MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 04, 2016
Motivacions
Les cerco per mirar d'aconseguir una seqüència interessant de Vols.
El dissabte em va requerir de cercar un objectiu diferent, vull dir que el clàssic Drac no l'hauria fet, en canvi proposar-me anar a SC en bike sí que em motivava.
Dit i fet, de pensar que ja no hi hauria Vol, a veure que les properes hores serien a dalt de la bike.
Equipat de tardor, ara amb les noves Giro Privateer en la versió R, mitjons Alp-X de Gore, culot pirata Morvelo, tèrmica sintètica sense mànigues també de Gore, i de la mateixa casa el mallot Alp-X Windstopper Softshell, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley M-Frame, gorra Spok.
Una anada a 19°C a les cinc poc tocades de la tarda a la riera de Llavaneres, fet que m'indicava que anava un xic massa equipat, sí, però també em feia anar tranquil perquè anant cap al Baix Montseny millor anar equipat un xic més que no pas un xic menys :-)
No tenia clar a quin punt em deixaria caure cap a Vallgorguina, sí que no aniria pel Santuari del Corredor, finalment una baixada memorable per una trialera vertical que va comportar de posar peu, lògic per a mi, em va deixar al peu per coronar cap a Olzinelles, a aquest punt la pesadesa que tenia a casa, i també mentre venia per i de Santa Mònica havia marxat, quedava únicament el Vol pel seu pas per Olzinelles amb les sensacions que per a mi comporten. Que romàntic, quina bellesa que comparteix Olzinelles amb el meu Drac, amb el seu genet, OMG, OMG, OMG.
La bike, la meva bike va molt bé, frena bé, els Shimano XT van molt bé, roda bé, els Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR fent equip amb la forquilla DT XRR 445, el quadre d'acer de l'Inbred, i el manillar Moots de titani, fa que no noti impactes secs. La nova proposta 42x23 és exigent, sí, massa fins i tot diria jo, però està funcionant prou bé, de deixar passar els dies seguint amb aquest Drac hauré de valorar que faig amb l'equipament d'aquesta bike, vull dir les peces que tinc/tenia reservades per a la nova bike les passo a aquesta?
He tingut una idea per poder tornar a portar el mòbil a dins de la petita bossa Deuter del TT, el problema era que tot i portar el mòbil una molt bona funda de protecció aquesta amb els impactes de la bike rodant la funda s'acaba deteriorant molt. Ja us exposaré que he pensat.
Sense incidències, ni coincidències remarcables, ni menjar, ni beure del bidó CK de 500 ml. amb eines, amb càmera, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, amb llums sense funcionar, i sense haver vist en aquesta ocasió el mar.
Ara a esperar, de fet la ruta passades unes hores va tornar a ser, aquest cop una mica més èpica, certament, i que de cara a demà o avui al vespre serà motiu de crònica a aquest espai.
MTB, MTB, MTB.
MS-1
http://www.mosaiccycles.com/#!untitled/zoom/c10aj/image1niv
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’abril 03, 2016
dissabte, d’abril 02, 2016
De dia
Tot i ser de matinada, ja no en aquesta ocasió dins de la clàssica foscor.
No anava a sortir, el pronòstic de pluja anunciava que si no em volia mullar millor deixés el Vol per un altre moment. Les possibilitats de sortir ahir eren limitades, i per tant l'opció viable era de matinada o matinada, deducció, matinada.
I va ser una bona pensada perquè la pluja de veritat no va arribar fins cinc minuts després de ser jo ja a casa, si bé des de Cadetes que aquesta em va acompanyar però de forma molt lleugera, i sense proposar-me d'arribar xop a casa.
I per aquestes condicions, pluja lleugera durant mitja horeta, i 12-13°C pel pas per la riera de Llavaneres a les 07:16 i a les 08:02 respectivament, la jaqueta Fusion 2.0 AS de gore, amb els guants llargs i els mitjons Alp-X de la mateixa casa, així com les botes Lake MX140, el culot Mavic Echappée, la tèrmica sintètica d'estiu de màniga curta també de Gore, el protector de cara, la gorra Spok, el casc Cratoni Terron, i les ulleres Oakley M-Frame, l'equipament ideal per rodar.
Sense incidències, sí coincidències, cinc o sis bikers/eres, sense beure aigua del bidó CK de 500 ml. ni menjar, amb els llums sempre funcionant per prudència, amb eines, amb cámera de recanvi, amb la bomba d'aire de mà ben agafada al King Cage, i amb el mar força pausat.
Ara només queda esperar a demà, que és avui, per veure si hi ha Vol, i de ser, si serà a SV o a SC.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’abril 01, 2016
De nit
Ho dic perquè el fet que ara les quatre de la matinada des de fa uns pocs dies són les cinc aquest fet implica que el Vol que començo a quarts de sis, ara pel què fa a llum són quarts de cinc, el que comporta que no gaudeixo del trenc d'alba, si no que el Vol passa sempre en mode negra nit.
Curiós el pas per la platja, pel fet de no veure ni tan sols la insinuació de l'inici del dia, sense cavallers de la llum les Fades de la foscor haurien de ser les Reines, haurien, haurien.
Equipat d'hiver, calçat amb les Lake MX140, de Gore, mitjons, guants llargs i curts, i mallot Alp-X, tèrmica d'estiu sense mànigues també de Gore, culot Mavic Echappée, casc Cratoni Terron, per cert el primer Ionos ja és a casa, ulleres Oakley, protector de cara i coll, i gorra Spok.
Sense cap incidència, ni coincidència, sense menjar, per beure, aigua, un quart del bidó CK de 500 ml, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb eines, càmera, llums en marxa sempre, a mitja potència baixant, amb el mar tranquil, amb una agradable temperatura de 12,5°C a tocar de les 6 quasi idèntica temperatura 48' després a la mateixa riera de Llavaneres.
He entrat a SV que sonaven les set al campanar. Una sensació memorable a dalt de la bike pedalant de nit amb la dolça i acompassada música de les campanes, jo fins i tot diria que molt motivadora per activar properes aventures. També incentivs força fer caps de Drac per sota dels cinquanta minuts rodant de nit :-)
Ara a esperar al Vol de demà, que ja ha sigut, i per cert molt emocionant, pel fet de ser parcialment sota la pluja.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de març 31, 2016
Vols solitaris
Quina foscor avui, OMG.
El motiu, senzill, sortir a les quatre tocades té el seu encant, miraré de compartir la crònica d'avui de cara a demà.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de març 30, 2016
Dolça espera
Esperant els Vols, veurem, veurem.
De mentre segueix el tram dolç, i tant.
La sortida aquest any dels dos refredats o no ho és del tot, o sí, i el canvi d'horari pesa més aquest any, o perquè no les dues coses a l'hora.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de març 29, 2016
Grippp
MTB, MTB, MTB.
Semblava que els Hirzl actuals eren definitius, bé, veurem si és o no és així, veurem :-)
Jornada dolça
Pels llocs, pels moments, gran jornada.
Reflexionant sobre els equipaments, sobre la propera arribada del casc Giro Ionos, dels dos cascs, del culot pirata de Pear Izumi, i de les properes ulleres Oakley a fer venir.
De les bikes, bé fora de la nova bike, les actuals estan a un punt dolç, la meva l'Inbred no va bé, no, si no que va molt i molt bé. La Spot Brand veurem, ara és d'hora encara per afirmar.
Escric i la nova bike em ve al cap, m'hauria agradat tenir l'oportunitat, tot no pot ser, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
De mentre descansava avui de bike un bon dinar sempre ajuda a gaudir del moment, clar que yes.
+
http://www.trekbikes.com/us/en_US/bikes/mountain-bikes/trail-mountain-bikes/stache/stache-5-29/p/2019000-2016
Curiositats, ja va ser publicada a aquest espai, interessant, molt.
dilluns, de març 28, 2016
Ionos
Una Reina de la llum, i de la foscor tornarà a rodar properament.
De mentre no ho fa, els millors equipaments van venint, sense pauses, sense dubtes.
Un cop tornin els Vols per a ella, veurem a on som, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
I no, no és una repetició d'una intervenció al blog del primer Ionos que està venint cap a casa, en cap cas, en cap cas :-)
Drac breu
Per les bones sensacions limitades a un tram que ha tingut un espai de temps breu d'una hora ben tocada. Després res de res, he sortit avui amb el pensament clàssic que tot i estar cansat hi ha dies forces dies que un cop a dalt de la bike tot funciona d'allò més bé.
Aquest no va ser el cas, passats els primers setanta minuts la mateixa pesadesa d'abans de sortir era la protagonista de la resta de la sortida.
Ara dos dies després, un cop he tornat a sortir veig la darrera sortida com a molt densa.
Tinc moltes ganes de fer la crònica de la jornada d'avui :-)
Equipat de tardor, a les 16:01 a 19°C i per sobre d'aquesta temperatura 47' després a la riera de Llavaneres. Sense beure amb el bidó de 500 ml. CK, amb la bomba d'aire de mà Specialized agafada al porta bidó King Cage, sense menjar, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, sense incidències ni coincidències remarcables. Amb el mar animat, no molt, no molt.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de març 27, 2016
48
Entre les dues un Vol, no dos, curiosament aquest únic Vol no des del Baix Montseny perquè des de SC la sensació no era bona, un cop a SV sí que el Drac ha caigut.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 26, 2016
Elite W
La badana podria ser definitiva, ara sí, ara sí, del nivell de les PRO d'home del 2014.
Esperaré el moment, concretament la primavera del 2017.
MTB, MTB, MTB.
Elite
Com m'agraden les propostes de Pearl Izumi.
MTB, MTB, MTB.
Per sota de les Elite cal anar alerta, perquè els hi passa com amb els primers mallots Mavic de fa uns anys, que ni mànigues ni cintura queden ben ajustats.
dijous, de març 24, 2016
Wee Cog
Ja ve cap a casa, hauria de ser la protagonista, clar que yes.
Dic hauria perquè la Spot Brand aquests darrers anys ha rodat sempre amb la bossa de sota seient Pedros, com a anècdota dir que està feta amb càmeres reciclades, el fet és que aquesta era un xic petita, ho portava tot sí, però de pensar que havíem d'obrir-la ja es feia una muntanya, perquè obrir la cremallera encara, tancar-la ja era una altra història. Jo a l'Inbred també porto una Pedros però un xic més gran, fet que obliga a portar doble Velcro, és a dir la bossa va agafada per un cinturó de Velcro a la cintura d'aquesta i a les guies del seient, i per un segon Velcro que l'agafa a la tija.
De fet la dificultat per a mi per triar aquesta bossa té la part més laboriosa resolta, com ho és tenir clar què hi hem de portar, aquesta qüestió fa anys que no genera cap dubte, no així el determinar quin volum ha de tenir la bossa.
No hem portat mai a les bikes una bossa en format Road, aquesta proposta no sé massa bé com guardarà la càmera gegantina de 29", veurem.
De fet la Longboard encara ha d'estrenar la bossa nova sota seient Deuter, la porta muntada però la seva arribada va coincidir amb aquesta llarga aturada de Vols de la Reina.
Si funciona serà segurament la porta d'entrada de la segona bossa en aquesta ocasió seria per la meva bike, aquesta darrera bossa de ser no rodarà fins que un dia vingui la meva nova bike :-(
MTB, MTB, MTB.
Mai havia estat tant temps aturada la Spot Brand.
Saddle Bags
http://www.weecog.co.uk/collections/muddy/products/muddy-cordura?variant=7050831169
Infinit
Sí, cada dia en tinc, cert, però a un Vol com el d'avui fer una breu mirada enrere i sense detallar, que també, recordar sensacions germanes a les de fa una breu estona mentre rodava a dalt del meu vell Drac viscudes anteriorment amb d'altres bikes, i a d'altres llocs, m'omple d'energia.
Crec que aquesta sensació tan bona va lligada als nostres origen, a la nostra evolució, i ho penso perquè en ser-hi, bé sigui al ben mig de la muntanya amb una claror intensa per aquesta Lluna pletòrica davant meu, i a l'hora per una entrada de colors de diferents tons taronges, vermells i blaus a les meves espatlles provocats aquests per la propera arribada de l'astre Rei, o a la platja minuts després veient com el Sol prenia quasi definitivament la plaça, el fet és que les sensacions totes han anat agafades d'una paraula comuna, la de la intensitat.
Equipat avui com a l'anterior Vol, idèntic, únicament la tèrmica ara també la Pearl Izumi però aquest cop de màniga curta, no d'hivern, tampoc d'estiu. El mar i la resta també sense canvis. Remarcar els 10°C a tretze minuts de les sis de la matinada a la riera de Llavaneres, i mig grau menys 47' després, és a dir a tres quarts de sis i a dos quarts de set de la matinada respectivament.
La bike va perfecte, fins i tot estic motivat a seguir amb el 42x23 per a tot ús, com?
He aconseguit anar molt bé, la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore no me la puc cordar, o sigui ara sóc M, no S :-)
A l'hora amb els mallots Alp-X Windstopper Softshell estic funcionant bé amb la talla S, però aquesta matinada a les cinc poc tocades del matí quasi que no m'ho creia, no aconseguia unir la cremallera per cordar-me la jaqueta Xenon, OMG, com sona, com sona, curiosament i haurà de ser motiu de reflexió, amb els Vols de poca estona rodo en temps idèntics que quan tenia un tipus una mica més lleuger :-)
Dic una mica, perquè no tinc valor de pesar-me, però el fet és que estic gaudint d'allò més a dalt de la bike, per tant ho tinc clar, peso més no perquè estigui gaudint d'uns magnífics festivals culinaris, que si hi penso molt i molt podria veure que hi té quelcom a veure, però la meva conclusió és, peso més per aquest gaudir tan intens a dalt del meu Drac:-)))
MTB, MTB, MTB.
Ara ja esperant quina serà l'aventura de demà, clar que yes.
Avui he estenat els quarts de cinc, dues sortides més i ja estaran rotant els cinc jocs de mitjons Alp-X de Gore.
Ara esperant l'arribada del casc Giro Ionos per a la Betty, pensava aquesta matinada com m'agraden els cascs Cratoni Terron que utilitzem actualment, sí, però la Reina, com amb les ulleres Limar també amb el casc, si bé en principi els hi han funcionat molt bé, passats els mesos als darrers Vols m'ha anat indicant que ni ulleres ni casc els volia repetir, per tant el tema casc decidit, i ara tocarà anar pel tema ulleres, una única opció també amb les ulleres, les Oakley, no en sé el model, sí que serà Oakley, o serà Oakley, amb el casc m'ha passat el mateix o era Giro, o era Giro.
dimecres, de març 23, 2016
Ionos
Després de quasi tres anys, crec més o menys recordar torna Giro a casa pel què fa a casc, en aquesta ocasió el Ionos.
Lleuger, ple de valoracions positives a les revistes especialitzades, no podia fer res més que decidir-me a fer venir aquest nou equipament per quan la Reina dels Vols estigui a punt per tornar a pedalar.
Un cop a casa ja el presentaré formalment, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
Trenc d'alba a la primavera
És un goix poder gaudir-ne. Ahir la jornada va començar a tocar de les cinc de la matinada, de fet a dos quarts de cinc ja baixava cap a la riera de Llavaneres a on jo hi esperava sensacions de temperatures per sota dels 8°C per un vent intens, la realitat va ser molt agradable, 12,5°C a les 05:38 mateixa temperatura a les 06:26 i un vent lleugerament càlid.
Equipat d'hivern, aquest cop amb una tèrmica de màniga llarga de Pearl Izumi densa i excesiva, el mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, baixant fins la riera des de casa amb guants llargs de la mateixa marca i model, després sempre amb els curts, amb els nous mitjons, botes MX140 de Lake, de cara i coll, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i en darrer terme el culot d'hivern Mavic Echappée.
Amb eines, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, càmera d'aire de recanvi, aigua al bidó de 500 ml CK, llums Cateye-Powerle EVO, sense beure, sense menjar, amb un mar neguitós, i un cel dubtós.
Sortir a quarts de cinc de la matinada amb vent, amb una Lluna brillant semi seccionada implica de certa determinació, i imposa certes condicions, com la d'anar a dormir d'hora, jo aquesta no la vaig respectar i la conseqüència és que 24 hores després fent unes hores abans el mateix error, no anar a dormir d'hora aquesta matinada el resultat és que no m'he despertat, OMG. No passa res, prou content d'estar pedalant, i tant, des de dissabte fins ahir he sortit cada dia, quatre sortides delicioses, la d'ahir, les sensacions a dalt del meu Drac a minuts de l'arribada del cavallers de la llum, just a la frontera de trenc d'alba té una definició o mil definicions, sí, entre totes elles ara passades les hores la pensada que em ve al cap és, repetir-la :-)
És memorable tenir a la Lluna d'espectadora, escoltant amb interès el concert de les branques del arbres amb el vent, fent conjunt amb la percussió del meu quadre de metall amb el vent i el fang expulsat de les rodes impactant constantment també contra ell, tancant el moment amb la component dinàmica de la velocitat, i amb tota aquesta singular orquestra el gran honor de poder ser-ne el director, OMG.
Ara mentre escric la breu crònica del Vol d'ahir a aquest punt de la intervenció de sobte una alegria encara més intensa es fa la reina del moment pensant en la imatge capturada amb les Falgueres Màgiques de fons ja als darrers minuts del Vol.
MTB, MTB, MTB.
Les Fades de la Foscor piquen a la porta del Mirador del Drac, volen coincidir al Drac amb el gener i el seu Drac, veurem, veurem, de ser seria en la foscor de la nit, oh yeaaaaaah!
dimarts, de març 22, 2016
Alp-X socks
Tenen un tacte posats superant la sensació de calidesa.
Són diferents dels meus anteriors mitjons Gore, normal han passat quadi quinze anys, OMG.
Ja ampliaré aquesta intervenció properament amb el pes dels mitjons.
Demà passat de sortir els dos dies, ja no hi haurà més presents.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)