Recuperant-me del salt

Perquè havia de veure a on era desprès de l'aventura d'ahir. 

Tot i que al Mirador tot feia el seu camí. 

De mentre però a casa amb la manteta, el sofà, i el vi de la Toscana, poc indicava que tindria Vol avui.

He de dir que si bé jo aquest matí ja m'he despertat a punt per sortir a pedalar, també ho he fet a punt per deixar passar les hores, un dinar lleuger amb premi ha marcat el to del què havia de ser una sortida prudent. 

Les sensacions a dalt de la bike inicials, això, inicials. Després, passats els primers quaranta minuts les bones sensacions ja s'han imposat amb fermesa. 

Un Vol a una temperatura de 10-12ºC, impecable per pedalar, a on anava equipat de tardor, no d'hivern. 

Bé, el pensament va per un cantó, i les realitats crec que hi van agafades de la mà, també és veritat que si bé tot indica això ara a la sortida 40, recordo que a la 39 les quatre pales verticals de Vimeners ahir em van deixar molt clar a on sóc, i fins i tot puc anar veient d'on no em podré moure, de no fer-ho diferent. També és veritat que de poder descansar a la nit, tot tindrà un millor to a dalt de la bike, segur, segur. 

La bike va molt bé, millor encara. He de posar però líquid Notubes als Maxxis. Tinc un pla, de donar-se el cas ja us l'exposaré. 

Eines, totes, manxa també, beure, un bidó d'aigua de 750 ml. menjar, cap, coincidències, cap, incidències, cap. 

La sensació de molta humitat, sense fred, però no ho tinc clar, vull dir perquè a 12°C, com ahir a quarts de vuit del matí , com podia estar a 8°C esmorzant al carrer equipat de ciclista després de fer hores de bike i als darres minuts venint pel torrent de Vallgorguina, mtb, mtb, mtb. 

Ara a esperar que la sortida recuperadora d'avui segueixi el seu curs per veure quina serà l'entrada de demà, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Neguitós, per les ganes de fer ara sí un clàssic d'hivern de matinada, tot i que de no ser, quedarà el vespre. El pronòstic de demà indica que puc compartir 7°C, estaria bé sortir a pedalar a aquesta temperatura, per anar preparant-me per les temperatures propies d'un bon hivern més properes als 5°C per la banda baixa que les d'ara properes als 10°C per les dues bandes, seria un bon test pels equipaments, certament, certament. 

Salt a la foscor

I tant, i tant, a dos quarts de cinc sonaven les campanades mentre esmorzava un bon bol de cereals, una estona després sonava la campanada d'un quart de sis de la matinada, quan sortia per la pujada de casa, els llums de sempre a mínims a negra nit, entre Fades, però per poder fer aquest tram la jornada va començar a les quatre, com sona, com sona, no ho entenc ni jo, sí però que no em soposa ni un punt d'exigència, hi ha un motor que arrossega tot el meu dia a dia a les nocturnes de matinada.

El combustible, ser a l'esfera màgica, a les corones de blocs de granit que envolten Fades i cavallers, segur, segur, aquesta setmana, entre banys freds, o càlids com el d'ahir, i tant que sí, i tant que sí.

Des d'aquest tram de la crònica saltem a les vuit tocades de diumenge, un dia després, les ratlles de dalt són les que vaig escriure fins a quedar totalment submergit dins d'un somni profund, fins ara, i ara a quarts de nou sento el cafè com puja, fem un cafè?

De fet ahir va haver-hi banys de tot tipus, quan ets un temps significatiu d'hores a dalt de la bike, i més si passes per diferents zones, el fred, la calor, i les temperatures més agradables van agafades de la mà, aleshores gaudeixes de tot tipus de banys, ahir va ser un dia d'aquests.

Com m'agrada escoltar les campanades quan sóc a dalt de la bike, vull dir iniciar l'aventura amb el seu so és molt emotiu, ahir sonaven les cinc mentre em preparava per marxar, tinc dos espais pels equipaments, culots, mallots, mitjons, manegots, tèrmiques, passamuntanyes, guants, i gorres, s'esperen a sortir des de casa, i un segon grup, botes, jaquetes, cascs, i ulleres, són propers als Dracs, al Mirador, i no penseu en un garatge fred, no, no, el Mirador és la part recontruïda de la masia, vull dir la nova, no diré que bona part de la roba descansi a una zona vella, no, no, però la reforma d'aquesta part deu ser dels any 50, i la segona és d'uns cinquanta anys després, la família, cada generació es veu que sense dir-nos-ho hem decidit d'afrontar una part d'aquest diminut projecte familiar pel món, majúscul i infinit per a nosaltres. El què us deia, tinc separats els equipaments a dues zones, a la segona, amb els Dracs propers a ells també hi ha la manxa sempre al costat de les ulleres, i un congelador on hi reposen sempre, sempre els bidons d'aigua, molt important aquest darrer punt, per mirar d'evitar que aquests es floreixin, ara a l'hivern pel fred mentre rodem costa més que això passi però jo segueixo sempre fent aquest ritual. I va sonar un quart de sis quan enfilava la pujada per sortir de casa, set minuts després a la riera de Llavaneres, 12°C, una temperatura ideal per l'hora que era, ideal, ara sonen les nou al campanar de SV, i el segon cafè ja ha caigut, tot just ara el sol treu el cap per l'horitzó, i fa una tímida entrada per una de les finestres del Mirador, avui no hi haurà Vol de matinada, veurem a la tarda, perquè si bé no hauria de sortir, ara passada una nit de l'aventura d'ahir torno a tenir moltes ganes de fer el meu clàssic tram d'hivern.

