Des d'Irlanda

Esperant per embarcar, emocionats, un pas més dins d'aquest tram Single Speed. 

Ara gaudint de centenars d'imatges d'instants inoblidables, mtb, mtb, mtb. 

Lluny del Mirador del Drac, però de retorn cap a SV, puc definir l'aventura, OMG, OMG, OMG. 

When ...

I know this dream is at list shared with our Aussy friends ...

From SC, on a shinny and blue spring morning !!!!

Javi Paricio

Shared Australian-Catalan history?

Last weekend saw Phil and I undertake a small pilgrimage to a mystical place. It was Phil's 30th birthday on Easter Sunday, and rather than sit around eating lots of chocolate or, god forbid, going to church, we spent the day surfing and cycling.

The bike ride was one that we had been planning for a few months and finally managed to get the timing, weather and motivation all in alignment. It was a weekend for the Dracs to explore the south coast of NSW around Bawley Point, a place that and I can no longer visit without being flooded with memories of a visit back in October 2013 with Betty and Bob!

The Orca timbre contemplates the Pacific Ocean

The Salsa and the Shhh! might not have been taken out as much as they deserved last weekend, but when they were we had a heap of fun.

Phil negotiates some fun singletrack behind the beach

Of course, Bob and Betty must know where this is all leading, even if they haven't physically been down this particular track.

...and the adventure continues...

Our pilgrimage led us out on the highway, then back through some fairly rough fire trails with sizable puddles, up a small hill and down the other side into a secluded piece of forest. Our final destination was at the end of a hike-a-bike track that we carried the Dracs through.

The Dracs rest at the feet of Old Blotchy

It's hard to get a feeling for the immensity of this tree without actually visiting it. Old Blotchy is a spotted gum that is estimated to be somewhere between 400 and 600 years old, a tree that was in its infancy when Catalonia was a free and independent country. It has become for me a bit of a symbol of the Catalan spirit and identity that continues on strongly despite all that it has endured.

Just like the Catalans, this tree has survived through the centuries, it is all that is left from the logging in the 19th century

I have realised over the last few months though that the Aussies and the Catalans share something much deeper and more intriguing. Bob often makes reference to the Catalan habit of celebrating defeats, and I was listening to someone on local radio the other month say the same thing about Australia. It really resonated with me as I thought it over. One of our most important national days is the 25th April, Anzac Day, which commemorates the landing of the ANZAC (Australian and New Zealand Army Corps) forces at Gallipoli. It was the beginning of a campaign that lasted over eight months and that is described as one of the greatest Ottoman victories of WWI and one of the major Allied defeats. It was the first time that Australia and New Zealand suffered major casualties in WWI and the Gallipoli Campaign is often considered as marking the birth of national consciousness in Australia and New Zealand.

I am deeply intrigued by this connection between defeat and national identity. It is evidenced in other ways, for instance Australia Day (26th January) is increasingly seen as "Invasion Day", the day that the English arrived and shamelessly took over a land that had been inhabited by Indigenous Australians for over 40,000 years.

This is Spud, the man who gave me Moonjop, a bike that has become my own tribute to the First Australians.

As Spud's T-shirt cleverly says, our history is not something that we can be entirely proud of when it comes to what White Australia did to the Aboriginal custodians of this land.

Then there is our unofficial national song  "Waltzing Matilda". Yes, that's the song that your little music box plays, Bob. It is a song with many layers of meaning, but it is generally associated with the Great Shearers' Strike of 1891, which almost brought the Australian colony to the brink of civil war until the military was brought in. Then in 1894, another strike at a woolshed turned violent, and Samuel Hoffmeister shot himself at Combo Waterhole rather than be taken by the three policeman chasing him.

Interestingly, this song has also become entwined with the legend of the ANZACs. In 1971, Eric Bogle wrote "And the Band Played Waltzing Matilda", a song that questions the way in which war is glorified. It is the haunting story of a drover who sailed off for Gallipoli, sent off from Circular Quay in Sydney with the band playing Waltzing Matilda, and he returns a cripple who has lost his legs and can no longer go 'Waltzing Matilda'.

Which brings us back to Anzac Day and a strange mixture of sombre respect for those who gave their lives for our country and  the beginning of a failed campaign.

It is a day that the Single Speeders have commemorated in Canberra the last few years by holding Phil's infamous Beer League race, however this year our COGS (Canberra One Gear Society) club is taking some time out from formal events to focus a bit more on family. So here are some photos from last year's event. Actually it's the podium with their well earned Anzac biscuits, a modern version of the type of food that was sent over to sustain the forces at Gallipoli.

The Catalans have a blood stained flag and we have a strange biscuit.

This blog post is probably even a little more eccentric than my usual contributions, and it might be that Betty, Bob and Phil are the only ones who really get all the references, but that doesn't matter. At the end of the day it is a tribute to the things we share: a love of single speeds, a passion for bikes, a shared interest in each other's history, a shared history of defeats that are celebrated, and symbols that unite us.

The spirit of mateship!

So I think I'll go make another coffee, and maybe a batch of Anzac biscuits?

Clar que yes!

RELAXAMENT

Són dels millors instants.

Un cop tot preparat, un cop tot a punt, calia d'uns instants tranquils.

Ahir després d'una jornada intensa, posar fil a l'agulla als darrers detalls pendents van ser les prèvies a l'imatge.

Ara són dos quarts de sis de la matinada, i el primer cafè és a punt de caure, després del segon, el proper ja no serà un cafè català.

OMG, OMG, OMG. 

Protecció

Sense haver de passar massa estona.

MTB, MTB, MTB.

Així com ahir amb la Vicious va ser fins la matinada, ara la Spot Brand ja està  preparada per volar. 

Des del Mirador del Drac, dies de converses Single Speed.

Tot la feina feta, ara ja a esperar, clar que yes.

Gran rutera

No és exactament la proposta de com aniré, però sí molt semblant.

La Transpirenenca del 2003 va ser un bon indicador de com viatjar sense poder descansar, per aquest motiu, el de no descansar part de l'equipament va tornar cap a casa a partir de la tercera etapa.

Ara, deu anys després crec que hem millorat els punts febles d'aquella proposta, i sé que tampoc descansarem, mtb, mtb, mtb. Ho dic en part, perquè un bon matalàs per a mi és clau per dormir bé, amb la June en  portem un de sensacional, perquè disposem d'espai, ara portem els famosos auto-inflables que  a mi no em semblen res funcionals, perfectes per evitar de perdre temperatura pel terra això sí,  no descanso jo amb aquesta proposta tan minimalista, però ara més de deu anys després els tornem a proposar, això sí valen el que no ens podem permetre, i més, OMG.

Portar un porta-paquets darrera si has de pedalar molt, fatal, però per a mi, molt millor que les alforges, aquestes darreres per fer travesses de MTB, sense comentaris, pel què fa al porta-paquets baixar de la bike pel TT, quan vas fatigat, un calvari, crec que va durar unes vuit etapes, cinc més que el matalàs. 

Tema tenda de campanya, auto-portant per favor, i tot i així a la tercera etapa ja no venia amb nosaltres, ara passats els anys portem una altre cop la casa a sobre, ara no és auto-portant, això sí més gran, més lleugera, sis vegades més cara, evidentment fora del nostre inexistent pressupost, però aquest cop com a Cogne, imprescindible. Com la primera, doble capa, mirant d'evitar les molestes condensacions, però que van agafades de la mà d'una tècnica de ventilació que no dominem.

Els sacs de dormir, de 550, és una dada que defineix el tipus de ploma, si va pelada o no, els nostres van fins a 3°C els que tenim, i no abriguen res, de res, però un roba d'abrigar de quan érem runers, molt minimalista miraran d'ajudar a no passar fred a les nits.

