Els canvis ja són els protagonistes del Blog, i tant que sí.
Una sortida avui decisiva, molt, a on escalant directes cap el Montalt la sensació ha sigut d'entre moltes, de 10/10, pel fet que a molts llocs de notable pendent la sensació sense accelerar ni un sol instant és, que bé que anem, que bé que anem, i tant que sí.
Mentre escalava a un ritme més que lent, i no hauria, o sí, millor dit, perquè dic no hauria pel fet que mesos enrere, anys, aquests trams direcció al Montalt, per fer-los tant amb les geareds com amb la single speed em requeria d'agafar certa velocitat, ara ja no, ara de moment no, podem perdre aquest punt de lleugera forma, i tant que sí, i no passarà res, no passarà res, quan has entrat a tants trams havent perdut ja abans d'entrar, que et costi més, o molt, quasi que quan no és no saps ni què està passant, oi que no?
Moltes vegades les coses bones passen de llarg perquè ni les hem vist mentre venien, ni mentre passaven, ni mentre s'allunyaven, però està bé que t'adonis que això ha sigut, o que et sembla que quelcom bo ha passat i no has vist res, així pots estar més atent, pensant, amb la confiança, per si hi ha una propera ocasió.
Concentrat darrera de casa, pedalant al Montalt, segur que si un corriol, com el que vaig descobrir dissabte, se'm passa, i aquest fa anys que hi és, de passar-hi proper cada dia podria ser que fins i tot jo el vegi, és difícil, és cert, però millor ser-hi proper, segur que hi tinc més possibilitats.
Molts dies de MTB, molts, mai masses, ara per ara.
He recuperat molt terreny que havia perdut, crec, vull dir crec que l'he recuperat, crec que l'havia perdut, crec.
Us poso el link perquè cada dia són més llunyans, i són llunyans però són. De tot en queda, de tot en queda, i sí a sobre té de lluny un cert to èpic, encara queda més.
Dies de Single Speed.
Pilars de propers recorreguts, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada