Sender "tipus".

"Very true Walt! I am a trail builder in Switzerland and I keep trying to leave the roots and tech stuff on the trails. I either get praise or criticism with criticism being the more common critique. The locals and I want more roots, steeps and single tracks whereas the target market wants more berms and table tops. I grew up riding in CO and AZ and the natural trails here are a dream come true but I have an ever growing pressure to make very easy man made flow trails like A line. The only time I get to build difficult terrain is for a WC race."

http://forums.mtbr.com/29er-bikes/29er-riders-opinion-650b-757009.html

Jo darrera de casa hi vull un MIX, però rodador, estret, net, amb girs, molts girs, amb pendent d'escalada sí, però no cal que sigui matadora, com deia un bon escalador i molt notable baixador a la darrera nocturna a BO, "jo ja no haig de demostrar res", així que un recorregut de dues hores de no més de vint quilòmetres, a on el pentinar el terreny sigui el títol que defineixi l'aventura, ep, tant escalant com baixant. Sí ja ho sé, em falta i molt per aquest nivell de conducció, per això és tant però tant emocionant.

Ens ha de quedar com aquest,  proper a Vallromanes, direcció a la Roca Foradada.

MTB, MTB, MTB.

Sense presses.

És el que ha estat la sortida d'avui.

Escalant darrera de casa les interessants pales un xic crec que puc dir verticals.

Pujada fins a la tanca del Montalt, per on sempre passàvem.

Dues hores de corriols, baixades entre torres i sempre amb un terreny impecable.
És el que té sortir després de la pluja.

La bike de 10/10, el soroll dret a dalt de la Vicious, avui per per avui ja el poso dins del sac d'una característica més de la meva SS. Hi posaré remei segur, però ara no.

No he coincidit amb cap biker, sí amb una moto de trial.

Que feréstec aquest tram.

La darrera baixada entre torres dura d'assolir, hauré de repetir-la ja.

Eines les de sempre, l'esprai d'escuma també, aigua mig bidó de 750 ml., menjar, cap.

Les sensacions inicials rares, com enganxat, després minut a minut molt millors fins escalar per llocs fins avui impossibles.

Necessito uns pneumàtic Tubeless, haver de rodar a 23 psi no em fa anar millor, sort del terreny, si fos estiu no sé pas com aniria.

Una claror diferent avui, a aquest punt la sensació de ser al paradís del MTB ha estat l'instant més intens de la sortida.

Equipat de tardor, avui ja amb tèrmica i jaqueta d'hivern, amb pirates però i guants d'estiu.

Nota, mira si em van bé les ulleres Oakley M-Frame que me les he deixat a casa i no he notat que no les portava posades.

Una sortida obligada, sol com l'XAMG, que ja va bé també.

XAMG, que bé que va la meva Vicious.

MTB, MTB, MTB.