Dins del trenc d'alba

Avui a tocar de tres quarts de sis del matí a 15ºC, OMG, una temperatura alta vers a com he decidit equipar-me jo pel Vol, concretament de rigorós hivern, idèntic ahir, mateix equipament, únicament des de Llavaneres, des de la riera he canviat els guants llargs hi he agafat els Alp-X de canell curt.

Una sortida a on ha quedat clar que amb llum, amb el Powerled nou a mitja potència el temps rodant de baixada sempre aeròbicament és el ritme de sempre, i no el marcat ahir rodant per sobre dels cinquanta minuts, avui entre les 06:43 i les 07:30 el pas de la volta, baixant ara des de dalt de tot del Tintorer llarg amb el Sigma a mitja potència. Distret baixant avui en tres ocasions he perdut el fil, sense risc de caiguda però, sí decidint un pas equivocat que podria provocar-la, i tant.

Una dia compromès, certament, aquestes dates ho són certament, la barrera dels cinquanta, superar-la però ha comportat d'un notable canvi, a millor, millor dit no sé si a millor, sí a quedar descansant a un racó solitari a on la calma i els bons aliments en són el pal de paller, i a on des d'aquest 2015 el doll de bones pensades, de bones sensacions en són això, el pal de paller, per això avui he perseverat a rodar per sota dels cinquanta minuts :-)

La bike perfecte, cal canviar els discs de fre, el del darrera urgent, i d'entrada no en tinc la més mínima intenció, com? Coses del directe, he de pensar, d'aquest moment a on entre la bike, i la bike nova em quedo en posició de trànsit, clar que yes.

Hi ha dies per fer, i dies per fer molt, aquest final del 2015 per a mi éstà dins del de fer, no del de fer molt, però per a mi, fer, ja és un punt de cloenda d'aquest 2015 molt interessant, iniciar el 2016 encara em queda lluny, queden encara quatre dies sense tenir present el què queda de jornada d'avui, queden encara quatre dies molt interessants, seran també els de la confirmació definitiva de la meva bike?

El pas per tram de les Falgueres Màgiques, OMG.

Amb llums sempre funcionant, amb piles noves pel Cateye del darrera, amb aigua al bidó de 500 ml.  sense beure, sense menjar, amb eines, amb càmera de recanvi, sense incidències, sense coincidències, amb un mar pausat. 

MTB, MTB, MTB. 

Els mitjons de llana, OMG.

Ara ja a esperar a demà, a veure si serà el Vol, i de ser crec que repetiré Drac, crec.

Sense el trenc d'alba

Avui el Vol ha sigut com fa uns mesos, de matinada, sortint a negra nit i arribant a cas també de negra nit, per tant amb els llums funcionant d'inici a fi.

Una temperatura perfecta per rodar, incialment semblava que podia passar fred, però després de baixar a la riera de Llavaneres cap a tres quarts de sis del matí la temperatura a aquest punt era de 12,5ºC anant jo equipat d'hivern, no d'extrem hivern, amb el culot llarg d'hivern Echappée, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon 2.0 AS, i guants Alp-X llargs de la mateixa casa, mitjons de llana, calçat amb les botes Lake MX140, protector de cara, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley transparents, darrera la petita bossa de la jaqueta Xenon hi portava els guants Alp-X curts, i la manxa. Un Vol amb eines, amb càmera, amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogudet, no massa, en cap cas, un cel majestuós, i un estat anímic del genet i el seu Drac digne de gaudir.

La bike té un mot, perfecció en aquests moments, millor que sigui així mentre estic posant fil a l'agulla a la nova bike.

L'equipament, la diversitat d'aquest té també una definició, sensacional, perquè rodar a aquestes hores amb aquestes temperatures moderades per ser hivern, però baixes per a mi, i disposar de l'equipament per a poder gaudir de cada metre del Vol és sensacional.

De nit rodo ara més lent, fa dies que no rodo de nit d'inici a fi fent el Drac, o si més no aquesta és la meva percepció, i el temps entre el primer pas a i 52', i el segon pas a i 43' indica que és el primer dia que rodo per sobre dels 50', certament a les baixades he rodat amb molta precaució, i uns minuts abans pujant també més lent per prudència també perquè porto molts dies acumulant desnivell, mai massa si vull afrontar els propers reptes, però sí prudent per no entrar en fatiga. Mentre he baixat pel Tintorer Llarg al primer tram ho he fet amb el Powerled a mínima potència, per posteriorment fer-ho a mitja potència, de repetir-se el Vol a aquestes hores veurem si baixant des de dalt a Santa Mònica sempre amb el Sigma a mitja potència milloro aquest pas i baixo dels 50', això sí rodant sempre a zona aeròbica.

Dubtava si fer dos Dracs avui, però per ser hauria d'haver sortit proper a les cinc de la matinada no a les sis, i també dubtava de fer més Dracs únicament motivat per les bones sensacions del moment, no sóc de canvis jo :-) finalment m'he decidit per seguir amb el pla incial, fer un Drac.

Curiós esmorzar aquesta matinada després del trenc d'alba, a on el Vol ja feia estona que havia passat, curiós, però en cap cas desmotivador, a l'inrevés, podria ser que demà repetís, i ara no sé si programar un Drac o dos, la Rapha Festive 500 pesa, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Vent fred d'hivern

Perfecte per rodar a 17°C a l'entrada del primer Vol de l'hivern. 

Avui equipat de tardor. Amb culot pirata Morvelo, tèrmica de Merino sense mànigues de Rapha, mallot Assos Intermediate, guants Hirzl, mitjons d'estiu Fox, calçat amb les Giro Privateer noves, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, l'aire no coincidia amb aquesta temperatura a la riera de Llavaneres.

Avui he recollit un petit present del carrer, clar que yes, l'he amagat abans de fer el cap del Drac, i l'he recollit després de fer-lo :-)

White and Black.

Sense incidències, sense coincidències, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb el mar avui mogudet, ajudat per aquest vent.

Que bé seguir dins dels Vols, dins del Drac, entre Falgueres Màgiques, i més amb l'Inbred, que bé va, OMG.

Més temes interessants, el constructor de la meva nova bike m'ha contestat avui, ja tinc el primer esquema-croquis del quadre, oh yeaaaaaah!

Ara he contestat a les qüestions que em demana, d'entrada fàcil, sí, d'entrada, però he cedit amb la pipa de direcció, més alta ara, passem a 10-11 cm. de HT, dels 8-9 cm. que jo volia. 

Ara estem centrats amb el quadre, a que compartim la construcció d'inici, que bé, però després, després de definir cada racó, cada detall del quadre, després entrarem a definir cada component, però no ara, ara a definir el HM. 

Un bon Vol avui, un bon ritme, 13:43 vs 14:32, un bon pas per la volta al cap del Drac 49 minuts, per rodar sempre a ritme aeròbic, i tant, i tant :-)

Ara ja si tot camina bé, fins el Vol de demà, de ser, de ser. 

MTB, MTB, MTB.

Trail

Doncs això, un pas després d'un altre.

Us esmentava fa uns dies que les MX140 de Lake havien de donar pas a l'arribada d'unes noves botes d'hivern. 

D'inici les botes Shimano estaven al graó més alt com candidates a venir cap a casa, finalment les Specialized Defroster Trail que ja van ser presentades fa uns mesos, anys fins i tot? són les properes reines dels Vols d'hivern quan parlem de calçat. De fet és una aportació a on únicament exposava la seva existència i hi ha un munt d'entrades al blog motivades per aquesta aportació. Millor encara ara que tindrem un test amb elles, d'anys si tot va bé, no diré ja voltant pel Món, que no ho sé, sí a dalt del meu Drac. 

http://nsmb.com/specialized-defroster-trail-winter-shoe-reviewed/

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/clothing/shoes/product/review-specialized-defroster-trail-49119/

Al BikeRadar la valoració d'aquestes botes no és dins del grup de les millors, valorent negativament adhrència de la sola i la manca de transpiració de la bota. No és la brillant puntuació de la jaqueta Xenon 2.0 AS de cinc estrelles, però no sempre cal jugar a guanyar, oi que no? i això no implica que no pugui sortir bé, crec.

Per la informació que tinc, la pluja intensa no és la seva millor amiga, l'adherència extrema tampoc de la sola que presenta tampoc, i la manca dels dos tacs frontals no ajuda a que això millori, com tampoc que no hi ha la possibilitat d'incorporar-los després. 

Aleshores què fa que aquestes siguin les candidates seleccionades? he de pensar que ve provocat per una percepció personal d'aquest model en concret de Specialized, pel temps que fa que les segueixo, pesen molt les opinions dels bikers que les tenen, que sense valorar-les com a perfectes les puntuen positivament, també la marca que pel què fa a equipaments, guants i calçat a casa està ben valorada pel fet que he tingut aquests complements, els guants concretament d'estiu van ser un 10, l'edició especial del mundial UCI del 2008-2009, els vaig portar a les meves primeres 24 hores de Finale 2009 en categoria SOLO geared van funcionar perfectes, i del calçat també d'estiu de la gama PRO no en tinc un mal record, i agafat de la mà d'aquests aspectes temes més tècnics, com ho són aspectes millorats vers les meves Lake, el tancament frontal, a les Trail molt complert, amb una llengueta externa que tapa totalment la llengueta inferior, a les meves Lake inexistent aquesta segona protecció, també pesa el fet de no haver d'anar centran l'estreta i llarga tira de protecció entre el cable BOA i la llengueta frontal de les MX140, perquè sense fer-ho, sense mantenir la tira entre la llengueta i el cable BOA aquest darrer fa mal, així com el segon punt difícil de les MX140 a on el tancament del turmell de les meves Lake la llengueta li passa com quan falten forats al cinturó dels pantalons  per poder ajustar-se bé a la cintura, amb les Lake no puc ajustar bé la llengueta al turmell que en meu cas és massa estret, amb les Defroster crec que això no passarà, i el punt crec que més important per a mi, com ho és el de mirar d'aconseguir millorar la sensació de no passar fred als peus, que sé que no dependrà únicament del calçat, a on amb millors tèrmiques, millors jaquetes, millors guants, millors culots haurien d'ajudar a que sí sigui així, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Veurem, veurem, la substitució era necessària, un forat de dalt a baix, d'una branca que va foradar el neoprè, i un associació amb el fred poc honorable amb les MX m'han fet decidir fer aquest pas, i mira que el fred encara no ha vingut per SV, però crec que podré fer unes bones campanyes amb les Trail.

Grisos

Rellegia una intervenció que deia, avui tercera repetició del Drac, aleshores ahir en van ser cinc, i avui la sisena :-)

Sense fer fred equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons de llana, culot Mavic Echapee, tèrmica sintètica de maniga curta Gore, jaqueta Xenon 2.0 AS negra de la mateixa casa, guants durant la primera mitja hora Alp-X llargs, per després rodar sempre amb els Alp-X curts, sempre rondant els 15°C, protectors de cara, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques. La millor puntuació avui per la Xenon, quina joia d'equipament OMG.

Quants, i quants, i quants ciclistes avui direcció a Santa Mònica pujant per la riera de Llavaneres, és evident que és quelcom més que no serà circumstancial, en cap cas.

Amb aigua, sense beure del bidó de 500 ml, sense menjar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb manxa, sense incidències, sense coincidències, amb el mar com els darrers dies com una bassa d'oli, literalment. 

Fer Dracs ara sí ara també té una particularitat, que un dia ja compartirem a The Great Escape MTB. La que sí que puc compartir és la Poció Màgica, clar que yes.

La bike tant ahir com avui, de 10/10, havent aconseguit un millor rendiment amb els fre davanter les baixades ara es gaudixen d'allò més. 

L'equipament d'avui ve definit per un mot com és la perfecció.

MTB, MTB, MTB. 

Emocionat per la propera proposta del constructor HM, OMG. 

Dragon Day

Un propòsit d'aquesta matinada, a on no podia dormir emocionat perquè sembla que finalment tindré possibilitats de tenir la meva bike, no la millor bike.

Avui a tocar de les deu del matí emocionat he començat a fer Dracs.

Després de la primera volta he esmorzat.

Cada volta per sobre dels 25 Km fet que marca el nivell d'exigència per a mi.

Després de la tercera he dinat.

Després de la quarta un bon cafè amb xocolata.

Per finalment consolidar la darrera amb llums en marxa, ja també ho he de dir equipat de tardor tot i fer calor. A aquesta darrera als darrers quilòmetres m'he cruspit un plàtan. 

Content perquè sempre he anat al mateix ritme entre 47 i 50 minuts cada cap del Drac. 

10,01 14°C

10,51 15,5°C

12,05 16°C

12,52 19°C

13,43 19°C

14,30 17,5°C

15,33 17°C

16,21 16°C

17,27 15,5°C

18,16 15,5°C

La temperatura sempre entre els 14C i els 19°C.

Un gran dia de bike, de MTB singular.

Aquest cap de setmana el constructor de la meva bike està pensant com serà a partir d'un munt d'indicacions que li he proposat, OMG. I sempre tinc l'opció dels USA.

A partir de la quarta volta equipat un xic més, amb manegots Pearl Izumi a sota el mallot Ap-X Winstopper, i protector de cara, passats els primers minuts m'he tret les mànigues del mallot, a partir d'aquesta quarta volta he canviat els Hirzl pels Alp-X de canell curt, també he passat del culot pirata Assos prim, al d'hivern, de la tèrmica sintètica de Gore sense mànigues a la de mànigues de Pearl Izumi, la resta sense canvis, mitjons Biciclista, Giro Privateer noves, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley amb els vidres transparents, i la gorra Spok. 

Amb eines, amb càmera, sense incidències, sense coincidències, amb el mar totalment calmat, amb aigua, he consumit un bidó de 500 ml en tot Vol. 

MTB, MTB, MTB.

Tot roda

MTB, MTB, MTB

És a on som, avui descans de Drac a dalt del Drac. Una jornada per acaparar carn vermella :-)

Oriol aquest va ser un gran dia, OMG.

Un bon dia, i tant, porta d'entrada a un nou any, oh yeaaaaaah!

Avui un bon Drac

Tercera repetició crec recordar, i com he gaudit fent el mateix tram, OMG.

Avui la bike frenava, he alineat el PM davanter, que després d'haver tret la roda ara fa tres setmanes per tornar amb cotxe a SV des de SC no ho sé, resulta que anava frenada, i molt, de fet jo ha notava que baixant de Santa Mònica un cop a la pista ara de ciment de l'hípica la bike no agafava la velocitat de sempre, jo creia que era per un pneumàtic Ikon castigat del darrera, es veu que no, perquè avui la bike volava.

Baixant, baixant, perquè pujant sempre sota la mirada protectora del Destructor Independent ho estic fent bé, sí a 49 minuts cada cap de Drac, sense rodar mai a zona anaeròbica.

Equipat de tardor, avui amb pirates Assos d'estiu, molt prims, tèrmica sense mànigues de Merino Rapha, jaqueta Xenos 2.0 AS, avui la blanca, guants d'estiu Hirzl negres, mitjons Biciclista, Giro Privateer noves, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, sense quadi beure del bidó de 500 ml, sense menjar, no en portava, amb eines, amb càmera de recanvi, amb recanvis, sense incidències, ni coincidències, amb llums sense funcionar a l'una tocada del migdia, a 20°C a la riera de Lllavaneres, amb un mar que era una bassa d'oli, et proposava un Vol junts, clar que yes.

He rodat bé, a una bona hora, la bike va molt bé, i la temperatura marca que cada dia és un premi, un veritable premi, i més entre la Poció Màgica de les Falgueres Màgiques, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui he dedicat, aquest vespre, dues hores ben bones a mirar de demanar la bike HM, veurem, veurem.

Gaudir, gaudir i gaudir

És que a dalt del Drac fent el Drac, OMG.

Avui equipat de tardor, lleuger, com ahir guants Hirzl, i tant les Privateer noves  també. I el mallot millor l'Intermediate que l'Alp-X d'ahir, perquè avui a sis minuts de les dues 22°C a la riera de Llavaneres.

Quin plaer rodar en aquestes condicions de temperatura, quasi dues hores de bike gaudint des del primer minut fins al darrer de més a molt més, amb una arribada a casa sensacional, farcit de boníssimes sensacions.

La bike no frena, és a on érem ahir, no frena, i avui no tenim la bike nova, així què hem de fer? 

Opció 1, fer venir discs nous Shimano SLX CL, quatre concretament, i quatre jocs de ferodes Shimano SLX orgàniques. Si demano frens ja demano dues cadenes de 8v, i dins de la mateixa comanda he de fer venir un nou Maxxis Ikon EXO 3C TR 2.2, i no sé si 2.35 i no 2.2 com porto ara i passar així a portar també darrera aquesta amplada, per què no? El 2.2 que porto ara sense estar al límit està avisant que ho estarà. 

Opció 2, bike HM dels USA, de darrera generació, quan dic això ho faig fent referència a que és la versió més nova, més actual del mercat HM, però ja està fabricada, no la fan específicament per a mi, per tant el dia 2 de gener estaria a casa, però sense 12x142 mm. ni 15x100 mm. sense 44 mm. de pipa, ni 8-9 cm d'alçada d'aquesta, també sense el slooping continuat i accentuat entre el TT i els tirants, tampoc portaria el tub de fre posterior intern, ni podria seleccionar el color de la bike, ni el color del logo de la marca, ni tampoc disposar de la forquilla amb el tub cònic, ni el color de la direcció CK, tampoc podria contruir les rodes específicament com jo les vull, un conjunt per sota dels 1.400 grams renunciant això sí durant un temps, 24-36 mesos a aros UST específics, tampoc podria donar continuitat a la tija Moots de 27,2 mm de titani i que ara fa uns mesos que descansa i que tinc ben guardada esperant el moment, sí que tindrà lloc la potència nova, el manillar, i poca cosa més, els frens Formula R1 també podrien tenir la seva oportunitat, poca cosa més, sí que a canvi tindria les rodes entre les rodes del mercat, el quadre amb el material més vigent dels HM no inoxidable però quasi, la direcció també seria CK, la forquilla de la mateixa casa, no la que vull, en cap cas, preciosa sí fent equip amb el quadre, direcció i rodes. Tot no pot ser, si vull bike aquesta és una opció, l'opció real , no en tinc cap més. 

Amb aquesta opció l'Inbred quedaria com la bike de l'Europeu de Finale 2015 tal com està ara, ni una coma més ni una coma menys. 

Opció 3, bike HM europea, de ser aquesta tots els requisits que esmentava seran, tots, un detall termini d'entrega fa cinc dies, juliol, avui quan m'han contestat, setembre. 

Bé no ho sé, ocupat ho estic, distret no, el dia a dia per sort ens té ocupats, un privilegi poder-ho estar. 

MTB, MTB, MTB. 

WM7

Les candidates número 1.

MTB, MTB, MTB.

Xenon

Una jaqueta clàssica també m'aniria bé, i tant.

MTB, MTB, MTB.

I no una més, aquesta és la jaqueta, sense cap mena de dubte. 

Xenon

Després de l'Alp-X Windstopper, aquesta quasi que fins i tot millor.

MTB, MTB, MTB. 

Dic millor perquè porta tres bosses darrera, i no les dues de l'Alp-X. 

Fusibles

Quan salten quedo un xic aturat. Això em va passar diumenge, després de fer una sensacional sortida amb l'Home del Montseny, quan havia de fet l'aturada per dinar, a minuts de fer-ho una mala sensació em va acompanyar, fet que va comportar de decidir descansar i en segon terme menjar, per després seguir descansant fins decidir cap el vespre tornar cap a casa amb la June, i no pedalant.

Va ser una bona pensada perquè fins i tot ahir les ganes de Vol no tenien lloc entre les meves pensades.

Avui però el Vol ja ha sigut, intens, viu, despert, molt. Diumenge però encara ara no sé què em va passar, fa tres setmanes vaig tenir una sensació germana, en aquella ocasió sí vaig tornar a casa pedalant, sí, però les sensacion varen ser de molta pesadesa mentre pujava cap a casa.

Diumenge anava molt ben equipat, molt, i tot i així vaig tenir alguna lleugers sensació de fredor, i tant, però lleugera, no intensa, no sé si és aquest fred el que em deixa puntualment xafat, no ho sé, avui però a 20°C el Vol ha girat rodó, rodó, que bé que m'ho he passat, OMG.

L'Inbred ja no frena, cert, o discs nous, o discs nous, o, bike nova, veurem, veurem, Xavi estic mirant de decidir-me, veurem.

Avui equipat de tardor-estiu, diumenge d'inici d'hivern extrem i de final també, no entraré en detalls, no és el moment, proper ara a la mitja nit, estic per de dues cròniques fer-ne una, la de diumenge i la d'avui juntes.

Diumenge sense aigua, no portava el bidó, avui sí, una sensació mana els Vols, la possible entrada del nou Drac.

MTB, MTB, MTB.

Desbordat per la quantitat d'opcions de nous Dracs, i també a l'hora per la impossibilitat de poder accedir a quasi totes elles, OMG.

Possibilitat real avui una de sola, des del USA, encara no ho entenc, i aquesta única opció també té els seus punts foscos, pocs però presents, fet que em frena a decidir-me, com ho són una pipa de direcció llarga i no de 44 mm. em frena una geometria bona però rígida fent referència a que no permet millores, ni canvi de forquilla en el futur, em deixa pensatiu, punts positius, de ser, el Mirador quedarà en silenci, és amb diferència la bike més fora d'escala que he pogut somiar mai, OMG. 

Però el breu dubte segueix sent, ha de venir al Mirador, la bike o la meva bike? ara l'opció que tinc és que vingui la bike, després aquesta seria la meva bike, segur, i en aquesta valoració estic, interessant sí, i segur que necessària, però hauria preferit poder disposar de més propostes, una de sola i a més de tipus caixa o faixa no em deixa ara per ara prou tranquil, crec, crec. 

"E"

Ja publicada al blog, crec, crec.

http://www.bikerumor.com/2011/03/09/nahbs-2011-engin-cycles-stainless-29er-new-29er-dirt-road-bike-and-brazed-steel-roadie/

MTB, MTB, MTB.

ENVE

MTB, MTB, MTB.

Intrigat per aquesta marca que tenen un fer que implica, èxit? 

Les meves, vull dir les rodes que coincidirien amb el meu ús, les M50 :-)

Private Foldable Shovel

Amb aquesta eina sí que hauria d'estar fatigat.

Clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Fatigat

Per sota de quasi la meitat i he decidit fer un retorn cap a casa amb la VW, anant ja he vist que el Baix Montseny avui com a la darrera aventura em deixaria aturat al pas per SC.

MTB, MTB, MTB.

De cara a demà aniré preparant la crònica de la jornada d'avui.

Firefly++

I tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Firefly+

És que és a un punt per sobre de les Firefly :-)

Molta història la manera de poder aconseguir definir aquesta bike, no únicament el biker, que també, no únicament el constructor que també, és el què indica, el què marca veure-la ara, notes de puntuació per valorar-la n'hi ha moltes, sí, variades, i tant, diferents, però aquesta bike no té una escala fàcil a on ser valorada.

Aquesta no és crec la seva primera Firefly, tampoc segurament la darrera, sí anem als pneumàtics ja en tenim per escriure una bona quantitat d'opinions, menys de 600 grams, laterals fins però no com els que més, sí lluny de la seguretat dels TR EXO 3C de Maxxis, crec recordar que comparativament són tan o més rodadors que els Ikon que us esmento, estic comparant els Notubes del 2009 a Finale, amb els Ikon d'aquest 2015, vull dir fa anys que no rodo amb els pneumàtics de la imatge. Però els laterals els maten, et fan patir d'allò més quan ja ets a dins de l'aventura. 

Els pedals, singulars, diria que perfectes si has de ser setmanes a dalt de la bike, segur que són de les millors propostes si aquest ha de ser el cas, dies i dies seguits a dalt d'aquesta bike en concret.

El Dura Ace de canvi, no ho sé, per ser anterior aquesta construcció al XTR electrònic? no és important, i menys en el meu cas :-)

La brida de seient Thomson d'inici costa d'aconseguir que faci la seva feina per una cabota de petit diàmetre, i feble pel què fa a el tipus de material d'aquesta no ajuda, però un cop la tens per mà és la brida de seient. 

La resta, quadre, rodes, frens, tot, senzillament estratosfèric, de fet el conjunt és d'una altra galàxia per a mi, insisteixo, per a mi, entenc que vista per sobre, una bike més, i més per ser tan neutra, però pel què fa a mi un  ot la defineix, increïble. Ara sí.

Particularment el quadre, bé podia posar excuses al to del titani, sí, fins i tot al reforç posterior sota pipa, sí, a la parcialitat dels passa tubs interns/externs, no seria però raonable per part meva, la valoració meva avui és que aquesta bike en versió Single Speed i algunes modificacions pròpies pel fet de ser la meva bike, inapreciables quasi a primera vista, i aquesta marca que jo fa uns anys hauria negat com a possibilitat, avui és una opció molt i molt viable per a mi. Evidentment ens separa una xifra important, sí, però no és una barrera impossible, quasi impossible sí però.

MTB, MTB, MTB. 

A partir de les 5

De la matinada, l'aventura va agafant forma.

MTB, MTB, MTB.

Sense un Sol sol, em costa rodar per sota dels 10°C. Però una aventura pel Baix Montseny sempre és una aventura difícil  de deixar passar, clar que yes!

Pink

Kong

MTB, MTB, MTB.

Si publicava el White Yeti quasi que era inevitable haver de publicar el Pink Kong. 

Oval

Interessant.

MTB, MTB, MTB.

De casa

MTB, MTB, MTB. 

Les de casa totes són negres i turqueses, les blanques estan per venir, i si una Yeti ASR groga es creua pel camí, OMG :-)

Eines

MTB, MTB, MTB. 

Pneumàtics de 26" segueixen venint a casa, una joia de bike, la Yeti ASR-SL els seguirà portant, i tant, i tant que aí. 

Ara sí, el separador de pistons ja ve cap a casa, ja era hora, i nous desllorigadors, definitivament ho estic fent prou bé, clar que yes!