MTB, MTB, MTB., seguiré aquesta propera matinada, des del Mirador del Drac a hores de pedalar des d'Irlanda, omg, omg, omg.

Retrovant la família

Els preparatius aquest cop han anat lluny.

Són la 1 de la matinada de dimecres, la Vicious ja està preparada, demà li toca el torn a la Spot Brand.

MTB, MTB, MTB.

GPS-MODE.

Com, sí, sí, l'Oriol qui ho ha fet possible.

Homes del Montseny en GPS. Bé, és per enregistrar les rutes, no per seguir-les, això ja vindrà quan siguem grans.

MTB, MTB, MTB. 

Seguim en chain-mode

Vull dir, la Spot Brand anirà amb transmissió convencional a la SSEC2014, i deixem per a una propera ocasió anar amb el Belt Drive CT. Si més no aquest és el meu pensament ara, pel fet que el Belt Drive CT, el pinyó, el muntatge d'aquest, més ben dit el procés de desmuntar-l'ho requereix d'una eina específica engorrosa de portar i d'utilitzar per a mi, Com també requeriria de portar un kit de transmissió convencional, possible aquesta opció d'anar amb la June. 

Un cop tinguem la corretja nova serà una història diferent, ara aquesta amb un aspecte deteriorat, petits talls a 90° del sentit de la marxa genera un cert temor. De fet des de les primeres setmanes de l'arribada del Belt Drive CT a casa que arrosseguem aquests petits talls, un però, el primer, molt significatiu d'uns quatre milímetres a 45° que va venir agafat de la mà d'un soroll constant quan les condicions són en sec amb terreny polsegós.

També he de dir que com que he de desmuntat les dues bikes avui a la nit, podria decidir-me pel BD, però crec que és més prudent fer aquesta propera aventura amb la versió chain-mode. 

Ara dins de la jornada del dia a dia, molt emocionat, omg, omg, omg.

Ja us aniré aportant notícies del preparatius, dels darrers i definitius, clar que yes. 

EMOCIÓ

Que bé que es viu des d'on som, mirant.

Cogne, Itàlia va organitzar la SSWC2013, ara Sicília vol la SSEC2015, els eslovens també la volen, mtb, mtb, mtb. 

Nosaltres tenim un petit deute sentimental amb els nostre amic sicilià, certament, i per altra banda entenem que Eslovènia persegueixi la SSEEC2015. A casa hem decidit per les dues parts, som dos oi?

Des del Mirador del Drac gaudint de la pluja, molt, que bé, que bé, que bé, dies de molt Single Speed, ara sense Vols de Drac. 

Els nostres preparatius

I els de totes les famílies Single Speed d'Europa.

MTB, MTB, MTB. 

Darrers preparatius

Les dues bikes encara requeriran d'unes lleugeres millores, no moltes més, certament.

Bé d'entrada la Spot Brand passarà a mode Belt Drive, crec, crec, dubto per les cites dels propers mesos.

MTB, MTB, MTB.

Els motors aturats dels genets, dels Dracs, en marxa el motor dels preparatius, OMG.

Ara descansant, perquè des del matí concentrat en els preparatius, molt i molt emocionant, més encara, quina tensió, quin neguit. 

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac, omg, omg, omg. 

Una aventura silenciosa

Pel fons, pel fons, perquè una sensació de ser-hi sense ser-hi és la què ha imposat les sensacions de la jornada a dalt de la bike.

Un primer pas pel Maresme, una entrada al Vallès Oriental, La Selva, i un retorn final per un dels l'extrems de la nostra comarca marquen el recorregut de la jornada.

Volíem esmorzar a Vallromanes, no va ser, volíem dinar a Sant Celoni, no va ser, i el què sí que va ser, va ser el sopar a SV, i tant que sí.

