Un migdia breu de MTB, crec que no recordo sortides inferiors a les dues hores, fa anys que no coincideixo a Vols per sota d'aquests 120', però una jornada del dia a dia molt interessant ens porta a aquest espai de Vols més breu, puntual crec, pel fet que fa mesos que pedalo a aquest interval del migdia i sempre ha superat les dues hores.
Sense anar més lluny la sortida del trenc d'alba d'ahir va ser de les més llargues que he fet, per tant queda compensat, i tant que sí, de fet sense sortir, un dia, o una setmana, o un mes també estaria tot compensat, pel fet de que quan piques pedres cada dia, si no, no, com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més :-)
Ahir al migdia equipat d'hivern, però calçat amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i els guants Hirzl, la resta d'hivern, la jaqueta Xenon AS de Gore, tèrmica sense mànigues Newline crec recordar, culot Echappée de Mavic, mitjons Endura d'hivern, protector de cara i coll, i gorra Spok. Anava un xic massa abrigat a alguns trams, però en conjunt un 10. Darrera a la bossa de la Xenon hi portava el segon joc de guants, aquest cop Alp-X curts de canells de Gore, i també una tanca de seguretat, per poder comprar el pa a la Repsol abans de tornar cap a casa a tocar de les tres del migdia, pel fet de no venir la Betty, i per tant tot i sempre tenir la Vicious a la vista evidentment l'he de lligar a una estructura de ferro que dificulti que se l'emportin, tot i així segueixo creient que no és una bona pensada, la bike no s'ha de deixar mai sola, surts en bike, rodes, i tornes a casa, i un cop has sortit fes altres coses, perquè el risc és massa alt de fer-ho deixant la bike exposada a que no hi sigui passats uns minuts.
Sense incidències, ni coincidències, sense eines, amb llums sense funcionar, beure, aigua, mig bidó de 500 ml. menjar, dues llaminadures aprofitant l'aturada a la Repsol.
No vaig esmentara ahir que la visió del mar durant la sortida d'abans del trenc d'alba era de ser a una bassa d'oli, OMG, feia tants dies que les onades picaven contra les roques amb tanta força que semblava impossible tanta pau, tan silenci a un espai que portava tants dies enfadat, aquest fet i una Lluna encesa marcant la seva estora de llum a aquest mar em fa pensar que era la Lluna qui el va tranquilitzar segur, segur, quina llum que emetia la Lluna, OMG, sense cavallers, i, sense cavallers.
Una tornada ràpida, no pel ritme, si no per decidir no fer més voltes, i a on un bon dinar va premiar una jornada complerta de bike, fins i tot puc afirmar de MTB.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, ara a la matinada de dissabte un bon moment per compartir un bon cafè.
Fem un cafè?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada