Que podria tornar a ser avui.
Sant Vicenç festiu a SV.
Sort que el darrer paràgraf s'ha esborrat, parlava de somriures i de fulles d'acer inoxidable.
Dies de MTB.
Que bé el darrer tram, que bé haver escoltat atentament el consell de fa unes setmanes, que bé, molts cops escoltant els propers senders queden definits, molts cops mirant les cruïlles, mirant i prou deixen de ser-ho.
Quan rodes entre corriols, entre senders, de darrera de casa, i la sensació en fer-ho implica un somriure, després passades les hores veus sense veure, que la jornada, tota, ha anat marcada per aquest, per aquesta sensació, per aquest gaudir tram darrera tram a dalt de la bike.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada