Perseguint calories

Com sigui, com sigui, perquè les dues darreres sortides han desmuntat el meu equilibri metabòlic, certament, certament.

No per un excés de ritme, ni per unes distàncies elevades, les distàncies són les mateixes de sempre, el que no ho porta gens bé és el meu organisme, que després del fred de diumenge a Sant Celoni, el de fa tres dies al vespre, el d'ahir a la nit, el d'aquesta matinada, m'ha portat a aquest matí a on no deixava de menjar, i menjar, i menjar.

MTB, MTB, MTB.

Ara un cop centrat el tema, el mot que ho decideix és, STOP. 

Des de Finale 2013 que anem prou bé, i després de Canberra hem fet un bon salt, i tant que sí, i tant que sí, gauidint sempre però a dalt de la bike, i fa tres jornades de bike, que el to és singular. 

Aquest no serà el to que marcarà el 2014 anar en bike per a mi no és anar a passar un calvari, és gaudir a dalt de la bike, i si he de patir, gaudir patint a dalt de la bike i tant, el fred d'aquests dies que us esmento, i no per la seva temperatura únicament, no el porto gens bé, les imatges de les mans vermelles les he aportat al Blog perquè són les que no vull repetir, en cap cas. 

Això sí la fila de sortides segueix el seu curs com cada dia, com cada setmana, com cada mes, perfilant escenaris que no vull visitar, el Blog ja té una llarga història, sòlida, intensa, lluny d'aquest tipus de fred de poder ser, hi ha d'altres escenaris freds que he deixat enrere i que tampoc van agafats de la mà de la temperatura, si no com d'aquest fred que van lligats a la desagradabilitat, que incomoden molt i no aporten res. Vull dir que no correrem curses de 24 hores SOLO amb fred, amb vent moderat, sí, amb calor, ben hidratats, sí, amb pluja, també, els tres a la vegada com al Roc del 2011, i tant que sí, ara mateix i aquell Marathon va ser una carniceria, però sempre dins del nostre marc d'aventura de bike, amb el que no hi compartirem aventura és amb aquest fred, SOLO o amb la pluja i el vent.

Per aquest motiu avui el quart Drac no serà, mentre feia un tercer esmorzar he fet rodar el rodet dels darrers dies a l'inrevés i la paraula que ha marcat el ritme és, STOP.

Des del Mirador del Drac, esperant l'anada a l'assemblea Trinxa, mtb, mtb, mtb.

Ara molt emocionat per la nova Gore Active Shell, ara per ara úniacment me la miro, quina joia de proposta, i per més novetats i projectes que cada dia ja aniré presentant al Blog, que bé, que bé, que bé, restar aturat descansant aquest vespre, omg, omg, omg.

Anema gaudir del febrer a dalt dels nostres Dracs, això ho sé fer, el gaudir de cada Vol, oi que sí?

Sense escalfor

No hi ha ara per ara aventura. És el què ens ha passat aquesta matinada, baixant de casa cap a la riera de Llavaneres la Betty ja m'ha indicat que avui no era ahir al matí, avui feia més fred, de fet avui és el dia més fred a SV des que vaig començar aquesta llarga fila de sortides.

De fet si cada dia passés aquest fred, la serie hauria acabat el mateix dia que va començar, així de clar.

Avui hem sortit dos genets, ahir a la nit també, els dos dies no hem fet la ruta prevista, rodem bé entre pistes i senders amb molta vegetació, i amb molta fredor, fins i tot amb fred a pistes obertes, però no a rieres del municipi, aquestes darreres hi hem passat glaçats els dos darrers dies, i aquest fet ha implicat plegar veles i tornar cap a casa. 

Avui la pluja era lluny, i el fred proper, massa proper, OMG.

Cap coincidència, però cap a quarts de sis del matí, incidències inexistents, equipats d'hivern, i jo de rigorós hivern, Cateye i Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer llarg, ara ja els dos Powerleds tornats a carregar al 100%, aigua, zero portant els bidons de 1000 ml. menjar, cap, hauríem parat a fer un cacao calent baixant de Santa Mònica a LLavaneres, però tots els establiments on poder fer-lo dormien a tocar de les set del matí. 

La merva teoria és que no fa el fred que patim, vull dir que de no venir de dalt del Tintorer, i/o d'atura-nos a fer un cacao calent a mitja baixada recuperaríem la temperatura corporal, i podríem seguir la ruta fins la platja, si no fem el test una primera vegada no ho sabrem mai. A la propera ocasió de fred que passem a quarts de vuit i no a quarts de set m'aturaré cinc, deu minuts  a fer un cacao calent i sortiré de dubtes, clar que yes.

Preparant el 4art Drac, de la tarda vespre d'avui, avui tenim assemblea anual dels Trinxes i la intenció de ser, és anar-hi en bike, les mudes de paisà ja són a destí, o sigui que portarem discretament que hi anem en bike per a poder assolir aquests 108 Km. 

Dic de ser, pel fred d'avui, que no sé com evolucionarà d'ara fins a la tarda vespre, perquè d'anar a més els 108 quilòmetres quedaran per a una altra ocasió, ara ens en falten 55, m'agrada aquest número, molt, com la darrera sortida numerada, la 44. El què no m'agrada, la sensació a les mans d'avui a la matinada i d'ahir a la nit. 

Nervis per la jaqueta nova de Gore Active Shell, nervis per les properes adquisicions, és que és tot molt emocionant. El criteri de compres, tot el què ajudi a seguir pedalant aquest hivern, i que poguem assumir, cal fer-ho venir cap a casa, no demà, sí a aquests primers dies de febrer, sí també programadament com ja portem fent des d'octubre del 2013 fins avui, pel què fa a millores de les bikes i posta a punt d'aquestes. 

Hem de fer una comanda HM molt especial compromesa ja a Cogne amb el fabricant, mtb, mtb, mtb. 

Bé, aquest cop fins la tarda, no fins demà, que bé, que bé, que bé, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Puja el cafè

I el soroll m'encandila, no m'ha caigut el cafè molgut a sobre del taulell de la cuina, tot no pot ser, omg, omg, omg, i no perquè no anés adormit.

Escalfant motors, escoltant el batre de les ales dels dos Dracs, mtb, mtb, mtb.

El silenci reina com sempre a SV.

Des del Mirador del Drac, esperant emocionat escalar entre blocs de granit, vigilat, protegit pel Destructor Independent.

Fem un cafè?

La segona jaqueta

Ja és a casa, des d'aquesta tarda. 

No he aprofitat per gaudir-ne a la sortida d'aquesta nit.

Però quina joia de jaqueta, omg, omg, omg. 

Tinc la llista a punt dels recanvis, componets i equipaments de febrer, interessantíssims, tots i cada un d'ells. 

MTB, MTB, MTB.

2on Drac

Motivat per la proposta de la Betty de sortir a pedalar a una serie de tres Dracs, aquesta nit, per a mi el segon a quatre Dracs, demà de matinada, i demà a la tarda. Hem de sumar 108 Km. amb aquesta sortida en portem 33 o sigui ens en falten 75, assumible d'entrada.

Em fan mal els canells ara un cop ja a casa, primer he pensat que anava massa equipat, de rigorós hivern idèntic a aquest matí, una hora després estava patint fred de valent, no un infern, sí fred intens.

Sempre entre 8°C i 8°C, o sigui a 8°C.

Com hem passat tant fred a 8ºC no ho sé, però perseguíem els 54 i hem decidit deixar-ho amb 33, era pesat aguantar aquesta sensació de fred intens.

Demà de matinada veurem si repetim sensacions d'ara o de la matinada d'avui. 

Idèntic tot a aquest matí, excepte que hi havia corredors a peu, i portàvem aigua que no hem begut.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

OMG, OMG, OMG.

Ara ja esperant el Vol de la matinada de demà, mtb, mtb, mtb. 

1997-1998-1999-2014

Avui mentre escalava cap a Santa Mònica, cap al Tintorer, mentre escalava el tram comú dels dos Tintorers els pensaments estaven concentrats en el tram del 1997 al 1999, curiós, curiós.

Després, també mentre, el 2013 i tant, i el 2014, el què portem d'aquest any, manen els pensaments, certament, certament, em pesava quan ja estava dins del tram del Tintorer curt el pensament del Destructor Independent que té predilecció per una de les Fades, i pensava, que bé gaudir d'històries tan romàntiques, i pensava també en el significat que tindrà aquest fer en el meu propi tram. 

