Un inici del darrer cap de setmana de l'any idèntic al què ha sigut la tònica general de tot l'any, com ho és un dia a dia mantenint prudentment les posicions, però que quan aquest dia a dia s'ha creuat amb una gran cita, l'hem abordat de la mateixa manera, sense una preparació específica, sí amb la dinàmica de cada dia, a on entendre el què anem a fer marca el camí de manera transparent i nítida, això, aquesta dinámica tan planera ens ha reportat grans satisfaccions a aquests darrers anys.
Són les nou, el despertador ha sonat a tres quarts de sis, les sis, i finalment a les set, que soni, que soni, he pensat jo.
Fem un cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada