A punt d'iniciar ruta.
Les bikes posades a punt, la meva des d'ahir, la Yeti-Betty des d'aquest matí.
Hem menjat pa amb xocolata del forn d'Amer com si fes mesos que no mengem, que bo que estava, aquest cop no hi havia llonguets ni trena, la propera vegada serà, i serà una escalada curta, però perfecte perquè ser a dalt de la bike avui, per a mi és important.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de novembre 21, 2010
Cercant sempre cercant.
Són les converses de sempre de casa.
Vull dir que fa anys que rodem entre pistes, entre corriols, però a l'inici nosaltres rodàvem entre pistes, les del Montseny, on del que es tractava era de rodar hores i hores entre camins i més camins.
Anys després quan ja teníem la forma per a afrontar una Cerdanya, on les pendents són encara més llargues que al Montseny, en anar al Maresme, les sortides es van transformar amb un tubs estrets de molta pendent, sempre curts tant de pujada com de baixada, on el terreny lliscava de forma alarmant.
Quan ja anàvem, ja no et diré bé, si no anàvem, l'arribada de nous bikers, va obrir la porta a un nou ritme i un nou nivell d'exigència a les baixades, així com també a afrontar encara més nous trams tipus els dels Maresme però encara amb més dificultat.
Després d'aquí, un temps rar, som rodadors, som baixadors tècnics, som les dues coses?, i vinga anar fent-nos preguntes, de manera intermitent, vull dir que un esquiador de fons, no és un esquiador de salts de grans trampolins, i a nosaltres ens passava una mica això, som genets de sortides llargues, de compartir sortides amb d'altres bikers, aleshores sempre hem de tenir clar amb qui anem, referit a quin tipus de bikers són.
Nosaltres no fem carretera, no anem al gimnàs a fer reforç muscular, no fem spining, anem en bike, alternem èpoques amb la carrera a peu o anant a caminar, però no passem d'aquí, ni passarem.
Això ens deixa a un terreny curiós, perquè del que sí que disposem i ens agrada, és de la possibilitat de poder programar sortides en bike sempre, en el sentit de que podem organitzar com volem el nostre dia a dia.
Per aquest motiu les portes a diferents disciplines en la línia de rodar per muntanya, o per carretera sempre són obertes, perquè penses, que si cada sortida a on vas, "salvo excepciones", has de trobar-te amb que serà una experiència on els bikers amb qui coincideixes et posaran al límit més extrem de les baixades més arriscades, podria ser que aquest no sigui el nostre espai, podria ser que el nostre espai sigui molt diferent al que som ara.
Fa dies que hi penso, pel fet de que jo faig MTB, perquè fa una pila d'anys, unes bikes rares amb manillar rar, anaven per muntanya, vestits amb uns colors estridents i un bon dia aquestes bikes eren a casa, una Marin i una Bianchi, per res més. Jo, si no, de ben segur que encara seria a la carretera, rodant com ara, dia sí dia també, que a mi ja m'estava bé.
Ahir mentre netejava la meva SS, després d'una sortida per un terreny moll però moll, pensava, a mi em fascina sortir sense pensar gaire amb com el fang i les cireres d'arboç es fonen amb les flors blanques del meu quadre, i arribar a casa i segons el dia deixar la bike aturada sense fer cap manteniment fora de la transmissió, o bé com ahir mirar-me la bike d'un to terrós i iniciar una neteja de cara fins a deixar-la més neta que el dia que la vaig recollir a Calatayud.
Aquesta mutació on finalment el meu Drac resta impecable per a la propera aventura és per a mi captivador.
El mateix em passa amb l'equipament, m'agrada repetir la seqüència dia si dia també on posar l'equipament a punt és tasca necessària i agraïda, l'eina que més m'exigeix són les Sidi Dragon que a cada sortida surten impecables i tornen semi destruïdes o això sembla per l'aspecte empolsinat que tenen normalment a la tornada.
Veurem a on em porten aquests pensaments.
MTB, MTB, MTB.
Vull dir que fa anys que rodem entre pistes, entre corriols, però a l'inici nosaltres rodàvem entre pistes, les del Montseny, on del que es tractava era de rodar hores i hores entre camins i més camins.
Anys després quan ja teníem la forma per a afrontar una Cerdanya, on les pendents són encara més llargues que al Montseny, en anar al Maresme, les sortides es van transformar amb un tubs estrets de molta pendent, sempre curts tant de pujada com de baixada, on el terreny lliscava de forma alarmant.
Quan ja anàvem, ja no et diré bé, si no anàvem, l'arribada de nous bikers, va obrir la porta a un nou ritme i un nou nivell d'exigència a les baixades, així com també a afrontar encara més nous trams tipus els dels Maresme però encara amb més dificultat.
Després d'aquí, un temps rar, som rodadors, som baixadors tècnics, som les dues coses?, i vinga anar fent-nos preguntes, de manera intermitent, vull dir que un esquiador de fons, no és un esquiador de salts de grans trampolins, i a nosaltres ens passava una mica això, som genets de sortides llargues, de compartir sortides amb d'altres bikers, aleshores sempre hem de tenir clar amb qui anem, referit a quin tipus de bikers són.
Nosaltres no fem carretera, no anem al gimnàs a fer reforç muscular, no fem spining, anem en bike, alternem èpoques amb la carrera a peu o anant a caminar, però no passem d'aquí, ni passarem.
Això ens deixa a un terreny curiós, perquè del que sí que disposem i ens agrada, és de la possibilitat de poder programar sortides en bike sempre, en el sentit de que podem organitzar com volem el nostre dia a dia.
Per aquest motiu les portes a diferents disciplines en la línia de rodar per muntanya, o per carretera sempre són obertes, perquè penses, que si cada sortida a on vas, "salvo excepciones", has de trobar-te amb que serà una experiència on els bikers amb qui coincideixes et posaran al límit més extrem de les baixades més arriscades, podria ser que aquest no sigui el nostre espai, podria ser que el nostre espai sigui molt diferent al que som ara.
Fa dies que hi penso, pel fet de que jo faig MTB, perquè fa una pila d'anys, unes bikes rares amb manillar rar, anaven per muntanya, vestits amb uns colors estridents i un bon dia aquestes bikes eren a casa, una Marin i una Bianchi, per res més. Jo, si no, de ben segur que encara seria a la carretera, rodant com ara, dia sí dia també, que a mi ja m'estava bé.
Ahir mentre netejava la meva SS, després d'una sortida per un terreny moll però moll, pensava, a mi em fascina sortir sense pensar gaire amb com el fang i les cireres d'arboç es fonen amb les flors blanques del meu quadre, i arribar a casa i segons el dia deixar la bike aturada sense fer cap manteniment fora de la transmissió, o bé com ahir mirar-me la bike d'un to terrós i iniciar una neteja de cara fins a deixar-la més neta que el dia que la vaig recollir a Calatayud.
Aquesta mutació on finalment el meu Drac resta impecable per a la propera aventura és per a mi captivador.
El mateix em passa amb l'equipament, m'agrada repetir la seqüència dia si dia també on posar l'equipament a punt és tasca necessària i agraïda, l'eina que més m'exigeix són les Sidi Dragon que a cada sortida surten impecables i tornen semi destruïdes o això sembla per l'aspecte empolsinat que tenen normalment a la tornada.
Veurem a on em porten aquests pensaments.
MTB, MTB, MTB.
Fisura Lapierre X-Control 410.
Faltan 21 días para la llegada del cuadro en garantía.
SANTA FE, ya llevas cuatro días sin poder salir, sábado, domingo, el miércoles y el sábado entre senderos de casa y la de hoy que está por ver como y por donde será.
MTB, MTB, MTB.
Rapha...Ride the Rockies
As I said, I want to show the series...and yes, I know you can look on the browser and found all of them, but the Rapha series has an end it make sense to me, so ... more to come !!!!
From SC, Xavi Paricio
My new Training hill
I found a good hill to train on. Today was very sore on the legs as it was very slippery. Great location for descending too. The distance is small but the climb is intense.
Below: The view of Belfast
Below: The terrain I ride with Belfast in the background.
Below: The view of Belfast
Below: The terrain I ride with Belfast in the background.
Sense presses.
És el que ha estat la sortida d'avui.
Escalant darrera de casa les interessants pales un xic crec que puc dir verticals.
Pujada fins a la tanca del Montalt, per on sempre passàvem.
Dues hores de corriols, baixades entre torres i sempre amb un terreny impecable.
És el que té sortir després de la pluja.
La bike de 10/10, el soroll dret a dalt de la Vicious, avui per per avui ja el poso dins del sac d'una característica més de la meva SS. Hi posaré remei segur, però ara no.
No he coincidit amb cap biker, sí amb una moto de trial.
Que feréstec aquest tram.
La darrera baixada entre torres dura d'assolir, hauré de repetir-la ja.
Eines les de sempre, l'esprai d'escuma també, aigua mig bidó de 750 ml., menjar, cap.
Les sensacions inicials rares, com enganxat, després minut a minut molt millors fins escalar per llocs fins avui impossibles.
Necessito uns pneumàtic Tubeless, haver de rodar a 23 psi no em fa anar millor, sort del terreny, si fos estiu no sé pas com aniria.
Una claror diferent avui, a aquest punt la sensació de ser al paradís del MTB ha estat l'instant més intens de la sortida.
Equipat de tardor, avui ja amb tèrmica i jaqueta d'hivern, amb pirates però i guants d'estiu.
Nota, mira si em van bé les ulleres Oakley M-Frame que me les he deixat a casa i no he notat que no les portava posades.
Una sortida obligada, sol com l'XAMG, que ja va bé també.
XAMG, que bé que va la meva Vicious.
MTB, MTB, MTB.
Escalant darrera de casa les interessants pales un xic crec que puc dir verticals.
Pujada fins a la tanca del Montalt, per on sempre passàvem.
Dues hores de corriols, baixades entre torres i sempre amb un terreny impecable.
És el que té sortir després de la pluja.
La bike de 10/10, el soroll dret a dalt de la Vicious, avui per per avui ja el poso dins del sac d'una característica més de la meva SS. Hi posaré remei segur, però ara no.
No he coincidit amb cap biker, sí amb una moto de trial.
Que feréstec aquest tram.
La darrera baixada entre torres dura d'assolir, hauré de repetir-la ja.
Eines les de sempre, l'esprai d'escuma també, aigua mig bidó de 750 ml., menjar, cap.
Les sensacions inicials rares, com enganxat, després minut a minut molt millors fins escalar per llocs fins avui impossibles.
Necessito uns pneumàtic Tubeless, haver de rodar a 23 psi no em fa anar millor, sort del terreny, si fos estiu no sé pas com aniria.
Una claror diferent avui, a aquest punt la sensació de ser al paradís del MTB ha estat l'instant més intens de la sortida.
Equipat de tardor, avui ja amb tèrmica i jaqueta d'hivern, amb pirates però i guants d'estiu.
Nota, mira si em van bé les ulleres Oakley M-Frame que me les he deixat a casa i no he notat que no les portava posades.
Una sortida obligada, sol com l'XAMG, que ja va bé també.
XAMG, que bé que va la meva Vicious.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de novembre 20, 2010
Rapha....more to come
Some times you realize why a new brand in the market is growing so fast, is having such a success, some times answers to those questions are easy, some times is just because do things right first time means to be there, where you want to be...enjoy de video !!!!
Rapha Continental | Cycle Oregon from RAPHA on Vimeo.
From SC, Xavi Paricio
divendres, de novembre 19, 2010
Yeti ASR5...EL MEGATEST!
Aquest seria el títol que utilitzaria una revista de MTB, pero com que no som una revista direm: "Yeti ASR5...una més de la familia".Si la Yeti ASR (4" de recorregut= 100mm) se´t queda curta de recorregut compres una Yeti ASR5, si la ASR5 se´t queda curta compres una 575.Sembla ser que que aquesta es la filosofía de Yeti, oferir una bici per a cada necesitat.
Aquest ampli ventall està molt bé, saps que trobaràs la teva bici ideal.Ideal es un biker incondicional de marca i decideixes compra la bici amb el cor i no amb el cap.Irracionalment les compraries totes, racionalment...les Yeti son les bicis a comprar?
Un Yeti Fan està disposat a acceptar el que sigui.Que medeix 1,75cm (com jo) i que enlloc d´anar amb una talla M (que es lo normal) ha d´anar amb una talla S...cap problema...va amb una talla S, perque si compra la M (que es la que li correspon) passa d´anar amb una bici ha anar amb un tren!
El tub superior de la talla S medeix 55cm!!! Oi que la organització de consumidors reclama a les grans marques de roba (Zara, Mango, Bershka,etc...) que facin talles standards?
Una talla M hauria de ser igual aqui que a China pero es veu que els chinos que fabriquen les Yeti han decidit que no. A més, malgrat el tub horitzontal es curt, el vertical no ho es.Problema. Que passa si medeixes 1,68cm? que la talla S et queda gran!És a dir, el 1,75cm que es la mida standard d´una talla M en el cas de Yeti d´alguna marca més, no es respecta. La bici em va gran o es petita. Estic entremig de talles, i és clar, abans d´anar amb una talla gran, millor anar amb una petita perque com es pot posar una potencia més llarga...tot sol.lucionat!
Això mateix es el que va pensar la gent de Action (botiga de Montcada i Reixac.Per a mi, una de les millors botigues que hi ha per no dir la millor!) i van montar a la ASR5 una potencia de 110mm! 110mm de potencia ara mateix es com una potencia de 130mm fa uns any quan era molt normal utilizar potencies de 110mm. Ara, 110mm es una potencia llarga. Amb aquesta potencia aconseguia portar la mateixa distancia entre la punta del sillín i el manillar que amb la meva Moots. La distancia era la mateixa...pero no la posició. El tub horitzontal de la meva Moots es 0.5cm més llarg pero a més jo porto la tija retrasada amb el que guanyo un parell de centímetres fins arribar als 57.5cm, 2´5 cm més llarga que la Yeti, això si, jo utilizo una potencia de 90mm i la Yeti una de 110mm.Quan baixes normalment et poses de peu i no es el mateix tenir el pes retrasat (com passa amb la Moots) que adelantat com passa en la Yeti. La forquilla treballa diferent, els revolts els has de fer diferents...és diferent.
El fet de portar el pes més avançat fa que la forquilla treballi "més" i es aqui on es nota la manca de rigidessa de la Manitou Minute de 130mm.En revolts molt tancats notaba com la forquilla flexaba, com si tingués el neumàtic del davant baix de pressió...flanejaba molt...molt!
Tampoc ajuda molt l´alçada de la caixa de pedalier. Suposso que el pedalier ha d´estar més alt perque la bici dona "molt" recorregut (130mm). En els revolts tancats la bici entra rara, insegura...això no xana gens!
Això si, el tacte de la forquilla sense arribar a tenir el tacte de moto d´una Fox, es molt bo, millor que el d´una Rock Shox actual. La forquilla portaba un mando al manillar per poderla bloquejar.El disseny del mando per desbloquejar la forquilla és molt bo, pero quan toca bloquejarla...La persona que l´ha dissenyat va amb bici? Amb els anys, la gent que utilitza cambis amb gatells s´ha acabat acostumant a que per pujar el desarrollo cal enfonsar el gatell, els de Manitou no ho veuen així, i per bloquejar la forquilla has moure els dits en sentit vertical, és a dir, per uns instants, durant la "maniobra" de bloqueig de la forquilla un dels dits de la teva mà no agafa el manillar.
Al arribar a casa vaig substituir les rodes que hi havia muntades per les meves XTR. La bici venia muntada amb unes cubertes Schwalbe amb càmara! A més, totes dues rodes estàven punxades.
Reviso la presió de les suspensions. Inflo la Minute a 100psi i el Fox RP23 a 175psi.Vaig pensar que 175psi serien suficients...em vaig equivocar.Surto de casa i la bici no para de moure´s. Consta molt pedalar amb ella, com si peses molt, pero no és veritat, es "lleuguera" tractant-se del muntatje que porta, un muntatje bàsic pero "resultón"...molt "resultón". Grup SLX, potencia, manillar i tija de seient Easton (tot d´alumini) i seient SDG (la marca dels sillins Yeti).
Una estética molt impactant, encara que ja estem acostumats desde la priemera Nomad a veure bicis amb tubs horitzontals curvats. El triangle del davant d´alumini molt ben fet i el basculant de carbono molt reforçat. Es en aquest aspecte ,on haig de reconéixer que Yeti ha aconseguit millorar amb molt bona nota la rigidessa respecte les Yeti ASR que vaig tenir.Pedales de peu i no percebs cap mena de flexió.
El tacte de la suspensió del darrera quan toca baixar es de moto. Puc dir que per primera vegada he pogut pedalar damunt d´una "moto", sensació de flotar pel damunt de pedres, arrels,etc... Això si, es una bici "lenta", costa fer-la anar per on tu vols. Suposso que es com moure´s per barcelona amb una scooter o fer-ho amb una BMW...exactament el mateix!
Només en alguns trams de baixada vaig decidir obrir l´amortiguador del darrera.A les pujades amortiguador tancat en posició 3 del propedal i perque no existeix la posició 4 sino...
Al matí següent decideixo inflar el RP23 a 225psi. Ara ja el porto a la pressió correcte.Tot i així la bici es continua movent. Menys, pero es mou. La bici funciona així...que hi farem!
Això si, en un tram ràpid de baixada amb moltes pedres grans al frenar la roda del darrera la suspensió s´endureix, és a dir, quan passes per damunt d´obstacles i frenes, l´amortiguador s´estira, deixant de funcionar. Es un contrasentit, quan pujes l´amortiguador es mou i quan baixes i passes pel damunt d´obstacles i frenes, l´amortiguador s´estira.Aquesta bici al revés!
Una bona bici que destaca pel seu excel.lent tacte de la suspensió.Suau com una "moto".
Fisura Lapierre X-Control 410.
Faltan 23 días para la llegada del cuadro en garantía.
SANTA FE, ya llevas tres días sin poder salir, sábado, domingo y el miércoles entre senderos de casa.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de novembre 18, 2010
LAPIERRE X-CONTROL 410 TUBO TIJA FISURADO
Algo más de 6 meses y menos de 700km es lo que me ha durado mi Lapierre X-Control 410 en fisurarse por el tubo tija. Que puedo decir me quede muy sorprendido, creía que eso no me podía suceder, una bike con tan pocos kilómetros y con un trato 100% xc, la cara me tuvo que cambiar, Lagranevasio puede dar fe de ello, lo vivió en primera persona, y menos mal que estuve con el, si no me hubiera derrumbado. Yo había oído o leído que algunas se rompían por el basculante, pero siempre creí que sería por un uso inadecuado, ahora veo que estaba equivocado.
Esa misma tarde que nos dimos cuenta que el cuadro estaba fisurado ya me puse en contacto vía correo electrónico con la tienda donde me la compraron (Bikestock), esa misma noche ya tenía respuesta, "Desmonta el cuadro y nos lo haces llegar", una cosa que no entendí, yo creía que les tendría que entregar la bike completa y ellos se encargarían de todo, pues bien no es así, bueno miento ellos me dijeron que si no sabía o no podía desmontarla lo podía hacer su mecánico, eso si pagando unos 35 euros más o menos por desmontar y la misma cantidad por volver a montar, como que no lo vi claro lo hable con Lagranevasio, el tampoco lo entendió y me comento que me pusiera en contacto con Doctor Bike de Mataró, eso hice estuve hablando un buen rato con un emplead0 (Elíseo) el cual me dio un trato muy amable y me quito todas las dudas que tenía, incluso se ofreció para solucionarme futuras dudas. Pues bien una vez más, después de volver a hablar con mi mecánico personal ya quedamos en que la desmontaríamos nosotros, "tu no te preocupes por nada" pues bien no había pasado ni una hora que ya tenía un mensaje en el móvil que decía "todo solucionado esta noche a las once en casa y en medía hora la tenemos desmontada, ya tengo la caja donde meteremos todas la piezas" Y así fue algo pasadas las once estaba en casa de mi mecánico y una hora después más o menos ya estaba de vuelta para mi casa, con la bike desmontada, lo único que no desmontamos fue el amortiguador, las cazoletas de la dirección y el BB30 que para los dos últimos no teníamos extractores. Un problema menos.
Al día siguiente a Barcelona a llevar el cuadro a primera hora, el trato de la tienda fue bueno, les pedí una hoja de taller detallada tal como me había dicho mi mecánico personal el cual había sido asesorado por Colorado y no tuvieron ningún problema en hacérmelo todo lo contrario, allí ya me dijéron que estaría de 15 a 30 días sin la bike, menudo palo ahora que la estaba cogiendo más a menudo, y disfrutando de unas muy buenas salidas por el maresme, salidas que tendrán que esperan 2 o 3 semanas más para volver a realizarlas, espero que se hagan llevaderas.
Como está el tema una semana después! ayer pase un correo a Bikestock para que me informaran de la bike, al cabo de unas horas me contestaron que la bike la tenía el distribuidor y que la tenían que mandar a fábrica, yo me esperaba que el mismo distribuidor solucionaría el tema, pues bien no ha sido así, esto seguramente hará que se alargue más la espera, y como dice el dicho "quien espera desespera" y así esta este biker, seguramente mañana le haré una llamada, mejor hablarlo y haber si me informan de algo más, ya os informaré. En las fotos que os pongo no se ve muy bien la fisura, espero que Lagranevasio ponga alguna foto que se vea mejor.
Lagranevasio que bien que iba mi Lapierre...
Bluetina.
http://www.englishcycles.com/bikepics/29/bluetina.jpg
Podria dir moltes coses, mai massa d'aquesta creació, pel fet del tipus de transmissió, anecdòtica, pel concepte de forquilla, particular per a mi, pel tipus de tirants, pel minimalisme de la potència, i per un acabat final amb les rodes que fa que si bé són les del moment, unes amb perfil molt més baix i una tija convencional, per a mi seria l'acabat perfecte, tot no pot ser, que no és veritat, però que en aquest cas és el que és, i per a mi un plaer poder gaudir visualment d'ella.
Mai posis peces d'una marca de bikes a una altra bike i menys de les Niner no Niner.
Quina terminació, suport del XXI amb tub per pas interior.
El color per a mi, el color, el tamany però del Chris King, també, tot i que em costa, m'ajudaria la "llanta" amb perfil baix, llanta alta, amb King d'alta densitat visual, em costa.
Una visió sinuosa, senzilla, un fons però poc encertat per a una ocasió, per a una creació com aquesta.
El suport de la pinça, el pas interior del tub, sensacionals, la tanca Salsa no, per favor, la Salsa per amagar un mal gust, o per aportar-ne allà on en manca, i no és el cas.
http://www.englishcycles.com/
MTB, MTB, MTB.
Jo no sé el motiu, o millor dit sí que el sé però és tan intensa la sensació en veure aquestes creacions que únicament puc pensar amb que sóc afortunat en poder gaudir d'una bike com la Vicious The Motivator SS, encara que "no la volgués ningú", com molt bé és va esmentar a aquest espai perseguint tants bons propòsits, així com de ben segur bones intencions. Ja fa uns mesos d'això, per això recordo l'aportació en concret, per la satisfacció que em va generar llegir-ho un cop ets a punt de presentar-la en societat.
En la majoria d'ocasions les joies més brillants únicament han enlluernat a qui vol gaudir d'haver de tancar els ulls com a mostra de respecte, i no únicament com a mostra de submissió, que també, i no passa res, a l'inrevés.
Un Drac, un genet, segur que per això és a casa, oi?, mtb, mtb, mtb.
English una mostra més com la de casa, vull dir com "les que no vol ningú", de ben segur, mtb, mtb, mtb.
dimecres, de novembre 17, 2010
Una bonica història d´amor
Aquesta història va començar el juliol del ´98, aquell any jo ja tenia una Voodoo D-Jab de titani comprada a un bon amic meu que vivia a Bouler (Colorado) y una Cannondale Super-V amb un amortidor Fox de molla i una forquilla Rock Shox de doble pletina amb 110mm de recorregut.
Vaig estar donant la tabarra a un dels meus millor amics perquè m´acompanyés en aquest viatge.No té sentit fer un viatge com aquest tot sol!
Comprem els bitllets, empaquetem les bicis i cap a Colorado!
Ens presentem a l´aeroport de Denver amb dues caixes de cartró Cannondale (heu de saber que les caixes de cartró més resistents son les de Cannondale).A l´interior, una Super-V de color taronja i la meva de color negre anoditzat amb basculant verdós (a dia d´avui no entenc perque me la vaig vendre,en fi...).
Taxi i arribem a casa del meu amic Matt a Boulder.
Vaig conèixer al Matt un dia al enllaç de l´estació de Metro de Diagonal.Jo tornava de l´escola cap a casa i veig de lluny un paio amb una caçadora negra de pell amb un logo gegant de Rock Shox.Inmediatament vaig pensar que havia de ser un "guiri", sinó...d´on havia tret aquella jaqueta?
El metro està apunt de tancar les portes i entrem tots dos corrents.Jo portava a la mà un exemplar de la revista espanyola Bike.El Matt em mira, em pren la revista de les mans i em diu: "Mira, la Julie Furtado! Viu al costat de casa meva." "Conec molt al Ned Overend" "Cada dijous dino amb la Susan Demattei"...
El Matt estava a Bareclona estudiant medicina i castellà.Creia que era molt important saber parlar castellà i més tractant-se d´un futur metge com era el seu cas!
Després d´acabar els seus estudis va tornar a Colorado i es va posar a treballar com a fotògraf de la més prestigiosa revista de MTB...MTB Action...la Bíblia!!!
Arribem doncs a casa del Matt tard, molt tard (son les 00.00h).La porta està oberta.Entrem sense fer soroll.Ens ha preparat el nostre sofà llit.El primer que em sorprèn es lo gran que es el menjador I EL RETROPROJECTOR QUE TÉ! 70"!!!
A les 6.00h sentim soroll.El Matt s´aixeca per anar a treballar.Avui té una sessió de fotos per a la revista.Ens dona algunes indicacions d´on estan les coses de la casa i se´n va.
El millor de tot bé quan li demano les claus de la casa i em diu que no cal, "a Boulder les cases sempre estan obertes...ah, i no us espanteu si veieu esquirols corrents per la terrassa!"
Aquella mateixa nit el Matt torna a casa i ens demana les nostres dades.Ell juntament amb uns quants amics han organitzat una cursa "Mercury Tour" (una mena de Transpyr o TransRockies) per Colorado.Hi participen tots els profesionles americans del moment: Tinker Juarez, Alison Dunlap,etc...
Paral·lelament hi ha una marxa d´un sol dia tipus Cabrerés amb avituallaments, samarreta...però tot a lo gran!
Miro el full d´inscripció i veig que el Matt ha marcat una casella que hi diu "Advanced".És a dir, farem la marxa amb el grup dels "advanced"...QUINA POR!!!
El Matt ens ajuda a fer la ruta per Colorado.Tenim 12 dies abans de tornar a casa!
Però alguna cosa va canviar el dia que estàvem a Aspen...
Decidim pujar al punt més alt de l´estació pedalant (en aquells anys les estacions d´esquíde Colorado funcionaven com a bike-parks els mesos d´estiu, de manera que podies carregar la bici en un dels telecadira i passar-te tot el dia baixant).
Hores més tard ens trobem a un senyor que pedala acompanyat del seu gos.Porta una bici de titani "rara".El quadre porta una enganxina de Moots i al darrera porta una mena de suspensió. Aprofitem per descansar una tona al costat d´aquest senyor i continuem.
Anem visitant més llocs i cada vegada veiem més bici "rares" com les del senyor.
Arribem a Vail.Hi ha una cursa de la Norba de rally i descens.Veiem al Tomac fent "rodillo".Parlem amb ell i ens convida a visitar l´interior del seu mobile home. El seu mecànic i la seva dona ens ho ensenyen tot...TOT!!! (En aquell moment el Tomac era el millor corredor de descens en el "MON MUNDIAL").
Durango.Arribem a Durango.Quantes vegades haviem vist fotos del tren a vapor de Durango? A Durango hi viu el Tomac, Overend,etc...
Visitem la botiga que el Ned Overend té a Durango.Una botiga-museu amb totes les bicis Specialized amb las que ha guanyat curses i totes les GT de la Julie Furtado.
Com a curiositat us diré que en una de les curses que es fan a Durango, l´itinerari de la cursa travessa l´interior de la botiga.
Anem a dinar al típic bar americà i està tot ple de fotos del Ned Overend i d´altres estrelles del MTB.
Arribem a Crested Butte i prenem algo a la terrassa de un bar.Són les 17.00h.
Veiem a un paio amb una Kona Hei-Hei i un camelback a l´esquena, era ell, era el Xavi Fané, el nostre ídol, la persona més envejada per a mi, llegia una i una altre vegada els seus articles del Solo Bici...m´encantava!
Cridem, atura la bici i diu. "Sou catalans?"No he vist mai a cap persona alegrar-se tant.Ell tornava (a les 17.00h de la tarda) de fer una de les seves "sortides" amb bici.
Ens explica que des de fa un parell de mesos viu a Crested Butte el David Fillat, ex-provador de la revista Solo Bici.
Hores més tard el Xavi ens acompanya a casa del David Fillat.No s´ho podia creure.Uns catalans a casa seva!
En dos mesos el David ja s´havia casat amb la Lisa (ex-parella del mític Willits).
Sopem i riem plegats.
Al matí següent sortida de MTB per Crested Butte amb la millor companyia possible: Xavi Fané, David Fillat, Lisa...no hi ha paraules!Pedalar al costat d´una persona com el Xavi es una experiència única.
A Crested Butte començo a veure que aquelles bicis "rares" comencen a ser normals.
El Xavi ens porta a visitar el petit taller del West Williams (Willit´s).Per primera vegada provo una 29er.Ell té clar que es el futur.Ha convertit una forquilla Manitou e 26" en una 29er...un paio friki...molt molt friki!
