El què us comentava, bike entre bikes.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’agost 20, 2012
diumenge, d’agost 19, 2012
Avui a dos quarts de deu del matí.
En Josep ja era al Mirador, al peu de la cruïlla per escalar fins el Turó de l'Home.
No, no, no ha fet un Turó, ara no toca, ni demà, sí després de molts dies de pedalar ara sí ara també.
Que què vull dir, bé, planer i senzill no és, pel fet que fa molts anys que mirem de ser-hi, i sembla que aquest cop podem, i podrem.
Tot forma part d'una proposta, d'un canvi, a on el protagonista està pedalant des de principi d'Agost de manera continuada.
La primera setmana entre tres bikes, una HT, i dues FS, les dues, dues ASR-SL, anant únicament de Granollers al despatx, o del despatx a Granollers, això entre setmana, el cap de setmana el dissabte o bé descans o bé una sortida planera de poc més d'una hora, per diumenge ja sí, anar a per una fita reptadora.
El primer cap de setmana però no va anar bé, certament, l'arrancada de la segona setmana tampoc, el dilluns concretament, per a partir de dimarts això sí enfilar anar i tornar de Granollers al despatx i del despatx a Granollers fins el divendres, el cap de setmana el dissabte fer la sortida de Granollers al despatx i diumenge, com ja us vaig exposar, fer el primer Santa Fe d'en Josep, recordaré sempre el què em va dir per telèfon en arribar a casa seva després de venir de fer un Santa Fe, encara tinc mentalitat de conductor d'auto, anant del punt a al punt b i no gaudint mentre hi vaig, però molt i molt bé.
La següent setmana, aquesta darrera, una setmana de bike impecable, però impecable per part d'en Josep, aquest cop ja i des del dilluns sempre amb la seva Yeti ASR-SL del 2003. Cada dia, però cada dia de dilluns a dijous, anada i tornada, i divendres a primera hora anada al despatx des de Granollers, i a la tarda sorpresa, canvi de proposta i escalada de Llinars al Santuari del Corredor, per dissabte descansar, i diumenge, o sigui avui escalada de Sant Celoni passant per La Costa, i Fontmartina fins el Mirador, per d'aquí per les antenes fins a Santa Fe, i d'aquí després d'una bona cervesa, baixada clàssica fins a Sant Celoni.
Avui a dos quarts de deu del matí en Josep ja era al Mirador.
MTB, MTB, MTB.
Tot això amb pulsòmetre, i previ pas per la prova d'esforç, a on la doctora ens va donar la pauta a seguir pel què fa a ritme a dalt de la bike.
Perquè us en feu una idea, a excepció de la pujada al Corredor a on va veure les 150 pulsacions durant uns instants, a la resta sempre per sota de les 130 pulsacions, mtb, mtb, mtb.
No, no, no ha fet un Turó, ara no toca, ni demà, sí després de molts dies de pedalar ara sí ara també.
Que què vull dir, bé, planer i senzill no és, pel fet que fa molts anys que mirem de ser-hi, i sembla que aquest cop podem, i podrem.
Tot forma part d'una proposta, d'un canvi, a on el protagonista està pedalant des de principi d'Agost de manera continuada.
La primera setmana entre tres bikes, una HT, i dues FS, les dues, dues ASR-SL, anant únicament de Granollers al despatx, o del despatx a Granollers, això entre setmana, el cap de setmana el dissabte o bé descans o bé una sortida planera de poc més d'una hora, per diumenge ja sí, anar a per una fita reptadora.
El primer cap de setmana però no va anar bé, certament, l'arrancada de la segona setmana tampoc, el dilluns concretament, per a partir de dimarts això sí enfilar anar i tornar de Granollers al despatx i del despatx a Granollers fins el divendres, el cap de setmana el dissabte fer la sortida de Granollers al despatx i diumenge, com ja us vaig exposar, fer el primer Santa Fe d'en Josep, recordaré sempre el què em va dir per telèfon en arribar a casa seva després de venir de fer un Santa Fe, encara tinc mentalitat de conductor d'auto, anant del punt a al punt b i no gaudint mentre hi vaig, però molt i molt bé.
La següent setmana, aquesta darrera, una setmana de bike impecable, però impecable per part d'en Josep, aquest cop ja i des del dilluns sempre amb la seva Yeti ASR-SL del 2003. Cada dia, però cada dia de dilluns a dijous, anada i tornada, i divendres a primera hora anada al despatx des de Granollers, i a la tarda sorpresa, canvi de proposta i escalada de Llinars al Santuari del Corredor, per dissabte descansar, i diumenge, o sigui avui escalada de Sant Celoni passant per La Costa, i Fontmartina fins el Mirador, per d'aquí per les antenes fins a Santa Fe, i d'aquí després d'una bona cervesa, baixada clàssica fins a Sant Celoni.
Avui a dos quarts de deu del matí en Josep ja era al Mirador.
MTB, MTB, MTB.
Tot això amb pulsòmetre, i previ pas per la prova d'esforç, a on la doctora ens va donar la pauta a seguir pel què fa a ritme a dalt de la bike.
Perquè us en feu una idea, a excepció de la pujada al Corredor a on va veure les 150 pulsacions durant uns instants, a la resta sempre per sota de les 130 pulsacions, mtb, mtb, mtb.
Cadence Collection
Com a curiositat, com Rapha, com Capo, no són encara, avui si més no, per a mi, però són, certament.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
YBB
Sempre tindrà un lloc a The Great Escape MTB.
Val el què val, que no és per tots els públics, per concepte en primer terme, i per preu en segon terme, i no respectivament, podem invertir les posicions, i tant, no vol dir que el producte no ho valgui, en cap cas, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
Vull dir què, per a mi un bon producte ho és sempre, no en funció de si coincideix amb les meves necessitats i prou, una YBB és una gran bike, que té un preu considerable, certament, com moltes d'altres bikes d'altres marques, i això, bon producte a un preu important, és el què és, mtb, mtb, mtb.
Val el què val, que no és per tots els públics, per concepte en primer terme, i per preu en segon terme, i no respectivament, podem invertir les posicions, i tant, no vol dir que el producte no ho valgui, en cap cas, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
Vull dir què, per a mi un bon producte ho és sempre, no en funció de si coincideix amb les meves necessitats i prou, una YBB és una gran bike, que té un preu considerable, certament, com moltes d'altres bikes d'altres marques, i això, bon producte a un preu important, és el què és, mtb, mtb, mtb.
dissabte, d’agost 18, 2012
Santa Fe-Santa Fe-Santa Fe.
Del Montseny, si tot va com ha d'anar ja estarà fet.
MTB, MTB, MTB.
No sé, quan escric aquesta intervenció quin dia tindrem, calor, segur que sí. Vull dir com portarem aquest cop la calor, he de pensar que bé, oi que sí?
Vaig a posar fil a l'agulla, que tinc molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la.
Quan llegiu aquesta aportació al Blog tots ja haurem acabat de pedalar, en Xavier des de fa mensys estona, i nosaltres des de fa hores.
Una jornada de molta bike, no haurem pedalat amb sol, que bé, que bé, que bé.
És que la factura de fer-ho dimecres va ser molt alta, feia anys que no ens passava res similar.
Per aquest 2012 s'han acabat les sortides d'estiu acompanayats d'aquest sol tan intens, definitivament.
MTB, MTB, MTB.
No sé, quan escric aquesta intervenció quin dia tindrem, calor, segur que sí. Vull dir com portarem aquest cop la calor, he de pensar que bé, oi que sí?
Vaig a posar fil a l'agulla, que tinc molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la.
Quan llegiu aquesta aportació al Blog tots ja haurem acabat de pedalar, en Xavier des de fa mensys estona, i nosaltres des de fa hores.
Una jornada de molta bike, no haurem pedalat amb sol, que bé, que bé, que bé.
És que la factura de fer-ho dimecres va ser molt alta, feia anys que no ens passava res similar.
Per aquest 2012 s'han acabat les sortides d'estiu acompanayats d'aquest sol tan intens, definitivament.
Fa res, o això sembla
sonava el campanar, les sis del matí.
Crec que d'aquí a una estona tindrem aventura de bike, molta.
Tots entre bikes un altre cop.
Les dues Yetis ASR-SL ja fa uns minuts que pedalen, no juntes, però ja pedalen.
La Vicious i la Spot Brand són a dalt de la VW des d'ahir a la nit, i tant que sí. No era el pla inicial, la VW hauria de ser al peu del Montseny, però és a casa, mtb, mtb, mtb.
