Podem escriures pàgines de Single Speed.
Dies de MTB.
dijous, de maig 30, 2013
No ho sé, ni ho sabré: Dan’s 29er
Com?
MTB, MTB, MTB.
Passa cables, em costa, em costa molt. Els porta bidons ja no, és avui per avui un clàssic, vull dir decidir-se per aquests i unes fundes de cable de fre blanques.
MTB, MTB, MTB.
Passa cables, em costa, em costa molt. Els porta bidons ja no, és avui per avui un clàssic, vull dir decidir-se per aquests i unes fundes de cable de fre blanques.
Privilegio
El meu, el meu, si mai ve cap a casa.
Dies de MTB.
Curiós, perquè és una marca que siguent protagonista, ho és a un espai de MTB.
Dies de MTB.
Curiós, perquè és una marca que siguent protagonista, ho és a un espai de MTB.
RedBob
Sempre novetats senzillament portadores de bones sensacions.
MTB, MTB, MTB.
Novetats com aquesta, per anar a dinar.
De fet no ho sé, si és una aportació per anar a dinar, és una aportació amb qua, que tindrà més aportacions, segur, oi que sí?
Però anar a dinar amb una imatge com aquesta em fa pensar què es pot ser entre jornades de treball, pel fet ser l'hora de dinar, descansant entre pensaments de bikes, per què no?
Sí ja ho sé, el dia a dia a casa, a la de quasi tots no és precisament per poder deixar de pensar en la feina, però cal mirar de fer-ho, pel bé d'aquesta, pel millor fer d'aquesta quan ens hi tornem a incorporar després de dinar, el què us dic, a l'hora de dinar, o bé perquè sortiu a pedalar, o bé per pensaments, mtb, mtb, mtb.
MTB, MTB, MTB.
Novetats com aquesta, per anar a dinar.
De fet no ho sé, si és una aportació per anar a dinar, és una aportació amb qua, que tindrà més aportacions, segur, oi que sí?
Però anar a dinar amb una imatge com aquesta em fa pensar què es pot ser entre jornades de treball, pel fet ser l'hora de dinar, descansant entre pensaments de bikes, per què no?
Sí ja ho sé, el dia a dia a casa, a la de quasi tots no és precisament per poder deixar de pensar en la feina, però cal mirar de fer-ho, pel bé d'aquesta, pel millor fer d'aquesta quan ens hi tornem a incorporar després de dinar, el què us dic, a l'hora de dinar, o bé perquè sortiu a pedalar, o bé per pensaments, mtb, mtb, mtb.
La primera entre totes les darreres
MTB, MTB, MTB.
Per què Retrotec em ve al cap, per què?
Tindrem una Retrotec, no hi puc fer res, si vaig fer la travessa dels Pirineus com la vaig fer, a tres dies de començar-la sense bike, i a un dia ja amb la meva nova bike, crec que puc afirmar què tindrem una Retrotec.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed
Avui les sensacions des de les 5 tocades del matí, bones.
Després d'una jornada com la d'ahir, que arxivaria a la carpeta de, diferents, avui aquesta comença amb el títol de, emocionants, i tant que sí, i tant que sí.
Dies de molt de Single Speed.
Creador de somnis
Sense cap mena de dubte.
Dies de JJ.
A aquesta hora els Vols de Drac en la seva màxima alçada, millors visions, millors sensacions, i des de dalt de tot, el millor vol en picat, dies de JJ, és veritat.
La conversa d'ahir al despatx amb en Josep de 10/10, Diamondx3.
Dies de JJ.
A aquesta hora els Vols de Drac en la seva màxima alçada, millors visions, millors sensacions, i des de dalt de tot, el millor vol en picat, dies de JJ, és veritat.
La conversa d'ahir al despatx amb en Josep de 10/10, Diamondx3.
Nova, nova, nova
I no perquè la necessiti, vull dir una proposta nova, en cap cas.
Dies de JJ.
Quin terreny, quina sensació pensar en ser-hi, un dia, un dia.
MTB, MTB, MTB.
Dies de JJ.
Quin terreny, quina sensació pensar en ser-hi, un dia, un dia.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de maig 29, 2013
No tinc paraules
Tot programat, més encara, més encara.
Una SSWC va obrir una de les portes, anys abans va ser el Roc, que va marcar el destí a perseguir.
Havíem de reivindicar d'on som, i després del primer pas, tot camina entre bons senders.
Dies de Single Speed.
Demà no hi ha crònica SSEC, i no serà, vull dir no m'hi repensaré. Però no quedaran aturades en cap cas, en cap cas, una breu aturada, això sí.
Interessants les imatges de dissabte a la tarda, interessants, dies de molt de Single Speed.
Cap de setmana enfocat des del punt de vista LOCAL.
Surten les versions més extremes de casa, sense cap mena de dubte, les més radicals.
He treballat molt la meva bike pel LOCAL, MTB, MTB, MTB.
 |
| Arxiu. |
Havíem de reivindicar d'on som, i després del primer pas, tot camina entre bons senders.
Dies de Single Speed.
Demà no hi ha crònica SSEC, i no serà, vull dir no m'hi repensaré. Però no quedaran aturades en cap cas, en cap cas, una breu aturada, això sí.
Interessants les imatges de dissabte a la tarda, interessants, dies de molt de Single Speed.
Cap de setmana enfocat des del punt de vista LOCAL.
Surten les versions més extremes de casa, sense cap mena de dubte, les més radicals.
He treballat molt la meva bike pel LOCAL, MTB, MTB, MTB.
Sí, perquè la veig
No, perquè fins no veure-la, no penso que què existeixi.
Impressionant.
Dies de MTB.
Impressionant.
Dies de MTB.
Crec que no
Que no deixo passar la crònica SSEC de demà.
És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.
Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.
No bikes, no crònica, i fins la segona quinzena de juny no anem pel camí d'un ritme menor, ni arribarà tampoc passada aquesta data, fet que condiciona en res el ritme d'aquest espai, avui he fet, millor dit ahir, més intervencions que les que faig normalment cada dia, per l'extensió de cada una d'elles vull dir, no per nombre que sí que és inferior.
Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.
Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.
Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.
Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.
Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?
Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies a la nocturna, i la nocturna?
No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.
Dies de SSEC.
He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.
És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.
Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.
 |
| Imatge de Xavier Font: LOVE. |
Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.
Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.
Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.
Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.
Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?
Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies a la nocturna, i la nocturna?
No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.
Dies de SSEC.
He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.
dimarts, de maig 28, 2013
Per demà una jornada JJ
Serà interessant, per tant demà no hi haurà crònica SSEC.
De fet ara, i fins d'aquí a uns dies, pocs, menys dels què em penso, faig una aturada SSEC, puntual, tot té el seu sentit més sonor, normalment sempre el té.
Tot serà que seguim amb més canvis d'agenda i torni d'aquí a hores a arrancar les cròniques SSEC, però ara mateix tindrem un breu espai a on queden al calaix, puntualment, puntualment.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012: Sopar de gala. |
Tot serà que seguim amb més canvis d'agenda i torni d'aquí a hores a arrancar les cròniques SSEC, però ara mateix tindrem un breu espai a on queden al calaix, puntualment, puntualment.
Dies de SSEC.
Són les vuit tocades, ja no plou
Per tant caldrà gaudir de la possibilitat de sortir a rodar, mtb, mtb, mtb.
De ser, ja us en faré cinc cèntims.
Dies de SSEC.
 |
| Ahir. |
Avui la Pizza i la cervesa seran?
De ser, ja us en faré cinc cèntims.
Dies de SSEC.
No sóc de canvis jo, II
Sí de propostes a fer a mig termini, i si cal fins i tot canvis per fer a hores vista, però el temps em diu que aquests darrers porten sempre una cua llarga que bandeja de cantó a cantó.
Però i sempre hi ha un però la Spot Brand, i la meva bike, han demanat canvis immediats, i no sé com, però des de divendres fins ahir, ha sigut un no parar, per què ara sí, i fa hores no? fàcil, fàcil perquè de mentre en el sender Single Speed faig aquest pas enrere, és a dir, fer canvis d'ara per ara, en el sender del mur que ens protegeix darrera, blindat contra els destructors de murs, tot i ser tots nostres, aquest és manté fixat a un punt ara per ara inamovible, cal ser prudent, no et posessis entre dos d'aquests murs, no sigui que un destructor de murs vingui entre els dos cap a tu, i pensant així, sempre penso que millor no fer canvis, no sigui que un mur em caigui al cap, o el què proposo duri menys que una lluna, i sóc prudent, podria durar un dia.
Aquests canvis tenen el seu risc, i tant, i tant, ja fa uns dies us vaig enumerar la llista de temes a millorar a les dues bikes, de fet la segona era la Vicious, ara no, i no perquè ara sigui la primera.
Hi ha dies per, i dies per, ahir era un dia per fer canvis a les bikes, i mirar de sortir a rodar durant el vespre-nit.
Quina decisió més encertada haver agafat la VW, sense ser Califòrnia, pel fet de poder portar les bikes senceres a dins sense desmuntar mai les rodes, que bé, que bé, que bé. Quina errada no agafar la VW versió Califòrnia, pel fet de no poder dormir al sostre de la mateixa.
El tema és que amb la diferència de preu de sostre o sense sostre, amb previsió paguem hotels de **** a cada lloc a on anem, perquè anem a pocs llocs, però ho podrem fer als propers quatre anys encara, està prou bé, oi?
Nosaltres no fem pernoctacions amb la VW fora de les cites de MTB a on anem. I en fem unes quatre l'any, 5.000€ per un sostre, o els 10.000€ de diferència entre la nostra VW i la Califòrnia al seu moment, ens deixava entre les 60 i les 110 pernoctacions, això a casa són 40 cites de MTB, o sigui, deu anys podent dormir d'hotel en hotel, esmorzar inclòs. En el cas de fer-ne quatre l'any, molts cops no en fem cap en un any.
Està clar, tot no podia ser, o sí, i el què va primar va ser que les bikes dormissin dins la VW senceres.
Ajustar el fre motivat per la substitució de la roda del darrera, una tasca infinita, infinita, OMG, OMG, OMG.
Ajustar la tensió de la transmissió de la Longboard, supera el mot infinit, i tant que sí.
Tema pneumàtics, curiós, un dia amb més calma us exposaré a on som, lluny d'on érem, molt, cal fer sender, i el què vàrem agafar ara fa uns quaranta dies va ser un bon sender, dels millors. Quan dic amb més calma, crec que vull dir, fent referència a, un cop aquests que portem ara, quedin ja enrere, i fem el salt als propers, i d'això falta una mica encara, una mica.
Ara posar remei a la manxa de peu, morta fa uns dies, ara posar remei, a la resta de líquid NoTubes.
Ara posar remei als petits detalls a rematar del equipaments d'estiu, de fet, petits detalls és un dir, perquè tornem a fer un salt, dels grans, i aquest serà quasi una torre sencera, no una bandera d'aquesta, perquè afecta a la VW, a la carpa, als equipaments sencers, és el què té sumar centímetre a centímetre, que guardats dins de caixetes per separat, passats els anys els trabuques tots a un mateix espai i entre tots composes una imatge que m'emociona. Però aquest darrer pas haurà de caminar després de, i passa per l'ajuda dels Trinxes, sempre disposats a fer-nos sentir d'allò més bé, o passa per casa, únicament ja per casa, veurem.
Hem après molt, mai massa, però molt.
La llista un cop et poses en marxa, infinita, però també, també molt, i molt emocionant, i per tant com més llarga més emoció.
Dies de SSEC.
Però i sempre hi ha un però la Spot Brand, i la meva bike, han demanat canvis immediats, i no sé com, però des de divendres fins ahir, ha sigut un no parar, per què ara sí, i fa hores no? fàcil, fàcil perquè de mentre en el sender Single Speed faig aquest pas enrere, és a dir, fer canvis d'ara per ara, en el sender del mur que ens protegeix darrera, blindat contra els destructors de murs, tot i ser tots nostres, aquest és manté fixat a un punt ara per ara inamovible, cal ser prudent, no et posessis entre dos d'aquests murs, no sigui que un destructor de murs vingui entre els dos cap a tu, i pensant així, sempre penso que millor no fer canvis, no sigui que un mur em caigui al cap, o el què proposo duri menys que una lluna, i sóc prudent, podria durar un dia.
 |
| SSIT2012: The Best Girls. |
Hi ha dies per, i dies per, ahir era un dia per fer canvis a les bikes, i mirar de sortir a rodar durant el vespre-nit.
Quina decisió més encertada haver agafat la VW, sense ser Califòrnia, pel fet de poder portar les bikes senceres a dins sense desmuntar mai les rodes, que bé, que bé, que bé. Quina errada no agafar la VW versió Califòrnia, pel fet de no poder dormir al sostre de la mateixa.
El tema és que amb la diferència de preu de sostre o sense sostre, amb previsió paguem hotels de **** a cada lloc a on anem, perquè anem a pocs llocs, però ho podrem fer als propers quatre anys encara, està prou bé, oi?
Nosaltres no fem pernoctacions amb la VW fora de les cites de MTB a on anem. I en fem unes quatre l'any, 5.000€ per un sostre, o els 10.000€ de diferència entre la nostra VW i la Califòrnia al seu moment, ens deixava entre les 60 i les 110 pernoctacions, això a casa són 40 cites de MTB, o sigui, deu anys podent dormir d'hotel en hotel, esmorzar inclòs. En el cas de fer-ne quatre l'any, molts cops no en fem cap en un any.
Està clar, tot no podia ser, o sí, i el què va primar va ser que les bikes dormissin dins la VW senceres.
Ajustar el fre motivat per la substitució de la roda del darrera, una tasca infinita, infinita, OMG, OMG, OMG.
Ajustar la tensió de la transmissió de la Longboard, supera el mot infinit, i tant que sí.
Tema pneumàtics, curiós, un dia amb més calma us exposaré a on som, lluny d'on érem, molt, cal fer sender, i el què vàrem agafar ara fa uns quaranta dies va ser un bon sender, dels millors. Quan dic amb més calma, crec que vull dir, fent referència a, un cop aquests que portem ara, quedin ja enrere, i fem el salt als propers, i d'això falta una mica encara, una mica.
Ara posar remei a la manxa de peu, morta fa uns dies, ara posar remei, a la resta de líquid NoTubes.
Ara posar remei als petits detalls a rematar del equipaments d'estiu, de fet, petits detalls és un dir, perquè tornem a fer un salt, dels grans, i aquest serà quasi una torre sencera, no una bandera d'aquesta, perquè afecta a la VW, a la carpa, als equipaments sencers, és el què té sumar centímetre a centímetre, que guardats dins de caixetes per separat, passats els anys els trabuques tots a un mateix espai i entre tots composes una imatge que m'emociona. Però aquest darrer pas haurà de caminar després de, i passa per l'ajuda dels Trinxes, sempre disposats a fer-nos sentir d'allò més bé, o passa per casa, únicament ja per casa, veurem.
