Tocant l'espai

Avui la sortida com la darrera, memorable.

Quasi quatre hores de Single Speed, fa que les pensades siguin força denses, certament, certament. 

Perquè els Destructors de Murs ens han fet veure al meu Drac i a mi que les Fades de la foscor han acabat amb el cavallers de la llum, és per a mi un misteri, vides esperant coincidir.

I ara  de sobte els Destructors de Murs amb les seves gegantines pedres de granit marquen aquest estadi?

És evident, és un miratge, deixem passar dies, i de ben segur tornaran a ser protagonistes del Blog, segur, segur, he pensat mentre pedalava, sé que aquest pensament ja el tenia fa uns dies, però les falgueres màgiques del Montalt fan la seva feina, i no ho recordo clarament. 

Avui la sortida pel fet de ser de dia no ha anat agafat de la mà de cap ensurt, no sé massa bé perquè faig aquest comentari, però baixant cap a Caldetes per un tram en zic zac de corriol molt malmès per les pluges avui no he patit gens. 

Als darrers quilòmetres escalant direcció al Montalt des de la riera de Caldetes els bassons es feien sentir, res important, sí remarcable. 

Avui he coincidit amb un quants bikers, equipats d'hivern, normal perquè ls sensació de fred era important.

Al Santuari del Corredor he aprofitat per aturar-me uns vint minuts a fer un cafè gaudint de l'arribada puntual del sol, descansant al costat de la Vicious, prenent el cafè amb aquella escalfor, el pensament a volat molt, i de forma contundent. Vull dir sobre temes concrets i amb determinació clara sobre aquests. 

Ara passades les hores, no ho veig així, ho veig més com un paisatge de molta calma que no pas com ha anat realment. 

Pensant des de casa en la sortida d'avui, la sensació és d'haver passat moltes hores fora de casa, és pel fet d'haver gaudit tant, i dins de la limitació del temps, quatre hores han donat prou de si. 

L'equipament, avui la Fusion sí ha tapat les bosses de la Pearl Izumi, pel fet d'anar poc carregades, tota la resta de l'equipament a funcionat s la perfecció, inclús els guants Gore. He de millorar la definició de la franja d'utilització d'aquest equipament d'hivern, límit per sota, 5°C, per sota d'aquí patiré. Però pel que fa a avui, que bé no passar fred, OMG, OMG, OMG. 

Demà el pronòstic de la sensació de fred és de 7°C al Maresme i Vallès Oriental, bé està per sobre de 5°C, hi ha possibilitats d'aventura. 

La bike avui, un cop he baixat a 20 psi l'Ardent, de 10/10. Darrerament frena poc, no sé el motiu. 

El conjunt impecable, va molt bé la Vicious molt. Molta seguretat entre corriols. 

Ara cada cop que passo per certes masies el cap em dóna moltes voltes, moltes. 

Les darreres pensades a dalt de la bike han sigut model de prudència, veurem, veurem. 

Dies de molt de MTB, des del Mirador del Drac de SV, 

Cheers!

Inspired by last weekend's toast to the single speed family, here's a toast from Australia. Maple bacon flavoured beer from America with Australian cheeses.

We are thinking of you, our SS friends.

Here's to the next time we ride together and drink together!

CHEERS!

Valorant

Si agafar la bike o esperar, i qui espera desespera, certament, certament.

El dia pel pronòstic pinta molt bé, si parlem de sol, si parlo de temperatures, bé si m'enfilo  ara rodaré s 5°C.

Clar que  no sé massa bé, de sortir, per què no hauria d'esperar al mig dia, i fer-ho a 10°C?

Podent pedalar a 10°C per què fer-ho a 5?

Quantes preguntes que no necessiten ser, millor dit, que jo sí necessito fer-me, si vull gaudir a dalt de la bike mirant d'evitar la pesada i repetida sensació de pèrdua de tacte a les mans, i la pèrdua de mobilitat dels canells d'ara fa uns dies al Montseny. 

La bike és a punt, l'equipament per 5°C,  les botes Lake MX 140,  mitjons Endura perfectes,  la jaqueta Fusion AS de Gore, aquest tres equipaments fins a 2°C es defensen prou bé, pantalons d'hivern de Pearl Izumi, fins i tot pet sota dels 0°C, el gorret  Assos també, els guants  Soft Shell de Gore per sota dels 10°C no existeixen, com si anés sense guants, com sona, com sona. 

Moltes vegades si no escrius quelcom no aconsegueixes veure quin és el proper pas, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac de SV, toca ara cercar guants, tot i que després dels Gore em costarà fer més tests d'aquest equipament, mentre de ser, sortiré al mig dia, clar que yes.

Normalitat diferent

Perquè el dia desperta en sentit contrari a una aparent intenció de sortir a pedalar de donar-se les condicions de poder fer-ho.

Dia Trinxes.

De ser un clima més càlid sembla ser que sortiríem a fer Vols ara sí ara també, doncs bé, crec que tampoc seria, la WEMBO 2013 marca el ritme de l'aturada intermitent dels Vols de Drac.

La caiguda de bona part del darrers cavallers de la llum, cremats en un contradictori bany a la foscor, la marxa sobtada del les Fades de la foscor, motivades totes aquestes actuacions per l'arribada dels nostres aliats, els Destructors de Murs, ha obert la porta a aquesta arribada tan esperada, avui temuda, sí, sí temuda, de la Nau Insígnia, que no serà res més que,  fets molt petits sumant tots a l'hora, i de manera coordinada iniciarà aquesta nova ruta entre els icebergs més grans que mai hauríem pogut imaginar que existien, mai. Per això la construcció d'aquesta Nau Insígnia que ens ha de permetre navegar en clau amiga a tots els escenaris, i de no poder ser en clau amiga sí en clau transparent de no ser interessants per a previsibles impactes entre pics punxeguts perforadors de popes de bons propòsits.

Punxeguts. 

Sort que tenim els Destructors de Murs, sort. I si bé és cert que els guardes de la llum i la foscor, cavallers i Fades,  sembla que han caigut abatuts en la darrera arribada d'aquests, sempre m'agrada pensar que res més lluny de la realitat, pel fet que he de pensar que genets són únicament espectadors de cavallers i Fades, i així assumir que els Destructors únicament es van limitar a portar a terme una realitat, cavallers amb Fades, i genets amb Dracs.

Però l'aturada al ben mig del Montalt de la darrera sortida, mentre escalava sota una pluja perseverant, lleugera sí, respectuosa en no fer-me reviure un bany,  ara fred i gèlid, sí que contínuament em recordava aquest plugim que el temps no és infinit, que el soroll del vent amb els arbres, em recorda que la Nau arribarà, que aquest soroll del vent amb les fulles dels arbres serà el de la Nau Insígnia entre els ametllers de casa, i que un cop a casa, res serà com fins ara, les gegantines pedres de granit del Montalt en mans del Destructors de Murs, hi viuen entre elles, entre elles, no són agradables de veure-les volar des de la Nau volant directes a esclafar cavallers i Fades, però he de mirar d'entendre el motiu dels Destructors de Murs en fer-ho,  també de la submissió d'aquests als gents de Drac, el perquè de la seva vida entre les pedres del Montatlt, el perquè en el pas pels seus dominis de genet i Drac van decidir arrapar-se a nosaltres, avui no ho veig, certament, certament.

El Destructors de Murs cauran, no derrotats, els genets i els seus Dracs els hi són amics, i per tant el seus aliats en posar fi a la seva existència activa, serà així, tornaran al Montalt, a reposar cent-mil anys més, a esperar que la pau entre els genets i els seus Dracs, amb els cavallers de la llum, agafats del sentiment amb les Fades de la foscor, arribi.

Però ara els genets segueixen un sol recorregut, el que marqui la Nau Insígnia, saber si un genet amb el seu Drac tindrà el seu darrer Vol partint d'aquesta no és tasca de genets, i de ben segur que cada Drac sap quin serà el tram de vida de cada genet, segur, segur, però és aquesta contradicció la què fa que tot tingui el seu millor sentit.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV.

A una breu estona de gaudir d'un nou festival de dinar.

Avui sembla diferent

Perquè fent la foto no he notat el fred intens d'ahir.

La realitat, a casa fa un micro clima, i no podem equipar-nos un cop al carrer amb la sensació de fred de casa, a cinquanta metres ja fa sempre molt més fred. 

Ara el primer cafè ja ha sigut, el segon crec que avui no vindrà, i sí, i també crec que avui tampoc hi haurà Vol. 

Dies de MTB des del Mirador del Drac de SV. 

Curiós imatges germanes de les de fa un any, la diferència ara és que no hi ha Vols de primera hora del matí, i que després d'aquests ara per ara no estem refredats, ara per ara. 

Aquest cop després de les darreres 24 hores hem anat agafant la bike, sí, no ens hem aturat del tot, però no estem per la labor fora de dir-nos que hauríem de sortir en bike, hauríem, hauríem.

Fem un cafè?

Una tardor diferent

Molt diferent, a on els petits canvis marquen les gran diferències.

Estem molt aturats pel què fa a enfilar-nos a les bikes. 

El motiu és clar, la bajxada de temperatures. Ja veníem d'uns dies de pluja, però ara tot i ser dies de sol, el fred ens està frenant, de fet no és exactament així, ens frena la coseqüència que va tenir l'any passat ser a dalt de la bike a aquestes dates, els refredats, que de ben segur no els evitarem, segur que no, però en tot cas el fet és que fem el mínim, i fins i tot menys. 

Porta del darrera de casa, totes tancades.

Bé, de mentre tenim tancada la porta a sortir a pedalar, estic pensant en el proper tram, i aquest em té captivat, certament. 

Storm-Lo 2013.

El vídeo de la Chameleon de Santa Cruz, per a mi el pilar del 2012-2013 pel què fa a concepte de passar-ho bé a dalt de la bike. El tinc al cap, ara sí, ara també, les imatges des de fa mesos, de fet ja va ser protagonista del Blog, i ara després de Canberra el torno ha tenir molt present. 

120 mm. o en el seu defecte si és 29er. 80 mm. Hauria de parlar de les 27,5, és veritat, però no és a on sóc jo, entre les magnífiques 29er. i les contrastades 26. 

Hi ha un punt, o dos, que em frenen molt conceptualment, els colls cònics, i els eixos de 15 mm. que entenc el perquè però no coincideixo en la necessitat, i ara pipes i colls tots cònics, i eixos tots de 15 mm. I mira que els eixos de 15 mm. no pesen res, i a més posen punt i final a haver de verificar les febles tanques de 9 mm. Però és veritat que tot i així no ho veig. 

I ja no parlo de la pipa cònica, més rígida que la de fins ara, però com l'eix, perquè volem tanta rigidesa a mi em costa de veure. 

El vídeo, torno al vídeo de la Chameleon, gran aportació de Santa Cruz, no per la Chameleon, que també, si no pel què transmet, mtb, mtb, mtb, bones estones de MTB. I en el nostre cas repetir el tram darrers trams Single Speed, ara de ser a dalt de la Nau Insígnia. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV. 

Demo Tour / Santa Cruz Bicycles

Diumenge, Desembre 8, 2013

10:00am - 3:00pm

Available Frames:

5010 1cBronson 1cTallboy 2cTallboy LT 1c

Greensville, SC

Paris Mountain state park
A driver's license is required to demo a bike.

Show on map

• 864-284-0040
• Website
• Chameleon

Com  m'agradaria ser-hi.

MTB, MTB, MTB.



Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Un temps divertit

Un vent intens a SV,  molt, que ja des de primera hora tot i unes temperatures acceptables, indica per a mi que no és matinada de pedalar. Un bon Vol semblaria que millor fer-lo agafat de la mà d'un bon vent, no ho és però d'interessant si aquest vent té aquesta força desproporcionada.

Aquesta matí.

Quines arrancades de matinada, per no ser de bike com les de juliol i agost són majestuoses. 

Amb vent, sensació divertida.

Ara esperar, i qui espera desespera, certament, certament. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV. 

Segon cafè.

Fem un cafè?

Darrera sortida.

Quin vespre de bike el darrer, OMG, OMG, OMG. 

Quantes converses ahir, les darreres de bike, bike, i més bike. 

Propers a casa

A un carrer de darrera hi ha un món.

Certament, certament, i aquest ens ha sorprès, pel fet ser tan proper i per a mi desconegut. Ara ja no, ara ja no, i ho ha deixat de ser, oblidat, per la sortida d'ahir. 

Pronòstic de bike per demà?

Ara, avui ls porta d'entrada a Vols de Drac és tancada fins com a mínim demà.

MTB, MTB MTB. 

Moltes converses de bikes, sempre ara per ara Single Speed, i tant que sí, i tant que sí. 

El Drac ja és al Mirador

Perquè ahir en arribar de pedalar pel Montalt la Vicious va passar per la suau cortina d'aigua de rigor, no en faig mai una de més, sí una de menys. Acer i aigua no és un bon mix, però una sua cortina permet deixar la The Motivator perfecte per a la propera aventura. Això un secat amb draps de la mare, i una neteja i oliat acurat de la cadena.

També va quedar en càrrega la bateria del Powerled que va ser el motor del Vol d'ahir, i que no vaig esmentar. 

Avui de bon matí.

De sortir avui, que no ho sé, la baixada de 6°C d'aquest matí marca el no ho sé, portaré també el Karma al casc, perquè ahir m'hauria anat molt bé entre els corriols entregirats del Montalt, però vaig pensar encara en clau rodadora SV-Blanes. Cal pensar que feia mesos que no escalava per darrera de casa.

Els corriols propers a casa no són transitats per bikers, tampoc per caminaires, i de fet ahir després de mesos de no passar-hi estaven molt bruts de vegetació, de res més, les neteges fetes per en Bob els mantenen impecables, de fet no cal fer gaires passades per tenir-ho net. Les neteges més importants les vaig fer corrent entre torres cap al 2006 crec recordar, i ara amb una sortida amb bossa cada dos-tres anys ja ho deixa tot perfecte. Aquest any no tocarà, sí al 2014 cap a l'octubre, no abans. De fet també ho puc deixar pel 2015 i no passarà res. 

El fred marca la pauta. 

Avui una arrancada lenta de mati, no diré aquest cop, de matinada, si bé he obert els ulls cap a les sis tocades, els he tornat a tancar seguidament. 

Molt fred al Vallès Oriental, mai massa, però fred, certament. En Josep rodava aquesta matinada amb la seva Inbred Single Speed proper a Granollers,  veurem quan esmorzem quines sensacions té després d'aquesta pausa de bike motivada per les pluges dels darrers dies. 

Ara a preparar-nos per acabar de polir la Nau Insígnia, els darrers detalls d'aquesta. 

Són dies de molt Single Speed, de fet és el motor ara per ara de tot plegat, amb algunes coses més, certament, certament.

Sonen els tambors que anuncien que tindrem Vols de Drac, que els tenim a tocar, cal esperar que sí, cal pensar que serà així. 

MTB, MTB, MTB. 

De fet em costa recordar res concret de la sortida d'ahir, les falgueres han fet la seva feina, no tenen les de SV la força de les d'Olzinelles però com elles fan bé la seva tasca, i no recordo els detalls, mtb, mtb, mtb. 

Fi del Vol

Certament, certament, ja a casa, aturat per les bones sensacions entre corriols del Montalt. És evident que no puc repetir ara sí, ara també desnivells de més de 3.000 + als 100 Km. però per avui ha sigut memorable.

Direcció al Castell de l'Oliver des del Montalt.

Portava un sol llum, però no era dia de baixar, sí d'un mix de tot. 

Des de dalt del dipòsit del Montalt.

A dalt de tot del dipòsit una visió de somni, la foscor de les Fades amb qui he coincidit escalant des del Castell de l'Oliver, la de la lluna mateixa reina de la foscor, i per tant també de les Fades. 

Reina de les Fades. 

Una sortida d'entre moltes, aquesta d'avui de 10/10, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Veurem demà, veurem demà. Ara el meu Drac descansa, el terreny avui l'hem gaudit, senzillament impecable, res de fang, ni aigua, mentre plou, mentre érem a sota la pluja, mil pensaments, no ha sigut ni de bon tros un bany, en cap cas, tot i la pluja, tot i la pluja. Sí sensació de ser proper a poder rodar sota una pluja intensa que finalment no s'ha decidit a banyar-me. Per prudència, ha sigut per prudència. 

Equipat d'hivern, tot i que les temperatures eren altes, per sobre segur dels 12ºC.  Eines, cap. Menjar, cap,   beure, cap, coincidències, cap, incidències, cap. 

Dies de MTB, des del Mirador del Drac de SV. 

Retorn al Mirador

Entre Destructors de Murs.

Lentament, sense presses, amb pauses, agafat de la mà d'elles.

Baixant cap a la casa de pedra. 

Quina necessitat de pedalar, d'escalar i baixar pel Montalt, OMG, OMG, OMG.

Amarratge de la Nau Insígnia?

Són dies de molt de Single Speed, avui, aquest vespre he acaronat la proa de la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb, perquè estem propers a tocar-la definitivament, dies de Single Speed ara des del Montalt, d'aquí a una estona des del Mirador del Drac. 

Després de la pluja! !

Molt bona tarda per pedalar,  avui la muntanya esta perfecte per le MTB.....
Continuem amb la millor companyia posible.

Els cavallers entre fades

Entre genet i Drac, cavallers de la llum, i jo encara que amb pluja, hi sóc.

Pluja al Montalt. 

MTB, MTB, MTB, i no des del Mirador del Drac.

Oh yeaaaaaah.

Vespre de Fades

I tant que sí, i tant que sí. Jo ja no podia més, si hi ha bany hi haurà bany, però em calia arrancar el Vol amb el meu Drac, clar que yes.

Dies de molt de MTB. 

Una aturada puntual al ben mig del Montalt, no fa fred, l'aire és fred, una escalada pel Montalt en solitari, a on el vent ens porta a genet i a Drac a esperar el so de les falgueres màgiques, i que en tornar a casa per la seva màgia no recordaré d'on vinc, mtb, mtb, mtb. 

Cada dia

De manera breu aquest sol inexistent ens porta una mica més cap a un tram de MTB.

Aquesta matinada. 

De fet aquesta matinada ja teníem les condicions per a sortir pedalar, 14ºC no és una temperatura per quedar-se a casa, en cap cas, en cap cas.

A períodes de fredor, l'escalfor és encara més ben rebuda, certament, certament. Ara cal afrontar aquest tram de fredor extrema, i durant aquesta tardor, i el proper hivern tindrem dies també de temperatures agradables, i la suma de totes ens portarà a un nou tram, el de l'arribada de les estacions més càlides.

Però ara som a on som, a les estacions més fredes, i per tant una jornada com la d'avui sense fred té un doble atractiu, sense cap mena de dubte. Ara miro des del Mirador del Drac per la finestra,  i en cap cas convida a enfilar-se a la bike, però i sempre hi ha un però, cal canviar el xip, i així serà, és a on som, a diferència de l'any passat però,  no estem de visites al CAP, ara per ara, fet que entre la tornada de Canberra, d'ara fa un mes, i avui, ja està bé a on som, esperant el nostre moment.

Cada cop costa menys mirar enrere, està bé això, està molt bé.

Cada dia cerco temes que em desperten curiositat, de bikes, bikes i més bikes, i tant que sí, i entre tots ells cap de més important, si no tots molt interessants. Aquest fet sempre em fa pensar, els hauria de tornar a trabucar al Blog, i si bé és cert que aquesta porta sempre és oberta també ho és que hi ha temps per a tot, i ara és temps dels contribuïdors del Blog, certament, certament. Crec que aquest darrers mesos ha sigut una experiència molt constructiva per a mi, aquest aportar cada dia informacions que vull compartir a The Great Escape MTB és un privilegi entre pocs del dia a dia compartir temes de bikes amb vosaltres, està bé, aquest tram, el fet fins aquí, repetible ara mateix de decidir fer-ho, el d'aquests darrers dies, setmanes ja, des de l'arribada d'Austràlia a on el pes recau ara una mica més, salvant les distàncies,  com al post de l'Ibis Mojo Carbon del seu dia.

El vent crec que ens ajudarà no a allunyar-nos de res, sí a netejar aquest cel de foscor, o de deixar de pensar que amb ella no és pot fer, segur, segur, i també ens aproparà, segur a la senda del Vols de Drac de més intensitat.

A dies, propers, sento el lliscar del casc de la Nau Insígnia, les primeres proves de navegació ja s'estan fent, i són promotores aquestes de bons presagis.

Tot seguit deixi de ploure, tot seguit hauré d'esperar unes hores a sortir per no desfer encara més el corriols del Montalt, que no vull saber com hauran quedat amb les darreres pluges, però en tot cas aquest serà el tram, esperar unes hores i sortir a pedalar per darrera de casa, i tant que sí, i tant que sí.

Fa una estona des del Mirador del Drac. Una llum de cavallers entre una foscor de  Fades, OMG, OMG, OMG.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac de SV.

Esperant la claror

Els mediterranis som així, cerquem el sol, ahir hauria sortit, i tant que sí, avui també, no ha sigut, certament, certament, demà el pronòstic diu que podria ser que la bike agafés el paper principal amb força, i tant que sí, i tant que sí.

Els Dracs descansen al Mirador, les vistes d'aquest matí no ens han portat a fer un Vol avui, ahir tampoc, dissabte tampoc, i divendres la sortida va ser breu i molt freda.

Fred al Maresme.

Els equipaments d'estiu ja són guardats a les respectives caixes d'estiu, els de tardor-hivern ja manen l'espai dels equipaments de cada dia. Jo tampoc en sé el motiu, del perquè tot indicava una direcció i el vent em porta cap a una de molt diferent. Nosaltres fem, res més, insistim això sí, sempre perseverem, el bany que hagués patit de sortir amb aquest temps hauria sigut memorable, i de seguir el fil, definitiu. Vull dir que hauria marcat el dia a dia, ara sí ara també, l'aturada sobtada m'ha portat a encarar a on som ara, aturats. L'espera és desesperant, certament, ho tinc clar, qui espera desespera, és a on sóc, esperant,a l'espera d'un proper bany, que vol dir què cal canviar d'escenari, o no,  la tardor serà així, l'hivern també, totes dues estacions són portadores de pluges, aleshores caldrà decidir-se per sortir sota les condicions pròpies d'aquestes, ho escric i sento com el meu Drac batega amb més força.

Per mirar de definir que el bany de donar-se el cas sigui permanent,  ve una nova jaqueta, que no hauria de, però la realitat és que està venint cap a casa, per mirar d'aconseguir la bossa del darrera que la Fusion no té, i que amb el mallot de tres bosses la Fusion no tapa,  i tambéper mirar d'aconseguir que la talla S de la Fusion que em va un xic gran, sigui ara una S ajustada, perquè tot i funcionar molt bé la Fusion, és la millor jaqueta amb difetència que tingut des de l'arribada s casa del paravent de la mateixa marca ara fa uns quinze anys, però la Fusion sense bossa del darrera i no anant ajustada, tampoc tapa correctament les tres bosses del mallot, fet que implica que aquestes quedin rares amb la jaqueta Fusion, i la sensació de fred, que no real, no m'agrada. He de dir que el fet de no portar bossa darrera no és un defecte, la Fusion està pensada per anar amb motxilla, per aquest motiu no porta la pràctica bossa del darrera.

També per tancar definitivament avui, demà no ho sé, venen les botes d'hivern, les primeres, per tant no són per a mi, està clar, ho sé, ho sé.

Quedaran els guants d'hivern, aquest ara estan en el tram Gore paravent, no Gore Tex, caldrà fer el salt, sense cap mena de dubte, sense cap mena de dubte. Però aquest punt és a l'aire, no estan venint cap a casa.. La jaqueta, i les botes, sí, els guants encara no, però aquests darrers vindran, certament, certament.

De les bikes, bé a punt de decidir-me per una bateria de riscos, sempre centrats en els pneumàtics, primer en vindran dos,crec,  i mirarem de fer realitat un nou tram, a on hauré de veure que no s'eternitzin rodant massa temps en la bike, i per tant podran ser d'un xic més arriscats, però la veritat és que ho escric, i el pensament fa un gir i deixa aturada aquesta opció, caldrà seguir esperant, crec. També creia que la segona jaqueta no vindria fins a quedar destapat del darrera després de deixar els Trinxes a Santa Fe, i ja ho veieu ja he fet el pas, res a frenat el fet de no deixar cap oportunitat a perdre aquest sender obert per la Fusion i necessitat de ser consolidat per a mi, serà la propera la definitiva? Per tant els pneumàtics, aquesta aposta, no puc afirmar contundentment que no serà, deixem passar uns dies, i veurem aon sóc.

Dies de molt Single Speed.

Les botes són les més funcionals, he assegurat el tir, la jaqueta el mateix, fàcil, porta la bossa que vull del darrera, tir garantit, ara cal esperar pel què fa a aquesta necessitat, de mentre sortirà a rodar la Fusion, clar que yes.

Mirant i prou

Les bikes, plou de valent a casa. Des del matí esperant, de fet tot el cap de setmana esperant per poder sortir.

Finalment avui veus l'arrancada del dia i penso que, avui tampoc tindrem jornada de MTB?

Haurem d'anar a dinar, mtb, mtb, mtb. 

Els motius

Sobre els canvis de la portada del Blog, vull dir la imatge de The Great Escape MTB. Durant el temps que el Blog té de vida, tres són les portades protagonistes d'aquest.

La primera imatge la de l'etapa més nombrosa pel què fa a contribuïdors del Blog, crec recordar que catorze, la segona etapa en la mateixa línia d'ara del Blog en nombre de contribuïdors, i  la tercera, a on passats els anys, OMG, anys, si bé el nombre de contribuïdors es manté, és veritat,  l'origen però de cada un d'ells ha canviat substancialment.

Ara Irlanda, disculpeu si no anomeno quina, per a mi, per ser conseqüent, hi ha una Irlanda, o dues,  independent, independents, dels irlandesos i prou, també Anglaterra amb en Javi, sí, sí, amb en Javi, i tant que sí, Austràlia, amb la Bec, Catalunya amb en Miki, South Carolina amb en Xavi, i nosaltres dos amb tots els paisos del planeta, formem aquesta carta de The Great Escape MTB.

La primera imatge, de la primera etapa del Blog evocava l'esperit del Blog de les persones que la representaven, com ara, era una etapa de MTB, sense fronteres a aquest a on érem un grup d'irreductibles bikers, no gals, i a on a diferència d'aquests darrers no teníem por que el cel ens caigués a sobre, en cap cas, en cap cas. Va ser una gran etapa, i la imatge en qüestió miraré de cercar-la, i d'incorporar-la a aquesta intervenció, tot i que no és important. La segona etapa, és Finale, Finale, Finale, i la imatge així o reflexava, una sola persona en aquesta ocasió, la Betty, ella sola, sí, sí.

Va ser un canvi pel Blog, un gran canvi, que va venir quan havia de venir, pel fet que de la marxa del foro mtb, per la prohibició d'expressar-nos en la nostra llengua, va provocar la marxa de lagranevasio del foro, no perquè m'expresses en català, ho feia voluntàriament en castellà, si no per la imposició de no poder fer-ho en català.  

Aquesta marxa va portar la migració de disset  bikers, primer a un tram,  primer tram BTT, després en menor quantia a The Great Escape MTB, i un cop a aquest nou entorn, després de la tempesta, la tranquil·litat per a tots, per a tots certament, certament.

