Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de maig 26, 2012

World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships Part IV de IV.

En d'altres ocasions saps que la darrera part d'una crònica fa que després de trabocar-la al blog l'instant després comença lentament a quedar enrere.

També cal que passin dies per assumir la fita aconseguida.

En aquesta ocasió però la sensació és diferent, pel fet que tenim una any a casa per gaudir d'aquesta aventura del mundial.


El proper mundial deixarà enrere la vigència del subcampionat no el subcampionat en si.


I el què quedarà també seran les vivències d'aquesta aventura entre aventures.


Podrem marcar-nos moltes fites, sí, però a casa i fora de casa, tots el que pedalem tenim clar les haguem fet o no, que unes 24 hores SOLO són el repte per excel.lència dins de les proves de resistència a un sol dia. És evident que si no pedales i menys encara si no t'agrada la bike, valorar una fita aconseguida com aquesta és una mena de broma pesada, per sort això, aquesta experiència per a nosaltres està limitada a The Great Escape MTB, i a cercles molt propers, això gràcies a Déu fa que compartir l'experiència sigui sempre sensacional.

Aquestes 24 hores ens han donat molta informació, molta, i això com les del 2009 ens permetrà de seguir un camí de millora, si més no això pensem.

Les properes per quan?

Millorar baixant un 30% i millorar escalant un 50% són objectius a aconseguir, baixant hem de millorar sense baixar, escalant ho hem de fer, el millorar, sense escalar, no serà en aquesta línia que aconseguirem progressar, ni baixant ni escalant, en cap cas.

Com ho tinc clar, ara caldrà posar fil a l'agulla, i tant que sí.

Després del mundial, de la cursa, dels podis, ha vingut el després, sempre ve el després, i aquest per sort a casa té el to que volem que tingui, i aquest és amb diferència el millor, el millor to.

Avui mentre pedalàvem, és el segon dia després del mundial, hem parlat molt i molt de tot plegat, del què hem viscut, de la vigència d'aquest títol, i de com ha de ser el proper recorregut de bike.

Gràcies BO, Narcís, David, per tot, també per les postes a punt de les bikes, una bona assistència és un pas més a fer un bon paper en cursa.

Gràcies Trinxes per la vostra predisposició a deixar-nos la carpa.

Gràcies Andreu per les caixes, pels laterals de la carpa, per la carpa, per la taula.

Gràcies Andreu per la posta a punt muscular a les prèvies a la cursa.

Gràcies Perto, gràcies Caixàs, una cursa amb aquests dos bikers és sempre una millor cursa.

Gracies Noe i Jaume, entre moltes la rebuda amb les banderes de 10/10.

I gràcies a tots els que ens heu donat ànims dia sí dia també abans, mentre i després del mundial.

MTB, MTB, MTB.

Ens veiem al mundial d'Austràlia del 2013?

Ocells de cautxú.


MTB, MTB, MTB.

Renoi amb pneumàtics el què es pot arribar a fer, mtb, mtb, mtb.

divendres, de maig 25, 2012

World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. Part III

Què vull dir del vermell al verd?

Som de pensaments de grup nosaltres, he renunciat a molt per no poder assolir el què tocava,  lluites perdudes com per no entendre que primer les persones, després les persones, i en darrer terme, les persones. Moltes, mai massa, retirades a temps per a mirar d'evitar, mai massa.

A una cursa de bikes, tenim Dracs nosaltres, no bikes, que també, dues bikes 100% rígides i single speed s'han d'ajudar sempre, s'han de fer costat sempre, i més entre FS geared, i HT geared.

Va passar quelcom inèdit a la cursa, no una caiguda, com la que vaig patir als primers vint metres en iniciar les 24 hores, no una caiguda del rendiment, tampoc fatiga, sí una sensació que no ha de ser a unes 24 hores entre dos genets de Drac, i per això el canvi de plans, nosaltres no pedalem, volem, nosaltres no concursem, no competim, no entrenem, que està molt i molt bé, nosaltres compartim, si no no tindria cap sentit que nosaltres fóssim al mundial de Finale, cap.

Poc rodats, però molt i molt coordinats, i molt predisposats a passar un bon calvari, fa que durant tot aquest 2012 i fins la propera edició a Austràlia la Betty serà la subcampiona del món de 24 hores SOLO Single Speed, té un any per gaudir-ne.

El millor premi per la millor biker que conec.

Per a gaudir no cal patir, per a gaudir cal estar predisposat a sumar, sumar i sumar, així es forgen bones amistats i per tant amb aquestes les millors aliances.

Una retirada a temps és temps, per recuperar-te, per poder refer-se.

Foto by Noe
Molts cops en minuts guanyes anys, sí, però també en minuts tornes a veure com  tot marxa com ha vingut, no m'agrada a mi aquest camí curt.


La Dama d'aigua em va ajudar, ajudar a veure què estava passant, i poder veure, és poder fer-ho bé, però si no mires difícilment podem observar res.