Rodar sense ritme, també té el seu grau d'exigència, pel fet de ser difícil anar fent quilòmetres sense més, tot i que un hivern a  dalt de la bike ajuda molt a pedalar sense ritme. 

Ahir va ser una jornada diferent, de fet porto part de març, i quasi tot el que portem d'abril marcat per un to de més dificultat pel què fa a mantenir la constància eels Vols, certament, certàment, idèntic procés al del 2013, vull dir a la primavera de l'any passat.

Això sí, la recerca dels millors instants sempre hi és, oi que sí? mtb, mtb, mtb.

Un aire fred a les zones d'ombra, i calor a les zones obertes, i ho indica un consum d'aigua al primer tram de tres hores de 1.000 ml. Un aire fred que al segon tram amb la caiguda del sol va comportar d'utilitzar tots els recursos per protegir-nos del fred.

Però mentre això no va passar els instants van ser memorables i de molta calidesa ambiental, curiosa aquesta zona de temperatura dels 18-15°C, perquè cau el sol, el vent tot i marcant 15°C de temperatura, tens una sensació força desagradable.

Després amb la marxa d'aquest vent les millors sensacions, això sí rodant ja ben abrigats.

Les bikes, de 10/10. El meu  pneumàtic del darrera però comença avisar que no està ja en seu millor moment.

Ni una coincidència remarcable, cap incidència, eines, totes, Cateye-Powerled protagonistes de la nit, a partir del quilòmetre vuitanta, no abans, menjar, pa amb tomàquet, truita d'espàrrecs, coca de poma, gelat mini, galetes, per veure, aigua, dues coles senceres, i un cafè llarg.

Una pujada exigent per Milans, la d'aquesta fi de jornada, a on les millors sensacions quedaven enrere, i les ganes de posar punt i final a la sortida van fer que no perseguíssim una xifra de quilòmetres interessant, però tot i així satisfets de la jornada. 

Avui però passades les hores, entre d'altres motius, preparatius de la propera aventura que ens han portat a Celrà, per l'emoció, per la intensitat, estàvem esgotats de cap. Pa i un cervesa eslovena hi han posat tranquil.litat.

Ara esperant, una visió va marcar la jornada d'ahir, propers a Hostalric, la mateixa que la d'avui, i per tant he de tenir clar que no és cap confusió, també que tot i tenir-ho clar res està prou confirmar fins que els fets ja són, i tot i així molts cops costa de veure que hi ets en present, i que és una realitat que estàs visquen.

Venen noranta dies plens d'emocionants aventures, molt intensos, pels que ens hem preparat a consciència, mai prou però, ho sé, ho sé, fins i tot perquè no siguin, ho he anat exposant al Blog, sembla que la primera cita tindrà lloc, ara un cop els detalls més importants d'aquesta estan agafant forma, em venen al cap la llista de detalls  per portar a terme la segona cita, OMG.

Des del Mirador del Drac, descansant, veient cada fotograma un a un, omg, omg, omg.

Cercant el pany dels darrers detalls

Per poder obrir la porta als Vols.

MTB, MTB, MTB.

Curiós

http://cycloscope.weebly.com/blog.html

MTB, MTB, MTB.

És que aquest matí tenim aventura visita botigues especialitzades en equipaments per aventures, omg, omg, omg, i el més important, les nostres aventures, vint-i-cinc anys després ara són les nostres aventures.

A tocar de les 2

De la matinada, hem sopat, OMG. Després d'una jornada de MTB, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

De cara a demà prepararé la crònica d'avui. Ara des del Mirador del Drac toca descansar. 

Repetint

Avui un Drac clàssic d'hivern. 

M'ha costat tot el que ahir va ser de fàcil. Mentre rodava he tingut de tot, no passa res, primer descansar bé avui, i demà serà un altre dia.

Una arrancada de dia, un final de nit, mtb, mtb, mtb. 