Van ser aquests dies de moltes aventures de MTB. i tant que sí, i tant que sí, envoltats de tempestes, intenses, sí, molt, i a on en ser a dins d'aquestes, ara després d'anys s'ha transformat en la que ha de ser la nova Nau Insígnia, motor d'Irlanda, a Kilfinane, SSWC2011, de França, a Floressas, SSEC2012, d'Italia a  Finale, al mundial 24 Hores SOLO de la WEMBO 2012, també a Massa, SSIT2013, i a Finale fa uns mesos, 24 Hores SOLO 2013, també  mesos abans a Sant Gregori amb la SSWC2013, i tant que sí, i tant que sí, pilar principal aquesta, de la Nau Insígnia, motor del Vol definitiu dels genets de Drac,  també de Cogne i tant que sí, a la SSWC2013, i finalment del Vol d'Austràlia, Mundial 24 Hores SOLO a la WEMBO 2013, i que com a Irlanda, ni el primer ni el darrer, perquè tots són abans de l'arribada de la Nau Insígnia, i per tant són tots portes del què està per venir, certament, certament.

Avui des de SV.

Del Nord del Vell Continent escoltava fa pocs dies, en veu de la Betty,  que si ens volem veure abans,  fem, i crec que satisfarem aquesta proposta amb escreix, portem mesos treballant per abraçar-vos a tots els bikers Single Speed del planeta, amb més estimació encara que a la SSEC 2013, molta més de poder ser, i us ho puc ben assegurar, podrà ser,  podem, i tant que podem,  i ho farem, perquè us enyorem a tots i cada un de vosaltres.

Des de la SSWC 2011 a la SSWC 2013, hem cercat l'oportunitat de poder donar-nos, donar-vos el què tenim dins nostre, com ho és compartir amb tots vosaltres el frisar del vent entre els genets i els Dracs del Baix Montseny, de compartir l'essència dels colors de les nostres fagedes en remoure les seves fulles caigudes amb el pas del Vol dels nostres Dracs, i a on únicament un pensament des de la SSEC del 2013 tenim posat entre la mirada del meu Drac i el seu genet, en Bob, una mirada intensa, brillant, plena de llum, a on ser entre bikers Single Speed té la seva raó de ser, ho escric i penso en Cogne, OMG, OMG, OMG.

Una darrera explosió de dimensions interplanetàries ha fet acte de presència, el Vol a Austràlia ha obert la porta del món a aquest Drac negre, a aquest genet blanc, d'ulls foscos els dos, a aquest espai de creadors entre entorns de conqueridors que ens ha portat a construir la que ha de ser la Nau Insígnia, la que ha de permetre portar a terme el nostre somni, i per tant ha de ser pilar de l'arribada de tots els bikers Single Speed del planeta a aquest país diminut en dimensions, enorme en capacitat de compartir.

Quan la música sona bé, fem.

La tercera imatge la d'ara, a on La Bec i la Betty en són les protagonistes,  és la porta d'entrada a aquest nou tram, la de l'arribada,  de ser, de la Nau Insígnia a The Great Escape MTB també. Nau que aplegarà a tots i cada un dels Dracs, i evidentment a tots i cada un dels seus genets, i  a tots i cada un dels bikers Single Speed del planeta, OMG, OMG, OMG, de ser, de ser.

Genet de Drac, Bec. 

Clar que yes.

Genet de Drac, Betty. 

Ara mentre remem decididament, tot roda pausadament, entre la presència constant de les Fades de la nit, entre els cavallers de llum, veient sempre els espais tancats on reposen els Destructors de Murs, al costat, des del Mirador del Drac les ventades de les ales del meu Drac, mentre em mira, mentre sense fer-ho, em repta, m'indica que som a les portes de l'arribada de la Nau Insígnia.

Jo no en dubto, però escric, de ser, de ser, OMG, OMG, OMG.

Són les sis tocades, plou, anem a veure què em diu el meu Drac, mtb, mtb, mtb.

Oh Yeaaaaaaaah.