Equipament SSEC 2012.

Amb en Mateu, i amb l'ajuda d'en Marc, el seu estret col.laborador, hem creat aquest equip, una derivada del mono que us vaig presentar ahir, sí, sí, ja ho sé, fa dies que aquest mallot corre per la red, la cronologia no indica l'ordre del criteri, si la il.lusió i el sentir que hi posem un grup de irreductibles bikers per a participar a la SSEC 2012 representant el nostre país.

Dic una derivada perquè un mallot seguint el criteri d'en Mateu és més pràctic que el mono, i té raó tota la raó, per això aquesta creació, lluny del meu pensament inicial.

Tot és lluny del meu pensament inicial, però avui o demà a aquesta intervenció us en posaré cinc cèntims d'aquest pensament.

El mallot a data d'avui serà de màniga curta, i no anirà agafat de la mà de cap culot, es va pensar que cada participant ja anirà amb els seu propi.

La frase de l'esquena és un fragment de la intervenció d'en Pau Casals  a l'ONU.

També porta la mosca de sant Narcís,  de Girona, una proposta lògica de doble lògica, Girona i anem a França, mtb, mtb, mtb. 

Molts són els anys passats que he pensat en fer, en fer pel país, però sempre la por ha estat el motiu d'esperar, ara passats els anys, del 2000 cap aquí que sembla que podem expressar-nos i que aquest fet, fer-hi, sigui respectat, que bé poder opinar.

La idea és portar aquest equipament a la SSEC 2012, i a la resta de cites del MTB internacionals, França, USA, Irlanda, Itàlia, anar-hi amb el mono complert de la Mediterrània, no serà exactament el que us vaig presentar, ja ho vaig esmentar, sí molt similar.

El mallot com el mono que us vaig presentar persegueix representar el nostre país de la forma que entenem que podem fer-ho millor, reivindicant el nostre país, la nostra cultura, de fet som un país de pas, sempre ens ha anat bé ser-ho, i així seguirem, exposant aquest sentir, en el nostre cas a aquest espai entre bikes.

Em ve al cap la propera participació al Roc d'Azur, i veure la imatge amb el mono, em deixa literalment glaçat, d'emoció, de sincera emoció.

I d'aquí al Roc espero poder fer més gran, amb més ressò,  aquesta actuació amb un àmbit encara més compromès dins d'aquest sender tan costerut, com ho és mirar de fer camí agafats de la mà del nostre esport i el nostre sentir, d'aquesta reivindicació de país. Però aquesta dependrà. que us les exposi al Blog, del resultat  d'una serie de gestions que estic fent, i que prèviament requereixen com els mallot i el mono de pensar com poder-les portar a bon port, respectant sempre, primant en primer lloc de ser respectuosos, sempre, sempre.

MTB, MTB, MTB.

Els mallots aniran numerats, cada participant amb el seu número, som dotze, i el número 1 el portarà la Betty, l'única representant femenina de Catalunya al Mundial del 2011 de Single Speed a Irlanda, i ara en aquesta ocasió l'única representant femenina de Catalunya a l'Europeu de Single Speed a França, la resta de números no seguiran un ordre, fora del què marqui la talla de cada mallot.

Dos mallots,  el d'en Mateu i el meu portaran un petit distintiu diferenciador commemoratiu de la participació amb les dues 29er Single Speed rígides a la darrera edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries celebrades el 2011. Un, el seu,  portarà un detall or, per la seva primera posició en Single Speed, el segon, el meu,  el plata, per la meva segona posició, no hi ha bronze, no hi havia cap més Single Speed, però això no li treu ni una dècima de mèrit, vull dir que decidir fer les Guilleries amb Single Speed i acabar-les és el què vol esmentar aquest distintiu, res més. Casualment ens vam posicionar força bé a la cursa entre les geared més competitives, i aquest fet, el fet d'haver fet un bon paper va donar sentit als colors, or i plata, la frase, les dues que definirien el sentir, seria, el primer, les hem acabat, el segon pensament, que bé que ho hem fet, el distintiu posa de relleu aquest dos pensaments.

I esperant amb moltes ganes de poder posar-hi un segon segell identificatiu si tenim el privilegi de poder ser-hi amb les Single Speed per segona vegada a la propera edició, ja en aquesta ocasió del 2013.

Tenim temps per pensar-la molt i molt bé, i així serà, segur, segur. 

MTB, MTB, MTB.