A punt

Però no, són molts anys, mesos, dies, hores, pensant el tema de la simplicitat, el tema forquilles  Fatty, del 2000, el tema Pace rígides del 2004, el tema 140, el tema 100 pur i dur, el tema Single Speed.

Me l'he de pensar una mica més, l'espai s'ho té guanyat, i tant que sí.

Vull dir que ahir fins ben passada la mitja  nit era a punt de fer el gir de 90º. Després per diferents motius, tots interessants, vaig reflexionar que un canvi tan radical era sensacional, però com tot, no sé si me´l puc permetre, cada gir és una inversió important, temps, molt, però molt, gustós sí, però necessari, de diners, també, mínim, però present, el conjunt a què dedico el meu temps i perquè no a on poso part dels euros per les bikes, em va frenar, no sé si millor, o molt millor, millor segur, a totes, totes, dies de MTB.

Temes exposats àmpliament al Blog, passions per opcions de bikes, Irlanda, la SSWC del 2011 va ser un detonador de sensacions, moltes, que segueix el seu curs.

UK anys abans ho va ser també, amb les Rapha Condor, van ser, són, dies de moltes propostes, moltes, no infinites, mai.

Ahir el pas va anar de segons? no ho sé, però no va ser, i torno al sender inicial, i en fer-ho ja no és el mateix, en cap cas, res tornarà a ser el mateix, mtb, mtb, mtb.

Dies de Single Speed.

Canvis propers, dos Miradors estan ben fortificats, pilars de granit darrera de cada mur, SV i SC, sense cap mena de dubte, mtb, mtb, mtb.