Després de la calma, més calma

Un Sol radiant imposa el seu tram, el d'aquest matí, que bé, que bé, que bé, ara caldrà capitalitzar la seva presència amb un bon Vol.

De ser, de ser, hauríem d'aprofitar-ho, d'aprofitar bé la sensació que proposa una jornada de Sol com la d'avui.

Fa dos dies vèiem el Montseny, la neu la seva lleugera presència no marcava la seva arribada imposant el fred de l'hivern extrem, en cap cas, perquè nosaltres des de Sant Celoni iniciant el retorn cap a casa  sense sensació de fred intens, fred sí, lleuger però, gaudíem de la visió d'aquest magnífic Destructor de Murs, d'aquest gegant entre gegants. En aquesta tornada el dubte era si tornar per Olzinelles, o bé pel Santuari, finalment va ser el darrer el què va gaudir del pas dels Dracs, dels Dracs de la Reina i del genet. 

Mentre escalava direcció al Santurai del Corredor pensava en el emotiu moment de coincidir amb els germans petits dels nostres Dracs de fa uns mesos, ara mentre ho recordava m'era impossible comprendre que aquesta coincidència s'hagués produït, certament, certament, però va ser, del cert va ser. 

Cercaré una imatge del moment i de ser la compartirem. Una mà amiga, molt, segurament massa fins i tot, no passa res, no canviaré aquest fer, masses anys, masses decisions que marquen un fer que sempre, sempre, sempre indica el proper tram sense masses detalls, sí amb determinació. 

El Sol entra per les finestres del Mirador, OMG. 

Avui podríem coincidir amb diferents espais, Caldetes, Arenys de Munt, Canet de Mar, Llavaneres, Mataró, és un país proper aquest per on em moc, i per això ets en uns breus instants, tot seguit entre veins de poblacions diferents, diversos per petits costums que defineixen cada lloc, omg, omg, omg. Anem tots agafats de la mà, certament, certament, la Nau Insígnia de ser, serà dins de les nostres possibilitats, i en el grau que els nostres entorns en participin, eina aportadora de benestar per a tots, clar que yes!

Hi ha pensaments bons, i pensaments molt bons, ser-hi entre ells no té cap tram fàcil a aquest 2015, per això atractiu? no ho sé, no ho sé, els darrers anys han anat fent la seva feina per, sense concessions anar posant cada peça a un lloc concret, amb un ordre determinat, que jo i el meu entorn podem pensar que entenem, sí, però de fer-ho seria incert, nosaltres mirem de comprendre, mirem de donar forma a quelcom que creiem veure definit, no massa he de pensar, però que ja és suficient per impulsar a poder fer lentament, sense variacions excepcionals del ritme, amb breus moments brillants, breus instants de somni, sí, per una proposta que no comporta dependències determinants, i a on decididament manen en primer terme els somnis, les il.lusions, i en darrer terme però no menys important els percentatges, com sona, com sona. 

Saber-se propietari, en l'abast personal e intransferible que aquesta paraula defineix, dels teus propòsits, de les teves opcions siguin els que siguin els resultats, et porta a gaudir dels trams en primera persona, de gaudir-ne anys abans de portar-los a terme, per la sortida del tram anterior, sempre hi ha un tram anterior, ens porta a mirar d'entendre com gaudir-ne mentre ja estan passant, perquè la intensitat és tal que no tenim capacitat per gaudir plenament de quelcom tan sensacional en l'instant que es produeix, tot i haver-lo preparat durant mesos, durant anys, ho escric i el meu cor s'accelera, OMG, a mirar de gestionar després les sensacions que hem experimentat, del què hem viscut, i que comporta per ser-ne els promotors, d'instants seguits, d'instants tenyits de sensacions bones, senzillament de sensacions bones.

Un migdia de Vol, crec, ara des del Mirador del Drac el dia marca a on he de ser, a on tindré la possibilitat de decidir ser després, Caldetes, Arenys de Munt, Canet, Arenys de Mar, Llavaneres, Mataró, n'hi he sumat un, me'l deixava, i segur que entre Arenys de Munt i Canet n'hi ha d'altres que també compartiran el nostre pas.

MTB, MTB, MTB.