Road, MTB, Soccer ... PAIN !

This is the sequence of events, or maybe the sequence of what I usually do and finally how I feel. Long history short, all started just before summer, at work, when after some hours "seating" on my office I felt my knee was telling me something was wrong.

An unusual pain when I move was increasing as the days passed, so I decided to visit my Doctor, who after an RMI gave me the great news, my meniscus was torn, not completely broke, but torn creating a pinch situation that was the source of the pain.

What to do? next step? the logic says surgery and problem solved, but the fact the person spend her live with me is a Physical Therapist, gave another insight, this kind of surgery is not always as positive as people think, and also creates in most of the cases another problem with a wear of the rest of the knee bones.

During my conversations with the Doctor I asked him the million dollar question, what will be your decision in my situation? his answer was clear, keep doing unless the pain is so strong you can't do normal life, and this includes your typical sport activities.

So I started slowly again with all the activities I used to do, obviously after some days of rest and medication to reduce the pain, and I went back to the road bike runs, the soccer games on Sunday with a group of friends, and my visits to Paris Mountain or Dupont Forest.

Pain has been my soul mate during the last weeks, every time I tried to force speed or power, he reminds me the limits I actually have, but slowly this pain has been decreasing (I'm in a better shape?) until the point I can be almost on the same point I was months ago.

I've been following your adventures on the blog, and after all that happened on September 11, I decided it was time for the best maillot ever to be shown again, so there we are with some pictures, road and MTB...soccer it will be not included :)

Leaving home for a ride

Heading south on Jonesville Rd

Summer storm during the ride...nice

Kanuga trail, what a terrific ride !

South Carolina green 

Yes, this is the knee ... ouch !

New trails in Paris Mountain

And there will be more, fall is here, hot temperatures are gone, nice colors come back to this gorgeous country, and I'm going to show this "Freedom Catalonia" shirt all over the area ...

From SC, Xavi Paricio

Tardor

Com m'agrada.

MTB, MTB, MTB.

Les darreres

Bé un pas que deixa encara més petit el HM no-carbó.

MTB, MTB, MTB.

Ja hi som

MTB, MTB, MTB.

Thomson

Si algú ha de fer-ho bé són ells, anirà bé?

MTB, MTB, MTB.

CURTLO Cycles Expedition MTB w/Rohloff

El seint, sí, però la tija serà motiu de repensament, sí.

El seient i la tija com la cinta del manillar que podria canviar de color, i el seient i la tija ha de ser motiu de severa reflexió, no per res, però un pensament mentre escalava dret m'ha vingut el cap, res definitiu, en cap cas, sí que ho és definitiu, la rascada que li he fet al Brooks en sentit longitudinal amb un granit del 1.736, mare meva.

Dies de MTB.

Colors dolços.

Els millors colors, sense cap mena de dubte.

Escalar quan vas bé a dalt de la bike, té això que gaudeixes sigui quina sigui la pujada que decideixis enfilar.

Un dia de MTB, oi que sí?

Un dia a on tens temps per pensar, a on cada hora que passa no únicament ho fas en clau de fer  quilòmetres.

I a on la història no es repeteix, vull dir que en la meva retirada cap a casa aquest cop el pont estava sencer, a diferència de la guerra del francès.

Ja cap el final de la ruta un premi menor que el d'ahir, però igual de deliciós que tanca una jornada de 10/10.

Dies de MTB.

Eines, manxa i prou, menjar, galetes, dos cafés i les imatges, aigua, molta, molta, molta.

Incidències, cap.

Pensaments de bike, de millores de la Vicious, un, de pensament de millora,  i ben curiós que ja us exposaré properament.

MTB, MTB, MTB.

Quan com ahir ets a les portes de finalitzar la ruta i et pots regalar quelcom com el menjar de les imatges la sensació és sensacional, una plaça, un banc, i aquests presents, què més podem demanar, bé sí, repetir demà, i tant que sí, oi que sí?

M'he deixat la VW, mtb, mtb, mtb.