Les fades de la nit van posar pau a un escenari que ens hagués portat a no poder ser al podi, i els cavallers de la llum van consolidar que el subcampionat del món sigui a casa i per tant sigui català, mtb, mtb, mtb.

Foto by Noe
Un canvi d'estratègia i dues voltes molt treballades marquen la diferència de plans de futur dels vols de Drac, voler no va portar a poder, voler va implicar tenir una oportunitat que no vàrem deixar passar.


MTB, MTB, MTB.

Un pensament inicial, fer unes 24 hores SOLO amb rígides i single speed, pensament portat a terme de manera conseqüent, i un resultat que podia venir, podia i va ser.

Foto by Noe
Poder fer-se una proposta de repte com aquest i que et surti bé, sense fer-te mal, gaudint d'allò més des del primer quilòmetre fins al darrer és el què hem fet a Finale.

La darrera mitja volta coincident amb le circuit del 2009, escalant cap al punt més alt tenint el mar a l'esquerra i admirant la muralla paral.lela al mar, amb la informació de les quatre posicions, primer, segon, tercer i quart va ser memorable, gaudir que la Betty fes un podi, i la manera de fer-lo una experiència inoblidable, amb uns resultats com aquests encara es gaudeix més d'una darrera volta a aquest mundial.


La manera com en Perto i en Caixàs van viure la cursa, les prèvies a aquesta, després de la cursa, els podis, va ser entranyable, quantes sensacions i quantes emocions.


Instants difícils de poder transmetre, però no per això menys valuosos, a on després de compartir una aventura com aquesta, per la dificultat de la mateixa i per la manera d'afrontar-la res torna a ser el mateix, sense que res deixi de ser com era.



http://www.youtube.com/watch?v=gjvHChm-wkc

El vídeo diu quelcom del què hem anat a fer, mtb, mtb, mtb.

De mentre des de Finale.

Una imatge única de quatre.


Mireu-la bé de què està feta.

MTB, MTB, MTB.

Part III

Caminant.

MTB, MTB, MTB.

Ahir a la nit ja la tenia molt avançada.

Que bé anar recuperant el pols del dia a dia, mtb, mtb, mtb.



Gran jornada ahir a BO, i gran coincidència, i tant que sí. Els quatre mundialistes a BO sense dir-nos res ni parlar de coincidir.

La VW és a SALT, les dues bikes també, el meu casc també com les sabatilles Giro, al mig dia retorn a Salt, a pedalar en primer terme, a dinar en segon terme.

MTB, MTB, MTB.

I un cop ja a casa un altre cop trabocaré la tercera part de la crònica del mundial, després d'aquesta intervenció vindrà la presentació de la Spot Brand al Blog.

dijous, de maig 24, 2012

World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. PART II.

Unes 24 hores com les del 2009, la manera com va venir la proposta, és a dir, com al Roc d'Azur després de llegir durant anys experiències d'altres bikers, de veure centenars i centenars d'imatges de curses de 24 hores vàrem decidir participar a les nostres primeres 24 hores SOLO.

Mai m'he plantejat cap més participació a unes 24 hores que no siguin en la modalitat de SOLO, i així va ser, i la veritat que compartir l'aventura amb el Team de Girona-Bordils va ser una gran experiència, ens van ajudar molt i el què vàrem comartir marca un abans i un després, però finalitzades aquestes nosaltres seguim sent SOLOS, i de fet a on som avui així ho certifica, oi que sí?

Al 2009 mentre rodàvem vàrem respirar sempre un esperit molt combatiu, ens agrada la modalitat SOLO, ens agrada afrontar les 24 hores com les afrontem, convençuts que és la nostra disciplina preferida, pel fet que és el tipus de cursa pel que estem més capacitats, i aquest convenciment és el què dóna forma a tot el que s'esdevé després.

Nosaltres d'entrada teníem un calendari SSEC2012, i una Tramunbike després, sí, és veritat també que a sobre de la taula hi havia la possibilitat de participar a la World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i amb la Betty silenciosament el teníem al punt de mira, normal, som SOLOS de 24 hores, és més aspirem a participar a la proposta de 36 hores, i un mundial a Finale, únicament venia frenat per dos punts, un que ja us vaig esmentar, el propòsit de no tornar a Finale, i dos i principal fre un tema familiar que passava evidentment per sobre de tot.

Un cop fet l'europeu de single speed que és lluny del tipus de repte que nosaltres podem afrontar, per ser una cursa explosiva,  i encarrilat molt positivament, dono gràcies a Déu el tema familiar, primer mentre no va ser així, fins i tot la Tramun 2012 va perillar, després però tot va anar rodat.

Un cop les inscripcions fetes, i redefinit l'hotel, prioritzant un lloc per dormir que garantís 100% el nostre descans, la resta va rodar sol, perquè el què hem de fer per afrontar aquest tipus de cursa ho tenim molt clar, perquè és la nostra passió des de fa una pila d'anys.

I podrem dir, i si és així per què en feu tan poques, dues en tres anys? i la resposta és senzilla, perquè fetes així estarem tots d'acord que els resultats no podien ser millors.


No hem tingut un tram fàcil els darrers dos anys en l'àmbit familiar, en cap cas, i això ha fet que siguen bikers, seguíssim practicant MTB, la intensitat d'aquesta pràctica aquests darrers dos anys ha disminuït notablement ver al 2009, i això és el què ha fet que siguem prudents, molt a aquests dos darrers anys pel què fa a fites de curses de 24 hores a assolir.

Després d'un temps en ve un altre, i la manera d'afrontar Guilleries 2011 per part meva, el Roc Marathon 2011 de la Betty han estat decisius per a participar a aquest mundial a Finale amb les dues bikes rígides i single speed.

Una cosa la teniem clara a casa, si hem de fer-ho ha de ser dignament, no importa la posició, sí la manera d'afrontar la cursa mentre passen les hores. Per a nosaltres a una cursa de 24 hores són més importants les formes que el resultat, el com ens defensem durant la cursa, el resultat pot venir o no, però hem de ser combatius, en la manera que nosaltres entenem aquesta paraula.

Un model que és el què ens representa per manera de fer, i la posada en marxa d'aquest, que tinc fotograma a fotograma al cap,  marca cada pas fet a aquest mundial a Finale.

No canvis d'equipament durant la cursa, gran varietat d'alimentació seleccionant el tipus d'aliments per l'experiència al 2009, descans de molta qualitat abans, espai molt ordenat al pit stop sempre mateixos llums del 2009, bikes sense cap mena de modificació ni millora des dels dos darrers mesos, i una pressió zero pel què fa al ritme de cursa, són aspectes que no ens hem saltat mai a aquest mundial.

Un punt però, l'estratègic sí que l'hem literalment deixat de banda, com ho és que canviem el curs de la cursa a la nit, ataquem quan els altres dormen, aquest aspecte vaig decidir un cop entrada la nit a les tres tocades de la matinada que quedava aparcat, tenint clar que havia de maniobrar molt bé si decidia fer aquest canvi, així ho vaig decidir,  i així de bé va sortir. Amb en Perto motivat a zero aturades importants, amb en Caixàs mentalitzat a ni olorar el pit stop, jo vaig decidir en menys de cinc segons canviar l'estrategia de les dues single speed, amb els geareds ben posats en cursa, rodant com dos panzers alemanys, i nosaltres dos virant bruscament sense dir res.

Aquesta decisió podia haver sortit malament, però a les quatre poc tocades del matí el què jo creia que passaria va passar, i del  semàfor vermell més intens vàrem passar al verd de pas més sonor, a partir d'aquest moment fins les 24 hores tocades de cursa vàrem ser uns perseguidors de conquerir voltes i més voltes.

MTB, MTB, MTB.

Oportunitats úniques?

Vull dir que el què hem viscut a Finale no sé si podrem repetir-ho, he de pensar que sí, que fins i tot millorar-ho, però el què sí que és un fet és que hem anat al mundial de 24 hores SOLO i hem fet el què hem fet, i això ja ho tenim per gaudir-ne una pila de temps, i tant que sí.


Avui dijous al matí tenim dia BO, hem de muntar la Moots Mooto X YBB de l'Oriol, també veuré a on som amb la Moots Mooto X RSL d'en Narcís.

Això em donarà temps per fer pòsit de l'experiència del mundial.

Tinc la segona part de la crònica embastada, durant el dia l'acabaré i tot seguit us la posaré al Blog.

Dia BO, portaré les dues bikes del mundial, ara són això, les dues bikes del mundial també.

He de rentar-les i deixar-les impecables per si pedalem al mig dia, dependrà de com camini el muntatge de la YBB.

MTB, MTB, MTB.

Tenir notícies dels australians serà ara una bona notícia, i millor cloenda encara d'aquest mundial.

dimecres, de maig 23, 2012

Preparant-la.

MTB, MTB, MTB.

Preparant la presentació de la bike de la World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships.

Pensaments de cursa.

Penso en la manera de proposar aquest repte, i venint de l'europeu, el mundial va venir una mica sol.

Pel fet també que al 2013 el mundial serà a Austràlia. Bé de fet pensava així abans de conèixer a la Bec, ara Austràlia ens queda una mica menys lluny i la proposta planera d'ella de que participem al mundial al seu país agafarà forma als propers dies amb l'arribada dels australians a casa.

De fet això ja ho vaig poder pensar entre volta i volta mentre me les tenia amb l'Ambrosio, sí, sí, i direu, però si no tenies idea de les posicions, sí és veritat però mentre ets a unes 24 hores et fas molts propòsits, molts, i un era aquest, deixar l'Ambrosio darrera meu.