El Xavi em comenta que el taller de Moots està a Steamboat Springs, justament on es fas la nostre cursa.
Gent, molta gent i bicis "rares"...moltes bicis "rares"!
Tanta gent no pot estar equivocada,oi?
Com diu la gent de Moots:
"Our goal is to build each customer the best-fitting, finest-riding bike they will ever own"
Després de 31 bicis puc assegurar que això es cert!
Amb ella he anat per Collserola, el Collsacabra, la Cerdanya...inclús Argentina.
Així va començar aquesta bonica història d´amor que desitjo que no s'acabi mai!
Vaig estar donant la tabarra a un dels meus millor amics perquè m´acompanyés en aquest viatge.No té sentit fer un viatge com aquest tot sol!
Comprem els bitllets, empaquetem les bicis i cap a Colorado!
Ens presentem a l´aeroport de Denver amb dues caixes de cartró Cannondale (heu de saber que les caixes de cartró més resistents son les de Cannondale).A l´interior, una Super-V de color taronja i la meva de color negre anoditzat amb basculant verdós (a dia d´avui no entenc perque me la vaig vendre,en fi...).
Taxi i arribem a casa del meu amic Matt a Boulder.
Vaig conèixer al Matt un dia al enllaç de l´estació de Metro de Diagonal.Jo tornava de l´escola cap a casa i veig de lluny un paio amb una caçadora negra de pell amb un logo gegant de Rock Shox.Inmediatament vaig pensar que havia de ser un "guiri", sinó...d´on havia tret aquella jaqueta?
El metro està apunt de tancar les portes i entrem tots dos corrents.Jo portava a la mà un exemplar de la revista espanyola Bike.El Matt em mira, em pren la revista de les mans i em diu: "Mira, la Julie Furtado! Viu al costat de casa meva." "Conec molt al Ned Overend" "Cada dijous dino amb la Susan Demattei"...
El Matt estava a Bareclona estudiant medicina i castellà.Creia que era molt important saber parlar castellà i més tractant-se d´un futur metge com era el seu cas!
Després d´acabar els seus estudis va tornar a Colorado i es va posar a treballar com a fotògraf de la més prestigiosa revista de MTB...MTB Action...la Bíblia!!!
Arribem doncs a casa del Matt tard, molt tard (son les 00.00h).La porta està oberta.Entrem sense fer soroll.Ens ha preparat el nostre sofà llit.El primer que em sorprèn es lo gran que es el menjador I EL RETROPROJECTOR QUE TÉ! 70"!!!
A les 6.00h sentim soroll.El Matt s´aixeca per anar a treballar.Avui té una sessió de fotos per a la revista.Ens dona algunes indicacions d´on estan les coses de la casa i se´n va.
El millor de tot bé quan li demano les claus de la casa i em diu que no cal, "a Boulder les cases sempre estan obertes...ah, i no us espanteu si veieu esquirols corrents per la terrassa!"
Aquella mateixa nit el Matt torna a casa i ens demana les nostres dades.Ell juntament amb uns quants amics han organitzat una cursa "Mercury Tour" (una mena de Transpyr o TransRockies) per Colorado.Hi participen tots els profesionles americans del moment: Tinker Juarez, Alison Dunlap,etc...
Paral·lelament hi ha una marxa d´un sol dia tipus Cabrerés amb avituallaments, samarreta...però tot a lo gran!
Miro el full d´inscripció i veig que el Matt ha marcat una casella que hi diu "Advanced".És a dir, farem la marxa amb el grup dels "advanced"...QUINA POR!!!
El Matt ens ajuda a fer la ruta per Colorado.Tenim 12 dies abans de tornar a casa!
Però alguna cosa va canviar el dia que estàvem a Aspen...
Decidim pujar al punt més alt de l´estació pedalant (en aquells anys les estacions d´esquíde Colorado funcionaven com a bike-parks els mesos d´estiu, de manera que podies carregar la bici en un dels telecadira i passar-te tot el dia baixant).
Hores més tard ens trobem a un senyor que pedala acompanyat del seu gos.Porta una bici de titani "rara".El quadre porta una enganxina de Moots i al darrera porta una mena de suspensió. Aprofitem per descansar una tona al costat d´aquest senyor i continuem.
Anem visitant més llocs i cada vegada veiem més bici "rares" com les del senyor.
Arribem a Vail.Hi ha una cursa de la Norba de rally i descens.Veiem al Tomac fent "rodillo".Parlem amb ell i ens convida a visitar l´interior del seu mobile home. El seu mecànic i la seva dona ens ho ensenyen tot...TOT!!! (En aquell moment el Tomac era el millor corredor de descens en el "MON MUNDIAL").Durango.Arribem a Durango.Quantes vegades haviem vist fotos del tren a vapor de Durango? A Durango hi viu el Tomac, Overend,etc...
Visitem la botiga que el Ned Overend té a Durango.Una botiga-museu amb totes les bicis Specialized amb las que ha guanyat curses i totes les GT de la Julie Furtado.
Com a curiositat us diré que en una de les curses que es fan a Durango, l´itinerari de la cursa travessa l´interior de la botiga.
Anem a dinar al típic bar americà i està tot ple de fotos del Ned Overend i d´altres estrelles del MTB.
Arribem a Crested Butte i prenem algo a la terrassa de un bar.Són les 17.00h.
Veiem a un paio amb una Kona Hei-Hei i un camelback a l´esquena, era ell, era el Xavi Fané, el nostre ídol, la persona més envejada per a mi, llegia una i una altre vegada els seus articles del Solo Bici...m´encantava!
Cridem, atura la bici i diu. "Sou catalans?"No he vist mai a cap persona alegrar-se tant.Ell tornava (a les 17.00h de la tarda) de fer una de les seves "sortides" amb bici.
Ens explica que des de fa un parell de mesos viu a Crested Butte el David Fillat, ex-provador de la revista Solo Bici.
Hores més tard el Xavi ens acompanya a casa del David Fillat.No s´ho podia creure.Uns catalans a casa seva!
En dos mesos el David ja s´havia casat amb la Lisa (ex-parella del mític Willits).
Sopem i riem plegats.
Al matí següent sortida de MTB per Crested Butte amb la millor companyia possible: Xavi Fané, David Fillat, Lisa...no hi ha paraules!Pedalar al costat d´una persona com el Xavi es una experiència única.
A Crested Butte començo a veure que aquelles bicis "rares" comencen a ser normals.
El Xavi ens porta a visitar el petit taller del West Williams (Willit´s).Per primera vegada provo una 29er.Ell té clar que es el futur.Ha convertit una forquilla Manitou e 26" en una 29er...un paio friki...molt molt friki!
Gent, molta gent i bicis "rares"...moltes bicis "rares"!
Tanta gent no pot estar equivocada,oi?
Com diu la gent de Moots:"Our goal is to build each customer the best-fitting, finest-riding bike they will ever own"
Després de 31 bicis puc assegurar que això es cert!
Amb ella he anat per Collserola, el Collsacabra, la Cerdanya...inclús Argentina.
Així va començar aquesta bonica història d´amor que desitjo que no s'acabi mai!
Espai d'evolució.
Portes d'entrada obertes a nous caudals de idees, d'opinions constructives que no necessàriament coincidents, ni tampoc positives, sí crítiques, no sistemàtiques, sí argumentades, sí perseverants, noves, velles, totes elles a aquest espai de constructors de realitats a partir de bells somnis.
Escriptura, imatge i so de mtb, agafats de la mà, què més podem demanar, bé sí, poder seguir en aquesta línia dia sí dia també.
En la trajectòria iniciada ara fa uns anys, en aquest sender, en aquest corriol, on els sectors són costeruts, planers, baixadors, tècnics, rodadors, hem anat sumant aportacions, moltes i sempre millorant aquestes amb noves/velles idees, nous/vells conceptes, però fins avui els bikers hem anat siguent els mateixos, amb més presència d'uns, amb menys d'altres.
Per aquest motiu i amb la intenció de seguir en la línia de millora d'aquest espai, en la línia d'evolució, i pel fet que els contribuïdors que per diferents circumstàncies no estan en la línia d'aportar, i que d'altres que no ho són en tenen per aportar, en funció d'aquestes possibilitats, he anat donant de baixa els contribuïdors que o bé no han fet cap intervenció, o que fa temps que no en fan cap.
Queda la porta oberta a tornar com a contribuïdors i per aquest motiu penso que si més endavant volen fer aportacions, via els comentaris en primer terme i via intervencions un cop reincorporats com a contribuïdors, ho podran tornar a fer amb tota normalitat.
I els nous contribuïdors prenen el relleu dels que ja no hi són, d'aquesta manera donem sentit al paper del contribuïdor i el diferenciem clarament dels seguidors.
M'anima molt poder tractar aquest aspecte, i també m'anima el fet de que la decisió de donar d'alta i de baixa els diferents contribuïdors estigui feta des de la base de les aportacions, vull dir que si no hi ha aportacions, té la seva lògica deixar el paper de contribuïdor a un genet, perquè genets ho podem ser tots, però els contribuïdors són genets, que estigui animat a aportar amb les seves intervencions.
Així doncs , Habitant, El Santo, Tr@il, MRG, els vaig donar de baixa ara fa unes setmanes com a contribuïdors i avui també he donat de baixa l'esjesj, i he donat d'alta a en jackdan1961, també he donat de baixa les notificacions via mail de cada comentari nou d'aquests contribuïdors donats de baixa, pel fet de que si no intervenen amb comentaris ni intervencions directes penso que com que aquests tipus de notificació via mail té un topall de deu adreces, millor les adreço cap a genets que estan fent aportacions o bé via comentaris o bé amb intervencions.
Són criteris, que poden ser compartits, o no, però que són perquè persegueixen que aquest espai enriqueixi sense aturades cada dia més a qui el segueix, perquè aquest espai té un objectiu clar, mirar de ser enriquidor, aquest és l'objectiu, aportar dades, opinions, sensacions, informació del món del mtb planer, on sortir amb els nostres Dracs, és l'essència de tota aportació.
Les properes baixes i altes ja no les comentaré, pel fet de que el criteri seguit ja queda exposat amb aquesta intervenció.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de novembre 16, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)