Aquesta primera sensació, bona, molt bona és la que ha marcat tota la sortida, a 10ºC i 11ºC a tocar de tres quarts de sis, i de tres quarts de set respectivament a la riera de Llavaneres. Equipat d'hivern de cap a peus, únicament passada la primera mitja hora m'he canviat els guants Endura Waterproof per els guants de tardor Alp-X de Gore, la resta l'equipament d'hivern. Quina millora que ha comportat l'arribada dels Mavic Echappée, dels dos culots. Pràctic, cada dia a la matinada disposo de l'equipament perfecte per sortir, sense haver de pensar, i pel mig dia, de fer més calor disposo també de l'equipament ideal, i un aspecte important, amb la quantitat per a poder sortir reitaradament ara sí ara també.
Seguint en aquesta línia, ahir vaig decidir part dels nous equipaments de l'estiu del 2015, perquè ara és un bon moment per fer-ho, l'experiència amb el pas del temps em porta a decidir sistemàticament en aquesta línia, el de millorar constantment els equipaments.
Cada pas per Llavaneres, com més d'hora passo per la riera més satisfet estic, aconseguir de forma estable passar-hi a dos quarts de sis per a mi un bon pla, per què? ara us ho exposo.
El fet és que a cada edició de la WEMBO a la que he participat, ara entre mundial i europeu en porto quatre, la sensació ha sigut d'haver de fer un salt de forma si vull seguir a aquest darrer vagó a on vaig sempre, de no fer-ho per motius més que evidents hauré de baixar a la propera estació per no tonar-me a enfilar a aquesta sensacional aventura, pel fet de ser dues tendències oposades, la meva, de baixada, la de la WEMBO a on cada any per exigències dels participants el nivell és més alt. És una roda que no s'atura per ningú, i per tant una aventura a on cada dia que passa jo hi tinc un dia menys a poder dir-hi la meva. No veure per part meva que això és així seria un error, res està decidit, no, però sí que de no fer per millorar, i molt, no únicamanent per quantitat, que també, si no també per qualitat d'aquest procés de millora, no tindria sentit, per aquest motiu des de novembre cada dia estic mirant de millorar, equipaments en primer terme, i no únicament els d'ara, si no els què necessitaré passada la tardor, passat l'hivern, pel fet que m'estic preparant precisament per els objectius dins de la primavera-estiu.
De fet ja ho he fet molt bé de cara a aquesta darrera edició de Fort William, però m'espero a parlar-ne, a proposar-vos primer la crònica del Mundial 24 hores SOLO a la categorias Single Speed aconseguit per la Betty. Vull dir des de novembre del 2013 fins a agost el meu salt de forma, la preparació, per aconseguir aquesta millora de forma valoro com a una millora notable vers a la forma amb que vaig posar-me a la graella de sortida a Storm-Lo al Mundial de Canberra. Però com us deia aquesta serà una aportació que vindrà de venir després de la crònica del Mundial aconseguit a Fort William per la Betty.
Des del Mirador del Drac emocionat per tornar-me a enfilar al meu Drac, omg, omg, omg.
Avui he fet un Drac diferent, un xic més exigent en el seu tram final, amb molta calma, sí, però sumant més desnivell i quatre quilòmetres més als vint-i-set que està proposant el Drac actual.
Ha sigut un Vol marcat pel canvi de color, del negre a l'arribada tímida del color més proper, a on la calidesa d'aquest em deixa cada matinada aturat, després per la nova ruta que ha agafat el Drac al seu tram final he vist com el sol es feia el Rei de l'espai, i de quina manera.
Una caiguda vertical des del Montalt, des de mig camí des de les torres exactament fins a Can Mora de Dalt, a on poc hi puc aportar per descriure l'instant, aquest cop el mot, memorable.
La Vicious perfecte, ara mateix funciona de 10/10. Amb llums sempre, Cateye, i Powerled sempre a mínims, sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, sense eines, amb manxa.
Ho dic, ho dic, MTB, MTB, MTB.
Esperant de cara al mig dia, oh yeaaaaah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada