TrinXes al circuit Montalt.

Una sortida de menys de trenta quilòmetres i més de mil metres de desnivell positiu ja indica que la sortida serà curta, sí, per la distància, però també exigent pel desnivell positiu.

I aquest va ser el patró de la sortida amb els TrinXes al circuit Montalt.

De fet no he mirat el desnivell positiu als darrers mesos pel fet que el Polar CS600 va deixar de funcionar fa uns mesos, manca de pila crec recordar, el primer, i el segon el de la Betty,  del pas de la Yeti ARC a la Spot Brand es va quedar pel camí, si tornaran a funcionar, no ho sé, en cap cas ho sé, el Single Speed té això moltes coses s'han quedat pel camí, i segurament moltes més restaran a les voreres d'un sender que no repetirem avui per avui.

Les visions, pesen molt a casa, em pesen molt.

Organitzar una sortida és una cosa, fer-nos a mida un circuit Montalt és una tema molt diferent del primer.

No sóc ja un biker per assumir el paper de guia, això ho tinc clar avui, la responsabilitat de portar un grup de bikers pel circuit Montalt és molt gran, horari, duresa de la ruta, tipus de ruta, nivell dels bikers assistents, ara penso en la de sortides a on hem coincidit convidats pels TrinXes i penso, quina feinada organitzar-les quina feinada.

En el meu cas la feina ja estava feta, el circuit l'estem definint des de fa mesos per a nosaltres, d'aquí les músiques del circuit Montalt des de fa uns quants dies a dos quarts de sis del matí cada dia.

Entre falgueres, els millors trams, també.

MTB, MTB,  MTB.

Per sort la sortida va ser sempre un doll de somriures, de passar bones estones, ara sí, ara també, i per aquest fet sempre el gaudir de bones converses, sempre amb moltes ganes de gaudir, gaudir i gaudir d'una magnífica jornada de mtb, va ser el pilar principal del matí de bike amb els TrinXes al circuit Montalt.

El fet de no quedar-se a dinar va modificar substancialment el circuit a fer, per mirar que sempre rodéssim entre senders, i no deixant anar de tornada al primer grup al mig dia, així tots tornaríem a la una tocades cap als cotxes. 

Això va marcar que els quilòmetres fossin pocs i els metres acumulats molts, certament, com també ho és que amb els TrinXes no tens mai un problema, pedalen, pedalen, i pedalen, com més senders, més bé s'ho passen i això fa que les sensacions a dalt de la bike pel guia fossin sempre les millors, fora de les que us he esmentat.

Els primers deu quilòmetres, entre senders del Montatl, els segons deu entre senders de Can Jalpí, i els darrers cinc entre corriols de tornada pel Montalt, de baixada, de la millor baixada.

L'esmorzar al punt més alt de can Jalpí,  amb unes vistes interessants. A la frontera entre territori del Montalt i territori Jalpí.

Després de l'esmorzar, els millors senders de l'entorn proper, divertits ràpids, emocionants, sense cap dificultat, cap,  pujades de somni,  baixades plenes d'emoció, de bones sensacions, a on el gaudir a dalt de la bike jo diria que en són la característica principal, la principal.

D'aquí un retorn costerut, molt, de molta estona,  per encarar el darrer punt del Montalt, per d'aquí deixar-nos anar de baixada fins al centre del poble.

Després d'aquesta arribada una cervesa ben freda el segell de cloenda d'una jornada més entre bikers, a on sempre els comentaris de tots van ser el millor premi a una jornada 100% de MTB.

Ara la propera, per a la propera edició, ja serà entre els Xurribikers i els TrinXes, perquè això ja passarà a ser una acte d'obligat compliment, bikers del Vallès i bikers del Maresme, mtb, mtb, mtb.