Avui el millor tram, escalant el Tintorer curt, curiós, i al Passeig dels Anglesos, relaxant. 

Mateix lloc, i quasi la mateixa lluna, quasi. 

Des del Mirador del Drac, un Vol Single Speed exigent. 

Equipat de primavera, baixant amb a Gore. 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de nou, amb el Cateye-Powerled. Incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, menjar i beure, cap. 

Ara a esperar a demà, per veure si hi ha Vol de matinada, o si repetiré l'aventura d'avui. 

Segon Vol del genet

A on la Reina descansa recuperant-se de l'estat alèrgic-gripal, jo de mentre fent el preparatius de la propera aventura.

Ara però el més immediat és la sortida d'aquest vespre, un genet, un Drac.

Les converses , interessants, molt, no sé com però són, he de pensar que provocades per les hores a dalt de la bike, per la perseverança d'un dia darrera d'un altre, que no condiciona res, però sí que permet de poder preveure alguna oportunitat dins de les restriccions que ens hem auto imposat per aquest 2014, oh yeaaaaaaah!

Vaig a descansar, que de ser, tindré Vol de Drac, clar que yes.

La imatge és d'ahir a la nit, ganes ara de repetir-la pel lloc, pel lloc. A on el pas pel Passeig des Anglesos serà de ser pas obligat, com la pujada per Milans, mtb, mtb, mtb.

Dracs en majúscules

En el sentit que aquestes properes setmanes havia previst que el Drac passaria a sumar més desnivell, i encara hi penso, en com fer-ho, però a diferència d'ahir, en veure que fent més desnivell les sensacions en ser-hi són bones, potser no cal aplicar més desnivell al Drac d'ara, i aquest ja ens està posant a nivell. 

Hi seguiré pensant, pel fet que portem tot l'hivern fent el mateix Drac, i aquest és un indicador, el fet de fer el mateix tram ara sí ara també, que funciona molt bé. Canviar el recorregut, un petit risc, de fer-ho com ahir, vull dir, avui de ser tornaré al tram clàssic d'hivern i les pendents verticals d'ahir del Montalt quedaran lluny del Drac. 

D'aquí a res ja no podrem rodar ni propers al Montalt, i el turó representatiu del poble quedarà definitivament tancat, trist, sí, real, també. El conflicte fa molt anys que és viu, i segueix, quin mal son, bé, veurem per on sortirà el sol. 

La marca inequívoca d'ahir, la lluna, quina lluna, un color que les imatges no proposen, però que el genet sí que en va gaudir, un color taronja proper al to del sol, indicava que era nit de Fades, i entre la lluna i elles, una sortida la d'ahir a on el Vol queda en segon terme, i gaudir de la visió de la lluna un desig inassolible, ser-ne part, ser amb ella. 

Després, una tornada a on la deixes enrere, a on saps que hi és, que et segueix, a la distància, sí, com el Destructor Independent que segueix sempre el meu Drac.

Ara des del Mirador del Drac, memoritzant el proper tram, que podria ser avui, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, portava la Gore però no la vaig utilitzar, a quarts de deu de la nit a 19°C a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, Cateye-Powerled, i amb totes les eines, coincidències, un biker baixant de Santa Mònica, incidències, cap. 

Nou Drac

El què vaig fer ahir a la nit.

Quina lluna, OMG.

Prepararé crònica, ara però primer un bon cafè, mtb, mtb, mtb. 

Fent un cafè

I preparant-la.

MTB, MTB, MTB.

Voltant entre comarques

Quan les sensacions a dalt de la bike tenen un bon to, no el millor, no cal ara, fer quilòmetres és el primer que proposem.

Va ser el cas d'ahir, costa definir els dies, era ahir però també avui, les tres de la matinada d'avui sopant després de la darrera sortida que va començar a les tres de la tarda d'ahir, com abans d'ahir a on va passar quelcom similar tot i respectant les distàncies. 

Ho dic perquè la sortida de fa dos dies és porta d'entrada a la propera aventura, que de ser serà dins de l'abril, omg, omg, omg.

M'agraden molt aquests sopars ben passada la mitja nit, a on mirem de tornar a omplir els dipòsits de combustible despré de cada Vol.

Ahir va ser una jornada ocificiosa, el mot no és però hauria de ser pel fet que la barrera està caient i tot queda dins del mateix sac, un dia fins i tot us ho proposaré, vull dir què de donar-se les circumstàncies ho compartirem al Blog, el significat de la paraula vull dir, ara únicament però hi passo de puntetes, sí senyor.

Tenia necessitat de passar pel Santuari del Corredor des de fa dies, ahir va fer-se realitat, i més coses, i més coses. 

Una aturada a la zona de Pícnic anant del Santuari a Can Bordoi, que ens ajuda i molt a mantenir les bones sensacions, pel fet de poder rodar entre pauses agraïdes, molt, més encara.

Les dues bikes després de les reparacions fetes durant el matí van molt bé, frenen menys per les pastilles de fre noves del darrera de les dues bikes, però en conjunt van molt i molt bé. El Canis no dóna cap problema aquest cop, i els frens als primers cinc quilòmetres els hi faig un breu bany d'aigua del bidó per silenciar un soroll intens.

L'anada per La Roca planera, pausada, divertida, a on els quilòmetres cauen sense adonar-nos, a on   els fem totalment fascinats per fileres de sorpreses silencioses.

Una aturada a Vallromanes llarga, precedida de moltes estones plenes de moments literals de MTB fa que els primers cinquanta quilòmetres, els cinquens del cap de setmana siguin molt emocionants, més encara, divertits.

Després de la primera aturada de dues, una cola pel cami fins el segon destí.

Després ja de nit molt neguitosos per reiniciar el Vol ens tornem a enfilar als Dracs, estem emocionats, molt, perquè estem rodant bé, sense sorolls de les bikes, sense fatiga, amb moltes ganes de gaudir del que queda de l'aventura. 

Un Vallromanes-SV és una ruta que passi per on passi la tenim per mà, el tram de la imatge és nou per a nosaltres, i això fa que els trams van quedant enrere sense adonar-nos que estan passant.

Són quarts d'una de la matinada, i tenim un pensament al cap mentre rodem, sopar!

Un cop a Llavaneres decidim no perseguir els noranta, i ens quedem amb els vuitanta, va ser una millor època, oh yeaaaaaaah!, el fet és que de ser propers a fer cent quilòmetres sí que hauríem seguit un tram més, però hi ha ganes de ser a casa si no hem de veure la xifra dels cent. 

Així ho decidim, i així ho fem, de manera que crec recordar que a tocar de les dues posem punt i final a la jornada de bike, contents, com us deia, emocionants, esperant ansiosos entaular-nos per compartir un bon sopar, que ja seria a tocar de les tres de la matinada, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, la Reina d'estiu, aigua, un bidó i mig de 1.000 ml. una cervesa, un cafè llarg, menjar, unes patates fregides, fuet, a la zona de Pícnic, un plàtan a l'ajuntament deLa Roca,  galetes, a Vallromanes, i  fruits secs, tornant a SV, eines, totes, llums, Cateye-Powerled, ara sí funcionant correctament.

Des del Mirador del Drac, mirant de deixar definitivament aquest estat alèrgic-gripal, ara però la Betty ha hagut de fer visita al CAP, una orella reivindicativa li està fent la guitza, ahir ho va passar malament, avui passada la nit però tot torna a pintar molt bé.

Ara a esperar el vespre, perquè toca Vol, si serà o no, ara no és una incògnita.

Una aventura la darrera, que finalitza agafada de la mà de les Fades de la foscor, la nit torna a ser la Reina de la jornada, la calidesa d'aquesta el que en queda ara, OMG.