A les set del matí al meu pas per la riera de LLavaneres a 8ºC el pensament era que passada una estona estaria a dalt de tot del Tintorer curt i aquest pensar m'agrada molt, pel fet que no penso en el tram que ve, si no en el lloc a on seré passada una estona, crec que aquest pensar ve molt condicionat per la inexistència de fatiga, fet que em porta a veure imatges del destí, no del tram, del tram ja en gaudeixo mentre el faig.

Avui un cop propers a Santa Mònica no sé si l'espurnejar era el protagonista o era la pluja cansada de reposar als arbres, la questió és que l'efecte era de pluja, també i aquest no era un efecte, la boira baixa, gens densa però boira baixa m'ha acompanyat durant els dos Tintorers.

Podré dir moltes coses de les sortides a les matinades, i de fet les dic i les diré, de ser, de ser, però quan ets entre zones protegides del fred per la densa vegetació, entre ella la de les Falgueres Màgiques amigues, molt amigues, quan no hi ets protegit per aquesta, el gaudir té tot l'escenari acaparat, sense deixar que les pensades menys lleugeres s'imposin, pensar en quina serà l'història del Destructor i la Fada, el fet d'estar jo mateix intrigat és encisador, captivador, i mentre escalava ser en aquest pensament fa que ara passada ja una bona estona des de l'arribada del Vol, la imatge sigui la de la propera aventura de bike, que de ser serà demà de matinada.

Avui el fred era fora, de viatge, inexistent, 8ºC a les 7, 7º a les 8 no és fred en les condicions d'avui, que no sé quines són, pluja durant la nit, no sé res més, però avui aquestes temperatures no tenien component de fred, ni de fredor, jo però anava equipat 100% d'hivern, rigorós del tot, per si de cas, per si de cas.

No he pogut passar per l'Hispània perquè el pas torna a estar tallat per l'aigua acumulada de la pluja d'aquesta nit.

Baixant del Tintorer curt he baixat la pressió del Canis, dos cops, i el comportament seguia sent molt bo, demà de ser seguiré baixant la pressió fins aconsenguir que la carcassa d'aquest sigui més coixí.

Hi ha algun pensament, no més d'un que ara no em ve al cap, i que mentre pedalava he pensat que us l'exposaria, no passa res, si no és ara serà després.

Una coincidència, un caminant sortint de Llavaneres direcció a Santa Mònica, incidència, cap, eines, totes, Cateye-Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pels Tintorers, aigua. zero, menjar, cap.

Des del Mirador del Drac, veient com el meu Drac descansa pensant en que tot tot just acaba de començar, omg, omg, omg. 

Mentre seleccionava les imatges he recordat el pensament, aquest és el fet que fa una setmana que els ametllers de casa estan florint i el pensament era que no me'n havia adonat, la realitat és que sí, no ho havia exposat al Blog, fa quinze anys no els hauria vist florir, hi hauria passat pel davant i res hauria cridat la meva atenció fora del lloc de destí de cada tram, res més, sí, han passat uns dies, però no setmanes, ni mesos, ni anys, això em dóna una gran satisfacció, la millor, la millor, i torno a somriure tot seguit, un Destructor, l'Independent encisat d'una Fada de la Foscor, OMG, OMG, OMG. 

Fem un cafè?

No plou?

Crec, no sento la pluja.

De ser, serà divertit, crec haver sentit la pluja aquesta nit, el què va ser un escenari èpic van ser els llams  i trons de ben entrada la nit d'ahir.

 

Ara penso, que bones les magdalenes d'ahir a l'hora de dinar.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Les bones notícies

Mai venen soles, espero. Ho dic perquè ara fa un any el mallot d'estiu que més m'agradava, millor dit amb el que millors sensacions hi tenia, no el que m'anava millor, la cremallera es va esmicolar, fa unes setmanes encara al 2013 el vaig portar a la mare per si hi podíem fer quelcom, feia mesos que em resisitia a passar-lo a millor vida, avui el mallot ha tornat a casa totalment restaurat, omg, omg, omg. 

Aprofitant també m'ha restaurat una tèrmica de Merino que vàrem comprar a la visita a Chain, que de màniga llarga ha passat a màniga curta perquè els colzes incomprensiblement s'havien estripat, podria ser perquè me la posava fins i tot per diari, podria ser, el fet, torno a tenir-la, que bé, que bé, que bé, i sí, ens els dos casos, el primer ja ha sigut canviat per l'arribada dels mallots Pearl Izumi Elite, el blanc i el negre, però és que jo volia el Castelli que tant m'agrada, i sí també tinc d'altres tèrmiques, però jo volia seguir gaudint d'aquesta en concret, jo ja tinc un tram fet prou llarg com per imposar aquestes maneres singulars de fer, certament, certament.

Al cap hi tinc les reposicions de febrer, prudents totes, tenim que ser prudents, més encara, si aquestes dues peces de roba no venen soles, és perquè no venen soles, res ve sol, o sí, o sí.

Quin present l'arribada d'aquestes dues petites joies, mtb, mtb, mtb.

Esperant a demà, pel pronòstic de pluges per demà, però si bé una pau per aquest vespre s'ha imposat, jo demà tinc aspiracions a gaudir d'un bon Vol, clar que yes.

Tres Dracs

Perquè a les darreres 24 hores hem fet tres vegades la ruta clàssica d'hivern.

Curiosa aquesta ruta, pel fet que de fer-la els dies van passant i dia sí dia també no s'atura el anar-hi regularment, de fet podrà semblar difícil però per més dies que passen fins avui i ja hi portem uns anys, cada coda cop que la faig m'ho passo d'allò més bé, la pujada fins a dalt del Tintorer des de mitja riera de Llavaneres és molt progressiva, el Tintorer curt des de Santa Mònica, exigent, el Tintorer llarg és més que divertit perquè és un recorregut tipus tobogans sinuosos, que no ho són, o sí, no és important, sí que nosaltres els llegim així, i això ens proposa de mirar de resseguir-los amb els nostres Dracs, com avui , com avui. La baixada fins a la platja, freda, pel fet que baixes des de dalt de tot del Tintores fins la platja quasi sense haver de pedalar, fet que comporta d'agafar una fredor interessant que no deixes fins que torno a enfilar aquest cop per la riera de Caldetes direcció Milans. Normalment pujant ja em recupero, com avui, com ahir a la nit, o com la matinada també d'ahir, de fet ahir a la matinada mai vaig passar fred, sí fredor, ahir a la nit, per la Fusion,tampoc vaig passar fred, tampoc fredor, mtb, mtb, mtb.

Quan escalava per Milans no cantava el gall, sí que el sol ja havia alçat el vol definitivament, certament, certament.

Una tercera volta a l tram clàssic d'hivern era necessària com també la d'ahir a la nit, omg, omg, omg. 

La Nau Insígnia fa els seus darrers tests, i de seguir així, OMG. 

Clar que yes, clar que yes, clar que yes, des del MIrador del Drac, dies de Single Speed, molt Single Speed.

Equipat de rigorós hivern, sense inicidències, sense coincidències, eines, totes, Cateye-Powerled, aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer llarg, 6ºC a la riera de Llavaneres a les set en punt del matí. Sense menjar, amb gana a partir de la primera hora, sense aigua.

MTB, MTB, MTB. 

Repetimos

MTB, MTB, MTB.

L'anada més intensa

Que puc recordar en anys, des de la darrera èpica pasant per Sant Hilari a on l'anada va ser idèntica, que no recordo tantes i tan bones sensacions.

Un vent intens, molt, no moltíssim, una temperatura baixa, 6ºC, una hora prudent, a tocar de les set del matí, uns carrers solitaris, molt, la baixada abans de  la riera de Llavaneres ja m'ha indicat que si bé feia fred, no tindria a aquests primers minuts res més que bones sensacions, i tant que sí. 

Dic primers minuts perquè el pas per les rieres sempre et pot preparar una bona sorpresa, no avui, no avui. 

Increible la llum que fa el Cateye amb piles noves, una visió perfecta la del darrera, com us deia ahir ara esperant la jaqueta Gore blanca, de la que ja us en vaig posar una imatge.

Avui he sortit equipat de rigorós hivern, i de fet ha funcionat d'allò més bé, pel fet que la tèrmica més densa que tinc de màniga llarga sempre ha fet la seva feina, no més de la que ha de fer, vull dir no he passat calor escalant, tot i que la temperatura corporal escalant el Tintorer curt era molt alta no he arribat al punt de notar que la tèrmica no era la que havia de ser.

La baixada fins a la riera de LLavaneres, impecable, sense fred, sense trànsit, un sol cotxe circulant amb prudència. Cap coincidència amb ciclistes, cap incidència, avui he fet un tram diferent pel fet que he arrancat el Vol mitja hora després. Ja estava a punt a tres quarts de quatre, i no he tornat a obrir els uils fins a les sis tocades. 

Quin gaudir a dalt de la bike, OMG, quina arrancada de la jornada, tant que amb la sortida del sol no he capturat l'instant si no que l´he imprimit a la meva retina, certament, certament.

A la pujada pel Tintorer curt com que no hi estic passant fred les sensacions a dalt de la bike són molt bones, no pel ritme, si no pel fet que mentre pujo deixant enrere Santa Mònica gaudeixo d'allò més a dalt de la bike.

I de fet el pensament és, d'aquí a una estona breu estaré a dalt del Tintorer, una estona breu d'una hora entre el primer pas de la riera de Llavaneres i el segon pas pel mateix punt, una hora, aquest pensament em deixa aturat, perquè la meva sensació és d'un breu instant, he de gaudir molt a les matinades per valorar com a breu un instant d'una hora d'una sortida que ronda les dues hores.

No sé cap a on em portarà aquest nou tram, els Vols de Drac semblen no tenir fi, enrere queden aquelles jornades a on pedalant acompanyat amb d'altres bikers, un bon dia vaig començar a arribar a casa a les nits amb la sensació de sortir i no passar-ho bé, pel fet de no gaudir a les sortides. Han passat els mesos, hem seleccionat acuradament els moments, els llocs, i els trams, els resultats són molt motivadors, no diré més, i ja estic a punt de començar el quart mes, interessant, de fet he de pensar que fins ara no he fet res, vull dir, febrer és el mes de veritat pel què fa a fred, i jo estic pedalant a les matinades, sense sol a l'arrancada, entre llunes diferents cada dia, com avui que en mirar el cel m'he quedat aturat, quina visió, omg, omg, omg. O sigui el test de veritat serà el de febrer, i si març ve agafat d'una fred terrible pensaré així perque febrer haurà sigut més dolç, o no i punxaré als dos, i que no m'ho hauré passat bé des de Canberra, des de Cogne, des de Finale, des de la SSEC? MTB, MTB, MTB, no vindrà d'una punxada, ni de dues, ni de tres.

L'equipament avui a 6ºC el puc definir amb un mot, sensacional.

El tram d'avui el puc definir amb més mots, Vols de Drac, espai de Fades, de Cavallers, clar que yes. 

La Dama Roja ahir va canviar encara més el to de cada impuls d'aquesta matinada, podré pensar, podré sentir, però escriure per aquest espai, i llegir sobre el castell de Montsoriu i la Dama Roja, és legal?

La tornada baixant des de la riera de LLavaneres, fins la pujada per la riera de Caldetes, breu, llarga, no ho sé, però molt emocionant, planera fins al Colon divertida fins a casa, molt, mai massa, ja vindran els temps de no passar-ho bé, i si no venen, tot això que tindré. Un cop a casa la sensació molt bona, bona pedalada, aquest cop sense fred, amb fredor puntual sí, fins i to va bé, a tocar a alguns punts els 5ºC crec que no tindria sentit no passar per instants de fredor, fins i tot fan aquests la sortida més emotiva, hivern, fredor, nit, foscor, trenc d'alba, Single Speed, OMG.

Res a remarcar, pel què fa a detalls, sense aigua avui, sense menjar, eines totes, Powerled a mínims sempre a mitja potència baixant el Tintorer.

Ara ja a esperar a la tarda, que no sé quan la consideraré finalitzada, vull dir amb l'arribada de la nit, amb la sortida del segon Drac i el seu genet podria haver-hi tentativa de segon Vol per a mi, o no, i tot quedarà pendent del Vol, de ser, de la propera matinada.

Cauen els dies, cauen les nits, no les meves sensacions a dalt del meu Drac entre Destructors, en cap cas, secrets entre blocs de granit, entre les unions de les corones, el Destructor Independent té predilecció pel meu Drac, ens ha seguit sempre mentre rodàvem entre els Tintorers, per Milans també, i té passió per una de les Fades protegides dels anells, ho sé, ho sé, que bé, que bé, que bé.

 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, de molt Single Speed. 

Colors propers?

Demà a 7°C podria ser una jornada no emocionant no, si no molt i molt emocionant, tant que jo ja no puc dormir, omg, omg, omg, quin salt OMG, Storm-Lo va marcar un picat vertical al fons més fosc, i també un picat vertical al cel més intens, i a on el Vol ha agafat el to més intens, tant que no tinc paraules per definir, sí actuacions, sí Vols de Drac, ara a hores de ser entre Fades, entre corones de blocs de granit, i a on de ser ara penso, 7°C de ser estarà prou bé, estarà prou bé.

Equipaments a punt, Powerled carregat, piles del Cateye per canviar, les ganes per fer el Vol de matinada, explosives. Ara darrera de l'arrancada, d'aquí a res, de ser, per sort únicament decideixo jo, ja hi seré submergit, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, des del costat, sento el batre de les ales del meu Drac, deixaré de descansar i posaré fila a l'agulla al canvi de piles, la visió del darrera ha de ser impecable, i mentre escric penso, de poder els Sigma no vull que siguin amb nosaltres, hi seran però perquè ara per ara no ens ho podem permetre, però una sola oportunitat i abandonaré aquesta llum definitivament. 

A pocs dies de poder ser visible des del darrera amb l'arribada de la nova jaqueta de Gore de color blanc.

Demà de rigorós hivern, de ser, tingui la sensació que tingui jo aniré equipat per a un fred extrem del Maresme, en cap cas del Baix Montseny, vaig veient que no tinc equip per rodar proper als 0°C. Demà aniré preparat per ser agafat amb força per la fredor de la matinada, per fins i tot gaudir-ne, després de Sant Celoni, difícil llegir-ho diferent.

MTB, MTB, MTB. 

He de gestionar bé els propers dies de MTB, de ser, per poder proposar un diumenge Èpicx2. I per tant la visita a la millor cerveseria del món caminarà cap el divendres, oi que sí?

Dia divertit

El d'ahir,  certament, certament, una arrancada a les sis del matí, i a on passades les dues primeres hores ben tocades un dia fred, el més fred per a nosaltres, sota zero, OMG.

Fa uns anys, mai masses, rodàvem a nou sota zero, recordo els canvis glaçats. Ara però des de la marxa al Maresme que no tenim aquestes temperatures.

L'anada al Baix Montseny va tenir un to èpic, vull dir dels dies que perseguim fites èpiques per a nosaltres, ahir era un dia d'aquests, a on passat el Dolmen de la Pedra Gentil el fred ens va abraçar de cop, anàvem direcció al torrent que va de costat a la carretera de Collsacreu, però vàrem girar cua, perquè vaig pensar que per evitar el fred millor arribar a Sant Celoni per la carena, no pel torrent.

Dit i fet, i va ser una bona pensada durant vint minuts més, després el fred ens va deixar fora de tot, però de tot, fins el punt d'haver de caminar, crec que per la caiguda sobtada de la temperatura, vull dir no per ser extremadament baixa, segur que sota zero, però propers a aquest, he de pensar, i durant una hora els càstic va ser notable, fins i tot un cop fent un cafè més unes magdalenes exquisides integrals la reacció del pas de fredor a escalfor va ser molt divertit, també intens. To que va definir l'aturada de l'èpica, no la de poder passar una jornada sencera de bike, bike, i més bike.

No ens vàrem aturar estona, tot seguit directes a cercar el sol, per tant ens vàren dirigir a Campins, a on d'aquí a Gualba el fred va deixar de ser proper per donar pas a l'escalfor. Teníem clar que la sortida èpica ja no seria, pel fet de deixar el Vallès enrere, vull dir, no esperaríem a la caiguda del sol perquè no repetiríem de cap de les maneres l'escenari viscut sense sol, així doncs directes a Blanes passant per Hostalric. Un cop a destí, mig entrepà de formatge i un cafè, aprofitant el sol amb tota la seva intensitat, una anada la de Campins a Hostalric de doble intensitat, del fred més intens a Sant Celoni a la calidesa més planera a Hostalric.

Mentre ens dirigíem a Tordera un intent de fer ruta direcció puntualment a allunyar-nos un xic més de casa per poder conquerir de poder ser més quilòmetres, no va poder ser i una anada per pista va comportar una tornada per corriols desfent el camí.

Un cop a Tordera direcció a Palafolls, una anada pausada, a on les llaminadures i fruits secs que portàvem van entrar en acció. 

De Palafolls a Blanes, a l'extrem més extrem del port, aprofitem per fer un segon entrepà, una xocolatina, una canya i dos cafès. Una aturada aprofitant també per carregar els mòbils, i tant que sí, i tant que sí, i per gaudir d'un sol intermitent però profitós, una hora la duració d'aquesta aterrada dels dos Dracs, a on mentre tot rodava nosaltres restàvem lluny d'aquest ritme sense pauses, i a on els silencis de costat a les mirades atentes de les dues joies de casa, van marcar el to de l'estada, el to del silenci, del clamor d'un temps preciós, OMG, OMG, OMG.

Decidim reiniciar el Vol, ara ja directes a casa, bé abns però havíem de salvar la distància, planera, sí, i tant, molt planera, i a on a Sant Pol va aportar-nos més llaminadures, aquestes aquest cop variades. Darrer punt de menjar fins arribar a casa.

Lentament la nit es va anar fent la reina, i la llum la reina de la retirada, de fet si mires atentament sempre hi són, llum i foscor, sempre, sempre, i gaudir-ne d'obligat compliment, perdres dins d'elles té un mot per definir-ho, romàntic, fins i tot dos mots, molt romàntic.

Jo no sé quin serà el proper tram, però mentre penso en ahir, els pensaments tenen uan fixació des de  darrera de cada instant, a on l'impuls de cada pas ens porta a camps oberts a repetir el tram.

Una aventura curiosa la d'ahir, molt, normal, un Home del baix Montseny que ja no hi roda dia sí dia també, que gaudeix d'entrar i sortir, de devorar cada instant del pas puntual per aquest entorn tan càlid i també tan fred, però el temps, el pas d'aquest té aquest to, calidesa extrema i fredor intensa, i de voler gaudir de la primera, he de mirar de tornar a entendre la segona, però ahir mentre, fent camí per la cara més càlida, la del Maresme directes cap a casa.

Les darreres dues hores digerint que la jornada posava fi a una aventura de cent quilòmetres tocats, i a on de ser, obria la porta al febrer, mes que portarà novetats pel què fa a conceptes de distàncies a casa, perquè crec, crec que estem mirant de tornar a incloure dins dels nostres Vols rutinaris a les grans rutes, ara des d'una dimensió un xic més extensa, clar que yes.

Cap coincidència, incidència, cap de remarcable, eines, totes, aigua, mig bidó de 1.000 ml. Equipats de rigorós hivern, llums, Cateye-Powerled, el primer sense piles propers a Canet de Mar.

Des del Mirador del Drac, ara al vespre de dilluns, descansant des de quarts de vuit, esperant la matinada de demà de ser, per gaudir d'un nou Vol, de ser pel fet de poder esperar al vespre de demà, veurem, veurem, dies de Single Speed.

Remarcar, remarcar

Únicament el d'esperar ara a la tarda a fer un bon cafè, i reflexionar detingudament.

Entre Dracs, entre Fades, entre cavallers les torres d'Hostalric les veig ara des del Mirador del Drac com un espai de somnis, certament, certament.

Ni Breda, ni Arbúcies, ni Riells, que també, Hostalric però plaça forta, a on sense adonar-te penses, quin espai de somnis, com a Montsoriu.

Dama Roja:

Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu anomenada l'Heura, amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l'altre un corn de caça. El fa sonar i se sent la contesta des del Coll de Castellar, aparèix un cavaller amb un cavall de foc, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.

Jo no sé si són llegendes, que ho són, però jo he escrit Montsoriu i tot seguit he llegit aquest texte, mtb, mtb, mtb. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.