1er. Turó de l'Home 2012.

És el què ha estat avui.

Una pujada al Turó de l'Home exigent per La Costa del Montseny.

Però una pujada sol avui em calia, era per a mi una petita necessitat.

Un propòsit un fet ara. Avui ha estat una pujada curiosa, perquè l'he fet a l'hora de dinar, sense esmorzar i sense sopar ahir.

Mai he pujat al Turó sense aliments, i tampoc amb sol bidó d'aigua, avui amb un ritme divertit, sense aliments, sense el segon bidó, la pujada ha estat això, divertida.

"NO S'HA DE FER MAI. SEMPRE CAL HAVER MENJAT, CAL HAVER-SE HIDRATAT I PORTAR AIGUA EN ABUNDÀNCIA I QUELCOM PER MENJAR A CADA HORA PEDALADA"


Jo ho vaig fer perquè per circumstàncies, com la tensió, els nervis dels darrers dies va fer que dissabte res m'anés bé per menjar, i al mateix temps tenia una necessitat imperiosa d'escalar el Turó, i aquesta darrera, aquesta necessitat, i per això l'existència d'aquest espai, de The Great Escape MTB, pot amb tot, que és erroni, però aquesta és la sensació, que pel què exposo, és el què val, mtb, mtb, mtb.

Creia que podria defallir, però no ha estat, al darrer quilòmetre durant tres segons he tingut uns segons de dubtes, durs però puntuals i ràpidament esborrats, tres segons com a molt, però a la resta de la pujada he gaudit d'imposar-me un ritme sempre un xic per sota de la incomoditat. I la veritat és que ha estat una pujada memorable.

Quin sol que feia pujant i baixant, als darrers metres però per ser cara obaga he quedat glaçat, però glaçat, i no ha estat fins a casa la mare després de mitja hora tocada a sota de la dutxa amb aigua calenta que he aconseguit recuperar el tacte dels dits de les mans. Peus, cap i cos, perfectes, no les mans.

No he coincidit amb cap ciclista, sí amb autos, masses. Un per fer-me una gràcia m'ha tocat el clàxon i l'ensurt ha estat majúscul.

Ha estat una jornada de ritual, un Turó el dia 1 del 1 del 2012 a l'hora de dinar ha estat motiu per a poder fer gran la jornada.

Ha estat una pujada a on el pensament era posar una pedra al punt geodèsic a dalt del Turó, una segona, la primera la de Sant Grau, aquesta darrera, la segona,  la del Turó.

Serà però a la propera pujada, perquè el fred que he agafat als darrers metres de pujada ha estat terrible, ara temible, perquè ho pensaré i molt la propera vegada a canviar de cara a dalt del Turó,  de ponent a llevant a les quatre de la tarda d'un dia 1 de Gener, i tant que sí.

Vint-i-cinc quilòmetres tocats de pujada, i he agafat fred als "tocats", fred que no m'ha deixat encara ara.

Bé, un Turó més al sac, ara ja a pensar en el proper que podria ser el dia set, amb la proposta dels "trinxes" de fer la seva clàssica a Santa Fe.

I jo podria aprofitar per un cop a Santa Fe deixar-los i atacar per segona vegada el Turó de l'Home, podria ser.

MTB, MTB, MTB.

Equipat de tardor, amb dos jocs de guants, uns d'estiu per pujar i uns de tardor per baixar, una armilla d'estiu també per baixar, que creia que era la jaqueta d'estiu no l'armilla, calçat d'estiu.

Aigua tres quarts d'un bidó d'aigua de 750 ml. menjar, cap.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

Incidències, cap.

Sempre amb sol, de caiguda és veritat, i per això el fred de la darrera hora.