Montalt Forever?

No ho sé, no ho sé, feia dies que no anava al Montalt, i menys tan sensibilitzat a ser-hi, tenia necessitat de rodar pels corriols de darrera de casa. 

Fer-ho té riscos, senders tallats definitivament pels propietaris, pales verticals, caçadors, fa que el Drac proper al Montalt però evitant entrar-hi sigui el protagonista únic dels Vols des de fa uns mesos, tants que sumem quasi dos anys, OMG.

Ahir però cercava les Falgueres Màgiques, cercava espais a on elles fossin les protagonistes absolutes, i va funcionar, tantes van fer el seu efecte, i per tant el Vol pel Montalt tindrà crònica però no precisa, perquè no en recordo els detalls, necessitava aquesta sensació, oh yeaaaaaah!

Si no vols pols, doncs això, sí ja ho sé a vegades és impossible evitar de fer, i dins d'aquestes ocasions tot i veure que pots arribar a cometre errors segueixes dins del mateix tram, perquè no ho pots evitar, he de dir que m'agrada la sensació, sí, sí, ser falible és un privilegi, més la sensació de ser-ne conscient que no pas la d'errar, certament, però ara hi penso i tinc una molt bona sensació, la millor fins i tot diria jo, de? no ho sé exactament, no ho recordo, Olzinelles, de les seves filles, de les Falgueres Màgiques d'Olzinelles els hi deuré l'instan màgic d'aquest matí, de fet aquesta crònica i l'anterior tenen el seu to màgic, sense soroll, sense estridències, en silenci, ho escric i crec recordar quelcom fent referència a unes corones, recordo als cavallers, la llum, bé tot tornarà al seu lloc, he de pensar, he de pensar. 

Ahir tornar a rodar pel Montalt va tenir tres punts ben definits, millor dit ara ho escric i em ve al cap un quart punt, com puja el Montalt, OMG, el segon, no hi he de tornar fins passat uns dies perquè quedaria esmicolat, el tercer lligat al segon punt és que si ha d'anar intermitentment, el quart, darrer, i el més important, hi ha tres corriols nous, molt treballats, tots tres sensacionals, omg, omg, omg. 

Els pensaments abans de coincidir amb el bany màgic de les Falgueres, intensos, els de després, relaxants, sí, sí, escalant pales verticals i la sensació, la de ser als banys termals de Caldes, que per cert no recordo haver-ne gaudit mai. 

Sense eines, únicament una clau per regular el conjunt de la nova-vella tija i seient, per un petit test de millora, així com de la bossa de recanvis del porta bidó King Cage, amb manxa, sense menjar, sense beure, amb aigua, sense coincidències, sense incidències, equipat d'hivern, però calçat d'estiu amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i guants Hirzl. 

Únicament amb llums a corriols farcits dels tirs dels caçadors, com sona, com sona, evitant de creuar les noves tanques totes tallades ara sí ara també, les que no, segueixen com sempre però. 

Des del Mirador del Drac, esperant, ara toca un bon esmorzar, els dos primers cafès ja han caigut, i després de donar-se les circumstàncies hi haurà Vol de Drac, no sé si al Drac, sí que miraré de no repetir Montalt, per evitar la seva intensitat, de tot, de pendents, i de pensaments entre les Falgueres Màgiques. 

Ahir una final de Vol entre la llum dels cavallers, i, entre la llum dels cavallers i un final proper del to de les festes d'aquestes dates, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.