De fet per la caiguda a  partir del tercer gir que el quàdriceps i cintura drets m'incomodaven lleugerament, però jo ho acusava a rodar per un circuit per a mi extremadament dur, i no pas per la caiguda. Aplicar gel al genoll dret, millor dit una gel blau que refreda i deixar que aquest fes la seva feina mentre rodava va ser una bona decisió, que va funcionar durant hores, gràcies Betty.

Canviar de cantó la bike a l'hora de pujar a peu, també.

I pel què fa a aquests dolors al cantó dret poca cosa més, això sí, el què més bé em va anar va ser el fet de voler fer una bona cursa per mi mateix, pensar que érem SOLOS, fent una cursa 100% SOLO, em donava molta però que molta força i motivació per continuar.

Curiosament pesant cinc quilograms menys que al 2009 no vaig poder en aquesta ocasió tampoc escalar bé, aquest cop  per aquest dolor intens del cantó dret, serà al proper mundial que podré fer-ho, a la propera vegada amb 3 Kg. menys que aquesta edició del 2012.

Atacar un circuit com el de Finale havent descansat bé, havent menjat bé, carregat de bones sensacions, és una manera sensacional d'afrontar una cursa com aquesta. Per a Austràlia 2013 no, però per Escòcia 2014 ja tinc tota una estratègia de punts  a millorar respecte a Finale.

De fet mentre rodava ja feia la llista, curiós perquè mentre la feia també mirava de no pensar amb temes a fer que no en tingués resposta. Com per exemple a la volta cinc que no aconseguia aclarir si feia la cinc o la sis.

Un moment determinant de la cursa va ser l'arrancada a quarts de cinc de la matinada entre voltes, a on els motors SOLO van imposar de manera contundent i determinant com funcionem la Betty i jo en cursa 24 hores SOLO.

A les dues primeres voltes les sabatilles Giro em feien mal a la planta del peu, després d'aquests dos primers girs, senzillament perfectes, però perfectes.

La gorra de 6/11, vull dir que a la volta 6 vaig haver de prescindir d'ella, no sé perquè em va fer agafar un intens mal de cap, que va marxar un cop me la vaig treure.

De fet com podeu veure mentre corria poc a poc dins de la mateixa cursa vaig anar perfeccionant alguns petits detalls que va fer  que la cursa sigui una mica menys agònica.

MTB, MTB, MTB.

El Blog com jo, recuperant-se.

De tantes i tan bones bones notícies.


Us puc dir quelcom que avui al matí em deixa glaçat, fins aquest matí sempre abans, mentre i després l'objectiu era que la Betty s'emportés el millor dels presents d'aquest mundial.

Els darrers dos anys sense cap mena de dubte amb la marxa dels pares/sogres requeria d'un present com aquest, el necessitàvem. Sempre vaig alimentar interiorment i puntualment a aquest espai que la Betty seria al podi del mundial, també ho vaig esmentar a en Narcís i a en David de BO, i sempre després de la Betty mirant que els nostres dos bikers de Banyoles tinguessin tota la informació que disposava de la nostra participació a les 24 Ore de Finale del 2009, i mentre em preocupava d'aquests aspectes, fins i tot després el que he mirat de digerir és els resultats de la Betty, d'en Caixàs, i d'en Perto, vull dir que veure a tres catalans al podi d'un mundial de 24 hores SOLO us puc ben assegurar que no és un fet que s'assumeixi en hores, en cap cas, però és que aquest matí per primera vegada m'he llevat amb un pensament que sobresurt d'entre els altres, com ho és el meu resultat a aquest mundial. Sí, sí, fins ara no el veia, he de pensar que quan som quatre els catalans que vàrem marxar de casa al mundial, i tres són al graó del podi d'un mundial, quan ets el quart i no hi ets enfilat, el cor ho viu com si fos amb ells a cada podi a on hem pujat, sí, sí, és així i sí en aquells instants el fet de ser quart en aquesta disciplina al mundial passa a segon terme, fins a aquest matí, que deu ser que Déu me l'ha reservat per que el gaudeixi avui, sol, per a mi, la tempesta del mundial encara és a sobre del meu cap però avui és el meu dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i us puc dir que és una sensació molt i molt bona.

Vaig, entre dia de despatx ja intens, a preparar la segona part de la crònica, no esmento de quantes, de quantes parts perquè no sé quantes en tindrà.

Una frase em deixa aturat, de la Betty a un dels trams del circuit d'aquest mundial pedalant contra pluja i vent, Marçal sento els crits d'ànims dels gironins i bordilencs mentre passàvem per aquí al 2009, mtb, mtb, mtb.

I LOVE MTB, MTB, MTB. 


dimarts, de maig 22, 2012

World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. PART I.

Quan tens clar que et vols enfrontar a un repte com aquest, unes 24 hores SOLO, i també estàs decidit a fer-ho amb Single Speed i rígida, aquests dos darrers aspectes d'entrada passen a ser una anècdota, vull dir que primer decideixes la fita, i aquesta marca el ritme, el tipus de bike un cop vas amb Single Speed ja no hi penses més, vas com els altres bikers, senzillament amb la teva bike.

Això, el fet de ser entre geareds amb la meva single speed com si d'una geared es tractés és així mentre et prepares per anar-hi, mentre ja hi ets, i un cop ja has sortit de l'aventura.

No hi ha mentalment per a mi cap diferència entre fer-les amb geared que amb single speed.


Molta feina  i tota ben feta, Preparant l'alimentació dels sis bikers. 



Mentre podia anava a una volta, parades a una volta a un circuit en forma de vuit, i si no a mitja, no passa res, entre l'hora i les dues menjant sempre, uns 600 cm3 d'aigua cada 18 Km. sense res més que fruita, fruits secs, un petit taper de pasta, un cafè i el cacau de la Noe, sense prendre sals de cap tipus, ni gels energètics, alimentació Tempo-Montserrat. Un entrepà mini de pernils salat i formatge i un de Nutella, res més i no vaig passar gana excepte a una volta a on vaig menjar un concentrat de fruita i fruits secs, a sí i molta xocolata a petites porcions les 24 hores.

Aquesta talla S del mallot no sé massa bé com me la puc posar, mare meva que curt que és.


Sí ja ho sé, jo també m'ho pregunto, a on és en Caixàs? 


Així sense casc, sí, sí vaig haver de tornar a cercar-lo.

L'arrancada ja us l'he esmentat, quan tingui les imatges de tota la cursa ja prepararé una intervenció més gràfica que no literària. 


A aquesta imatge, entre volta i volta encara tenia ganes de cercar el mòbil i fer-me una foto.


La Betty també, no coincidíem mai, curiós, portava coincidint amb el grup voltes i més voltes, amb la Betty cap, fins a ben passades una pila d'hores.


No sé qui és aquest biker esmicolat.


Amb aquesta cama esquerra hi vaig parlar molt.



Amb aquesta dreta també.

Però quan dic parlar, dic parlar, en veu alta, com sona, els hi deia que ho estaven fent molt bé, la dreta motor de la cursa, i l'esquerra com a ajudant de la primera, però les dues fent equip, em podreu dir, home pensar-ho val, dir-ho en veu alta cal? mentre era a la cursa, pensar-ho no em feia efecte, dir-ho en veu alta tenia un efecte motor molt potent.

Durant una de les converses amb les meves dues locomotores, vaig coincidir amb un dels senyors de l'organització, que em va preguntar si passava quelcom, li vaig contestar que no, que estava parlant SOLO a un Mundial SOLO, encara riu, i a les quatre voltes següents sempre en coincidir-hi em feia comentaris d'allò més animadors.

Si bé això és així, ara passades les hores penses, que dur, però que dur que va ser aquesta cursa de resistència, és veritat, penso això, és més també penso que com a cursa a un sol dia no sé si he fet res més exigent, per dir-vos que al tercer gir les sensacions ja no van ser gens bones, gens bones fins al setè gir, a on les ganes de pedalar, pedalar i pedalar van ser les protagonistes absolutes de la jornada.

Retornar a una prova de resistència com aquesta és senzillament excepcional, i més quan després de la darrera participació no hi volies tornar mai més a Finale, pel detall que després de fer 24 hores a dalt de la bike no vàrem ni poder passar per sota de l'arc d'arribada, això si has fet una cursa d'aquest tipus crec que entendràs que fa mal, i si no l'has fet no passa res, no cal que la feu, ja us ho explico jo, passar per l'arc d'arribada seria el millor moment, dic seria, perquè a aquesta edició, ara mundial 24 Hours SOLO Championships tampoc ha pogut ser, com sona, com sona, 24 hores i no hem passat per sota de l'arc, ens ho mereixem per no ser 100% conseqüents, però a canvi ens hem emportat aquesta segona posició a aquest mundial del 2012.

He de dir que si no hagués estat mundial, no hi hauríem anat mai més a Finale, és així. Sóc gran, sóc de poble, i sóc maniàtic, crec, o no.


La nit d'aquest mundial va ser interessant, i tant.

Una anècdota agradable, a la cursa hi vàrem coincidir amb dos catalans més, la Noe i en Jaume, dos bikers del Maresme que també van participar a aquest mundial. Noe que bo que estava el cafè i el concentrat de cacau, moltes i moltes gràcies, i Jaume moltes gràcies pels teus consells,  i als dos per la rebuda amb les dues banderes de la nostra estimada terra, CATALUNYA, a les vinyes, va ser un obsequi molt però molt especial, amb sorpreses així qui no vol anar a córrer pel món, dos bikers que pedalen molt i a més tenen el cor tan gran com la manera de pedalar.

No sé si us vàrem atabalar molt, penseu que som grans, bé la Betty no, però els altres tres catalans no som de la primera fornada, tingueu paciència, i quedi escrit a aquest espai que anem on anem o allà on coincidim tindreu lloc a la nostra zona de Pit Stop, amb bikers d'aquest nivell sempre és un plaer compartir cursa.

Quan fas SOLO fas SOLO:

Els nostres competidors, en el cas d'en Perto i en Caixàs van a camp obert i no tenen problemes per competir amb  tants bikers com es posin pel camí, però el què té més mèrit i en puc donar fe és que van pujar al podi fent la seva cursa, corrent autoexigint-se ells el màxim sense saber quina era la seva posició, com sona. Nosaltres el mateix 23 hores sense informació de cap tipus, com en Perto i en Caixàs anant a totes i que vingui el què hagi de venir, i val a dir que el resultat difícilment podria ser millor, en cap cas, no vàrem tenir oportunitat d'anar més ràpids, en Perto amb problemes de cadena va fer primer, en Caixàs no anava bé pel què fa referència a suspensions i pneumàtics, o això pensava ell, ho dic perquè un circuit com el de Finale és un clar escenari de terrenys diferents i això genera que et preguntis moltes coses sobre el comportament de la teva bike,  i ell portava la millor bike per aquesta cursa, oli cada x voltes i a rodar. Nosaltres dos, amb les dues rígides i single speed, des d'hores abans de la cursa fins acabar-la ni un sol manteniment, cap de cap, no hi ha més, zero, zero, zero.

Test titànic pel Belt Drive CT i la Spot Brand, aquesta Longboard ha superat amb nota aquest test extrem. Pols, pluja, fang, graveta, vegetació baixa i sempre funcionant perfecte.

La Betty ha fet pujar al segon graó del podi d'aquest mundial de 24 hores SOLO a la Spot Brand amb el Belt Drive CT.  Això confirma l'eficiència del sistema, 100% fiable. 

La Betty rodava amb els pneumàtics per sota dels 12 psi, i ni el terreny tipus dents de tauró van poder amb ells, test de ferro pels dos pneumàtics Maxxis CrossMark i Ardent, senzillament de 10/10.

No en poso més detalls perquè això ho deixo per la presentació de la Spot Brand al Mundial de Finale, millor escenari de presentació impossible.

De fet em podreu dir confiat, però no vaig patir mai pel funcionament de la corretja dentada, mai, sí pels pneumàtics, era un terreny infernal.

Una conversa avui amb l'Oriol, "però és que vosaltres sortiu a pedalar no pas a entrenar, i partint d'aquesta base, quins resultats, quins resultats i és normal que un circuit del mundial us sigui molt difícil de superar".


Tres SOLOS.


Les cadires de les 24 Ore del 2009 de 10/10 oi que sí? i les mantetes blaves de la tieta Sussi de l'avió?


Els dos nous companys catalans portaven un llum de Leds sensacional pel Pit Stop, llum sempre sense haver de necessitar corrent.

MTB, MTB, MTB.

Demà continuaré, moltes anècdotes per comentar, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Preparant la crònica: STOP.

Fent-la m'he hagut d'aturar, no coordino bé els pensaments, els tempos de l'aventura.


He de descansar més, certament.

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de maig 21, 2012

Subcampiona del món 24 Hores SOLO Single Speed.

Tres podis, ja us ho avanço, un el de la Betty, que s'ha proclamat a Finale Ligure, subcampiona  del món 24 Hores SOLO Single Speed.


En Perto, campió, en Caixàs tercer, què podem dir, bé jo quart, cada un de la seva respectiva categoria.

La Betty ha fet 24 hores SOLO, amb Single Speed i rígida, i després de pedalar, i pedalar, un premi, un subcampionat del món a aquesta duríssima disciplina de les 24 hores SOLO.

El primer que m'ha vingut a al cap entrant fa uns minuts per la porta de casa:

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/05/la-capcalera-del-blog.html

"Ja esperem a tornar de Finale per canviar la imatge de la capçalera del Blog, i una opció podria ser la de la Betty al mateix lloc però ara a aquesta edició 2012, ara però al Mundial SOLO, no cal esmentar ara per ara 24 Ore, sí quan anem a les de 36 Hours,  que hi anirem. I aleshores haurem de diferenciar les unes de les altres, o no."

MTB, MTB, MTB.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/05/genets-de-drac-al-mundial-endurance-24.html

"Anys de tot plegat, res passa, tot queda enrere, aquest cop un bon cop, un Mundial Endurance 24 Ore SOLO, en el nostre cas fem el què fem ara en Single Speed, si fem podi, si la Betty o jo mateix ens enfilem al podi, el nostre pensament serà en primer terme per qui ens ha deixat, pels que ens han deixat als darrers mesos, rendir homenatge sempre als que han deixat,  sempre, però sempre, serà motiu de sever i sentit present a aquest espai, i tant que sí, per després pensar amb vosaltres, genets, fades, cavallers, i de més protagonistes d'aquest espai, mtb, mtb, mtb."

No és en cap cas un compromís, sí un sentiment, i per tant una imatge, unes imatges, un pensament, uns pensaments.


A partir d'aquí, preparo la crònica, mtb, mtb, mtb. No sé, si en hores, no ho sé, no ho sé, encara estic aturat, i no em vull deixar ni un detall, ni un de sol. Hem fet unes 24 hores SOLO, amb Single Speed i rígides.

Moltes coses al cap, i totes les vull compartir amb vosaltres, no tardaré ni un segon més, moltes ganes d'explotar la crònica literalment dins del Blog, però tampoc un segon menys, no vull deixar ni una escena per compartir amb vosalltres, de mentre no traboco la crònica us puc dir, mtb, mtb, mtb.

Em podreu dir, no has posat res des de unes hores abans de començar el mundial, sí és veritat, el motiu és clar, mentre, i després, literalment esmicolat, és ara que passades les hores vaig recuperant el pols del present, com sona, planer, senzill.


Mireu a l'esquerra, sóc jo mentre iniciava un vol desastrós, mare meva, mare meva, mare meva.

Un detall de la cursa, encara no m'havia enfilat a la bike, als primers trenta metres que ja vaig menjar, i va ser literalment així un grapat de sorra de Finale, com sona, primers metres corrent i ja rodolava per terra, gràcies Jaume per recollir-me, i per dir-me, fes un Reset i oblida com sigui això, comença la cursa esborrant això. M'he adonat que el dolor intens era per la caiguda, avui caminant per Finale, és a dir vaig seguir al peu de la lletra en cosell d'en Jaume, mtb, mtb, mtb.

Durant la nit, ni una de les fades, durant el dia ni un dels cavallers, em va acompanyar, i em consta que no és així, però certament va ser una Mundial 24 Ore SOLO, això vull dir, això, SOLO.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de maig 19, 2012

Matinada del Dia M.

M de Mundial, sí.

Ja som dissabte, quarts de set del matí.

Fa un bon dia, de pluja res de res, si més no ara. Ahir semblava que, però al final el sol va fer de les seves i ens va recordar que si pot serà un ingredient més per a fer-nos gaudir d'una nova aventura a Finale, gaudir-fregir, vindrà a ser el mateix.

El primer que us puc dir, he dormit com un tronc,  que a les prèvies d'una cursa com aquesta és diria jo una molt bona notícia, haver descansat bé ens dóna una oportunitat, una?, és que hem de tenir clar que nosaltres tenim poques oportunitats a poder ser a l'arc d'arribada, i tot i que som bons a aquests tipus de reptes, les circumstàncies aquests dos darrers anys han marcat el ritme del nostre dia a dia, quin és aquest ritme avui tindrem oportunitat de veure-ho.

Uns minuts i baixem a esmorzar, per després tot seguit carregar-ho tot per marxar cap al circuit.

Una de les tasques que tenim pendents és fer el cafè per o omplir els termos. I això ens portarà una estona, una bona estona, i també preparar tot el menjar per la cursa, que també ens portarà una bona estona. Aquest punt el de l'alimentació és el penúltim de les coses que hem de fer abans de la cursa, el darrer serà repassar les bikes per darrera vegada. 

MTB, MTB, MTB.

Al circuit diuen que hi ha WIFI, però no podré posar-vos cap intervenció crec, però això ja es veurà en funció de com camini la cursa.

divendres, de maig 18, 2012

Avui ens hem tret dubtes.

Molts, perquè al 2009 quan vàrem participar a les 24 Ore de Finale Ligure, el dubte era, podrem fer el circuit? podrem baixar pels tobogans, o no podrem i haurem de mirar, no pas participar?


No va ser, i després d'una primera volta tot el circuit de baixada es feia a dalt de la bike, dic de baixada pel fet que si bé les pujades les podíem fer totes a dalt de la bike, passades les hores les pujades més accentuades les fèiem a peu, sí senyor.


Ara, avui hem fet bona part dels divuit quilòmetres que té aquesta edició, els metres positius són més de cinc-cents metres positius, jo tinc la sensació que són propers a sis-cents, no ho puc afirmar, certament.


El que sí què també és cert és que avui hem fet quasi tot el circuit i també hem repetit per segona vegada tot el circuit de les 24 Ore del 2009, i part del nou d'aquest any, la sensació, inicial molt bona, per passades les hores i repetir després de dinar el tram del 2009 i part del d'aquesta edició, veure que demà serà un dia, com ho podria dir, sí, divertit.


Divertit perquè avui a darrera hora abans de sopar la meva sensació és d'estar molt tocat muscularment, de fet ahir sense anar més lluny els bessons em fèiem un lleuger dolor, vaig pensar però que el motiu era el pas per l'Andreu, però avui aquestes s'han quedat per no marxar, què vol dir això? no ho sé, no caldrà esperar gaire per tenir clar el què pot implicar aquest dolor muscular, demà passades les tres primeres hores ho vaig bé o no aniré.


Si vaig bé les tres primeres hores voldrà dir que les males sensacions han marxat, i el què vindrà són escenaris de fatiga propis d'unes 24 Ore, no passa res per aquest patí propi de les 24 Ore ja hi estem mentalitzats, si parlem de l'hora vuit, no puc afirmar res.


Ara a descansar, perquè estic realment fatigat.

MTB, MTB, MTB.

Circuit amb majúscules.

Ja som a l'hotel, dutxats i a punt per tornar s sopar a Finale, al Tonino com ahir.


 Avui tot el dia al circuit, mtb, mtb, mtb, exigent, exigent, i exigent, però molt, i molt, i molt divertit. 


MTB, MTB, MTB.

Demà aquí hi correrem el Mundial 24 Ore SOLO.

A la nit després de sopar crònica amb una pila d'imatges, mtb, mtb, mtb.

Com hem dormit, com hem dormit.

Un punt que ens ajudarà i molt a poder gaudir de l'aventura de demà.

Ara són les nou del matí, volíem llevar-nos a les set, però són les nou.

D'aquí a uns minuts estarem esmorzant.


Quina Pizza que ens vàrem menjar ahir, quina Pizza, i quin Tiramissu.


Un bon esmorzar i un descans mirant a on som, a la Ligure.



Fa un dia gris, i el pronòstic del temps és, pluja, pluja i pluja a partir de les 10 del matí, mtb, mtb, mtb.

Són les deu tocades i no plou, encara.

Ara d'aquí a uns minuts ens equipem, i directes al circuit, ja posaré imatges del mateix. Estarem si el temps ens ho permet fins a la tarda al circuit, mtb, mtb, mtb. 

L'organització diu que tenim WIFI, si és així ja posaré crònica des del mateix lloc, i no des de l'hotel a on som ara.

MTB, MTB, MTB.

Dues bikes rígides de cromo, single speed avui a posaran roda a Finale, sí senyor.

dijous, de maig 17, 2012

Sensacions Finale.

La primera,  hores abans d'arribar, és de moltes ganes de posar-me l'equipament i sortir a rodar pel circuit, moltes.

Tinc ganes de veure a on som dins d'aquesta aventura. I podrem dir, això ja es veurà a la cursa, sí és veritat però les primeres sensacions les tindrem demà rodant per les zones definides de circuit, i dic definides perquè encara no està tot el circuit marcat.

Segon pensament, hauré descansat bé passada aquesta primera nit a Ligure? per a mi amb la millora del pes, aquest punt, el del descansar bé a les prèvies a la cursa és el més important. Demà us podré confirmar si he dormit bé, també com ha anat el circuit, i podré comentar-vos a on som respecte a la zones més tècniques de baixada.

Un altre punt important,  l'alimentació que fa el seu camí de programació.

MTB, MTB, MTB.

El què us dic, moltes ganes d'enfilar demà cap el circuit, mtb, mtb, mtb.


Ja som a Finale.

Tot de 10/10.



 Molt records, molts.


Caixas, Perto, i nosaltres dos a Finale, mtb, mtb, mtb.


Dues joies muntant carpes,  aquests dos bikers.


Andreu, Trinxes, quin espai, quin espai.

 Una trobada entranyable.

No passen els anys, i a aquesta edició "diguin ho que diguin" passarem per sota de l'arc d'arribada


Miki, quin Hotel, quin Hotel. L'habitació és tan gran com tot casa nostra, i el més important un lloc perfecte per descansar abans, aquestes dues nits, i després.

Un espai ampli a on poder estar 100% relaxats.

MTB, MTB, MTB.


Essència SOLO.

Ens falta el cavallet de les bikes del 2009, però aquest cop mai el necessitarem, tots som SOLOS.

A la nit miraré de fer crònica de la jornada d'avui.

Ara però marxem a sopar a Finale,  mtb, mtb, mtb. 

Quatre catalans a conquerir el Mundial 24 Ore SOLO, però ara primer anirem a conquerir una Pizza.

Falten 48 hores tocades.

Ja caminem.

Primera hora de dijous.

D'aquí a mitja hora ja enfilarem cap a Finale.


Un pensament fantàstic, quines ganes tinc de ficar la Vicious i la Longboard dins del circuit de Finale.

MTB, MTB, MTB.

Si hi prou podrem dir encara més la nostra.

Dracs a Finale.

MTB, MTB, MTB.


És el què em ve al cap, que demà comença l'aventura.

Avui, de fet comença avui, sonen les dotze, mtb, mtb, mtb.

dimecres, de maig 16, 2012

Equipaments.


Festival d'equipaments.


Tots dins de la càssica entre les clàssiques.

MTB, MTB, MTB.