Si no hi ha Vol

Podia aprofitar per atacar el tema pneumàtics de les dues bikes.

Dit i fet, primer la Vicious, davanter l'Ikon i darrera el CrossMark.

El primer, EXO, 3C TR, el segon LUST. 

Un cop fora el Canis i el CrossMark vells, ara aquest nous pneumàtics crec que són els que ens portaran a creuar els continents.

Després el ja que hi som ha marcat substituir el pneumàtic davanter de la Longboard, sort que era un pneumàtic i prou perquè el mateix dit malmès del darrer canvi ja mostrava que hauria de parar a mig camí del canvi del primer. 

La Spot Brand porta el Maxxis Ikon EXO 3C TR al davant, i darrera segueix amb el Canis TR. Davant 120 tpi, i darrera 60 tpi. 

De la Vicious també he canviat els ferodes del darrera, davanters no, encara poden rodar unes quantes sortides més. 

Els discs de fre nous per les dues bikes tardaran una mica més a rodar, perquè els vells han aconseguit una pròrroga breu.

Cal verificar sempre les rodes, perquè  creia que tenia la roda davantera de la Vicious descentrada, no vaig verificar l'aro, avui quan equivocadament per inèrcia he muntat el Canis davanter rodat darrera,  en fer-lo rodar la roda posterior també mostrava una desviació nova, és a dir el Canis està deformat no els aros. 

Seguidament he muntat un CrossMark LUST nou darrera, i el Canis ara ja retirat definitivament. 

Els dos pneumàtics vells de la Vicious han sortit com si res, i els nous tant el TR com el LUST han pujat únicament amb la bomba de peu. 

La Spot Brand, aquesta de fàcil res de res, però he aconseguit fer el canvi, el Maxxis TR també ha pujat amb la bomba de peu amb l'aro NoTubes. Per treure el Canis vell aquest cop ha sigut un dit i fet, aconseguir entrar l'Ikon mare meva quin mal de mans. Ja ho he dit, sort que únicament tocava el canvi del davanter.  

MTB, MTB, MTB.

Ara com a recanvis de pneumàtics tinc els Crossmark LUST, i els Lynx TR, i aniré a per un Crossmark EXO 3C TR per la roda del darrera de la Longboard, no per ara, no per ara, la Spot Brand ha de consumir encara el Canis posterior que porta ara més el que he retirat del davant. També crec que com avui que he decidit entrar ja a la zona protegir en primer terme canells, penso que els Canis de funcionar bé els EXO 3C TR de Maxxis quedaran sense possibilitats de fer més Vols. 

Ara he de muntar un joc de rodes, amb una boixa del darrera específica Single Speed, radis DT, la segona gama, no els Aerolite, crec, i la roda davantera amb una boixa Shimano XTR, els aros fins passat el Mundial de Califòrnia hauran de ser els temuts NoTubes, sí, sí, com sona, passat Califòrnia, de tenir el privilegi de poder participar-hi les rodes de les dues bikes passaran a ser radiades amb DT i aros Mavic. 

Els detalls ja cauran a una propera crònica, quan tingui fet el pas de fer-ho venir tot cap a casa. 

No he esmentat la boixa del darrera quina marca i model serà, ara mateix un DT 240 SS, perquè aquestes rodes noves seran o bé les de la Spot Brand, a on les rodes actuals de la Longboard passarien previ canvi dels radis de titani per uns DT a ser les rodes per Califòrnia de la The Motivator, com? sí, sí, rodes noves per la Betty i les boixes de la Spot Brand radiades amb DT i els aros actual NoTubes per la Vicious. 

Per què no canvio els aros per uns NoTubes nous? perquè tal com ho veig ara, perquè després de l'octubre no rodaran més i per tant, no val la pena fer venir a part dels aros de les rodes noves de la Reina, un segon joc que tampoc tindrà més vida després de Califòrnia, de ser, de ser, perquè no podem afirmar que hi participarem fins a tocar de la cursa perquè tenim moltes variables i cap tema garantit. 

OMG, OMG, OMG.

Big

MTB, MTB, MTB.

http://theradavist.com/2015/02/paul-announces-three-new-thru-axle-hubs/

Actors principals a casa durant minuts, després secundaris, clar que yes!

Picant a la porta

Ens obriran la porta d'entrada als grans Vols?

Ahir un vespre de MTB, sense Vols de Drac. 

MTB, MTB, MTB. 

De ser aportaré una breu però intensa crònica d'ahir el vespre a l'assemblea dels Trinxes. 

Calidesa

El to de la sortida d'avui, OMG.

I està clar, bon temps millors sensacions a dalt de la bike, i per tant més quilòmetres, què més podem demanar?

Que demà l'aventura sigui, i que la poguem gaudir d'allò més. Avui tenim assemblea Trinxes i per tant no anirem a dormir d'hora, crec, crec. Però també crec que demà serà jornada de MTB emocionant, clar que yes!

El fet de fer una bona setmana pel què fa a Vols, religiosa fins i tot diria jo, ajuda molt a pensar a que demà tenim la possibilitat de rodar ja amb normalitat, he de pensar així, i les converses d'ahir, i les d'avui com les de fa dos dies, totes caminen cap a poder rodar, i rodar, i rodar demà :-)

Equipats com ahir, la Carolina avui però sense protector de cara i coll, a 16-17ºC a la riera de Llaveneres a les tres ben tocades, molt tocades. Sense beure, amb aigua, menjar una bossa de bastons de pa amb pipes del Condis en el mateix moment que ahir a minuts d'arribar a casa però sense anar xafat, sense inicidències ni coincidències, amb llums sense funcionar, el mar, el mar, avui un xic més neguitós, sense les meves eines.

Avui retorn a tram Falgueres Màgiques, com sona, pel fet que he esmentat la segona Corona de Granit  a la darrera intervenció i per tant d'obligat pas pel tram Falgueres Màgiques.

Les bikes impecables, caldrà de cara a demà, cercar avui un instant per canviar ferodes i discs de la Vicious, perquè demà no ens en sortirem de rodar les hores pròpies d'un dissabte, però avui durant el Vol el comportament té una sola nota un 10 :-) OMG com van les dues bikes, motiu de més per fer les millores proposades, aleshores encara consolidarem encara més aquest comportament impecable necessari per a la propera cita de MTB, diria que fins i tot estratègic. 

Avui hem rodat pujant el Tintorer curt quasi amb sensacions idèntiques a quan anàvem amb els 23-24 respectivament, motivat per, un bon descans, una temperatura propera a finals de primavera, i amb un únic punt anàvem justets, massa equipats, però la prudència mana i per tant deixem les millors condicions per a una ocasió dins de les estacions protagonistes dels grans Vols a on no tinguem el risc de passar fred.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Tons clars

I aquests indiquen que podem tenir opcions de Vol al migdia, oh yeaaaaah!

El pronòstic així ho indica i per tant les possibilitats de gaudir d'una aventura de bike té més possibilitats, mtb, mtb, mtb. 

Ganes de veure el mar, el mar, el mar, i per tant tot ens porta a un recorregut que de poder podria seguir el curs de les les platges properes a casa.

Un inici de dia gris que ha donat pas a un tram de jornada ple de llum i color, després de tornar de fer el cafè de rigor la proposta ha sigut per part meva, Drac?

No sé si tindrem un clàssic o una versió descafeinada com la dels meus cafès des de fa ja uns pocs mesos, però en tot cas la conversa en si ja és positiva.

Ganes de consolidar la continuitat dels Vols, i aquesta setmana podria ser la confirmació que hi som, en primer terme no tinc sensació de pesadesa, això ja és bo, ara de ser veure a la primera pujada sortint de casa què m'indica, si Drac o sortida de rodar, rodar, i rodar.

MTB, MTB, MTB. 

Tons grisos

No freds, ni fa fred, i els Dracs descansen mentre des de les finestres del Mirador entra una llum feble, no sé si tensa, sí densa, som hereus d'un caràcter i per tant llegim la llum com la llegim, em fa sentir bé pensar que és per aquest motiu, clar que yes!

El mar, el mar.

Ara esperant l'arribada del migdia, mentre però el dia a dia mana molt, molt, i per tant concentrats, molt, la Nau Insígnia exigeix molta dedicació, mai massa, però fusionar els conceptes de quinquennis parlant d'anys, i més d'un, comporta una construcció de la Nau laboriosa, de centenars de detalls, no dic milers per no ofegar l'espai de The Great Escape MTB, perquè sense esmentar-los aquest petit racó dedicat al MTB no podria donar cabuda ni a la descripció de la passera de recepció dels passatgers.

Per una cultura d'aportar, aportar, i aportar, ens vàrem proposar construir la Nau Insígnia, i serà que ha de ser, perquè portem dinou mesos des que vàrem decidir que el projecte ja tenia una bona base definida i que per tant ja podíem començar la construcció.

El resultat final no difereix del què vàrem definir en origen, el continent, la forma, el contingut, el cor que batega dins de la Nau Insígnia és el què perseguíem, tot i la pèrdua definitiva o no d'un dels dos continguts de les Corones de Granit, el motor de la Nau no despren res més que una energia que pot alimentar les il.lusions dels genets, de la Reina, i com ja vaig anticipar de tots aquells bikers de tot el Món amb ganes de compartir, compartir i compartir.

De mentre els tests de la Nau Insígnia duraven, mentre els fèiem, res ha sigut breu, per sort el Destructor Independent consolida darrera del genet el pla de ruta per a poder proposar a The Great Escape MTB l'arribada de la Nau, de fet el nostre dia a dia, i el The Great Escape MTB, passaran a tenir els seus pilars al pont de la Nau Insígnia, tots dos reposaran les seves piles a sobre de les dues Corones de Granit, consumiran per temps infinit la seva energia, la que generen les dues Corones, i per tant és la Nau Insígnia que navegant ella impulsarà els projectes del Mirador, de fet el Mirador deixa de ser Seu de Dracs per passar a ser la Seu de la Nau Insígnia, perquè sense Seu la Nau que transporta des de fa anys als genets i els seus Dracs arreu del Món, no podria per una banda descansar després de creuar els Continents, i per altra banda necessitàvem una Seu per acollir els bikers de tot el Món, així com els Dracs, així com els genets i la Reina.

Però sempre en primer terme l'objectiu de la Nau Insígnia és senzill de proposar, molt i molt laboriós de garantir que es pugui portar a terme, tot i consolidar la Nau no ha sigut ni encara ara ho tenim garantit, millor dit segurament ja està garantit, però nosaltres encara no ho vèiem, que aquest propòsit el de compartir amb els bikers de tot el Món estigui garantit, consolidat.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

45NRTH

Preciosa, i dins d'un entorn de neu, pel nom, pel nom.

MTB, MTB, MTB.

http://ifbikesblog.blogspot.com.es

Pla i baixada

Per mirar de rodar tranquils, sense càrrega, de fet no era aquest el pla, però passats els primers deu quilòmetres ja he vist que avui era dia de rodar, no d'escalar, de fet mai pugem molt, però avui no era dia.

Demà? segurament de ser ho veuré sortint de casa, tot seguit, de ser em decidiré per Drac o planer, avui però la ruta ha terciat cap a planer. 

No feia fred, l'aire ho era, sí, però el Sol manava molt avui, el mar molt content estava calmat, el mar, el mar.

Equipats d'hivern, calçats d'estiu amb punteres Mavic, jo amb tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, la Reina amb tèrmica de màniga curta de Merino Endura, guants Hirzl.

Amb aigua, sense beure, menjar, dues bosses de bastonets de pa amb pipes, i d'olivada al Condis de SV a minuts d'arribar a casa aprofitant que hi hem anat a buscar pa per dinar, amb llums sense funcionar, sense les meves eines, amb manxa, sense incidències, sense coincidències.

Avui no sé si per gana, per haver descansat rar, o per la visita ahir a les Falgueres Màgiques, no sé el motiu però jo tenia un rodar lent, pesat, també és veritat que si la sortida ha durat dues hores tocades una i mitja he rodat bé però la primera mitja hora i els darrers minuts no han sigut masse bons, tampoc dolents però.

Que bé que van les bikes, tinc pendent en primer terme els manteniments dels frens de la Vicious, i en segon terme els canvis de pneumàtics de les dies bikes, veurem si demà al vespre faig un pas en aquesta direcció per poder sortir dissabte tranquil, perquè segur que els ferodes no aguantaran més de cinc o sis hores, i demà en gastarem dues, i dissabte de ser vuit o deu més.

No sé perquè m'ha agafat gana avui, he respectat el menjar abans de sortir com sempre, bé com us he esmentat un descans deficient aquesta nit, segur que hi té a veure.

No sé temperatures, però altes, segur diria per sobre dels 15°C segur, no hem passat mai fred.

Una pas per Caldetes, per SV, per Llavaneres, per Mataró, un altre cop per Llavaneres, i finalment fi de ruta a SV.

Des del Mirador del Drac un dia de Single Speed dens, per la meva lleugera fatiga, molt lleugera i gens preocupant, en cap cas, en cap cas, crec, crec.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir, avui el mar més proper al Pins Mar estava infestat de peixos, com sona, com sona.

Ara esperant a demà a veure si hi ha un Vol amb millors sensacions, de ser aquest serà un Drac?

Weights Wheelset

Interessant, i crec que real. I si no, no passa res, segueix sent interessant.

MTB, MTB, MTB. 

Si mireu la pàgina podreu comparar 26", 27,5", i les lleugeres 29" :-)

http://r2-bike.com/docs/laufradliste_2014_web.pdf

Raw Sport

Quina proposta, quines propostes les d'aquest artesà.

MTB, MTB, MTB. 

http://www.sartoriacicli.it/SC/RAW_SPORT.html

36ers

36ers fans.

MTB, MTB, MTB.

http://36ers.wordpress.com

NBRPA (National Basketball Retired Player Association)

36" club.

MTB, MTB, MTB.

https://dirtysixer.files.wordpress.com/2015/02/2dirtysixer.jpeg

69er

 OMG.

MTB, MTB, MTB.

http://www.cycleexif.com/broadsider-2

Retorn a zona de Falgueres Màgiques

Protegit per elles des de fa temps ja, sense elles, o amb elles però sense ser-hi proper, OMG. Un inici de crònica contundent, oh yeaaaah!

Equipats d'hivern, amb calçat d'estiu i punteres Mavic, guants Hirzl, un migdia de bike a 16ºC, omg, omg, omg, sense cap incidència, sense cap coincidència, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, carregats d'aigua sense beure, avui sí, un mar amic, amic, amic, quina visió de calma.

Tornar al Drac amb els Dracs, no té preu, ara amb unes bikes més exigents, sembla poc però per a nosaltres tres dents menys és un increment de càrrega notable, molt, i ja fa uns dies de la darrera ruta llarga amb ells, rodar més de 150 Km. per primer dia la reina amb un 21 està prou bé, i tant, i tant. 

Ara passats els dies ja mirem de fer Dracs amb normalitat, que no podrà ser, en cap cas, o sí, o sí, però l'objectiu final no és aquest, en cap cas, però aquest sí que passa per aquí, i de no funcionar prou bé tornarem als 23 i 24, no passa res, en cap cas.

Mentre sortíem avui, una baixada prudent pel Tintorer Llarg, estem pagant encara el peatge de portar el Mundial 24 hores SOLO Single Speed a casa, i tant, i ho paguem molt a gust, i tant, però això requereix de prendre nota i fer un salt per evitar de quedar aturats durant la sèrie de 99 dies que hem de perseguir els propers mesos, i per tant hem de descarregar aquests canells i aconseguir que els dits no es moguin sols com ara. 

Una temperatura que la puc definir amb un mot, SENSACIONAL, millor que les de tardor, millor que les de primavera, inclús ara a tocar de les vuit del vespre la sensació al patí de casa no és de fred, lleugera fredor sí, veurem quin és el tram d'aquesta nit.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, mirant de concretar el Vol, ja no sé si el d'aquesta nit, o el de demà de matinada?

MTB, MTB, MTB.  

Ara tranquils

Els recanvis ja són aquí, demà no hauria passat res, però un xic al límit sí que he anat.

Greix per l'EBB, per la direcció, ja estem ara ben servits. Un de sol em dura anys. Per què aquest? perquè fa anys que no rodo amb sorolls de la mateixa bike, i aquest és un tema important per a mi, i el tipus de greix és una actor principal per evitar els temuts sorolls.

Oli per la cadena, també que just que ha anat, OMG, no durarà tant però dos anys segur que sí. És específic per hivern però jo és el què utilitzo tot l'any.

Discs, els meus demanant el canvi, els de la Longboard encara no, però els hi tocarà abans de la propera cita d'aquí a 99 dies. 

160 mm. ara per ara amb un bon manteniment suficient per aturar les 29er de casa.

Ferodes, els de la Vicious, i abans de Finale hauré de fer venir recanvi pels R1 de la Reina. Orgàniques,  ara per ara les millors per els meus frens. Són els què veieu però no tots els què han vingut.

I en darrer terme la joia de la corona, els Maxxis Ikon Exo 3C TR, bon conjunt, i tenen una component interessant que de donar-se l'oportunitat ja us exposaré, vull dir de funcionar ja ho compartirem. El mateix, no són tots els què han vingut. 

Això pel què fa a recanvis, també tinc les darreres millores en equipament, el mallor Mavic HC en principi únicament per rodar, i rodar i rodar, d'anar molt bé podria entrar en cursa, però ara per ara ha vingut per rodar, clar que yes! 

També han vingut els guants Hirzl, aquest cop únicament en blanc, o sigui aquesta primavera-estiu tindré cinc jocs d'aquestes petites joies, dos de negres i tres de blancs, està prou bé, de fet excepte amb els què estic sortint ara mateix, la resta incluits els d'avui ja estan guardats a la caixa d'equipaments d'estiu.

Des del Mirador del Drac esperant a veure quines sensacions tinc per aquest vespre, com sona, com sona, perquè de ser bones, tindré segon Vol, el del migdia ja ha sigut, i hauré de proposar crònica, i tant, i tant. Però ara pendent de la baixada de temperatures, i de ser prudents aquestes sortiria aquest vespre equipat d'hivern 100% i gaudiria d'un segon Vol. 

MTB, MTB, MTB.

Quasi descans actiu

Per un ritme de fi de festa, clar que yes!

Una sortida sense Drac, a on pedalar sense masses instants d'exigència ha marcat la majoria del to de la sortida, la Colònia Andersen i un tram incial direcció a la Creu de Canet des d'Arenys de Munt, els únics trams amb una exigència més elevada, la resta un anar rodant, que ja està bé, més que bé.

Les dues bikes, les dues molt bé, la Vicious ha requerit abans de sortir de recollar l'eix del davant, la del darrera estava bé, no estan bé ferodes i discs, ni rodes, fins i tot el pneumàtic del darrera d'aquí a poc també s'haurà de canviar. Això sí, encara frena prou bé, encara queda prou disc,  encara el Maxxis en té per uns quilòmetres.

La Spotbrand sense cap proposta per poder millorar-la, cap ni una. Ara mateix vull dir, de noves, perquè les que ja estan decidides estan venint cap a casa. 

Mentre ens dirigíem a Arenys de Munt l'aire era fred, el Sol però imposava la seva presència, després un cop a Canet el Sol no ha imposat la seva presència que també, si no que ha fet que el vent ens cuidés la resta de la ruta. El mar avui estava encara més tranquil que ahir, no era una bassa d'oli però estava força tranquil.

Avui un dia interessant, costava, no molt,  però costava escalar, no anàvem lleugers com ahir, demà veurem les sensacions un cop tornem a rodar, de fet he de reflexionar més sobre aquest canvi de pinyons de les dues Single Speed, sense precipitar cap actuació, sí però valorant quin profit n'esten treient.

Hem decidit aturar el Vol passades les dues hores tocades, està prou bé, i tant, i a on als darrers trams pujant cap a SV les sensacions tornaven a ser molt bones, curiós, i en aquesta línia ha de fer camí la reflexió pel què fa a pinyons dels dos Dracs.

Ara a dos quarts d'una de la matinada tot volta sobre un dia a dia intens, llarg, interessant, vestit d'emoció pel Vol del migdia, a on l'aigua del bidó ha tornat tota a casa, sense menjar, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, no en sé la temperatura, però avui quasi primaveral, OMG, cap incidència ni coincidència.

Des del Mirador del Drac gaudint dels espais propers a dalt dels nostres Dracs.

MTB, MTB, MTB. 

A una hora

A una hora tocada de ser d'iniciar el Vol, mtb, mtb, mtb. 

Aquesta matinada com ahir en sortir a fer la foto de rigor el vent no era fred, no fa des de fa dos dies de matinada el fred de les jornades anteriors, després curiós al migdia l'aire el notem més fred tot i unes temperatures notablement més altes que de bon matí. 

Les bikes a punt pel Vol del migdia, espero de sortir com ahir un problema mecànic tinguem l'oportunitat també de salvar la situació en minuts, he de pensar però que no tindrem cap incidència a les prèvies.

Ara dins del dia a dia que requereix de força concentració, més que de fer, certament, certament, el fer per fer dins d'aquest dia, és una creu que ens toca observar, per no dir esborrar del nostre entorn, ens passa a tots, no diré que no, si és sense cost, o un de molt modest aleshores per què no? i si en té finalment és una decisió de cada persona que cal respectar, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, OMG

MTB, MTB, MTB.

De migdia, sí

De matinada ara per ara no, avui no, demà per què no?

Començo pels equipaments, avui d'hivern, però calçats d'estiu amb Giro i Pearl Izumi amb punteres Mavic, i guants la Betty ha acabat sense per escalar de la calor que tenia, i jo sempre amb els Alp-X de Gore de canell curt.

Les bikes, renoi, renoi, per la darrera sortida entre WEMBO's les bikes van arribar necessitades d'una neteja a fons, i dit i fet, jo ahir les vaig deixar sense fang, sense sauló, just faltava abans de sortir aquest matí de netejar específicament la transmissió i tornar a rodar. Sorpresa, la caixa de pedalier de la Spot Brand estava gripada, a minuts de sortir i la biela es resistia a girar, fet que ha implicat de substituir la caixa, i un altre cop dit i fet, com que la bike estava neta ha sigut fàcil, això sí he necessitat de mitja hora ben bona. 

De fet a les prèvies de la sortida de dissabte o divendres ja vaig canviar ferodes de la Longboard, i als primers quilòmetres anava un pel massa justa, vull dir que el ferode tocava per excés el disc.

Ara però un cop ajustada la caixa al conjunt de bieles XTR tot pintava bé, no cal cridar al mal temps, aquest ja ve sol.

Hem inciat el Vol una hora després, amb aigua sense beure, a 15ºC a la riera de Llavaneres a les dues tocades, sí, sí, a 15ºC però com ve siguent norma amb un aire gelat, però que per aquesta temperatura es comportava com un refrigerant amic escalant cap a Santa Mònica. 

Un Destructor, l'Independent, l'únic que ens segueix a tot arreu per on rodem, la resta de Destructors entre les Corones de Granit, protegint els cavallers de la llum, protegint la segona corona, un xic inclinada ara, no la dels cavallers, aquesta es manté rígida, estable, sòlida, sentir-se envoltat per la solidesa de l'Independent una manera de poder sortir tranquils, emocionats, oh yeaaaaaah!

Avui el primer dia que els 20, 21 ja no eren un fre notable, fre sí, notable ja no, ja no, i per tant avui el primer dia que el Tintorer curt acceptava les noves versions de Drac, OMG, gran millora aquesta que ens ha exigit força i ho seguirà fent però que ens ha d'ajudar a millorar el nostre ritme de cursa, de funcionar, de funcionar, perquè encara hi hem de fer més quilòmetres per a poder confirmar la millora. Per consolidar aquest punt estem preparant la primera tanda de cinc Dracs i de ser ja saltarem a set. No podem esperar molt, perquè la de cinc de l'any passat crec recordar que ja va ser també per febrer.

Sense incidènies, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, sense veure avui el mar, de lluny sí però sense poder opinar del seu estat d'ànim.

Una baixada pel Tintorer llarg seguint la Reina i gaudint del motiu que l'ha portat a ser Campiona del Món de la seva disciplina 24 hores SOLO, omg, omg, omg, una baixada perfecte, una escalada al seu tram final de 10/10, dibuixant cada metre durant el descens, i traçant a la perfecció cada pas durant la pujada, pedalant així tindrem bones notícies, millors ja no, no pot obtenir un millor resultat que el què ja té, cert, però podem consolidar, i tant que sí, i tant que sí.

Amb un Vol d'aquesta construcció, per les prèvies, per la reparació de darrera hora per poder sortir, a minuts d'iniciar la ruta, pel repte de rodar amb els nous pinyons de menys dents, amb uns equipaments de gala que ara amb el fred són joies per a nosaltres perquè ajuden a en minuts ser a dalt de la bike, i avui era un dia per posar peu, per no sortir. Tenim un temps ajustat per sortir al migdia, per un dia a dia responsable, no per una exigència obligada, sí per una necessitat de fer un dia a dia de rigor, com ho és també assolir aquesta millora a dalt dels Dracs, sense ells tot aniria sí, amb ells no únicament va, senzillament tot passa a ser una aventura que ni en somnis podríem haver imaginat. Tinc pendent la crònica del Mundial aconseguit per la Reina a Fort William a les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, el dia que la compartim, la crònica ajudarà encara més a comprendre la nostra convicció, la nostra determinació en tot el què fem.

Des del Mirador del Drac avui després de setmanes en posició de REPÒS, avui el constructor ha consolidat els que podrien ser els darrers detalls de la Nau, OMG, OMG, OMG.

Esperant ara la jornada de demà, intrigat per la percepció que tindrem a les prèvies del Vol, content d'haver decidit reparar i sortir amb els Dracs.

MTB, MTB, MTB. 

Lliçó 2: No fer cas de la lliçó 1

El cas és que avui per un segon diumenge consecutiu limitat de temps, el de demà, avui havíem de sortir o sí o sí, i deixar per demà l'experiència d'ahir amb el fred extrem, OMG.

Hem sortit equipats 120/100 d'hivern, un Sol manava sí, nosaltres però hem esperat el migdia per prudència per una jornada d'ahir que ens deia que  el pla d'avui era que a casa s'està molt bé, afortunadament no hem escoltat la sensació i sí les ganes de Vol.

Directes cap a Canet, passant per Caldetes, per Arenys de Munt, dins del primer tram el gorret Assos i el segon protector de cara i coll han donat pas a la gorra Spok, teníem un xic de calor, equips que han tornat més els guants Gore Alp-X de canell llarg baixant del Corredor, i aquesta calor ha marcat el temps fins a Mataró, passant abans per Arenys de Mar, Caldetes per segon cop i en darrer terme per Llavaneres. 

Un cop a la capital del Maresme una aturada breu per menjar dues barretes de pa i unes llaminadures que hem comprat, i que mentre ens ho menjàvem ens ha tornat l'instant fred d'ahir, OMG, decidits hem fet camí cap a la riera d'Argentona per escalar cap a Can Bruguera cercant entrar en calor, i ens ha anat bé, mentre ens dirigíem cap al coll per darrera ens ha vingut un avió, i tant un home WEMBO és sempre un avió a reacció a dalt de la bike, per la coincidència hem anat fent ruta junts fins arribar al Santuari del Corredor, ja arribats a aquest punt amb la presència de neu, sense Sol, sota una breu i lleugeríssima pluja, que a mesura que han anat passant els minuts ha anat imposant-se, i tant, i tant.

Uns minuts després hem deixat de rodar tres bikers WEMBO quedant la Reina i genet seguint ruta ara ja sota una pluja divertida, pel fet que rodant per la neu i el sauló ara transformat en fang ja anàvem força divertits d'aspecte i a mesura que la pluja ha anat marcant el seu ritme nosaltres hem anat agafant fred, tampoc ajudava que una baixada des del Corredor fins a tocar de la platja sense Sol, amb pluja a ple mes de febrer amb una Candelera somrient implica passar molt fred.

Per sort SV requereix d'escalar de valent vint minuts, i això ens ha permès recuperar els meus peus i les mans de la Betty.

Curiosament a la riera de Llavaneres la temperatura era alta, 10°C a les set tocades del vespre, sense les meves eines, amb aigua, he begut tot el bidó de 500 ml. amb llums, en marxa la darrera hora, sense incidències, amb una sensacional coincidència, un home WEMBO, OMG, el mar avui seguia com ahir, menys enfadat. 

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, de força Single Speed, ara esperant a demà, no necessàriament el Vol, o sí, o sí.

MTB, MTB, MTB. 

WI :-)

Joies, aquestes boixes són des de SV, joies.

Decidir que aquestes siguin les boixes de la The Motivator sempre queda per a properes ocasions, perquè si bé vull unes rodes que quedin a distància de les més conegudes, la Vicious no és una bike per a components eficients i prou, no per res, si no per mirar de seguir un criteri, no un d'establert, si no un que tingui com a fil conductor la singular proposta d'aquesta versió de The Motivator de Vicious Cycles, en aquest cas el què marca el to és, barrocs i sense una càrrega emocional negativa pel què fa al pes del conjunt complert de les rodes, aquest límit de pes estaria rondant els 1.600 grams fins i tot 1.650, però tenint present que els aros no serien els NoTubes, de poder evitar-ho, no per res, si no per evitar de fer-me mal a les mans a cada canvi de pneumàtics. Fins i tot he de dir que voltant pel Món a dins del circuit de 24 hores com t'ho fas si has de canviar un pneumàtic? jo amb les humils rodes XT UST puc voltar pel Món de manera autònoma, pel què fa a la Spot Brand amb les rodes amb aros NoTubes Crest hem de portar una bike sencera de recanvi o portar un segon joc de rodes de recanvi, i aquest no és un fer pràctic, sí és veritat jo rodo amb un conjunt de 1.800 grams, la Betty amb un conjunt de 1.450 grams, una proposta a 1.600 grams amb aros UST seria una proposta molt i molt bona, he de pensar que les millors rodes de 26 a casa UST ronden aquest pes. 

Radiar de nou les boixes DT de la Reina amb radis DT Aerolite i aros Mavic UST el proper pas, no crec que això sigui però abans de les dues cites d'aquest any, per tant el proper canvi de pneumàtics l'hauré de programar molt bé, tot i que ho escric i veient les dates separades entre elles, entre les dues cites de 24 hores separades per mesos, dos canvis de conjunts de pneumàtics no me'ls treu ningú, i amb aquest aros jo no podria seguir pedalant després de fer el canvi de pneumàtics, la darrera i única vegada que vaig fer el canvi a la Spot Brand em vaig desgraciar un dit de la mà, i no va ser una lesió menor, bé veurem, llegint el què escric crec que aquesta modificació serà la propera a fer, i no passats aquests dos esdeveniments de 24 hores. 

Em dóna inseguretat pensar que no podem afrontar un problema de pneumàtics amb la Longboard dins de la cursa i tampoc a cap sortida sigui quina sigui, perquè no podem ni posar una càmera. A Fort William vàrem haver de correr amb dues bikes, i aquesta proposta limita el radi d'acció de les aventures, no podem agafar un Vol amb tres bosses de viatge, no les podríem arrossegar pels aeroports. De fet la Reina ja no porta mai càmera de recanvi, perquè arrossegar un recanvi que no pots utilitzar, no té cap sentit. En cursa porta les dues bombones d'aire comprimit i al Box hi ha uns esprais d'escuma segellant, fora d'això res més, pel què fa a poder reparar un pneumàtic.

Fa temps que la pensem, ara per unes rodes de la Vicious demanant el canvi a crits, per uns aros castigats i un nucli fatigat, un altre cop aquest tema torna a estar a sobre de la taula. Si vull passar a una boixa específica Single Speed també és moment de seguir amb una aros funcionals com els de les meves rodes XT, els de la imatge són amb diferència els meus millors amics.

Nosaltres rodem en 29" però no perquè ens funcionin millor que les 26", que ara passats els anys des de l'arribada de la Vicious no ho crec, no crec que funcioni millor aquesta roda més gran, que no ho sé, que no sé si va millor o pitjor, nosaltres rodem en 29" per un esperit de gaudir de noves propostes, de productes que ens facin sentir bé quan hi rodem, les 29" van millor llegia fa uns anys, no molts, ara llegeixo les 27,5" són la resposta a les deficiències de les 29", parlem únicament del comportament de les rodes, de res més, aleshores si fa cins anys que aquesta festa va únicament de rodes, és lògic que com a consumidor centri els meus esforços a mirar de millorar únicament aquest aspecte oi?  De fet seguint aquest esperit les Fat ara són les noves propostes a casa, omg, omg, omg. 

Actualment fora de les Fat no hi ha cap nova proposta que m'interessi des de la sortida de les 29" pel què fa a millores tècniques d'altres components de la bike, semblava que un cop mort el fenòmen novetat de les rodes de 29", els fabricants es centrarien a evolucionar les bikes de 29" en conjunt, doncs no, ara toca la roda 27,5", i per tant tornem ajornar l'evolució de les bikes de MTB, això ens ha ajudat a casa a seguir tranquils pel què fa a canvi de bikes, perquè jo no veig res que em digui res de res fora de propostes clàssiques com pot ser una Superlight de 29", no per rodar-hi si no únicament per fer companyia a la meva millor bike, la Superlight de 26", i perquè seria taronja, sí, sí, taronja, ja seria hora, per què, bé és un tema íntim que comparteixo amb bikers del passat recent, OMG, OMG, OMG. 

M'apassiona gaudir del què em funciona, com també gaudeixo molt mirant de millorar el què considero des del meu punt de vista que podria funcionar millor. De fet aquest fer ha condicionat el meu dia a dia ja no únicament de bike, vull dir de fet el temps m'ha acabat encarrilant a fer en el dia a dia el que el mercat considera que sé fer millor, fins i tot podria dir no sé si és el què sé fer millor, però sí que és el què el dia a dia em demana que aporti. 

Ahir després de la sortida vaig decidir fer venir més equipaments de bike, venen més guants Hirzl, i més mallots Mavic, aquest cop HC. De fet guants ja en tinc crec recordar que tres de la casa Hirzl, sempre, sempre, sempre llargs, els curts queden per un futur Engin, fent referència a l'aportació que vaig fer darrerament, dic recordar perquè estic rodant ara a l'hivern amb un sol joc d'aquests, la resta tal com van arribar els vaig guardar directament a la caixa dels meus equipaments d'estiu, un cop han funcionat prou bé, millor dit molt i molt bé, he aprofitat per fer-ne venir dos jocs més cap a casa, únicament per a mi perquè no quedaven talles per la Reina, el mallot, senzill el criteri de selecció, la construcció de la gama HC de Mavic em dóna la mateixa excelent sensació que la de gama Elite i PRO de Pearl Izumi, són propostes per a mi fora d'escala, i per tant aquest mallot farà parella amb el culot que ja tinc també HC i amb el que ja he rodat aquest darrer estiu. Les games Infinity i Helium de Mavic són per a mi també referents, també he de dir que a on hi ha una proposta Pear Izumi Elite i PRO, o Gore, l'Alp-X, l'Oxygen, o Xenon, no hi ha cabuda per a res més és veritat, però per una selecció erronea en el color dels culots d'estiu, ara estic condicionat pel què fa a colors dels mallots, o negres o negres blanc vermells, sí ja ho sé, qüestió de gustos, i de conceptes singulars, em condiciona molt la personalitat de la Vicious, de fet el vermell no hauria de ser, però per a mi la bike, el Món de la bike va lligada a aquest color, jo no puc pensar en clau MTB sense un equipament ple de fang o de pols que no sigui negre o vermell, jo ja sóc lluny de poder canviar aquest defectes del meu disc dur.

Ara hauria de decidir si fer venir la boixa del darrera DT 240 SS, crec que ja no es fabrica el model que volem nosaltres que utilitza radis convencionals, i de no poder ser aquesta ja no seria la boixa, de fet jo preferiria unes Phil Wood però aquesta no pot ser perquè va amb pinyó roscat, i per tant no tindria opció de pinyons superiors crec recordar de més de 22 dents.

Una tercera opció és no dependre de ningú i fer venir unes DT180 convencionals muntades amb aros Crest de NoTubes, però siguent una excelent proposta de pes i qualitat de gir de la boixa seguiríem apostant per uns aros que ja us he comentat el què. O també podria optar per unes rodes amb boixes XTR i aros MavIc UST, de fet aquesta darrera opció té moltes possibilitats, la boixa XTR sola, no la de les rodes de fàbrica, per a mi la boixa XTR té una component significativa retro-pro, no busqueu aquest concepte a la red, perquè és el meu concepte, RETRO PRO :-)

Des del Mirador del Drac ara, avui diumenge, com el darrer dia de descans d'aventura de MTB. 

La meva FAT de ser serà RETRO PRO, i tant, i tant, tinc clar el constructor, tinc clar el color, tinc clar les rodes, tinc clar la forquilla, tinc clar els components, fins i tot tinc dues propostes de constructors, no per ara, no per ara, ara és el moment FAT XP i la seva Ventana El Gordo, oh yeaaaaah!

Lliçó 1: Febrer :-)

I sempre, sempre he de fer un silenci sobre les intencions de fer Vols durant el febrer,  en aquest cas, per sort he anat proposant la primavera com a escenari per a poder explosionar, sort, sort, perquè avui el febrer ens ha deixat clar a on som, a l'estació del fred intens, OMG.

Brillava el Sol intermitentment durant el matí, per diferents compromisos avui el Vol de poder ser hauria de començar dues hores després, i finalitzar just a tocar de les dues hores, fet que comportaria no dinar, fent un salt directament a l'hora de sopar pel què fa a menjar, si no, no hi havia Vol, per aconseguir sortir en bike avui la Reina ha fet setanta quilòmetres amb la June per poder assolir el dia a dia amb normalitat i ser a SV pel Vol, jo no, jo havia de fer el dia a dia i fer el cafè de rigor des de SV, res més, i esperar tranquilament l'arribada de la Reina, aquest era el pla, i aquest ha sigut el tram que hem fet.

El Sol manava a l'instant de l'inici del Vol, tot i així l'aire pronosticava que el Vol mentre tinguéssim Sol no seria res més que un conegut, amic segur que no avui, i ha sigut així, i tant, però podia haver-hi un però, mentre el Sol manés tot aniria bé, i així estava siguent però el vent ha imposat un mur de núvols al Rei, i renoi, renoi, quin festival que hem tingut, sort que la durada del Vol era de dues hores i prou, perquè de ser ahir crec recordar que el Vol va ser de de quatre hores, de ser ahir no sé pas a on seríem avui, pedalant segur que no, però avui la barrera de les dues hores de duració de la sortida ha sigut una decisió encertada pel fet que la darrera mitja hora ha sigut de l'imperi del fred, no del Sol, i això ha marcat la resta que queda de la setmana perquè demà la ruta de deu hores d'entrada queda per un altre tram de temperatures més favorable. 

Escalem bé, tot i els cogs de 20 i 21, sí, però renoi la prudència s'imposa, i el Vol d'avui ens ha posat a lloc, OMG. Portàvem els equips de gala d'hivern, i amb aquest fred sense el Sol hem durat cinc minuts, amb la caiguda del Sol els nostres ànims infinits de Vol han passat a ser finits :-(

Per aquest motiu anem a ser respectuosos, no sé si febrer vindrà de la mà no diré dels millors Vols, no, però crec que hauran de ser Vols dels més prudents, mare meva quina lliçó la d'avui, en minuts de diferència de rodar amb i sense Sol hem quedat servits, de rodar gaudint a rodar desorientats.

Sense incidències, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, amb aigua, sense ni mirar-la, sense menjar, amb manxa, amb un mar menys enfadat que ahir. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed dins d'un espai de glaçades, de neu, de vent, i d'un Sol car de veure de manera continuada.

MTB, MTB, MTB.

JJ Travel

Perquè sigui o no l'opció, aquest petit constructor, no para de proposar, OMG.

MTB, MTB, MTB.

http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2014/09/JonesPlus_blog2_ride4_packing.jpg

Veig la imatge i sense pensar més penso en la propera ruta ara superats ja els deu anys del darrer cop que la vàrem fer, creuar els Pirineus un altre cop, omg, omg, omg. 

Segueix l'oportunitat

I tant, i tant, pintava bé de matinada si volies rodar rondant els 0ºC, les basses glaçades encara ara a SV, OMG, i pinta millor encara ara a tocar del migdia.

Tenim un pla, que requereix de cert sacrifici, ens perdrem un bon dinar en bona companyia, però tindrem un premi, de ser, Vol seguint el Drac amb els Dracs, de poder ser perquè si he de decidir ara tot i fer un bon dia perseguiria el dinar no el Drac, però segur que d'aquí a una estona, no breu, el Vol serà el Rei he de pensar, he de pensar.

MTB, MTB, MTB.

Mentre ahir el vespre mirava les millores a fer venir per a Dracs i genets, em vaig cansar, fatigat de cercar les millors propostes, és que n'han vingut tantes des d'octubre 2014 fins ara febrer 2015, que tinc una mica de saturació, deixar passar no sé si els dies, sí les hores, i veurem que em diu la lògica de la paciència, clar que yes! :-)

Un present pel Blog

Conceptes de casa, mtb, mtb, mtb. 

http://www.engincycles.com/bicycles/all-road-bicycles#pic-15

No seria aquesta la bike, sí la base, per què no?