Una èpica sempre és una èpica, no recordava aquesta frase, bé sí, però la prudència feia que no l'utilitzés, aquesta prudència innecessària ja ha marxat, i ara les sensacions tornen a ser molt properes al gaudir de manera pausada i intensa, sense estridències, amb pauses, sense elles. Ahir anava per fer dues èpiques, és dir per sobre dels 200 Km. i per sobre dels 6.000 m. positius, no va ser, i no és que fos l'objectiu, perseguia rodar tot el dia després d'unes setmanes molt acurades pel què fa a manera de sortir amb la bike, ara és quan concreto distàncies i metres de desnivell, ahir anava fent. No vaig anar per les dues èpiques,  pel fet de coincidir amb el meu grup d'infància de bicicleta de carretera, aquest cop a dos quarts de set, jo havia arribat massa d'hora a la meva cita amb l'Home del Montseny,  i vaig aprofitar per fer un segon esmorzar. 

Que bones les magdales integrals del forn, OMG. La de la imatge, una més, i també una xocolatina més. Sense cafè, llàstima, m'ho vaig cruspir a fora del forn a 8°C sense cap sensació de fred, per l'equipament, per l'equipament. Mentre feia els primers metres després d'aquest segon esmorzar,  direcció a la meva cita uns tres quilòmetres direcció al Montnegre, per darrera em va venir un grup de bikers, dos d'ells en Pep i en Joan, el primer el de la frase, jo sóc com un gos de caça, que es posa molt nerviós quan deixa de sortir un cap de setmana. Pel fet d'aquesta coincidència i que aprofitant-la vàrem acordar que jo anava a per l'Home del Montseny, i amb ells coincidiríem per esmorzar cap a les nou tocades a uns trenta quilòmetres d'on ens separàvem, aíxi vàrem quedar, i així va ser. 

Com és la vida, ahir després de, no sé, cinc, deu anys, tornava a pedalar amb els meus companys de bicicleta de carretera, ara fent MTB, com si el temps no fos temps, com si fóssim finals dels 70 escalant per la pista pedregrosa cap a les antenes per coronar el Turó de l'Home. Propers a un salt de quaranta anys i ahir tornaríem a escalar aquest cop cap a Santa Fe, omg, omg, omg. I no tan sols això, també coincidiria amb l'Home del Montseny, amb qui la ballem des de fa quaranta-nou anys, però aquesta ja és una altra història. I tots aquests moments tan especials, tan plens de siginificat, de contingut, lligats a un tram dels meus origens, sortint des de Sant Vicenç de matinada, lluny  d'aquests escenaris, i sabent que després de tota l'aventura que viuríem, encara gaudiria d'un repicar dels tambors refent el camí cap a casa.

Un cop amb l'Home del Montseny, em va posar unes gotes d'oli a la cadena, Finish Line d'hivern el de  l'etiqueta de color verd, i deixar-me un bidó d'aigua, jo no el portava, vàrem iniciar ruta. Dit i fet entre fileres de converses de bike, bike, i més bike, ja estàvem entaulats als llocs que ens va reservar el grup de Sant Celoni, entre rialles, un bon esmorzar, el tercer esmorzar per a mi, aquest cop entre el grup de Sant Celoni, pa amb tomàquet, truita de carbassó, gasosa, vi negre fred, i un cafè llarg, un clàssic entre clàssics, veure com sona, posem un cigaló, encara ara a la barrera dels cinquanta m'impressiona, tres dècades després propostes de properes cites de bike, sempre fora de les nostres fronteres, perquè les de casa els quatre bikers a la barrera superior i inferior del mig segle, tenim clar que únicament proposem, passaran els anys, han passat els anys, i el temps ens ha marcat clàrament el to, ens mirem, no ens diem res, ho tenim clar, únicament proposaríem, per això els silencis quan parlem de cites de casa. 

Com t'ho podria dir, ja no és una frase que ens porti, si que ens atura a deixar passar el to, no el temps, únicament podem mirar de dedicir puntualment el to, el temps, ara passat un cabàs farcit d'anys, decideix ell sol el seu ritme.

Després d'un bon esmorzar, la mestressa de la casa ens recorda que hem de pedalar, tota una vida esmorzant a casa seva li dóna aquesta llicència, i tant que sí, i tant que sí, fet que implica de reiniciar la marxa. 

Ara directes a  Santa Fe per la Feixa Llarga, OMG, OMG, OMG, una escalada molt exigent a on enllaçar a mig camí amb les quatre pales verticals lligades a la casa de Vimeners va recordar-me que una aventura amb corredors del nacional de CX que van venir vint-i-cinc anys després que aquest genet, tenen un punt en alta diferent. 

Ara ho veig de manera simpàtica, ahir també mentre veia com a les pales esmentades no podia fer res més que afrontar-les a càmara lenta, mentre ells volaven cap a Santa Fe, però passats els quilòmetres cap el 120 ja rodant sol tornant cap a casa, aquesta entrada a un ritme interessant a la pista just al costat de la casa de Vimeners, va marcar el to de tot plegat, i de quina manera, i de quina manera. . 

Un pas pel Castanyer Gros, no és un pas petit, és un pas Gros.

Un cop a dalt, una part del grup no venia, i com havia de ser, de no venir, quelcom havia de venir, aquest cop una trencadissa Geared ho va aturar tot, l'Home del Montseny havia esmicolat canvi, i roda del darrera, per sort com jo, portava les eines per poder fer una reparació d'urgència però aquest fet ens va obligar a baixar de pet de Santa Fe a Campins, 

Per des d'aquí ser recollit amb el cotxe, mentre esperàvem la recollida, des del Xeflis fent un cacao calent, havía sigut una baixada lenta i freda, vaig poder carrregar el mòbil, temes Strava, temes Strava. 

A partir d'aquí, un cop el meu company de ruta va marxar enfilat al vehícle d'assistència, l'aventura tornava a començar, una aturada a casa dels pares, un bon dinar, verdura, peix, pa amb mantega, dos mini gelats de xocolata, vi blanc, i una cola, reconstituents sensacionals per afrontar el proper tram.

La calidesa de la mare, amb l'ajuda de restar assegut una estona recolzant  l'esquena al radiador calent, a on també hi descansaven, els dos passamuntanyes, el gorro d'hivern, la gorra, i els guants, va reparar totes les ferides dels darrers cents quilòmetres, mtb, mtb, mtb.  

En sortir al carrer, la sensació va ser que no tindria una tornada freda, i va ser així, un retorn molt, i molt, i molt romàntic.  

El pas de costat al torrent direcció a Vallgorguina, ara ja dins dels obligats de fer. 

Per escalar cap al Santuari del Corredor pel Dolmen de Pedra Gentil, instant molt emotiu, uns colors torrats, ara més grisos per la marxa dels cavallers de la llum, i l'entrada de les Fades de la foscor, marquen cada quilòmetre de tornada. Les primeres pedalades, ja em vàren indicar que els excesos fets escalant cap a Santa Fe tenien un peatge a pagar, en aquest cas el d'haver de mirar de seguir ruta, i haver també d'afrontar que estava proper a un límit que ara per ara no cal visitar, i aquesta sensació va marcar el to de tot el tram.

De matinada, des dels primers metres de sortir de casa, ja em vaig sentir fatigat, després un cop el grup muscular escalfat tot rodava bé, molt bé. 

Una aturada al pàrquing  de Can Bordoi per posar-me el gorret d'hivern i el segon passamuntanyes, un instant contradictòriament molt càlid. Feia uns minuts hi plovia a aquest tram, a aquest lloc, un terra moll així ho indicava un cel tapat també, ser-hi sense mullar-me, copçador. 

Mentre anava de Can Bordoi a Dosrius una lleugera pluja feia acte de presència, lleugera de minuts, dies de MTB. Ho sé més pel llum que per sentir-la, pel fet que per la pujada al Santuari, calor, la baixada amb la boira baixa, humitat, ja m'havien banyat d'una sensació humida, i ara amb aquesta lleugera arribada de la pluja no notava la seva presència, en cap cas, en cap cas. 

Això ha funcionat així tota aquest setmana de nits convulses de no descansar bé, pel fet que les sortides d'aquesta setmana no superaven les dues hores, ara però ahir havent dormit, millor dit siguent al llit entre dues i tres hores, i anant direcció a ser a dalt de la bike proper a les deu hores, ja feia moltes hores que anava a crèdit, no molt, mai persegueixo superar el límit, mai, i al quilòmetre cent quaranta, o cent-trenta, no és significatiu, un dels grups musculars més important em va indicar que era hora d'anar plegant les veles, res important, en cap cas, després de tants anys, de tantes mini derrotes a dalt de la bike, aquestes, l'arribada d'aquestes mentre fas una aventura s'oloren a quilòmetres, ahir no era aquest dia, ni era un dia d'aquests. 

Una tornada allunyada del desnivell, una aturada per menjar una xocolatina i unes llaminadures, abandonant definitivament arribar a la mitja nit, just per sota, per poder enregistrar una fita dins d'una mateixa jornada, va consolidar la xifra a tocar dels cent-cinquanta, i la dels ben superats tres mil, també que ahir era dia de dos-cents, i sis mil, però també que cal fer-ho molt i molt bé si vols poder gaudir de l'oportunitat remota d'un bon resultat, mai he fet 200 km. i 6.000 m. de MTB sense ser una cursa, ahir podria haver sigut un bon dia, el mes però no s'ha acabat, oi que no?

Avui, ara a les prèvies de fer un bon esmorzar a quarts d'onze del matí, el to de l'aventura d'ahir, té un mot que la defineix, èpica, molt romàntica, i molt bella, fagedes testominis de llegendes vives no et  deixen veure cap més realitat, cap més. 

Moltes hores sol, anar de casa al Baix Montseny, és una anada solitària, la negra nit escalant pel Tintorer curt no és instant ni lloc de coincidències, la incidència va venir a metres de Santa Fe. 

La tornada a casa, submergir-me mentre arribava al Santuari, a una boira espessa càlida que em va banyar de dalt a baix, em torna a dir, com t'ho podria dir, com us ho podria dir que ser-hi és el privilegi més gran, la resta si va agafat de la mà de les bones sensacions, les realitats certament passen a ser irrellevants. 

Des del Mirador del Drac, grans dies de Single Speed. 

La imatge és del sopar d'ahir a la nit, després d'una sensacional aventura de Single Speed, vinga brindem, per Finale, per Finale, clar que yes. 

Sonen les dotze al campanar de Sant Vicenç.

Demà

Hi sóc a les portes, mtb, mtb, mtb.

No proposo cafè, ni ara, ni per demà, o sí, el de demà, això demà ho veurem. 

Dies de Single Speed, des del Mirador del Drac.    

La nit tindrà presència de genet i Drac demà. I no puc dir, de ser, tinc un compromís, clar que yes.

Bany de calor

Destructor Independent, entre blocs de granit, com corria saltant de bloc a bloc seguint les ales del meu Drac, omg, omg, omg.

Una sortida la 38 a on la distància del llit a la bike era equidistant, vull dir, anava a descansar i he sortit a pedalar. 

Dies de MTB. 

He decidit moltes coses a dalt ds la bike, a una sortida de crec unes dues hores, he tingut temps de fer-ho, demà en tindré més, i tant, i tant. 

Demà toca Baix Montseny, aventura amb l'Home del Montseny, mtb, mtb, mtb.

Rascarem de poder ser Sant Hilari, més Arbúcies però, o no, o no.

Quan dues rares avis s'ajunten la poció ès d'emoció, és ara la sensació, miraré de descansar, de poder, perquè els nervis ja guien les sensacions, clar que yes.

Demà, primer veure sensacions, sempre la June pot decidir fer el primer tram, veurem, veurem. Jo estic més per coincidir entre Fades, cavallers i Fades, està tot dit. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Equipat d'hivern, quina calor amb el mallot Elite de Pearl Izumi i la Fusion de Gore, omg, sempre per sota de 12°C, i per sobre de 9°C, m'he sobre equipat perquè sortint de dinar he agafat fred a la riera d'Arenys de Munt, eines totes, manxa inclosa, Cateye-Powerled sempre en marxa, aigua, zero, sobre hidratat dinant, una hora tocada abans, menjar, cap, molt tip d'un sensacional arròs a la cubana, OMG. Coincidències, cap, incidències, cap, insistiré, quina calor que he passat. 

Ara emocionat per demà, quina aventura la de demà, quin Vol que m'espera, directes genet i Drac del Maresme al Baix. Montseny. 

OMG, OMG, OMG, que bé que va la meva Vicious. 

Sense descans

No hi ha Vols de Drac. I aquesta matinada el despertador sonava a les cinc, la reacció ha sigut la no reacció.

Ara des de les set veient com van passant els minuts, la sortida de ser serà de cara al vespre, no abans, tarda de divendres ja des de fa uns anys, per descansar, i avui serà per mirar de recuperar un parell d'hores de descans, per després gaudir d'una aventura de MTB. 

Ara però mirant de consolidar l'arrancada de la jornada, certament, certament. És que jo si no descanso bé he de limitar-me a deixar passar les hores, atent, sí perquè els fets sí que els enregistro bé, no les reaccions a aquests. No puc dir que no he dormit, puc dir que cada pocs minuts no ho feia, OMG. Els refredat són això, i aquests únicament s'han de passar, venen i de fer-ne un bon seguiment fan veure que marxen, ara el de la Betty no sé a on va, marxa, ve? Ja fa dues setmanes va aparentment marxar, mentre fèiem la Rapha Festive 500, omg, quan ha tornat sense avisar ho ha fet de manera curiosa, normalitat acceptable durant el dia, però un incordi considerable a les nits. Res preocupant, però amb un efecte secundari potent, el de no descansar, i a casa no poder descansar, per a mi, un punt feble. 

Ara esperant, i un altre cop, com a excepció qui espera no desespera, fet que em fa veure que si bé no he descansat, úniacament comporta estar cansat i prou.

Ahir la reparació de la Longboard un èxit que m'anima a afrontar nous reptes mecànics de les dues bikes, i tant, i tant. De fet posar remei a aquest problema dels R1, em va animar ahir a fer la llista de pendents, llarga sí, però quan has tingut un èxit com el d'ahir ho veus positivament, fent referència a la llista de recanvis que impliquen cada un d'ells d'actuar sobre les bikes.

Un tema pendent, tan vell com el dels R1, les NoTubes Crest de la Spot Brand, que no deixen que les meves mans puguin canviar els Maxxis Tubeless, una mica com el problema dels R1 i el canvi impossible de les pastilles de fre, però ara sense presses, els pneumàtics del Drac blanc encara tenen vida, vaig a seleccionar quin serà el proper pneumàtic davanter, i el posterior, tot i que no sé si sortiré dels Maxxis LUST. Onza, una alternativa amb el Canis, però no ho sé encara, positiu però tornar a obrir aquesta conversa. 

Tinc localitzades, les pastilles de fre dels R1, el torniol passador d'aquestes, els pneumàtics, Ardent i Canis, càmara de 29 de recanvi, la darrera la va necessitar un biker amb el que vàrem coincidir, una bossa porta eines de sota seient Pedros petita, les que portem una està molt deteriorada, els vidres transparents de les M-Frame, i uns llista de petits detalls repetits al Blog, discs de fre de 160 mm. CL, taps d'extrem de manillar, estudiant uns eixos de roda nous per la Longboard, uns torniols dels tensors ON ONE nous aquest cop d'acer inoxidable, cercant dos tipus de radis per les 26" esmicolades a Finale, un tensor mecànic d'aquests per repassar prudentment els de les 29er, desllorigadors plans i d'estrella Park Tools, separador de pistons de fre de la mateixa marca, i una llista llarga però també interessant, de petits detalls invisbles a la vista més tensa, però evidents per a una de pausada.

El tema equipaments, llarg aquest tema, de fet és finit, fins que reviu com els refredats estacionalment amb els canvis de temperatura, venen i marxen, ara mateix aturats, uns pantalons llargs per a cada genet, no d'estricte hivern, sí llargs d'hiver, vull dir sense les capes aïllants, sí d'hivern. 

Si bé és un matí gris, per un temps a on el sol li costa de marcar la seva presència, ara a minuts de les deu aquest ja entra per la finestra del Mirador, per una d'elles, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Dinats. esperant, a un quart de sis tocat, pensant si reservar-me per demà, o si seguir amb aquesta serie perseguint crec recordar que la 37.

R1 al sac

Millor dit a la Longboartd.

Mentre la Betty es cuida anant al CAP, jo he fet un cop de cap, treient l'artilleria pesada, certament, certament.

Si se't gripa el torniol passador de les pastilles dels R1, paciència per posar-hi remei, o et demanes uns Shimano Deore, i cremes els R1, jo avui he demorat aquest darrer pas.

Curiós, el problema va venir perquè no podia posar pastilles noves un cop gastades les que portava, havia de posar les estrenades davanteres perquè un bon dia noves no entraven, al proper joc de pastilles per canviar ja no entrava ni el joc estrenat davanter, el Torx del passador de les pastilles no és el mateix que el d'obrir el dipòsit de l'oli, necessari si vols aconseguir obrir els pistons per mirar de poder posar pastilles noves un cop es gasta el quart joc de pastilles del darrera, jo no sé perquè passa això, però diguin ho què diguin, passa. 

Fa mig any que donen guerra aquest R1, avui els hi he aplicat un correctiu sever a tots dos, però sever, decidir d'utilitzar un trepant amb broques per ferro a un torniol d'alumini d'unes joies com són aquests frens R1 és perquè n'he d'estar molt fart, ja m'era igual esmicolar la pinça, indiferent. Ha sortit bé i el joc de frens R1 està perfectament posat a punt.

Ara demanar un torniol passador que val entre 12-15€ cada unitat, OMG, i pastilles noves originals Formula.

Un tema menys, ara llista de recanvis per afrontar les cites del 2014, he de madurar temes de fiabilitat, temes de prestació, i decidir únicament a partir del temes conceptuals deixant de banda fiabilitat i prestació, mtb, mtb, mtb. Un cop que ens toca fem-ho bé, oh yeaaaaah. 

R1

Pensant. 

En com treure el vell torniol gripat, una idea veurem si funciona. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Clar que yes

Havia de descansar, i no dels Vols, que també, si no de les darreres quatre nits a on el dormir de manera intermitent sense adonar-me de la seva dimensió real feia que a les tardes estés realment cansat. Avui m'he adonat que no havia descansat ja no bé, si no gens bé, perquè per diferents motius avui he pogut dormir, he dormit tres hores d'una tirada, i ara des de les vuit tocades del matí tot torna a rodar d'allò més bé, i és per la diferència d'avui, d'aquest matí vers ahir que m'adono d'questa diferència. 

Ahir la primera hora propers a les cinc de la matinada es van fer costeruts, no molt ahir, avui la veig i un cop he descansat, penso, OMG.

Fa un dia sensacional, perfecte per a sortir a pedalar, ja no serà, de ser, fins demà però, avui és un dia especial, molt, com ho sé si encara no ha passat? perquè hi sóc, i en ser-hi m'adono de la seva renovada singularitat. Si avui hagués sortit en bike de matinada com ahir l'humitat m'hagués banyat bé, i per tant la fredor, perquè avui aquesta era inclús superior a la d'ahir, són pensaments des de la posició del gaudir d'una jornada d'immensa pau, un sol entra avui sí, des de la finestra, una de les finestres del Mirador del Drac, d'un Drac d'ulls negres, d'ulls foscos, com els de les Fades, els de la foscor més profunda, oh yeaaaah, un ulls que caminen agafats de la mà d'aquest Destructor que ara té per nom, l'Independent, perquè sense ser-ho estrictament, té un comportament diferent dels altres Destructors, certament, certament. 

Un Drac que té un protector, un Destructor de Murs, omg, omg, omg.

Les emocions corrent per casa, com els silencis, ara sí ara també, i aquests no són discrets, ni les primeres, ni els segons, en cap cas, en cap cas, van les unes properes als altres, escric pensant, un Cap de Creus marca la diferència avui, no fa fred, podria manar un bon vent, lleuger, proper, i marcar el to d'una jornada entre jornades, però un cop exposat, ho tinc clar, el Cap de Creus serà el dia que tingui acabades les millores de la Vicious, abans, per què no? per res, per res, per tenir un motiu més enriquidor de poder, de poder, per res més, els dies venen, els dies van, els dies a vegades fins i tot tornen, i avui per avui el Mirador segueix proper als tres segles, observant, que en temps és res si mirem d'on venim, dies de molt Single Speed, des del Mirador del Drac.

Fem un bon cafè?

Per mi, ara rellegint aquesta aportació, ja podem anar pensant en anar de cara a dinar, mtb, mtb, mtb. 

Stop?

Costarà aturar demà la roda dels Vols de matinada, OMG.

He de fer el propòsit, certament. Pensava què com que el pronòstic de dissabte es de pluges, és a dir canviar dijous per dissabte, però de ser ho decidiré demà a primera hora. 

Però ara les ganes de sortir demà a 10°C manen, he de mirar de valorar si fer un esforç perdre un dia de gaudir de bike en favor d'un divendres dos vegades més divertit per les ganes de dijous i divendres.

Dissabte, de decidir no sortir demà, podria sortir amb pluja, pel fet que no marquen temperatures baixes, 16-9°C, i tinc l'equipament, excepte els guants si la pluja fos sense intermitències que no els tinc adequats, però sobre aquests temes gira el meu cap, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

El temps de reposar

Si desembre va ser un mes de deixar reposar la Nau Insígnia, gener és un mes de grans canvis, sense haver de fer res, pel fet que nosaltres seguim fent com cada dia, com cada dia, un ritme per a nosaltres frenètic de MTB, no per la velocitat si no per les novetats, per les matinades entre Destructors, entre Fades de la foscor, dies a on cada dia comença com sempre durant el 2013, o bé a les cinc o bé a les sis, a on no sé encara com les bikes poden seguir el ritme del dia a dia. I a on les responsabilitats finalitzen a dos quarts de vuit del vespre, o una hora abans, i a on respectant cada tram, cada dia et sens bé.

De fet tot està seguint aquest ritme, però tot, i de no seguir-lo tot queda enrere, increible, sense velocitat i tot va posant-se al seu lloc, certament, certament. Unes coses més lentament, és veritat, però com el component que ha de tornar cap a Alemània per un error i no passa res, perquè res és tan necessari com per remoure la calma del dia a dia, una calma entre corones de blocs de granit té ara per ara, si la salut ens respecta, garantida l'estabilitat indiferentment de com es comporti la meteorologia. 

Necessitava aquest tram, i com que no venia mai, vaig decidir construir-lo, llarg, un tram que requereix d'un cert temps, una vida sencera, tota, i de mentre piquem pedra cada dia, van passant coses, aventures de bikes també a The Great Escape MTB.

Avui mentre baixava pel Tintorer llarg, no m'hi veia, en cap cas, després prudentment m'he tret les M-Frame, i la visió ha millorat. Aquests dies amb tanta humitat tenen per a mi una component borrosa a la matinada dels Tintorers pel què fa a visió, pel què fa a visions.

Les Falgueres Màgiques són ja al camp del costat de casa, en res entraran al pati de casa, aleshores com avui ja serà curiós no recordar res, però què voldrà dir, res?

Ara per les dates a on som, programant les cites del 2014 de MTB. Per sort les Falgueres del Montalt no tenen efectes sobre aquestes. De fet no notaríem res, sempre repetim cites de MTB nosaltres, i les què no no es veurien afectades, fora de passar a formar part de les repetides.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, demà dia de descans de MTB. Dues nits molt llargues imposen que sigui així, i tant que sí, i tant que sí.

Bany lent

Perquè si bé a quarts de set del matí la temperatura a la riera de Llavaneres, també a quarts de vuit, era de 11ºC, que està prou bé, després de la primera hora, la sensació de fredor venia motivada per una lenta feina feta metre a metre per una humitat intensa, que amb presses m'ha abordat sense respectar que les circumstàncies li eren sempre  favorables, avui, demà, sempre, aleshores per què no s'esperava a un altra ocasió? perquè no té respir, ataca per cada racó per on pot entrar, i així fins fer-me pensar que a casa s'està molt bé, tot i que sé que hi tornaré, i tant que sí, i tant que sí, a per la 37.

Avui he sortit amb el nou mallot Pearl Izumi Elite blanc a sota de la jaqueta Gore Active Shell, germà del mallot Freedom, he de dir que avui no m'anava tan ajustat, o que jo anava un xic adormit, o les dues coses, segurament les dues coses.

Una sortida lenta que ha evolucionat cap encara una versió més lenta, de poder ser, de poder ser, certament, certament.

Quan la tens a sobre aquesta humitat, costa de deixar-la enrere, pel fet que et cala de manera imperativa, omg, omg, omg. 

Avui però un punt molt a favor, seguint amb la línia de fer-ho diferent, si et pesa quelcom obres la mà i deixes que de ser sigui pel fet de, no per una mà que agafa amb força, si penses així no implicarà cap canvi significativament positiu, sí però una sensació de millora es fa propietària del meu petit espai, és el què m'ha passat aquesta matinada, mtb, mtb, mtb.

Quan ets entre les Fades de la foscor, amb aquestas fredor, no de res més que d'una humitat a on costa mantenir l'escalfor corporal, el pensament és, quines ganes tinc de tornar a ser a casa, i costa de veure per on anar-hi, pel fet que les ulleres queden per aquesta humitat, inservibles. Ja ens va passar a la nit de Finale, avui un altre cop. 

Avui ja estem tramitant tornar el component erroni, el nou tardarà a venir, dues, tres setmanes, perquè no és un element que tingui la botiga d'estoc, de fet aquesta comanda d'ahir, és de fa unes setmanes, per aquest mateix motiu.

Sembla que ara a les deu tocades del matí el sol vol treure el nas al Maresme, no ho sé fins ara no ha sigut, i no passa res, hi ha dies per a tot, avui un dia gris fins ara, està prou bé. La bike ja ha sigut, per tant d'entrada ja és un bon dia, una manera preciosa de començar una jornada, un bon cafè, dos, equipar-te ben equipat, i entre pensaments com el d'ahir a la nit a on ja estava escalant la Collada de Toses, avui amb aquest to surts a fer el primer Vol, perquè cada Vol té sabor de ser el primer d'entre tots, i com ara a on el sol entra per la finestra del Mirador, tot agafa el seu excepcional to de primera vegada que el veig, una sortida del sol, una posta sempre la vívim com a única, té a veure amb els centenars i centenars d'anys que fa que les admirem, ho portem codificat genèticament, omg, com entra la llum, OMG, OMG, OMG.

Sense incidències, amb una coincidència, tres caminaires a l'inici del Tintorer llarg, a dalt de tot, a les set tocades, Cateye-Powerled, els llums en marxa sempre, sense beure, sense menjar, cal fer-ho sempre però, jo avui per un Tortell de Reis ahir al vespre, ben alimentat aquesta matinada, beure, insistiré, cal beure cada vint minuts, jo no ho estic fent perquè a la matinada no aconsegueixo durant aquestes un xic per sota de les dues hores ingerir aigua, quan les temperatures augmentin tot vindrà, segur, segur. Eines, totes, manxa, també. La bike funciona perfecta, la roda del davant XT que arrossego des de Finale el cop fent la feina de germana gran de la 69, així com un nucli mandrós amb el seus trinquets, el conjunt  funciona dignament, els pedals, els febles pedals XTR van fent, en conjunt tota la bike un 10/10. Ara des de les vuit tocades carregant la bateria del Powerled, sense presses, sense pauses.

No em podré esperar, no em podré esperar, si els nous components no entren per la porta hauré de fer una proposta que impliqui que tot camini, Finale és a tocar, i no hi vull anar sense haver rodat mesos amb les modificacions noves de la Vicious, en cap cas em podré esperar.   

Des del Mirador del Drac, entre la calma de les moltes hores invertides, i la passió del pensament de les que encara hi hauré d'invertir, dies de Single Speed. 

A dies de fer el salt, que bé gaudir havent en primer terme de treballar de valent, un privilegi poder dedicar temps i experiència a fer les coses, i si a sobre aquestes et retornen aquest esforç dedicat en forma de bones sensacions, de bons resultats, aleshores ja som a terra de creadors, clar que yes. 

Si jugo, perdré

Una nit llarga, de descans també, però llarga.

Ara  a quarts de cinc de la matinada, el rellotge vola, com sona, les agulles del rellotge giren més depressa a la matinada, certament, certament.

De ser, serà entre la corona de granit de les Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Cau el primer cafè, en fer-ho el segon anirem, de ser, a per gaudir d'una bona aventura Single Speed, clar que yes. 

Refredat?

No ho sé, una tarda fatigat, endormiscat, no perquè dormís, sí per una pesadesa densa.

Ara mirant de refer-me, una sensació com aquesta no la tenia des de fa mesos. 

Per demà un pronòstic de 16-9°C.

