Estava clar, si la Fusion Cross AS, és un 5 estrelles Bikeradar, ho és perquè pot rodar sota pluja intensa com a mínim 45 minuts sense perdre les seves propietats de resistència a l'aigua, vull dir mantenint-nos secs.
Així que de cop m'he dit, aquesta és la meva.
La imatge per poder fer-ho és clara i nítida, com ho és el dia a les prèvies a la SSWC del 2011 a on en Michael amb tota normalitat sortia a pedalar amb la seva Gore mentre la pluja era qui marcava el to de la jornada, com avui una pluja fina com la d'Irlanda, i tant que sí.
Mentre m'equipava amb la Fusion, la Betty que no hauria de, ha decidit venir a pedalar, ella equipada amb la jaqueta Gore Tex Paclite, i jo amb la Windstopper Active Shell.
Aquest debat a aquest espai que us en poso el link ha sigut pet a mi una manera d'aclarir què és l'Active Shell.
La Betty amb pantaló d'hivern prim amb tirants, Top Briko, tèrmica Endura de Merino màniga llarga prima, a sobre la Gore Paclite. Als peus, mitjons molt prims, mitjons a sobre paravent Gore, amb les Shimano M230. Al cap, gorra gruixuda, un plàstic de les bosses del Caprabo entre la gorra i el casc, retallat aquest plàstic acuradament, plàstic que fa la funció de mirar d'evitar de mullar-se el cap amb la pluja. Plàstic que ha funcionant a la perfecció. A les mans, uns guants molt prims d'estiu Pearl Izumi.
En Bob, pantaló d'hivern prim amb tirants, tèrmica sintètica sense mànigues d'estiu, a sobre d'aquesta directament la Fusion Cross AS. Als peus, mitjons Inverse molt gruixuts i les botes d'hivern Lake MX140.Al cap el mateix que la Betty però amb una gorra més prima.A les mans també uns guants molt prims Giro.
La teoria, la que jo sé, la que jo he entès. A una temperatura de 10 graus C. considerant que anàvem a escalar darrera de casa, i que sempre estaríem entre molta vegetació entre molts arbres, no a camp obert, és a dir sortida a temperatures càlides per ser hivern, amb generació de calor pel fet d'escalar molta estona, i pel fet que baixant sempre seria entre escalades, i que no aniríem a camp obert, no calia una tèrmica gruixuda, ni guants gruixuts, aquests darrers els hem agafat molt prims pensant que entre pluja i pluja tindrien temps d'assecar-se.
Sobre les jaquetes, ganes de veure si la Fusion entre uns pluja lleugera però sense intermitències, anant de menys a més en quant a intensitat de la pluja, mantindria la protecció contra l'aigua, com també si sota la pluja la sensació seria d'escalfor, i si la jaqueta, la Gore Tex Paclite seria tèrmicament adequada pel què fa a transpiració, vull dir mantenir el cos calent durant la sortida, les dues depenent de la tèrmica seleccionada, ho sé, per això exposo en primer terme els equipaments detalladament.
El ritme escalant sempre molt lent, amb aturades de minuts a les zones tècniques per a nosaltres, tant d'escalada com de baixada.
Resultats, la Fusion sempre manté un cert punt d'escalfor, a partir dels primers vint minuts, la Paclite, els primers vint minuts genera una sensació de xafogor, lleugera això sí.
Passats aquests primers minuts les dues molt bé, mentre passaven els minuts però a les aturades la Paclite ha anat refredant a la Betty, fins a la darrera aturada a on el fred intens al pit ens ha obligat a escurçar la baixada i anar directes cap a casa.
Entrada a casa a on la Betty anava glaçada de cos, i jo perfecte amb la Fusion.
Primer test Kilfinane, Fusion 1, Paclite 0.
Un punt que marca una nova frontera, ja no ens atura la pluja amb temperatures per sobre dels 8 graus C. Un aspecte a detallar, vull dir ja no ens atura la pluja, la pluja present abans de sortir, abans de començar a pedalar.
Et despertes, plou, somrius i surts a pedalar. Mentre ho fas, plou i la jornada de bike segueix, avui aturada la sortida pel fred intens amb la Paclite. El proper dia amb el Paclite portarem una tèrmica sense mànigues si anem propers a aquests 10 graus C. I la mateixa tèrmica si anem per sota dels 8 graus C.
Pel què fa a la Fusion, si plou i la temperatura baixa dels 8 graus C. portaré la tèrmica prima Endura Merino de màniga llarga.
El què no tinc clar és, i a les mans, jo al tram final amb la lleugera pluja baixant hi tenia les primeres sensacions de fred, no les portava molles perquè la lleugera pluja no feia que els arbres fessin de paraigua, vull dir litres d'aigua als espais oberts, és més els punys de cuiro han quedat molls únicament a on la mà no els tapava. Però el què no sé és, a 5 graus C. quins guants portar, i mentre ho escric ho tinc clar, un segon parell de guants més gruixuts si la sortida és de més de dues hores i si no, aquest recanvi idèntic de guants d'estiu, canvi per uns de secs després de les primeres dues hores i, "seguimos avanzando".
El què us deia, et despertes, plou, per sota just per sota dels 10 graus C. somrius i et prepares per gaudir de la millor aventura, què pot haver-hi millor? Bé sí, són les sis de la tarda, ja de nit, plou, cerques els llums, les bateries carregades i surts a pedalar, el lleuger sopar la frontera que marca la tornada, i si vas ben acompanyat, la mitja nit el límit, sense perdre mai el calçat quan tornes o sí i les Fades fins la sortida del sol tindran a qui cercar.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada