ASR-SL

Crec, perquè passen els anys i la claredat amb que tenia de les versions i anys de les games de Yeti ja no les tinc tan clares.

Aquesta versió crec recordar que és del 2007, però no és el què té rellevància en cap cas, sí la bike en si.



Encara que darrerament dins d'uns marges raonables, superats per la franja inferior i baixant, sorprenentment, el què mes importància té és qui la porta, i no per ser qui és, si no per la relació que s'hi estableix quan coincideixes a una aventura de bike.

Vull dir que cal portar la bike posada a punt, sempre, si no la portes a punt, no surtis amb d'altres bikers, a no ser que tinguin la mateixa proposta, és a dir, aturades constants per problemes mecànics que probablement poden aturar l'aventura ara sí, ara també. Però si amb qui has d'anar no hi tens massa confiança o no el coneixes de res, millor portar la bike a punt, perquè si no ho fas així, i tenies interès a tornar a coincidir en el futur amb aquest biker, o amb un grup de bikers, anar-hi amb una bike descuidada pel què fa a manteniment et portarà a no tornar-hi a coincidir. O que en el seu defecte la impressió que agafin no sigui massa atractiva.

No recordo cap situació similar darrerament, en cap cas, però deu ser que hi és, si no aquesta intervenció, el tema,  no seria. No cal anar a buscar el mal temps, com les males notícies, aquest ve sempre ell sol.

Una bike aquesta que cada dia que veig arribar i marxar en Josep amb la seva ASR-SL, penso, gran bike, gran bike, i que quan surto amb el meu germà, penso, impressionant.

MTB, MTB, MTB.