Hem après molt, mai massa, però molt.
La llista un cop et poses en marxa, infinita, però també, també molt, i molt emocionant, i per tant com més llarga més emoció.
Dies de SSEC.
Amb les bosses del darrera.
Fet que el fa encara més interessant.
Perquè sempre havia sigut un fre aquest punt. El fet de no poder disposar d'aquesta prestació, pensava, i a on portaré la Lite, la manxa, els fruits secs?
Dies de MTB.
Perquè sempre havia sigut un fre aquest punt. El fet de no poder disposar d'aquesta prestació, pensava, i a on portaré la Lite, la manxa, els fruits secs?
Dies de MTB.
VW: Morts de vells
Són encara els d'origen, no han mort de desgast, sí, de vells.
Mare meva, fan por.
Dies de SSEC.
He preparat una intervenció
Per a dos quarts de set de la tarda.
A on hi ha força informació.
Surten coses com Camping, com pneumàtics, rodes, també temes de MTB, dins de dies de MTB.
Haurem d'anar a fer el cafè, o ja anar a dinar, de ben segur, dos quarts de dues ja és una bona hora per dinar, també ho és que quan el ritme de treball agafa ja el tram de fals planer tot roda tan rodó que costa deixar de fer, costa deixar de fer.
La veritat és que una SSEC com la viscuda a Sant Gregori, i el bon dia a dia des de fa anys, gràcies a Déu, del despatx, marca la diferència, de caminar bé, a caminar molt bé.
Dies de SSEC.
A on hi ha força informació.
 |
| SSIT2012. |
Haurem d'anar a fer el cafè, o ja anar a dinar, de ben segur, dos quarts de dues ja és una bona hora per dinar, també ho és que quan el ritme de treball agafa ja el tram de fals planer tot roda tan rodó que costa deixar de fer, costa deixar de fer.
La veritat és que una SSEC com la viscuda a Sant Gregori, i el bon dia a dia des de fa anys, gràcies a Déu, del despatx, marca la diferència, de caminar bé, a caminar molt bé.
Dies de SSEC.
Una vegada hi havia una SSEC
A on nosaltres hi vàrem participar, certament, certament.
Mesos i mesos de proposar, de corregir, de millorar, d'equivocar-nos, ara sí, ara també, de propostes, propostes, i més propostes, com, a on, qui, quan, per passats els mesos, molts, mai masses, fer la primera proposta oberta, i tot seguit, quedar ja exposats obertament per a uns bikers Single Speed d'arreu d'Europa.
No som de fer soroll quan treballem, des de la SSEC, des de fa un any molt tocat, des de en fa tres de molt ben tocats, des de en fa set de tocats que una idea em ronda pel cap.
La vaig comentar amb un grup de bons bikers amb qui vàrem coincidir a Finale 2009, recordo perfectament el lloc de la zona Girona per on estàvem pedalant, després passats els anys, ho vaig comentar amb un segon grup de la zona de Girona, i ara seguint el fil dels camins i els senders, de fa unes hores, aquest, aquesta setmana veiem com tornem a fer un salt de proporcions considerables.
Tothom fa el seu salt, i no un, si no molts, de fet decidir si fer-ne un, o més d'un, és un fet molt personal.
Jo mateix ahir de matinada vaig veure clar un aspecte de la distribució del despatx que feia anys que no aconseguia treure'n l'entrellat, són sempre petits detalls, però us puc ben assegurar, que la suma de petits detalls sumen per a fer tot de cop, sense cap mena d'estridència un salt de proporcions considerables.
També és veritat, com us deia ahir comentant la meva participació a les Guilleries del 2007, què un 62 per a mi va ser un resultat magnífic, per a d'altres bikers aquesta posició ni existeix, és lògic que sigui així, està dins del correcte que això sigui així, això no nega res, ni què per a mi sigui un gran resultat ni què per un altre bikers no sigui ni un resultat, és tan senzill com no coincidir a una conversa, ni a un mateix lloc, i si pot ser ni a un mateix planeta, aquest darrer punt sol ser el més comú, uns i altres són de planetes diferents.
Vull dir amb això que el què és per a mi una fita de MTB, per a un altre biker pot ni ser un concepte de MTB, i tant que sí, i tant que sí. I ja va bé que sigui així, si no tots feríem el mateix, i això quasi que no cal, oi que no?
La SSEC2013 de Sant Gregori va ser viscuda de mil maneres, no diré diferents, o sí, però en tot cas de mil maneres.
Dies de SSEC.
Mesos i mesos de proposar, de corregir, de millorar, d'equivocar-nos, ara sí, ara també, de propostes, propostes, i més propostes, com, a on, qui, quan, per passats els mesos, molts, mai masses, fer la primera proposta oberta, i tot seguit, quedar ja exposats obertament per a uns bikers Single Speed d'arreu d'Europa.
