La sortida de fa dos dies no la vaig cronificar, vull dir no la vaig aportar al Blog seguidament després de fer-la, per dos fets, el primer perquè hi ha la intervenció d'en Xavi de la Ventana, i aportacions com aquestes els molt gratificant mantenir-les a primera plana de The Great Escape MTB, i més quan un cop Ventana porti la primera Fat al Blog, el futur no sé si proper en portarà dues més, des d'Irlanda, consolidat a Cogne que tinc un petit projecte proper al d'en Xavi, normal, ell té una Ibis Green, jo una d'Orange, tenia, i la vàrem comprar a minuts de diferència, sense haver coincidit, sense haver parlat mai mentre decidíem el mateix, després vàrem coincidir al post Ibis Mojo Carbon també a minuts d'haver-lo iniciat, i el vàrem tancar junts, com també vàrem fer junts la darrera sortida Ibis Mojo Carbon abans de la seva marxa als USA. El segon fet podria ser, el primer és, el segon no ho sé del cert però crec que ve motivat per l'aparició d'una molètstia al canell de la Reina que ha comportat d'aturar els Vols de cop, entenen que cal visita al fisio immediata, millor parar en sec pocs dies que anar arriscant a entrar a un túnel molt llarg.
La sortida va ser pausada, molt, de fet fem els mateixos quilòmetres en pla que escalant, vull dir fem el què fem anem entre els tretze i els catorze quilòmetres cada hora, tant li fa si escalem pales verticals com si fem ruta a peu de platja, quan han passat dues hores sempre portem entre 26 i 28 quilòmetres.
L'equipament un clàssic poc a poc a casa, d'hivern, i aquest cop amb tèrmiques sintètiques de màniga llarga Endura, fent equip amb les Xenon AS de Gore, guants, els Hirzl sempre, tot i que portàvem segon el joc d'hiver de recanvi, els Alp-X llargs de canell de Gore, però és que al migdia la temperatura era de 20°C a la riera de Llavaneres, OMG, després però aquesta mateixa temperatura no superava els 10°C, sí, sí, passades dues tres hores la temperatura havia baixat deu graus.
Menjàvem unes galetes salades amb xocolata, per beure, molt poca aigua, sense eines, però portàvem la de la Betty, i la clau Torx específica pel torniol dels ferodes dels R1 que va ser necessari utilitzar per fer un canvi anant direcció al Masnou. Coincidències, cap, amb llums la darrera hora crec recordar, Cateye-Powerled a mínims, a aquest sortida la Reina portava la bateria dels Ay Up, és a dir, anava amb el Powerled i la seva corresponent bateria, i també els Ay Up i la seva bateria, de fet aquests darrers els porta des de l'anada a Fort William, vull dir que fa mesos que roda amb Cateye i Ay Up a l'hora, però amb els segons no hi porta la bateria, a aquesta sortida sí, sense fer-la treballar. De fet aquest ha sigut un gran pas, una gran millora, poder ubicar bé la bateria del segon joc de llums, perquè determina que podrà rodar en cursa definitivament sense haver de recarregar bateries.
Anant direcció al Masnou la Betty ja tenia molèsties al canell, i passant per Premià el dolor era ja intens, fet que ens va indicar que havíem de fer camí cap a casa i deixar per una altra ocasió fer distàncies més llargues, curiós, la tornada coicidint amb la caiguda del sol i un vent fred va volatilitzar el dolor del canell, i per tant ens va permetre de si bé sí tornar cap a casa, no fer-ho directament i anar aprofitant de fer volta seguint trams planers.
Una sortida avís a on ara la prioritat de la Reina és recuperar-se d'aquest imprevist propi de la nostra disciplina, una advertència severa, també lleugera, des de Fort William que no ha parat d'enllaçar petites aturades, ara una de nova, fer-ho el més bé possible, i seguir la ruta a dalt del Drac fins hores de la propera aventura 24 hores SOLO, l'objectiu, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac preparant la crònica del Vol d'ahir, aquest cop darrera de casa al Montalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada