Una pedalada aquest matí intensa.
Pedales, les sensacions són genials, i avui he mirat d'escalar un pujador a on molts cops m'hi quedo al primer quart del tram.
És un lloc que de baixada m'ha costat anys ja no fer-lo, que també, si no veure'l com un lloc on pugui pensar que s'hi pot baixar amb la bike.
Des de Can Perepoc que si baixo per segons quins llocs que després els he de pujar, és un ritual. A aquest lloc ara abans d'escalar pel Tintorer, em passa el mateix, fa anys, pocs que he aconseguit baixar-lo, i des de fa uns mesos que el vull escalar, i fa mesos, com avui, que no ho aconsegueixo, avui no és el dia que he fet més, ni de bon tros però sí que el petit tram que he fet l'he fet molt segur.
I això, aquesta sensació és la que em fa millorar.
Després, una estona després he fet dos trams que ni de bon tros hauria ja no pensat que els podria fer, no, si no que hauria pensat que la pendent era per fer-mi mal.
Avui arribar, encarar i gaudir cada metre de la baixada, pot ser això?
Segur, perquè ha anat així.
MTB, MTB, MTB.
Sense poder deixar de pensar, sí però he aconseguit dirigir aquests des de les roques a la zona més planera de la platja, a on he compartit amb mi mateix una primera hora de la jornada que té un mot que la defineix, SENSACIONAL.
Equipat de tardor, però amb les botes Lake, la resta de tardor.
Eines, la manxa.
Beure, un cafè llarg a la platja.
Incidències, el Brooks s'ha mogut, la tija Moots, el model KIKA, és com les boixes King, sempre cada X temps cal repassar-la. Els torniols de fixació de la tija que fixen les guies del Brooks s'han de repassar, i sempre, sempre causen un bon ensurt, perquè el seient s'enssorra en aquesta ocasió del darrera de cop. No portava la clau, cop sec a la punta del seient i sense problemes. Un cop a casa, hores després, esperant l'arribada de la nit, de les seves Fades, he repassat els torniols, i ara ja a punt per demà.
Temperatura 11,5 graus C.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada