Una aventura silenciosa

Pel fons, pel fons, perquè una sensació de ser-hi sense ser-hi és la què ha imposat les sensacions de la jornada a dalt de la bike.

Un primer pas pel Maresme, una entrada al Vallès Oriental, La Selva, i un retorn final per un dels l'extrems de la nostra comarca marquen el recorregut de la jornada.

Volíem esmorzar a Vallromanes, no va ser, volíem dinar a Sant Celoni, no va ser, i el què sí que va ser, va ser el sopar a SV, i tant que sí.

Rodar sense ritme, també té el seu grau d'exigència, pel fet de ser difícil anar fent quilòmetres sense més, tot i que un hivern a  dalt de la bike ajuda molt a pedalar sense ritme. 

Ahir va ser una jornada diferent, de fet porto part de març, i quasi tot el que portem d'abril marcat per un to de més dificultat pel què fa a mantenir la constància eels Vols, certament, certàment, idèntic procés al del 2013, vull dir a la primavera de l'any passat.

Això sí, la recerca dels millors instants sempre hi és, oi que sí? mtb, mtb, mtb.

Un aire fred a les zones d'ombra, i calor a les zones obertes, i ho indica un consum d'aigua al primer tram de tres hores de 1.000 ml. Un aire fred que al segon tram amb la caiguda del sol va comportar d'utilitzar tots els recursos per protegir-nos del fred.

Però mentre això no va passar els instants van ser memorables i de molta calidesa ambiental, curiosa aquesta zona de temperatura dels 18-15°C, perquè cau el sol, el vent tot i marcant 15°C de temperatura, tens una sensació força desagradable.

Després amb la marxa d'aquest vent les millors sensacions, això sí rodant ja ben abrigats.

Les bikes, de 10/10. El meu  pneumàtic del darrera però comença avisar que no està ja en seu millor moment.

Ni una coincidència remarcable, cap incidència, eines, totes, Cateye-Powerled protagonistes de la nit, a partir del quilòmetre vuitanta, no abans, menjar, pa amb tomàquet, truita d'espàrrecs, coca de poma, gelat mini, galetes, per veure, aigua, dues coles senceres, i un cafè llarg.

Una pujada exigent per Milans, la d'aquesta fi de jornada, a on les millors sensacions quedaven enrere, i les ganes de posar punt i final a la sortida van fer que no perseguíssim una xifra de quilòmetres interessant, però tot i així satisfets de la jornada. 

Avui però passades les hores, entre d'altres motius, preparatius de la propera aventura que ens han portat a Celrà, per l'emoció, per la intensitat, estàvem esgotats de cap. Pa i un cervesa eslovena hi han posat tranquil.litat.

Ara esperant, una visió va marcar la jornada d'ahir, propers a Hostalric, la mateixa que la d'avui, i per tant he de tenir clar que no és cap confusió, també que tot i tenir-ho clar res està prou confirmar fins que els fets ja són, i tot i així molts cops costa de veure que hi ets en present, i que és una realitat que estàs visquen.

Venen noranta dies plens d'emocionants aventures, molt intensos, pels que ens hem preparat a consciència, mai prou però, ho sé, ho sé, fins i tot perquè no siguin, ho he anat exposant al Blog, sembla que la primera cita tindrà lloc, ara un cop els detalls més importants d'aquesta estan agafant forma, em venen al cap la llista de detalls  per portar a terme la segona cita, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, veient cada fotograma un a un, omg, omg, omg.

Cercant el pany dels darrers detalls

Per poder obrir la porta als Vols.

MTB, MTB, MTB.

Curiós

http://cycloscope.weebly.com/blog.html

MTB, MTB, MTB.

És que aquest matí tenim aventura visita botigues especialitzades en equipaments per aventures, omg, omg, omg, i el més important, les nostres aventures, vint-i-cinc anys després ara són les nostres aventures.

A tocar de les 2

De la matinada, hem sopat, OMG. Després d'una jornada de MTB, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

De cara a demà prepararé la crònica d'avui. Ara des del Mirador del Drac toca descansar. 

Repetint

Avui un Drac clàssic d'hivern. 

M'ha costat tot el que ahir va ser de fàcil. Mentre rodava he tingut de tot, no passa res, primer descansar bé avui, i demà serà un altre dia.

Una arrancada de dia, un final de nit, mtb, mtb, mtb. 

Avui el millor tram, escalant el Tintorer curt, curiós, i al Passeig dels Anglesos, relaxant. 

Mateix lloc, i quasi la mateixa lluna, quasi. 

Des del Mirador del Drac, un Vol Single Speed exigent. 

Equipat de primavera, baixant amb a Gore. 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de nou, amb el Cateye-Powerled. Incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, menjar i beure, cap. 

Ara a esperar a demà, per veure si hi ha Vol de matinada, o si repetiré l'aventura d'avui. 

Segon Vol del genet

A on la Reina descansa recuperant-se de l'estat alèrgic-gripal, jo de mentre fent el preparatius de la propera aventura.

Ara però el més immediat és la sortida d'aquest vespre, un genet, un Drac.

Les converses , interessants, molt, no sé com però són, he de pensar que provocades per les hores a dalt de la bike, per la perseverança d'un dia darrera d'un altre, que no condiciona res, però sí que permet de poder preveure alguna oportunitat dins de les restriccions que ens hem auto imposat per aquest 2014, oh yeaaaaaaah!

Vaig a descansar, que de ser, tindré Vol de Drac, clar que yes.

La imatge és d'ahir a la nit, ganes ara de repetir-la pel lloc, pel lloc. A on el pas pel Passeig des Anglesos serà de ser pas obligat, com la pujada per Milans, mtb, mtb, mtb.

Dracs en majúscules

En el sentit que aquestes properes setmanes havia previst que el Drac passaria a sumar més desnivell, i encara hi penso, en com fer-ho, però a diferència d'ahir, en veure que fent més desnivell les sensacions en ser-hi són bones, potser no cal aplicar més desnivell al Drac d'ara, i aquest ja ens està posant a nivell. 

Hi seguiré pensant, pel fet que portem tot l'hivern fent el mateix Drac, i aquest és un indicador, el fet de fer el mateix tram ara sí ara també, que funciona molt bé. Canviar el recorregut, un petit risc, de fer-ho com ahir, vull dir, avui de ser tornaré al tram clàssic d'hivern i les pendents verticals d'ahir del Montalt quedaran lluny del Drac. 

D'aquí a res ja no podrem rodar ni propers al Montalt, i el turó representatiu del poble quedarà definitivament tancat, trist, sí, real, també. El conflicte fa molt anys que és viu, i segueix, quin mal son, bé, veurem per on sortirà el sol. 

La marca inequívoca d'ahir, la lluna, quina lluna, un color que les imatges no proposen, però que el genet sí que en va gaudir, un color taronja proper al to del sol, indicava que era nit de Fades, i entre la lluna i elles, una sortida la d'ahir a on el Vol queda en segon terme, i gaudir de la visió de la lluna un desig inassolible, ser-ne part, ser amb ella. 

Després, una tornada a on la deixes enrere, a on saps que hi és, que et segueix, a la distància, sí, com el Destructor Independent que segueix sempre el meu Drac.

Ara des del Mirador del Drac, memoritzant el proper tram, que podria ser avui, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, portava la Gore però no la vaig utilitzar, a quarts de deu de la nit a 19°C a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, Cateye-Powerled, i amb totes les eines, coincidències, un biker baixant de Santa Mònica, incidències, cap. 

Nou Drac

El què vaig fer ahir a la nit.

Quina lluna, OMG.

Prepararé crònica, ara però primer un bon cafè, mtb, mtb, mtb. 

Fent un cafè

I preparant-la.

MTB, MTB, MTB.

Voltant entre comarques

Quan les sensacions a dalt de la bike tenen un bon to, no el millor, no cal ara, fer quilòmetres és el primer que proposem.

Va ser el cas d'ahir, costa definir els dies, era ahir però també avui, les tres de la matinada d'avui sopant després de la darrera sortida que va començar a les tres de la tarda d'ahir, com abans d'ahir a on va passar quelcom similar tot i respectant les distàncies. 

Ho dic perquè la sortida de fa dos dies és porta d'entrada a la propera aventura, que de ser serà dins de l'abril, omg, omg, omg.

M'agraden molt aquests sopars ben passada la mitja nit, a on mirem de tornar a omplir els dipòsits de combustible despré de cada Vol.

Ahir va ser una jornada ocificiosa, el mot no és però hauria de ser pel fet que la barrera està caient i tot queda dins del mateix sac, un dia fins i tot us ho proposaré, vull dir què de donar-se les circumstàncies ho compartirem al Blog, el significat de la paraula vull dir, ara únicament però hi passo de puntetes, sí senyor.

Tenia necessitat de passar pel Santuari del Corredor des de fa dies, ahir va fer-se realitat, i més coses, i més coses. 

Una aturada a la zona de Pícnic anant del Santuari a Can Bordoi, que ens ajuda i molt a mantenir les bones sensacions, pel fet de poder rodar entre pauses agraïdes, molt, més encara.

Les dues bikes després de les reparacions fetes durant el matí van molt bé, frenen menys per les pastilles de fre noves del darrera de les dues bikes, però en conjunt van molt i molt bé. El Canis no dóna cap problema aquest cop, i els frens als primers cinc quilòmetres els hi faig un breu bany d'aigua del bidó per silenciar un soroll intens.

L'anada per La Roca planera, pausada, divertida, a on els quilòmetres cauen sense adonar-nos, a on   els fem totalment fascinats per fileres de sorpreses silencioses.

Una aturada a Vallromanes llarga, precedida de moltes estones plenes de moments literals de MTB fa que els primers cinquanta quilòmetres, els cinquens del cap de setmana siguin molt emocionants, més encara, divertits.

Després de la primera aturada de dues, una cola pel cami fins el segon destí.

Després ja de nit molt neguitosos per reiniciar el Vol ens tornem a enfilar als Dracs, estem emocionats, molt, perquè estem rodant bé, sense sorolls de les bikes, sense fatiga, amb moltes ganes de gaudir del que queda de l'aventura. 

Un Vallromanes-SV és una ruta que passi per on passi la tenim per mà, el tram de la imatge és nou per a nosaltres, i això fa que els trams van quedant enrere sense adonar-nos que estan passant.

Són quarts d'una de la matinada, i tenim un pensament al cap mentre rodem, sopar!

Un cop a Llavaneres decidim no perseguir els noranta, i ens quedem amb els vuitanta, va ser una millor època, oh yeaaaaaaah!, el fet és que de ser propers a fer cent quilòmetres sí que hauríem seguit un tram més, però hi ha ganes de ser a casa si no hem de veure la xifra dels cent. 

Així ho decidim, i així ho fem, de manera que crec recordar que a tocar de les dues posem punt i final a la jornada de bike, contents, com us deia, emocionants, esperant ansiosos entaular-nos per compartir un bon sopar, que ja seria a tocar de les tres de la matinada, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, la Reina d'estiu, aigua, un bidó i mig de 1.000 ml. una cervesa, un cafè llarg, menjar, unes patates fregides, fuet, a la zona de Pícnic, un plàtan a l'ajuntament deLa Roca,  galetes, a Vallromanes, i  fruits secs, tornant a SV, eines, totes, llums, Cateye-Powerled, ara sí funcionant correctament.

Des del Mirador del Drac, mirant de deixar definitivament aquest estat alèrgic-gripal, ara però la Betty ha hagut de fer visita al CAP, una orella reivindicativa li està fent la guitza, ahir ho va passar malament, avui passada la nit però tot torna a pintar molt bé.

Ara a esperar el vespre, perquè toca Vol, si serà o no, ara no és una incògnita.

Una aventura la darrera, que finalitza agafada de la mà de les Fades de la foscor, la nit torna a ser la Reina de la jornada, la calidesa d'aquesta el que en queda ara, OMG.

Darreres reparacions

Les de diumenge abans d'iniciar el Vol.

La Vicious a quiròfen. 

Va de molles de retorn de les pastilles de fre aquestes setmanes, ara dels Shimano.

Un cop el NoTubes torna a ser a dins dels Canis tot torna a caminar bé.

Aquest va ser el causant de la pèrdua d'aire, ara però va perfecte. 

MTB, MTB, MTB.

El dia tenia possibilitats, sí

I així ha anat.

Ara són les dues de la matinada de dilluns, fa uns minuts que som a casa, aniré preparant la crònica d'avui.

MTB, MTB, MTB.

Ara però, a sopar, oh yeaaaaaah!

A les prèvies

Ahir després d'un divendres de descans de Vols, arrancàvem un nou Vol. 

Aquest cop el primer destí, Vallromanes a on havíem de coincidir amb els Triinxes, per anar junts a buscar el tren a Parets. 

Un petit grup de dos bikers havia de unir-se al grup al Figaró. 

A l'estació de Parets érem divuit, ens faltaven entre d'altres el President, en Vicenç, que aprofitem per donar-li una forta abraçada, i l'ex president, en Manel, els dos ja els veurem a la propera aventura. 

Un grup els Trinxes que és sinònim de gaudir a dalt de la bike, i a on els instants sense anècdotes divertides són inexistents, com el pas pel Figaró a on el petit grup que havia de sumar-se al grup no va fer-ho en ser un tren que no parava a totes les estacions. El tren es va aturar al Figaró, però no per recollir passatgers, vèiem als dos Trinxes a l'andana des de dalt del tren, res més. 

Un cop a Vic, la boira ens va abraçar, per passats els primers quilòmetres amb ella, anar donant pas a la claror més càlida. 

El ritme del grup també divertit, ens costa a la Betty i a mi seguir-los, ens falta pendent, i ens falta temperatura, no estem rodant en aquestes condicions des de fa temps, però com tot, ràpidament amb el pas dels quilòmetres anem agafant el ritme del grup.

El terreny, el característic de la zona, pedregós, exigent, molt exigent, Seva, El Brull, Collformic, passos obligats.

Escalant cap a Collformic, en Tempo ens fa una demo de com es puja en bike, un sol mot ho defineix, sensacional, va fer un tram pedregós d'una pendent inhumana d'uns 500 metres, dividits en dos trams, esquivant a tots els bikers que hi caminàvem, ell venia del darrera, superant graons de dos pams, ara sí ara també, crec que he de dedicar-li un segon mot, memorable.

Un cop a Collformic coincidim amb els dos Trinxes que ha vingut de l'estació del Figaró fins a Collformic, nosaltres a partir d'aquí anem amb tot el grup fins el punt a on ells van direcció a Tagamanent, nosaltres direcció a Les Piscines del Montseny, abans però un cop ells ja han marxat, reparem el meu Canis, que sense líquid no ha pogut segellar un petit tall, requerint de muntar una càmera, el líquid ha fet una pilota sòlida i per ser un pneumàtic TR, ràpidament perd aire, dit i fet, càmera muntada, i ja així fins a casa quasi deu hores després. Una estona abans va ser necessària l'ajuda d'en Lluís amb unes mini alicates per poder obrir la vàlvula Tubeles, pel fet que fa unes setmanes la vaig cargolar equivocadament després de ficar el líquid NoTubes.

Anem directes a Sant Celoni, parem a casa la mare, previ pas pel Caprabo, dinem, carreguem els Strava, les bateries estaven al 10%.

Passades unes estones entranyables reiniciem ruta direcció Hostalric, d'aquí a Tordera, Palafolls, Blanes, a on des de SC fins a l'extrem del port de Blanes tot són converses i més converses.

Un vent fred ens porta agafats de la mà fins al port, per marxar aquest seguidament un cop comencem la tornada cap a casa, la temperatura és molt bona sempre entre 15 i 18°C, les hores passen volant. 

El Powerled que ja em va donar problemes a les darrreres sortides no torna a funcionar més, la bateria és morta, fet que implica fer la tornada de Blanes a Sant Vicenç sense llum. La del darrera de la Spot Brand el mateix, aquest cop sense piles, així que la Betty obre camí amb el seu Powerled i jo vaig darrera amb el meu Cateye posterior.

Una tornada molt càlida, una temperatura més propera a la de les nits fresques d'estiu ens fa molt agradable el darrer tram a on anem fatigats de cap, no massa, però sí amb menys empenta, la son fa acte de presència, un cop al Colon mirem com anem de bateries per Strava, i ens marca que toca tornar cap a casa, per tot, per la bateria baixa, per ganes de no superar per molt la mitja nit, i per què no? per ganes de ser a casa, a les tres de la matinada obríem els ulls, som a tocar de les dotze de la nit. 

Fem un darrer tram molt ràpid, escalem propers a ritme de Fartlek, i això ens retorna a la realitat, lluny d'aquest estat letàrgic, arribem a casa, satisfets, contents, una aventura més, aquest cop entre Trinxes, entre la calidesa de la mare, entre una jornada que ens a acaronat amb la seva vessant més torrada, mtb, mtb, mtb.

Un cop a casa, un bon sopar, una cervesa d'Eslovenia molt suau tanca la festa, a on la nit, per la matinada, la nit, per l'arribada al vespre va sempre agafada de les Fades, omg, omg, omg.

Equipats de primavera, amb les Gore AS, menjar, un entrepà, un plàtan, llaminadures, unes galetes a Blanes, beure, un bidó i mig dels de 1.000 ml. incidències, les esmentades, coincidències, cap, eines, totes.

Ara al mig dia de diumenge, des del Mirador del Drac, fent la crònica, refent les bikes, piles noves, carregant les bateries, i ara repararé el Canis, per què tants preparatius? d'entrada perquè demà saltem de tram, sí, i perquè el dia encara té moltes possibilitats, oh yeaaaaah!

INICI

A les 4 ben tocades amb una arrancada de la jornada a les 3 de la matinada.

Fi de la jornada, la mitja nit, ara a minuts de l'una de la matinada, també a minuts de sopar.

Ens hi hem posat entre Fades, i hi hem posat punt i final a la mitja  nit poc tocada, entre Fades.

Demà prepararé la crònica, OMG. 

Assaig?

Vull dir, test de llevar-se per a la propera aventura?

És evident que no, no són hores de sortir a fer el Vol, mtb, mtb, mtb. Millor tornem a dormir, ja hem fet el test, clar que yes.

Novetats

Nous equipaments. 

El Cratoni Terron aquest cap de setmana, de ser, arrancarà el Vol amb la Reina, de la mà de les ulleres noves, les Limar photocromàtiques, el segon joc ja és a casa, perquè com el casc ens han funcionat els primers. 

En aquest cas les primeres Limar photocromàtiques a mi m'han fet fer un salt pel què fa a comoditat, vull dir la protecció dels vidres vers la claror que fan que estiguis amb la vista relaxada. A part que ara per ara ja no hi ha canvi de vidres segons si vas de nit i de dia, i tampoc a mig camí. 

MTB, MTB, MTB.