No som de fer soroll quan treballem, des de la SSEC, des de fa un any molt tocat, des de en fa tres de molt ben tocats, des de en fa set de tocats que una idea em ronda pel cap.
La vaig comentar amb un grup de bons bikers amb qui vàrem coincidir a Finale 2009, recordo perfectament el lloc de la zona Girona per on estàvem pedalant, després passats els anys, ho vaig comentar amb un segon grup de la zona de Girona, i ara seguint el fil dels camins i els senders, de fa unes hores, aquest, aquesta setmana veiem com tornem a fer un salt de proporcions considerables.
 |
| Imatge de Xavier Font: Somriures SSEC. |
Jo mateix ahir de matinada vaig veure clar un aspecte de la distribució del despatx que feia anys que no aconseguia treure'n l'entrellat, són sempre petits detalls, però us puc ben assegurar, que la suma de petits detalls sumen per a fer tot de cop, sense cap mena d'estridència un salt de proporcions considerables.
També és veritat, com us deia ahir comentant la meva participació a les Guilleries del 2007, què un 62 per a mi va ser un resultat magnífic, per a d'altres bikers aquesta posició ni existeix, és lògic que sigui així, està dins del correcte que això sigui així, això no nega res, ni què per a mi sigui un gran resultat ni què per un altre bikers no sigui ni un resultat, és tan senzill com no coincidir a una conversa, ni a un mateix lloc, i si pot ser ni a un mateix planeta, aquest darrer punt sol ser el més comú, uns i altres són de planetes diferents.
Vull dir amb això que el què és per a mi una fita de MTB, per a un altre biker pot ni ser un concepte de MTB, i tant que sí, i tant que sí. I ja va bé que sigui així, si no tots feríem el mateix, i això quasi que no cal, oi que no?
La SSEC2013 de Sant Gregori va ser viscuda de mil maneres, no diré diferents, o sí, però en tot cas de mil maneres.
Dies de SSEC.
Paradís del MTB
És el què tenim, tots, ràrament no podem accedir a on volem anar en bike.
Hi ha excepcions, és veritat, el Montalt mateix, fermat des de fa anys, des de fa anys, però tot i ser aquest el nostre cas, és una excepció més que singular.
Des de casa, des de les cases a on hem viscut, sempre sortir a rodar a pams de la porta de casa, fins a creuar tots els Pirineus per corriols, marca que darrera de casa és una excepció que no podrà mantenir-se, en cap cas, en cap cas.
El Montalt tornarà a ser lloc de pas, n'estic segur, ara o d'aquí a vint anys, però passarà a ser un espai de MTB.
Dies de SSEC.
dilluns, de maig 27, 2013
Bona sortida
Millor test.
No hi haurà crònica.
Demà sí de la SSEC, encara no la tinc a punt, però la intenció és fer-ho a primera hora del matí, entre cafè i cafè.
Dies de SSEC.
Per la tarda
Previsió de sortir a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
Les meves millors Guilleries van ser amb vent, pluja, i amb una característica ben lluny de nosaltres, el fred.
Un pronòstic curiós que pot marcar de no fer fred, possibilitats interessants.
Dies de SSEC.
Sí ja ho sé una posició 62 a l'edició del 2007, crec recordar pot semblar una posició modesta, ho és, ho és, però va ser memorable com vaig conquerir aquella edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries, memorable, i les vaig fer coincidint als pitjors trams amb una Ibis Mojo Carbon negra, amb un biker que també crec recordar, que n'havia fet tretze edicions, i em va dir sota una pluja infernal, sort que ets aquí perquè si no jo no podria continuar, i ara passats els anys ho tinc clar, m'ho va dir per animar-me.
Avui tot camina, quasi tot, però no passarà res, som per ser-hi, vingui d'on vingui el vent, nosaltres seguirem en el sender a on som, cada un al seu.
El problema del vent, és que amb pluja, pot fer molt mal, el fred pot ser un aliat, si és manté lluny de nosaltres, i un conflicte important si ens acarona amb massa força.
Hem gaudit d'alguna experiència curiosa, pel què fa a curses amb fred, i tant, i tant.
Però no estem parlant de curses, si no d'una sortida a la tarda-vesprada-nit, a on les Pizzes, la cervesa, sempre amb moderació en poden ser l'objectiu, sense aquest, sense aquest objectiu d'entrada no sé si sortiríem a pedalar, o millor dit, no sé si aconseguiríem proposar-nos de sortir a pedalar passada l'hora ideal per pedalar, i en lloc d'aquesta fer-ho quan estàs més per anar a descansar que no pas per anar a pedalar.
Dies de SSEC.
Fins i tot aquest
Tot i que segueixo des de fa temps les evolucions equivalents dels Assos, i no els he fet venir cap a casa.
Serà aquest el sender d'equipament per a mi, penso, ho penso des de fa anys, i encara no he fet el pas.
No és important, en cap cas, vull dir no haver fet el pas.
I no l'he fet perquè en el seu moment vaig escolar els bons consells de professionals del sector, i aleshores em vaig decidir pels mallots i culots separats, però crec que hi tornaré a aquest tram, segur.
No perquè el culot i mallot no funcioni, a l'inrevés, segur que és la millor opció, però també és important, fer el què et ve més de gust.
Dies de MTB.
Serà aquest el sender d'equipament per a mi, penso, ho penso des de fa anys, i encara no he fet el pas.
No és important, en cap cas, vull dir no haver fet el pas.
I no l'he fet perquè en el seu moment vaig escolar els bons consells de professionals del sector, i aleshores em vaig decidir pels mallots i culots separats, però crec que hi tornaré a aquest tram, segur.
No perquè el culot i mallot no funcioni, a l'inrevés, segur que és la millor opció, però també és important, fer el què et ve més de gust.
Dies de MTB.
diumenge, de maig 26, 2013
SV-Vallromanes-Blanes-SV
Costa de proposar, no costa?
A les 4 estàvem enfilats a dalt de la bike, connectant els Strava, tinguen clar que tot seguit els Iphones no podrien en cap cas aguantar les hores de bateria necessàries per a poder documentar tota la ruta, però tot i així a mi el meu va arxivar fins el quilòmetre 145,8, està prou bé.
Una lluna de somni, per un projecte a un any molt ben tocat, que està fent lentament el seu camí, mtb, mtb, mtb.
A les cinc tocades coincidíem amb dos Single Speed més, amb en Miki i el seu fill, seguint ruta de Premià a Vallromanes.
Si bé una nota molt positiva va ser arrancar amb absoluta normalitat una sortida a les tres de la matinada tocades, una de prevista però pesada de portar, la del fred, per a mi intens, anàvem equipats per a temperatures d'entre 10 a 20º, i per un vent persistent la sensació era d'un dia de fred força intens.
Quaranta sis bikers esmorzant a aquest punt, exactament darrera de casa.
Com una biker pot fer millors mitges amb una Single Speed que amb la seva anterior bike una Geared?
I més quan el terren deixa de ser d'escalada i baixada i passa a ser una pla absolut. Perquè hem construït una màquina de consumir quilòmetres a dalt de la bike, entre tots l'hi hem donat forma, ara és entre aquell punt tant dolç, entre la fama, i el mite, com? sí, sí, entre la fama i el mite, a un pas, a fer aquest pas hi som molt propers, de fet les properes setmanes seran decisives.
El món és molt més gran que el què tenim a un pam del nostre nas, afortunadament.
Podrem pensar que aquests dos mots són lluny, millor, millor, així no tindrem entrebancs, perquè com sempre, aquest reconeixement bé de dos llocs del planeta, el primer, el grup Trinxa, amb el seu reconeixement sorpresa a la Betty en motiu de la reunió anual dels Trinxes, i l'altre, no el segon, molt més petit, com ho és arreu d'Europa, Amèrica i Oceania.
Normal, normal, tots la voldríem tenir a casa, bé, ara per ara, caldrà acceptar que és a SV.
Aquest tram després de la ruta que passava per Sant Martí del Montnegre, sempre va ser de baixada inicialment, planer, i planer i més planer després.
A on literalment en un obrir i tancar d'ulls, ja estàvem entaulats una quarantena de bikers a Can Flores, gràcies a en Niko, que va negociar lloc i preu.
Com sempre un dinar de germanor de 10/10.
En Tempo l'estrella de la sortida, va trencar la bike al primer tram, fets uns trenta quilòmetres ben tocats, i a Sant Martí ja estava amb la seva nova 27,5, I Love 27,5 també, com les 26" com les 29er, com ho va fer? no ho sé, però sense cap mena de dubte l'estrella de la sortida.
No diré que en Josep va ser el més sacrificat, va sobradíssim de forces, tants mesos pedalant han permès superar molt bé l'aturada de setmanes de la darrera caiguda, amb categoria d'accident.
Els Trinxes, i amics dels Trinxes, un comportament exemplar, una Vallromanes-Blanes és això, una sortida de germanor.
Després del dinar, va començar una nova aventura, mirar de fer la segona etapa, tornar a casa de Blanes a SV.
La veritat és que decidir-ho no va comportar cap pensament d'agafar el tren, en cap cas tampoc de fer-ho seguint la platja fins a SV, fet que em fa estar molt animat per a properes fites de MTB Single Speed.
Una tornada de menys desnivell que l'anada, i tant, però exigent també.
No vàrem superar la barrera dels 150 Km. tampoc els 3.000 m. +, no és el què indica el Strava, que diu 4.100 m +, però crec què ens vàrem quedar entre els 2.600, i els 3.000 m. +, en cap cas més lluny dels 3.500 m. +, en cap cas.
Al final l'arribada a casa va ser a les vuit del vespre, sencers, molt, també amb molta informació, molta, entre elles, entre moltes, que aquest any estem pedalant més i millor, el centrar-nos a rodar darrera de casa, ara sí ara també, ens fa objectivar les nostres experiències, les nostres sensacions a dalt de la bike, i poder proposar millores a partir del què nosaltres veiem, del què pensem que ens pot anar bé, per a millorar les sensacions pedalant.
Haurem de posar a prova aquestes millores de dos bikers Single Speed entre els èlit a nivell europeu, a nivell mundial, oi?
Dies de Single Speed, de molt Single Speed.
Hi ha dies per a tot.
Després de la crònica de la SSEC, salt magnífic, d'un turó magnífic, com ho és la SSEC, a un altre turó magnífic, un pel més baix sí, però sensacional també, com ho és la SV-Vallromanes-Blanes-SV.
Unes prèvies a aquesta aventura, curioses, excepte al Roc del 2009, i el 2010, mai he canviat de bike si no és per trencament de la bike, a no, a la Travessa dels Pirineus del 2003 també, a dies vaig trencar el quadre de la meva RCC07.
El divendres, a la tarda, netejant les dues bikes, la meva i la Spot Brand de la Betty, la meva quan rodava feia un clec sec en girar la roda del darrera, en revisar-la dos radis estaven desenroscats de la boixa, no trencats, si no desenroscats. Després d'una bona estona, vaig arribar a la conclusió que la boixa no sé per quin motiu ja no té el pas de rosca. Fins i tot vaig canviar els radis, i no, no, no roscaven a la boixa, hi passaven com si no tinguessin que roscar.
Són molts els dies, d'haver de posar remei a les bikes, dels darrers temes, els tensors de la Longboard, els de la meva bike, vàrem haver de venir UK, les conflictives frenades dels R1 de la Spot Brand, varen haver de venir de la Germània, el no girar correctament del BB de la Vicious, va haver de venir de Northern Ireland, els canvis de comportament de la meva nova bike, la solució va requerir d'una aposta TB, i els què encara em queden, com eliminar el soroll dels frens d'aquesta, remei aquest cop de França segurament. Soroll que pot venir per haver saltat a pastilles metàl.liques, però no hauria, no hauria.
Per aquest motiu, dos radis de la roda del darrera, en substituir-la sencera, el conjunt, no sé perquè, em va fer girar el cap i mirar-me un altre cop la Vicious, i fer aquesta sortida de MTB amb ella.
La Vicious va funcionar perfecta, però perfecte. Jo amb ella no, però ella amb mi de 10/10.
La Longboard, millor encara, millor. Com escala la Betty amb aquesta bike, com baixa amb aquesta bike.
Amb tot que la posta a punt de la Longboard i la The Motivator, va arribar propera a la mitja nit, o sigui propera a l'inici de l'aventura a les 3 de la matinada.
Així estava previst, i així va ser, a les tres i deu minuts començava a rodar tot a casa.
Després de la crònica de la SSEC, salt magnífic, d'un turó magnífic, com ho és la SSEC, a un altre turó magnífic, un pel més baix sí, però sensacional també, com ho és la SV-Vallromanes-Blanes-SV.
Unes prèvies a aquesta aventura, curioses, excepte al Roc del 2009, i el 2010, mai he canviat de bike si no és per trencament de la bike, a no, a la Travessa dels Pirineus del 2003 també, a dies vaig trencar el quadre de la meva RCC07.
El divendres, a la tarda, netejant les dues bikes, la meva i la Spot Brand de la Betty, la meva quan rodava feia un clec sec en girar la roda del darrera, en revisar-la dos radis estaven desenroscats de la boixa, no trencats, si no desenroscats. Després d'una bona estona, vaig arribar a la conclusió que la boixa no sé per quin motiu ja no té el pas de rosca. Fins i tot vaig canviar els radis, i no, no, no roscaven a la boixa, hi passaven com si no tinguessin que roscar.
Són molts els dies, d'haver de posar remei a les bikes, dels darrers temes, els tensors de la Longboard, els de la meva bike, vàrem haver de venir UK, les conflictives frenades dels R1 de la Spot Brand, varen haver de venir de la Germània, el no girar correctament del BB de la Vicious, va haver de venir de Northern Ireland, els canvis de comportament de la meva nova bike, la solució va requerir d'una aposta TB, i els què encara em queden, com eliminar el soroll dels frens d'aquesta, remei aquest cop de França segurament. Soroll que pot venir per haver saltat a pastilles metàl.liques, però no hauria, no hauria.
Per aquest motiu, dos radis de la roda del darrera, en substituir-la sencera, el conjunt, no sé perquè, em va fer girar el cap i mirar-me un altre cop la Vicious, i fer aquesta sortida de MTB amb ella.
La Vicious va funcionar perfecta, però perfecte. Jo amb ella no, però ella amb mi de 10/10.
La Longboard, millor encara, millor. Com escala la Betty amb aquesta bike, com baixa amb aquesta bike.
