Si més no en aquesta història, perquè Dracs, Fades, Dones d'aigua, genets, cavallers de la llum, la llum, la foscor, són mentre les falgueres poden gaudir de compartir la visió de tots ells, de totes elles.
Què va ser primer, jo ho tinc clar, les falgueres màgiques, després de la llum, després de la foscor.
Un Drac negre, dorm, des de fa mesos, ara ja anys, amb ell el meu segon vol en els 100 Km.
Un segon Drac blanc, dorm, amb ell el meu tercer vol als 100 Km. i el meu primer vol a Finale, a un mateix espai de descans, dos Dracs.
Ho dic perquè del 2009 a avui hi van, tres anys molt tocats, i aquests dos Dracs segueixen a casa, el perquè molts cops ho sé, molts, d'altres, els que menys, a on tinc pensaments perquè comencin un nou sender, sense Vols de Drac, sí, però nous senders.
Després passen les setmanes, els mesos i ara ja els anys, i els dos són a casa, hi penso, que bé tenir-los a casa.
MTB, MTB, MTB.
Són les darreres, de les darreres millors creacions de l'època de dobles de 26", una ASR i una Superlight, les dues del 2009, sempre a casa, seran bikes entre bikes.
Les ASR, mare meva, quin dia el 2003 a 48 hores de començar la Travessa dels Pirineus, quin dia, entre centenars de persones a les divisions industrials, pensant en silenci, la vull negra, però únicament la porten turquesa. Finalment va ser turquesa, i la Travessa amb aquesta bike, ara d'en Josep, un èxit.
Després d'aquesta primera ASR, anys després, sis concretament, una segona ASR del 2009, a dies del Roc d'Azur, a on aquell Roc amb la forquilla Fox RLC de 140 mm. passada a 120 mm. va ser el meu millor Marathon. Una ASR preparada per a forquilles de 100-120 mm. Una gran bike, una gran bike.
Després en darrer lloc la Superlight, que havia de ser la meva bike al 2007, i va ser-ho al 2009, després de dies d'Ibis Mojo Carbon. Una bike, que salvant l'ASR, és la meva bike, quan parlem de dobles de XC 26".
La Superlight amb els NoTubes The Raven em van fer volar a Finale 2009.
Per què ara a finals del 2012 escric sobre elles? per què les tinc al cap? no ho sé, jo sóc un genet de Drac avui que vola amb la seva Vicious The Motivator Single Speed, certament, però elles, les dues dobles són a casa, i són protagonistes del seu temps, certament.
MTB, MTB, MTB.
Ara sé perquè en parlo, hores després d'aquest escrit, aquest cop les falgueres màgiques m'han portat fins aquí, no han esborrat res més que la sortida de fa més de 48 hores, és veritat però m'han fet aterrar a territori 26, no 29er.
Dies de Single Speed.
Xavi que bé llegir-te, que bé llegir-te, mtb, mtb, mtb.
 |
| Arxiu. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada