El dia en cap cas acompanya a agafar la bike, ara plou.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la nit vaig decidir un element important de l'equipament. Llàstima, o no, que no va ser el culot.
Ara avui des de quarts de set ben tocats del matí, un cop els carrers són molls, miro què vaig decidir ahir, i podem dir, si ho vas decidir és que ho tenies clar, hores i ja tens dubtes?, i la veritat és que cada dia que passa em costa més decidir temes petits, els grans, els temes grans per decidir ja ni són a sobre de la taula, però ara ni els petits, i no perquè no els tingui clars, si no perquè no decidint van sols, interessant, i si no van sols no passa res, són temes petits oi?
Una arrancada de matí a les sis tocades, tocades, molt densa, per la pila de temes, i a on a cada tram, a cada petit tram, he de fer cada cop el mateix, mirar i prou, perquè proper als cinquanta la meva roda, roda sola, millor dit, des de fora, això sembla, des de dins, moltes hores estudiant com fer per finalment sempre decidir deixar fer, no deixar de fer.
Ahir a diferència de fa dos dies amb els pantalons d'hivern Pearl Izumi, ahir vaig decidir fer un petit pas pel què fa referència a equipaments.
El de sempre després d'un pas en ve un altre, el temps entre ells, ara cada cop més distant, el perquè d'anar tan lent deu ser per prudència i perquè el dia a dia em marca que ha de ser així.
Una imatge de l'inici del dia certament diferent, plou poc al Maresme, i quan ho fa és per a mi motiu de sorpresa.
Dies de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada