració similar a la de la resta que no té aquesta opció.

El calçat que he pesat, sempre és el dret, ho esmento perquè llegia fa poc un test de calçat, i no pesava el mateix el dret que l'esquerra, hi havia uns 20 grams de diferència, a mi em va sorprendre, per aquest motiu ho esmento.