Personalitat pròpia

 

És el què indica aquest imatge. Una crònica esperada per a mi, vull dir, ahir mentre us exposava a la nit la possibilitat de trabucar la crònica de les tres single speed i la geared, tot va anar de corcoll, què vull dir, bé, un imprevist, un compromís que cada any es repeteix, una visita al dentista, com ho és una molèstia  sempre a les prèvies del Roc, aquest cop però requerirà d'una petita intervenció, també temes molt interessants dels despatx, també sortides de bike de després del despatx, també temes de la SSEC2013, i tant, també converses Oriol, és que ell ja té la seva YBB, el tema forquilla, entre BO, i una recerca que va donar els seus resultats entre l'Oriol i lagranevasio, una recerca de mesos, ens ha portat a poder acabar l'YBB, però les converses de després són les que ens han tingut ocupats, molt, una YBB MootoX, una MootoX YBB, per favor, per favor, per favor, amb un Brooks de seient, sí, sí, un sensacional Brooks, inclús jo diria extrem pel fet de ser de guies de titani, l'Oriol, ho va decidir així, i sí ho diu ell, és que ha de ser així, ahir un dia molt, molt emocionant, molt, no cada dia coincidim bikers que fa una pila d'anys que no coincidíem però que fa una pila d'anys que pedalem junts, molts, i a on he de dir que en tornar a pedalar junts va ser memorable.

Fa dos dies que el ritme de la Betty és un altre ritme, fa dos, la sortida va ser a un ritme interessant, de fet des de la sortida a Girona amb Narcís que hi ha un canvi a casa pel què fa a ritme de pedalada, el secret ja us l'explicarà ella si ho veu interessant compartir-ho, perquè jo no ho sé avaluar, el ritme ahir de Mataró a casa, un ritme de 9/10, dic nou, perquè jo aniria un xic més lent, falten molts dies pel Roc encara.

Pocs si penso en ser-hi, molts si penso en els dies que encara podem sortir a rodar des de casa.

Apartament a punt, o quasi, bikes a punt, o quasi, equipament a punt, o quasi, recanvis, tots a punt, VW pendent de la reparació, Rafa arrancalo, és broma, prou que l'hem perseguit pel tema de la Seu de la SSEEC2013, felicitats Narcís i Rafa, un pas més, i molt important que la Betty està ara gestionant com comunicar-lo, i el tema posta a punt nostra per ser al Roc2012, està en marxa.

Jo avui un altre cop rodant després de dinar, sí ja ho sé, a la tarda dels divendres ho tenim bé, perquè el despatx no treballa, però avui, i mai ens ho havíem saltat, excepcionalment teníem consell d'agost amb el clients però era a les 7 del vespre i he pedalat molt a gust de les 3 tocades fins les 6 tocades, i que bé que ha anat, avui l'equipament Itàlia, sí, sí, com sona, mallot Campagnolo negre gris, pantaló Sportful negre, casc gris vermell Giro, guants torrats Giro, i Sidi Dragon blanques, mitjons no però, OF3 de casa, i gorra Campagnolo vermella.

Que què vull dir amb això d'equipament Itàlia? la contesta serà motiu d'una crònica. Que serà divertida, i tant.

Per tot això el Blog ha fet un canvi de ritme, sí, per tot, perquè tot camina cal que per això tot segueixi pel mateix sender, que implica el canvi de ritme? únicament això un canvi de velocitat en la mateixa direcció, sí, però més lent.

Incidències cap, eines ahir cap, avui totes, aigua ahir, molt poca, avui 500 ml. menjar ahir, coca prima, i un cafè amb dos sucres, avui tres préssecs molt petits, d'aigua?, quatre figues, i vuit caramels de fruita que es fonien a la boca, aquest darrer menjar a la tornada a quatre quilòmetres de casa, d'un total de 30 tocats, i uns 700 m. positius de desnivell.

Un fet a ressenyar avui, he coincidit amb un grup de ciclistes de carretera a un tram de pocs metres, un d'ells pedalava amb una sola extremitat, aquest fet em fa veure fins a quin punt podem gaudir d'aquest esport, i que res del què puc fer és extrem, en cap cas, en cap cas.

No tinc cap imatge d'avui, concentrat, direcció a Mataró,  mirava de fer una visita a un bon amic del 64  és el segon intent, que vindrà seguit de més, segur.

Dies de MTB.

Tots a dalt de la bike

Aquest entrar a primera hora del despatx, per després a darrera hora,  tornar cap casa en bike d'en Josep, ens està motivant encara més a sortir amb les bikes.

SSEC2012.

"No puc deixar de posar aquesta imatge de la SSEC2012 a Floressas, normal, passats els dies ja estàvem amb ells a Itàlia. I si us hi fixeu bé, al 2014 estarem amb els nostres col.legues irlandesos, que també estan a la imatge".


Podrem dir, renoi com ho fa entre les feines del despatx, vull dir horaris, com ho fa amb els equipaments del matí, de la tarda, la bike, aquesta darrera entre pols, pluja, i sortir cada dia dos cops, el diumenge ruta de les de veritat, com ho fa?

Senzill, o no, va planificat com un rellotge, però com un rellotge, amb una prioritat, conjugar-ho tot, quan millor ho fa, més motivat està a fer-ho encara més bé, i això ens motiva a tots, i vinga, tots a pedalar, ha sigut entrar per la porta del despatx que minuts després jo ja concretava amb en Xavier per sortir després de la jornada del despatx, i després concretar amb la Betty, i fa una estona a poder, amb el Miki, i tant que sí.

De mentre en Josep pedalant direcció a Granollers, i després té una pila de compromisos, vull dir que la jornada finalitzarà ben entrada la nit, però és que amb aquest to, el què calgui, i més, oi que sí?

L'etiqueta és adequada, objectiu 8 d'octubre. 

Dies de MTB.

A les nou tocades després d'aquesta intervenció miraré de preparar la crònica de la sortida d'avui, miraré, i si no ja quedarà per demà.

MTB, MTB, MTB.

CX

Cada cop menys lluny.

MTB, MTB, MTB.

Sobre colors únicament opinions, jo el tema mil components del mateix color si no és el negre aquest color,  em costa.

Quan parlem de quadre i forquilla què puc dir jo, mtb, mtb, mtb.

Dingle-Single

I clar si repetim una Engin, aquesta segur que també.

Si vols una possibilitat més dins del Dingle, aquesta és, mtb, mtb, mtb.

Engin

Està clar, entres a la pàgina d'Engin, i aquesta ha de venir de pet al Blog.

No cap a casa, la The Motivator és reina per molts anys, però també dir que abans  60 mesos d'espera és un termini que feia pensar que no sé si sempre pots esperar.

MTB, MTB, MTB.

The Best Day

Pau Casals.

Dies de MTB.

Engin

Nova creació, joia entre joies.

MTB, MTB, MTB.

Hi ha bikes, moltes, aquesta no hi és entre elles, aquesta únicament a mots en singular.

Dies de MTB.

Plou

I fa unes hores, en Josep entrava per la porta del despatx.

Avui anava un xic tard, per la pluja, i tant que sí, però finalment ha fet cim, un altre cop, una anada diferent, fins fa res amb molta calor, ara amb pluja.

SSIT2012.

Nosaltres la resta de bikers de casa ens el mirem aturats, en Josep pedalant sota la pluja i nosaltres tots al niu, perquè plou.

Clar que si m'ho miro a distància, que és com ho faig, ja ha de ser així, pel fet que fa una pila d'anys que nosaltres sortíem a rodar sota la pluja, i tant, a aquelles èpoques les sensacions, sobre tot les necessitats de sortir, els motius per fer-ho eren molt diferents als que tenim ara.

Ara el Roc és el proper motiu per sortir a rodar una mica més del que sortiríem normalment, però en cap cas sota la pluja, ja tenim clar el tema refredats, o millor dit, ho tenim una  mica més clar.

En Josep té un objectiu, el 8 d'octubre, sí, sí, un objectiu que és una data.

MTB, MTB, MTB.

Ara a la nit, fa uns minuts que hem arribat a casa, una estona abans de sortir nosaltres en Josep ha fet camí direcció a Granollers, i nosaltres hem fet una bona sortida, vint-i-cinc quilòmetres, a un bon ritme, un bon desnivell,  d'haver fet cent de quilòmetres hauríem anat a la barrera dels quatre mil metres de desnivell positiu, i una mitja de velocitat la que hem fet per sobre dels catorze quilòmetres a l'hora.

Per a nosaltres bones dades, sensacions interessants i una sortida de converses Roc divertida.

No únicament converses Roc, el tema estrella des de divendres no és aquest, o millor dit també, però comparteix pantalla amb un altre que de caminar canviarà i molt, encara a millor la perspectiva de tot plegat, i tant que sí. Però que de no fer-ho, de no caminar ens deixa a on som, un camí lent però molt i molt divertit, què més podem demanar?

Equipats 100% d'estiu, sense eines, sense càmera, sense manxa, menjar, res, aigua en portàvem, però excepcionalment, zero ml.

Incidències cap.

D'entrada demà dia BO, però hi sempre hi ha un però, podria haver-hi canvis per demà, és que anem molt bé, i hem de mirar que seguim així, oi que sí? Tot i que he de dir que no m'agraden els canvis i el dijous des de ja fa cap a quasi un any i mig que seguim la mateixa rutina, però ara mentre escric aquesta intervenció i que d'aquí a uns minuts sortirà publicada, crec que ser prudents sempre ens ha anat bé.

Dies de MTB.

Dies de Roc 2012.

29er sí

Com a MootoXZ sí, i tant que sí. Aquesta també, i tant que sí.

Aquesta i la Moots UNO, a casa hi tenen el lloc reservat sempre.

 MTB, MTB, MTB.

 Bé, la UNO no té el lloc reservat, té fins i tot el seu lloc, dies de MTB.

Spot Brand Single Speed

Repetir és bo, si el concepte o la proposta s'ho val, mtb, mtb, mtb.

Jo aquesta proposta de 26" la veig.

MTB, MTB, MTB.

Com també veig les 26" molt properes, vull dir que no han quedat relegades per a mi a un pla no visible, vull dir que les 26" poden tornar a casa, i tant que sí, si passarà o no, no ho sé, les propostes de 26" crec que possiblement seguiran, tot i que amb el 650b no sé si la 26" no quedarà com unes proposta que va funcionar molts anys fins l'arribada de les 650b.

Jo com a consumidor de productes de bike, que això també és el què sóc, prefereixo com més alternatives millor, per a poder decidir entre diferents opcions, i tant que sí, però clar un biker que decideix deixar la seves dobles i passar a rígida, no sé si té la visió massa coincident amb els bikers que actualment van amb dobles i així seguiran, no té perquè ser la contesta un no contundent, jo ahir vaig veure algunes de les noves bikes del 2013, i a mi totes m'agraden molt, 26", 650b, 29er, clar si també m'agraden les de 24", com no m'han d'agradar les esmentades.

De fet avui a la matinada mentre preparava aquesta intervenció que estic ara a primera hora rematant tenia a les meves mans la Yeti ASR-SL del 2009, i pensava quasi a les fosques, com m'agrada aquesta bike, com m'agrada aquesta bike.

Dies de MTB.

Després d'admirar la Yeti he baixat a baix i he estat mirant, gaudint de mirar la Vicious, i he pensat, quines bikes més maques que tinc.

He tancat els llums,  i minuts després he tancat els ulls. 

Fireline Single Speed

Una bona bike, l'Eleven també, oi que sí?

Aquesta marca de bikes sempre des de fa una anys és propera a casa, sense anar gaire lluny, quan vaig aconseguir el manillar Groovy per a la Longboard també hi havia la possibilitat de fer venir cap a casa un quadre germà d'aquest, no va ser perquè la talla i perquè jo ja tinc bike, però la Titus era a aquella jornada de cercar components per a la Spot Brand.

Ara que ho penso també hi havia un double-double, sí, sí, mai n'havia vist cap, un producte curiós, certament.

I també com a proposta unes rodes específiques per a Single Speed, boixes King, No Tubes Flow crec recordar i radis de titani, interessants, molt.

És que a on hi ha una Titus hi ha un tema interssant.

MTB, MTB, MTB.

Reina de cors

Aquests dies és sense cap mena de dubte després de la YBB de l'Oriol, l'estrella a casa.

Tinc motius, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

I que sí tot va, ja us en exposaré tots els detalls, i si no va, també, dies de MTB.

SSIT2012: Jeff

Darreres imatges.

Una identificació per a la Jeff Jones.

MTB, MTB, MTB.

SSIT2012: Intensitat

Una intervenció aquesta que comença divendres passat i que a on cada dia que passa la vaig perfilant.

Quan parlo de bikes, en aquest cas a la una de la matinada després de pedalar a la tarda amb el meu germà, amb en Miki, després d'un matí de despatx dels més interessants dels darrers anys, i després d'una setmana a on en Josep ha escalat un Turó de l'Home, un Sant Marçal, i la resta de dies cada dia Granollers-Sant Vicenç/Sant Vicenç-Granollers, i a on cada dia des de la SSIT2012, aquesta a les converses hi surt cada dia, cada dia, entre links d'imatges de la mateixa, entre comentaris al Blog, entre cròniques d'ella a el, un cop entrem a l'inici de la matinada de dissabte tot agafa una dimensió diferent, millor? no, no jo no diria millor, sí diferent.

Divendres a la tarda hem pedalat junts, dues single speed i una geared.

Parlar de la SSIT és parlar de single speed, sí, i agafat de la mà hi va del segon paràgraf d'aquesta intervenció.

Que què vull dir? res sense tot seria, sí ja ho sé no és massa clarificador, el què miro d'exposar és que són moltes emocions, cap de setmana a la SSIT, Diada Nacional de Catalunya dimarts, dimecres i dijous, dia BO, amb pedalada, entre senders molts,  possibles trams de la SSEC2013, visita als exteriors de les instal.lacions de la propera SSEC2013, converses i converses de bikes, bikes, i més bikes, divendres un dia després de BO, a la tarda, quan la jornada aquest dia concret de cada setmana ja és des de fa anys festiu al despatx, pedalada entre tres bikers que fa uns quants anys que pedalem junts, uns quants, i dissabte ja de matinada escrivint al Blog sobre tot plegat, que més podem demanar?

Quan ets als llocs veus moltes coses, sí, però també moltes no les veus, és evident que jo al Blog hi exposo les què veig, i sempre penso, i les què no he vist?

Sobre les que no veig però que sé del cert que són, és a on em sento més bé, de fet sobre tangibles seria molt interessant, però rarament es dóna aquest cas.Vull dir poder escriure sobre intangibles amb categoria de tangibles consolidats és el què fem. La SSIT per a mi té molt intangibles consolidats, molts.

I penses, descansem? 

Perquè arribar a la SSIT i posar-nos a pedalar és el va ser, exactament com a la SSEC2012.

 De nit, i tant que sí.

A on passades les primeres hores des de l'arribada, després d'una bona nocturna, vàrem tornar agafar la bike i com si de la primera sortida es tractés,  iniciar ruta a destí desconegut, mtb, mtb, mtb.

Una baixada, seguida d'una bona escalada, per després iniciar la ruta cercada, senders i més senders.

Pots baixar bé com aquest biker i compartir tota la sortida amb bikers menys baixadors com nosaltres.

Dies de MTB.

Team de MTB. A on et pots enfilar i mirar d'arribar primer, o no. D'aquesta imatge a les de la sortida una estona abans no hi ha cap diferència, un festival de ganes de passar-ho d'allò més bé entre bikes.

I repetir aventura entre bikers vinguts d'arreu d'Europa com si fes anys que compartim ruta, aquest cop ja dins del nacional italià de single speed. I a on passats els primers quilòmetres tornem a coincidir en sensacions de ganes de compartir, compartir i compartir estones de MTB.

I a on la cloenda, no és això, si no la porta d'entrada al paradís de l'origen del MTB, color, bikers amb ganes de compartir i moltes i moltes bones estones pedalant, a on un punt és el de referència, compartir somriures.

La porta ja queda oberta, per donar pas a la SSEC2013.

De mentre no hi som, d'aquí a res Roc 2012, dies de MTB.

Gràcies a tots, organitzadors, participants, assistents a la SSIT2012, al poble, al municipi, a nosaltres, per voler fer i fer que l'aventura de la SSIT2012 tingui això, categoria d'aventura.

Ara ja fins la propera.

MTB, MTB, MTB.

SSIT2012: Als postres de la festa

Anem preparant la sortida de la SSIT21012, i l'entrada al Roc 2012.

MTB, MTB, MTB.

Vull dir que la SSIT2012, és, i té per això un espai a The Great Escape MTB, i tant que sí, però de cara a le properes hores, o dies, pocs però, ja anem de pet a comentar la propera aventura, el Roc d'Azur del 2012, mtb, mtb, mtb.

Dies de MTB.

SSIT2012: Twenty years ago

Vint anys abans.

Vint anys després.

MTB, MTB, MTB.

SSIT2012: IF Rider

D'entrada el no color del titani d'IF.

De no color, res de res.

Bileles, les.

Seient curiós certament per la flexió del mateix.

Entre biker un dels BIKERS.

MTB, MTB, MTB.