Bé ara han de passar les hores i aquestes ens diran si som a casa o som a pedalar.
Dies de MTB.
Crec que d'aquí a una estona tindrem aventura de bike, molta.
Tots entre bikes un altre cop.
Les dues Yetis ASR-SL ja fa uns minuts que pedalen, no juntes, però ja pedalen.
La Vicious i la Spot Brand són a dalt de la VW des d'ahir a la nit, i tant que sí. No era el pla inicial, la VW hauria de ser al peu del Montseny, però és a casa, mtb, mtb, mtb.
Bé ara han de passar les hores i aquestes ens diran si som a casa o som a pedalar.
Dies de MTB.
Salsa Prototype
Bé, un camí més dins del MTB.
I com camina aquest, com camina.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, i interessant el tema de les bosses de viatge pels quadres.
I com camina aquest, com camina.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, i interessant el tema de les bosses de viatge pels quadres.
divendres, d’agost 17, 2012
YETI-YETI-YETI
Que bé que va, que bé que va la Yeti, és de les primeres pararules que ha pronunciat en Josep aquest matí en arribar de Granollers al despatx.
Sempre hem dit a casa que amb les bikes que més hem pedalat, és amb les Yeti ASR-SL.
Una Yeti ASR-SL si portes anys pedalant és com una aportació d'energia. I això, aquesta aportació d'energia qui pedala la pot entendre, crec, o no, i no passa res.
En Xavier, en Josep, la Betty, jo, tots hem pedalat amb les Yeti ASR-SL, ara nosaltres dos no, però les dues ASR-SL són encara a casa. I els dos primers no paren de pedalar.
Un biker amb ganes de pedalar, i una Yeti ASR-SL com a companya de ruta d'aquest biker, va lligat a un somriure d'orella a orella sempre, com el somriure d'en Josep d'aquest matí.
Les més mítiques les grogues i negres, i si tens el mallot d'aquest color, bé quasi que pel què fa a MTB ho tens tot, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
Ara passades les hores des d'aquest darrer paràgraf on comento el tema de les Yetis grogues i negres, en Josep ja és a Granollers, aquest cop no en bike, l'he portat jo amb la VW, per a la tarda atacar un Corredor.
Ell ja té clar quines són les seves fites per avui, demà i demà passat, a casa encara no, lleugerament sí, detalladament no, en cap cas.
Ara miro amb quines bikes anem, i em costa adonar-me de com hem arribat a on som, vull dir de 3x9 i doble suspensió, a 1x1 i rígides.
El què no ha canviat són les fites, sí la manera d'arribar-hi, certament, en cap cas la progressió.
Vull dir que al 2009 fèiem 24 Hores SOLO, ara al 2012 fem 24 Hores SOLO, al 2009 fèiem Roc, al 2012 si Déu vol també. I si s'esdevé, a principis del 2013 100 Km. Camins de Les Guilleries. Ja no vaig més lluny, un cop mirem, millor en aquesta intervenció acabar-la amb el darrer cap de setmana d'Abril, el de Les Guilleries 2013.
Nou, nou, poca cosa més, perquè pel què fa a fites amb aquestes noves bikes, des del 2011 hi tenim SSWC, que no hem repetit aquest any per ser molt lluny, i podrem dir, home com el Mundial d'Austràlia 2013 i aquest darrer sí que hi aneu, o hi voleu anar, però el motiu és clar, una cursa explosiva al costat de casa, sí, una cursa explosiva lluny de casa com una SSWC no té cap sentit, pel fet que no en tenim res d'explosius nosaltres. Tot i que a diferència del Mundial de 24 hores SOLO, que és això, el Mundial, la SSWC és molt més que un Mundial, certament però com a festival no és el què cerquem si hem d'anar tan lluny.
I la segona fita que hi hem afegit és la SSEC, primer a França, per a nosaltres, i de cara al 2013 que l'organitzarem a Catalunya.
MTB, MTB, MTB.
Sense les Yetis no sé si seriem a on som ara, però una cosa és evident, hi van ser, segueixen a casa, i seguim pedalant, sense elles sí, sempre amb moltes ganes, per sort, anem a pedalar?
Sempre hem dit a casa que amb les bikes que més hem pedalat, és amb les Yeti ASR-SL.
Una Yeti ASR-SL si portes anys pedalant és com una aportació d'energia. I això, aquesta aportació d'energia qui pedala la pot entendre, crec, o no, i no passa res.
En Xavier, en Josep, la Betty, jo, tots hem pedalat amb les Yeti ASR-SL, ara nosaltres dos no, però les dues ASR-SL són encara a casa. I els dos primers no paren de pedalar.
Un biker amb ganes de pedalar, i una Yeti ASR-SL com a companya de ruta d'aquest biker, va lligat a un somriure d'orella a orella sempre, com el somriure d'en Josep d'aquest matí.
Les més mítiques les grogues i negres, i si tens el mallot d'aquest color, bé quasi que pel què fa a MTB ho tens tot, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
Ara passades les hores des d'aquest darrer paràgraf on comento el tema de les Yetis grogues i negres, en Josep ja és a Granollers, aquest cop no en bike, l'he portat jo amb la VW, per a la tarda atacar un Corredor.
Ell ja té clar quines són les seves fites per avui, demà i demà passat, a casa encara no, lleugerament sí, detalladament no, en cap cas.
Ara miro amb quines bikes anem, i em costa adonar-me de com hem arribat a on som, vull dir de 3x9 i doble suspensió, a 1x1 i rígides.
El què no ha canviat són les fites, sí la manera d'arribar-hi, certament, en cap cas la progressió.
Vull dir que al 2009 fèiem 24 Hores SOLO, ara al 2012 fem 24 Hores SOLO, al 2009 fèiem Roc, al 2012 si Déu vol també. I si s'esdevé, a principis del 2013 100 Km. Camins de Les Guilleries. Ja no vaig més lluny, un cop mirem, millor en aquesta intervenció acabar-la amb el darrer cap de setmana d'Abril, el de Les Guilleries 2013.
Nou, nou, poca cosa més, perquè pel què fa a fites amb aquestes noves bikes, des del 2011 hi tenim SSWC, que no hem repetit aquest any per ser molt lluny, i podrem dir, home com el Mundial d'Austràlia 2013 i aquest darrer sí que hi aneu, o hi voleu anar, però el motiu és clar, una cursa explosiva al costat de casa, sí, una cursa explosiva lluny de casa com una SSWC no té cap sentit, pel fet que no en tenim res d'explosius nosaltres. Tot i que a diferència del Mundial de 24 hores SOLO, que és això, el Mundial, la SSWC és molt més que un Mundial, certament però com a festival no és el què cerquem si hem d'anar tan lluny.
I la segona fita que hi hem afegit és la SSEC, primer a França, per a nosaltres, i de cara al 2013 que l'organitzarem a Catalunya.
MTB, MTB, MTB.
Sense les Yetis no sé si seriem a on som ara, però una cosa és evident, hi van ser, segueixen a casa, i seguim pedalant, sense elles sí, sempre amb moltes ganes, per sort, anem a pedalar?
Llegada a Santiago
Hoy después del tirón de 102km de ayer llegaremos a Santiago, esta noche hemos dormido en el albergue de Monte do Gozo, y ahora solo nos quedan unos 4km para acabarlo. A media mañana nos recojen.... Y a casa!!!!
dijous, d’agost 16, 2012
Després del mig dia.
Un sol radia moltes coses, calor sí, també, però també iniciatives, sensacions pròpies de l'estiu.
Avui estem planxats, sol, sol, i més sol, d'ahir a sobre dels nostres caps, fa que avui restem a casa, refent-nos.
El despatx fa, nosaltres també.
Agost un mes curiós, sempre.
Mes de disbarats, o això crec, de moltes situacions insòlites, diferents.
Ahir a Santa Susanna una aturada que t'atura el pensament, mare meva, mare meva, mare meva.
Pedalar, pedalar, i pedalar.
Avui, si més no fins ara, descansar, descansar, i descansar, més pels efectes del sol, que no per les hores a dalt de la bike. Que van ser, però en cap cas motiu de severa fatiga a l'inrevés.
Aquest matí a les nou tocades arribava la Yeti ASR del 2003, amb un Josep guanyador, després d'haver conquerit ahir Santa Fe del Montseny.
MTB, MTB, MTB.
Sí ja ho sé, quantes propostes al Blog després d'una sortida de bike, i el pensament pot ser, no entenc que pensa, pedalar és pedalar, res més, mentre jo pugui seguir a la meva ja m'està bé tot pensament.
Fa una estona que la Yeti ja fa camí direcció a Granollers, mtb, mtb, mtb.
Avui estem planxats, sol, sol, i més sol, d'ahir a sobre dels nostres caps, fa que avui restem a casa, refent-nos.
El despatx fa, nosaltres també.
Agost un mes curiós, sempre.
Mes de disbarats, o això crec, de moltes situacions insòlites, diferents.
Ahir a Santa Susanna una aturada que t'atura el pensament, mare meva, mare meva, mare meva.
Pedalar, pedalar, i pedalar.
Avui, si més no fins ara, descansar, descansar, i descansar, més pels efectes del sol, que no per les hores a dalt de la bike. Que van ser, però en cap cas motiu de severa fatiga a l'inrevés.
Aquest matí a les nou tocades arribava la Yeti ASR del 2003, amb un Josep guanyador, després d'haver conquerit ahir Santa Fe del Montseny.
MTB, MTB, MTB.
Sí ja ho sé, quantes propostes al Blog després d'una sortida de bike, i el pensament pot ser, no entenc que pensa, pedalar és pedalar, res més, mentre jo pugui seguir a la meva ja m'està bé tot pensament.
Fa una estona que la Yeti ja fa camí direcció a Granollers, mtb, mtb, mtb.
Dia a dia, pam a pam, cm a cm..
El dia d'ahir, 100% de bike.
Des de primera hora, tots entre bikes.
En Josep conquerint el seu primer Santa Fe.
En Xavier, lluny de casa pedalant.
Nosaltres pedalant des de primera hora del matí fins a la darrera caiguda del sol.
Per a nosaltres un dia exigent, pel fet de pedalar tantes hores, també de fer un bon esmorzar, i un millor dinar.
Si tot va com ha d'anar, d'aquí a res, per sobre dels 100 Km. i per sobre dels 3.000 m positius, o un xic per sota. O no i m'espero a un determinats canvis del nostre pedalar.
Aigua dos bidons de 750 ml. 750 ml de cervesa, i un cafè amb gel, menjar mig entrepà, tres préssecs d'aigua, un magnífic raïm, mig plàtan, una pizza, un polo d'aigua, i mig tiramisú gelat.
Eines, manxa i clau multi funció. Recanvis, cap.
Equipats 100% d'estiu, i al mig dia em quedat cuits, molt, no us en poso imatge, però cuits. Veurem a on som avui en arribar la llum.
MTB, MTB, MTB.
Incidències, cap, fa dos dies però el Belt Drive presentava un lleuger tall, lleuger però present, tinc imatge, i ja us la posaré.
Les bikes, concretament els pneumàtics, literalment de 10/10, el terrenys és sec com mai, doncs bé, l'Ardent de Maxxis Tubeless de 2.25, una absoluta lapa, impecable, com si el terreny tingués màxima adherència baixant.
Des de primera hora, tots entre bikes.
En Josep conquerint el seu primer Santa Fe.
En Xavier, lluny de casa pedalant.
Nosaltres pedalant des de primera hora del matí fins a la darrera caiguda del sol.
Per a nosaltres un dia exigent, pel fet de pedalar tantes hores, també de fer un bon esmorzar, i un millor dinar.
Si tot va com ha d'anar, d'aquí a res, per sobre dels 100 Km. i per sobre dels 3.000 m positius, o un xic per sota. O no i m'espero a un determinats canvis del nostre pedalar.
Aigua dos bidons de 750 ml. 750 ml de cervesa, i un cafè amb gel, menjar mig entrepà, tres préssecs d'aigua, un magnífic raïm, mig plàtan, una pizza, un polo d'aigua, i mig tiramisú gelat.
Eines, manxa i clau multi funció. Recanvis, cap.
Equipats 100% d'estiu, i al mig dia em quedat cuits, molt, no us en poso imatge, però cuits. Veurem a on som avui en arribar la llum.
MTB, MTB, MTB.
Incidències, cap, fa dos dies però el Belt Drive presentava un lleuger tall, lleuger però present, tinc imatge, i ja us la posaré.
Les bikes, concretament els pneumàtics, literalment de 10/10, el terrenys és sec com mai, doncs bé, l'Ardent de Maxxis Tubeless de 2.25, una absoluta lapa, impecable, com si el terreny tingués màxima adherència baixant.
dimecres, d’agost 15, 2012
Ladran!!! Luego caminamos!!!!!
