I d'aquí a unes hores, dia de bike

Però serà diferent perquè per aquestes dates ara fa un any era un temps ple de situacions impossibes.

Ja ha passat un any i les percepcions són de necessitar un espai per respirar, i demà farem això, agafar les bikes i caçar aire, no sé ni hora, ni destí, no és important, sí acceptar que som a on som, hem perdut els pares, en dos anys, i això cal deixar-ho reposar, cal deixar-ho reposar tota una vida i aprendre a remoure el fons suaument per mirar que l'aigua dels nostres ulls mirin un mapa d'anyorança càlid, per després escriure aquest mapa a les ninetes, i poder fer camí, que el fem cada dia, però són dates que costen de ser-hi.

Dies de Single Speed.

Dies dels nostres.