Amb tot que la posta a punt de la Longboard i la The Motivator, va arribar propera a la mitja nit, o sigui propera a l'inici de l'aventura a les 3 de la matinada.
Així estava previst, i així va ser, a les tres i deu minuts començava a rodar tot a casa.
A les 4 estàvem enfilats a dalt de la bike, connectant els Strava, tinguen clar que tot seguit els Iphones no podrien en cap cas aguantar les hores de bateria necessàries per a poder documentar tota la ruta, però tot i així a mi el meu va arxivar fins el quilòmetre 145,8, està prou bé.
Una lluna de somni, per un projecte a un any molt ben tocat, que està fent lentament el seu camí, mtb, mtb, mtb.
A les cinc tocades coincidíem amb dos Single Speed més, amb en Miki i el seu fill, seguint ruta de Premià a Vallromanes.
Si bé una nota molt positiva va ser arrancar amb absoluta normalitat una sortida a les tres de la matinada tocades, una de prevista però pesada de portar, la del fred, per a mi intens, anàvem equipats per a temperatures d'entre 10 a 20º, i per un vent persistent la sensació era d'un dia de fred força intens.
Quaranta sis bikers esmorzant a aquest punt, exactament darrera de casa.
Com una biker pot fer millors mitges amb una Single Speed que amb la seva anterior bike una Geared?
I més quan el terren deixa de ser d'escalada i baixada i passa a ser una pla absolut. Perquè hem construït una màquina de consumir quilòmetres a dalt de la bike, entre tots l'hi hem donat forma, ara és entre aquell punt tant dolç, entre la fama, i el mite, com? sí, sí, entre la fama i el mite, a un pas, a fer aquest pas hi som molt propers, de fet les properes setmanes seran decisives.
El món és molt més gran que el què tenim a un pam del nostre nas, afortunadament.
Podrem pensar que aquests dos mots són lluny, millor, millor, així no tindrem entrebancs, perquè com sempre, aquest reconeixement bé de dos llocs del planeta, el primer, el grup Trinxa, amb el seu reconeixement sorpresa a la Betty en motiu de la reunió anual dels Trinxes, i l'altre, no el segon, molt més petit, com ho és arreu d'Europa, Amèrica i Oceania.
Normal, normal, tots la voldríem tenir a casa, bé, ara per ara, caldrà acceptar que és a SV.
Aquest tram després de la ruta que passava per Sant Martí del Montnegre, sempre va ser de baixada inicialment, planer, i planer i més planer després.
A on literalment en un obrir i tancar d'ulls, ja estàvem entaulats una quarantena de bikers a Can Flores, gràcies a en Niko, que va negociar lloc i preu.
Com sempre un dinar de germanor de 10/10.
En Tempo l'estrella de la sortida, va trencar la bike al primer tram, fets uns trenta quilòmetres ben tocats, i a Sant Martí ja estava amb la seva nova 27,5, I Love 27,5 també, com les 26" com les 29er, com ho va fer? no ho sé, però sense cap mena de dubte l'estrella de la sortida.
No diré que en Josep va ser el més sacrificat, va sobradíssim de forces, tants mesos pedalant han permès superar molt bé l'aturada de setmanes de la darrera caiguda, amb categoria d'accident.
 |
| Foto feta per Can Flores. |
Un dinar dels bons, un dinar ple de somriures de converses 100% de bikes, sempre entre les millors converses d'aventures de bikes.
Els Trinxes, i amics dels Trinxes, un comportament exemplar, una Vallromanes-Blanes és això, una sortida de germanor.
Després del dinar, va començar una nova aventura, mirar de fer la segona etapa, tornar a casa de Blanes a SV.
La veritat és que decidir-ho no va comportar cap pensament d'agafar el tren, en cap cas tampoc de fer-ho seguint la platja fins a SV, fet que em fa estar molt animat per a properes fites de MTB Single Speed.
Una tornada de menys desnivell que l'anada, i tant, però exigent també.
No vàrem superar la barrera dels 150 Km. tampoc els 3.000 m. +, no és el què indica el Strava, que diu 4.100 m +, però crec què ens vàrem quedar entre els 2.600, i els 3.000 m. +, en cap cas més lluny dels 3.500 m. +, en cap cas.
Al final l'arribada a casa va ser a les vuit del vespre, sencers, molt, també amb molta informació, molta, entre elles, entre moltes, que aquest any estem pedalant més i millor, el centrar-nos a rodar darrera de casa, ara sí ara també, ens fa objectivar les nostres experiències, les nostres sensacions a dalt de la bike, i poder proposar millores a partir del què nosaltres veiem, del què pensem que ens pot anar bé, per a millorar les sensacions pedalant.
Haurem de posar a prova aquestes millores de dos bikers Single Speed entre els èlit a nivell europeu, a nivell mundial, oi?
Dies de Single Speed, de molt Single Speed.
Demà no hi haurà crònica SSEC, publico aquesta ara i ja fins després de dinar, no hi haurà més novetats al Blog, o sí, però ara minuts de la mitja nit crec que no.
Dies de SSEC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)