De descansar bé avui, a diferència de la imatge d'avui, demà tinc sortida complerta entre Fades de la nit, certament, certament. Demà toca diana un xic abans de les cinc del matí, està prou bé, m'agrada molt anar d'hora, i si la jornada va agafada de la mà d'haver de fer-ho sumant a voler fer-ho, aleshores tot ajuda. Perquè si bé és veritat que les darreres setmanes funciono com un rellotge, vull dir que salto de matinada a fer el cafè, o a degustar-lo si ve ell, a l'hora que la jornada abans hem previst, i més des que surto ara sí ara també, no d'una forma continuada als darrers mesos, però des del juliol que el tram sí que es va definint en aquesta direcció, certament, certament, si serà a les properes setmanes, no ho sé, primer anem a per demà, i ja aniré, de ser, pel 36 que està prou bé pel què fa a regularitat. És la sèrie més llarga que he fet mai en bike. Sí, entre el descans setmanal, no per cap programa, sí perquè m'agrada anar fent aturades d'un dia cada sis, més o menys, no és important, en cap cas, tot i funcionar-me molt bé, i tant que sí, i tant que sí.

Avui l'arribada dels components de la Vicious, emocionant, l'error en la comanda interessant, no tinc facilitat per l'alemany, les descripcions no estan traduides a l'anglès, per tant la confusió es tornarà a repetir, no passa res, és un privilegi poder disposar del servei de botigues d'arreu del planeta, i tant que sí, i tant que sí. Tot seguit he fet una segona comanda al mateix establiment, aquest cop sí correctament, crec, i el material que he de tornar ja el compensarem quan compri les bateries dels llums que us vaig comentar. És una botiga a on hi compro regularment.

Ara a esperar les comandes dels UK i de França, que amb aquesta nova que he fet avui formen el conjunt de la modificació a fer a la Vicious.

Ja tinc el torniol nou de les pastilles dels R1, o sigui ja podem reparar la Spot Brand. Anava a portar-la a un establiment físic, però no, he de demanar hora, deixar-la uns dies, millor ho fem a casa, i de no sortir bé uns frens nous vindran cap a casa. 

També ha vingut un recanvi de cinta de manillar Brooks, la necessitàvem, la necessitàvem.

I les properes arribades de components seran provocadores a casa de nous trams de MTB, desconeguts fins avui, Ho escric i penso, quina sensació més emocionant, la dels trams no la dels components que també, OMG.

Tenim poques visites a casa locals, és veritat, el temps marca el to de tot plegat. I les poques locals que tenim com la de sota les hem de cuidar, molt. 

Lluny de les Fat Bike, ara per ara, arrapats al concepte de simplicitat, fins i tot podria dir simplicitat extrema, però no, perquè no portem Fixeds, podríem, millor dit, no podríem, requereix del què no tenim, tècnica, i crec que també requeriria d'una forma física, o qualitats que tampoc estan a la nostra mà. Si un dia visc proper a la Molina aleshores tot serà diferent, però des del Maresme més dens, pel què fa a circulació de vehicles, no està en els plans fer carretera. M'apassiona la carretera, des de molt abans del meu primer i únic canvi Campagnolo comprat a Roma, vaig estalviar mesos, tenia crec recordar onze anys quan vaig començar a reunir els diners, i el vaig estrenar amb dotze, omg, omg, omg. Tot segueix igual, tot segueix igual. Un dia però faré la Collada amb una proposta de carretera tipus lagranevasio, el què passa és que serà protegit, perquè de ser, passarà una dècada i crec que tot tindrà un color diferent, millor, de ser, segur, diferent, també, de ser, de ser. No sé si serà entre la protecció dels Destructors,  no ho sé, veure'ls no els veuré, això segur, escalant la Collada de Toses a camp obert no els podré veure, sí notar, quin serà aleshores el meu Drac, de ser, tampoc ho sé, no perquè no ho tingui clar avui, que no ho tinc clar, si no perquè nosaltres, jo únicament, proposem, proposo, la resta ja vindrà, per gaudir-ne, per gaudir-ne. 

Ara mentre escrivia, per la temàtica, tot ha agafat el millor to, una Collada de Toses, un 1.800 per carretera, OMG, OMG, OMG, d'aquí a deu anys, de ser, per carretera, oh yeaaaaah.

No sé si la June serà, o serà el tren qui portarà a genets i a Dracs, de fet no sé quina logística tindrem, si conduiré, ja no m'agrada ara, millor dit, m'agrada, a qui no agrada és als altres conductors la meva velocitat, per lenta, per lenta, clar que yes. Ve siguent ja normal, i freqüent sortir de la carretera per deixar passar a d'altres conductors més qualificats, la pressa va lligada a la sort, per sort jo no tinc pressa. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, molt Single Speed. 

Ara emocionat per veure quin tram serà el de demà, demà passat podria fer un descans, tipus dilluns però dijous, o no, i esperar a dilluns. 

Ara mentre insertava la imatge de la caixa de components, he pensat, de seguir amb problemes de components que no sé reparar una bona idea podria ser anar eliminant aquests components, i no reposar-los, i d'haver de fer-ho per ser per exemple,  una roda, vull dir un component per a mi necessari, decidir-me pels què pel seu import pugui canviar en cas de no poder reparar-los per mi mateix, no per una cultura de canvi constant. Les nostres possibilitats d'incorporar nous components són limitades, molt, però grans segons per on tinguem que passar per posar-hi remei. 

MTB, MTB, MTB.