És a on aquest cap de setmana ens ha portat, i a on l'arribada del segon Gran Drac ha fet de transport al meu Drac, evitant excepcionalment una anada en bike des de SV, i sense haver de desmuntar les rodes per pujar al Gran Drac, fet que facilita i molt poder anar a munt i a vall, oi?
Un regal, va ser un regal, i el tenim, aquest no el perdrem, recordar és evident no és en cap cas ser-hi, i en el meu cas encara és més complexe perquè la Poció Màgica de les Falgueres d'Olzinelles no m'ajuda a recordar, aleshores o ho visc en directe, o hi sóc, o no diré oblidar, mai de la vida, però no oblidar no implica necessàriament recordar, en el meu cas, en el meu cas, i això m'impulsa a voler tornar-hi :-)
Un Montnegre des de fa dos caps de setmana que és perfecte per sortir per sota dels 5°C sense passar fred, perquè d'entrada perseguint pujar a Sant Martí de Montnegre per Fuirosos.
Pujar interposant de protecció entre el riu i nosaltres una carena evita de rodar envoltat de l'intens fred que té conquerit de sempre els voltants del riu Tordera, i això, el fet de girar direcció a Fuirosos, i deixar enrere el Tordera, implica d'allunyar el fred de mans i peus, i tant, i tant, i en segon terme també ajuda a recuperar la temperatura corporal un puja i baixa constant de menys a més i de més a menys respectivament que fa que arribem a l'ermita de Sant Martí del Montnegre tèrmicament perfectes.
Mentre pugem cap a l'ermita de Sant Martí gaudim d'un fred amic, d'un fred que et fa sentir ben rebut al Vol, i a on rodar amb fredor, intensa sí, i tant, però que et permet de gaudir de la tardor més extrema a les intermitents zones obagues, i a on mentre pedalem notem, sentim, compartim l'espai de Dames d'Aigua, de Fades de la Foscor i de la Reina de la llum cada cop que canviem de les zones obagues amagades de la llum a les zones obertes farcides d'aquesta, a on en ser-hi sí que recordem entre alegres converses, i encara més grans i sonors somriures les aventures viscudes entre centenars i centenars d'alzines sempre amigues, perquè a l'hivern ens protegeixen del fred intens, i a l'estiu de la calor més extrema, que bé, que bé, que bé.
Quins trams, quins trams i que bé el fet d'allunyar el dolor a les mans i peus per haver seleccionat una ruta com la del Montnegre, en aquest puja i baixa sense aturades que us esmento, i a on passats uns minuts de l'inici del gir direcció a Fuirosos ja ens aturem a desabrigar-nos, els guants llargs Alp-X WS de Gore donen pas als curts, el protector de cara deixa de treballar, i quedo dins del culot Echapée, de la tèrmica de màniga curta de Pearl Izumi, de la nova jaqueta Xenon 2.0 SO, dels mitjons Alp-X, les botes Lake MX140, i en darrer terme i no per això menys important de la gorra Spok, i aquest equipament ja va ser el que va rodar fins acabar els quasi trenta quilòmetres que faltaven per acabar el Vol. Esmentar l'estrena del nou casc Giro Aeon, el mot és el de la seva presentació, invisible.
Jo no portava el bidó d'aigua, es va quedar a la porta del passatger del Gran Drac, no em va caldra, un esmorzar amb vi i gasosa, tres tallats ja van fer el fet, i per menjar una escalivada inclosa una patata al forn amb una llesca gegant de pa, l'alimentació durant la ruta, alimentació justa, sí, i té els seus motius, programats aquests perseguint el 666, lluny encara, lluny encara.
Com funcionen els frens Shimano XT un cop porto els ferodes organics nous, mare meva com ha millorat la sensació de control baixant, fins el punt que no vaig parar de repetir a les multiples baixades que si la nova bike funciona la meitat de bé que l'Inbred em donaré per pagat, perquè la meva Inbred va molt però que molt bé.
Mentre escric aquesta crònica han arribat el culot de Gore l'Alp-X 2in1 negres, i els camals Grip Grab, ho esmento perquè avui diria que aquest equip culot-camals ronden pel meu ús la perfecció, veurem, veurem, tardaran res a confirmar o no que serà així :-)
Després d'un bon esmorzar, per la companyia, ens capbussem entre rouredes i fagedes, per mirar d'arribar al turó Gros. A aquest punt la sensació és molt bona, molt, per seguir, seguir, i seguir entre estretes pistes ratoneres a on un terreny ens proposava que tornem, i això farem, i això farem, OMG.
Del turó Gros passant per la part baixa del Montllorer el Vol és memorable, un gaudir a dalt de la bike sense interrupcions ni intermitencies, entre tobogans a on les baixades cada cop manen més fins a finalitzar l'aventura.
Després del Vol, excepcionalment netegem les bikes, i el propulsor atmosfèric del Gran Drac, com sona, com sona, i amb això passem una bona estona.
Una jornada de MTB que diria que ronda si no hi arriba, ronda la perfecció, quasi, quasi, i que a data d'avui encara la bona sensació mentre volàvem amb les estores de fulles del roures i fagedes perdura a totes, totes, i de fet aquesta crònica ve, va del respirar d'aquesta jornada de MTB al paradís del Montnegre.
MTB, MTB, MTB.