Continuamos haciendo el camino!!! Estamos tardando algo más de lo que pensabamos, pero estamos disfrutandolo muchisimo, el camino Primitivo es quizás más duro que el Frances, pero tambien lo encuentro mucho más bonito, muchas trialeras y caminos impresionantes, os lo aconsejo....
Cuando lo acabe haré una crónica más decente, lo prometo!!!!
Steve Potts
Una joia, senzillament una joia que un biker té a casa seva des de fa dies.
MTB, MTB, MTB.
Reflexionant sobre aquest fabricant, el tenim a la llista fosca, no diré negra, perquè és el Steve Potts, crec que el posaré a la llista clara, crec.
MTB, MTB, MTB.
Reflexionant sobre aquest fabricant, el tenim a la llista fosca, no diré negra, perquè és el Steve Potts, crec que el posaré a la llista clara, crec.
Anant i tornat et pots perdre.
Oi que sí?
El fet és avui la bike resta descansant.
Mentre les dues Yetis ASR-SL han fet cada una pel seu cantó, la seva sortida de rigor, mentre elles rodaven, la Spot Brand i la Vicious descansaven, o el què ve a ser el mateix, descansaven els seus genets.
Avui m'ha arribat el nou mallot, el tercer Pearl Izumi en discòrdia, vull dir que ara en tinc tres, dos de retros i un d'actual.
Ara un cop retirats tots el mallots que per diferents motius no em feien ja la seva funció m'he quedat amb cinc mallots útils avui.
D'aquests un no podrà ser-hi en el futur, tot i ser el que m'agrada més, i no podrà ser perquè no hi puc portar l'eina multi funció, les bosses fan faldilla.
És a dir em falta un mallot, el Freedom no pot ser, quan pesi 65 Kg. sí, o no, no ho sé, ara segur que no, em va ajustadíssim, tinc més mallots, entre ells un Campagnolo nou sensacional, però que tot i no quedar-me tan ajustat com el Freedom sí que de cintura és curt com el primer, és a dir no sé si un cop una mica més prim jo, millorarà l'allargada, un xic sí, tant?
De calçat, passats els dies, Giro Privateer avui per a mi les millors, millors que les Sidi Dragon 2010 i centenars de vegades millors que les Bont Commuter, la comoditat de les Giro , durabilitats dels tacs de la sola, infinitament superior a les Sidi, i respecte a les Commuter, bé, aquestes darreres són a un forat negre.
Els culots, els Sportful molt bé, el Granfondo amb petits problemes de excesiu desgast a la cinta final de tancament per sobre del genoll, la resta d'aquest model com dels més lleugers de 10/10.
Guants, els Giro Rivet ara passades les setmanes com les shoes Giro, els millors guants que he tingut a data d'avui.
Gorres, m'agrada la negra de Chris King, la King blanca com la Campagnolo la visera no està ben cosida i de nou en nou no me la puc posar.
Aquestes ara amb l'arribada a casa de les King i les Cielo, correctes, no diré bé, sí, correctes.
Mitjons a posar-hi remei, certament, molts i cap com els meus primers Gore, cap.
MTB, MTB. MTB.
El fet és avui la bike resta descansant.
Mentre les dues Yetis ASR-SL han fet cada una pel seu cantó, la seva sortida de rigor, mentre elles rodaven, la Spot Brand i la Vicious descansaven, o el què ve a ser el mateix, descansaven els seus genets.
Avui m'ha arribat el nou mallot, el tercer Pearl Izumi en discòrdia, vull dir que ara en tinc tres, dos de retros i un d'actual.
Ara un cop retirats tots el mallots que per diferents motius no em feien ja la seva funció m'he quedat amb cinc mallots útils avui.
D'aquests un no podrà ser-hi en el futur, tot i ser el que m'agrada més, i no podrà ser perquè no hi puc portar l'eina multi funció, les bosses fan faldilla.
És a dir em falta un mallot, el Freedom no pot ser, quan pesi 65 Kg. sí, o no, no ho sé, ara segur que no, em va ajustadíssim, tinc més mallots, entre ells un Campagnolo nou sensacional, però que tot i no quedar-me tan ajustat com el Freedom sí que de cintura és curt com el primer, és a dir no sé si un cop una mica més prim jo, millorarà l'allargada, un xic sí, tant?
De calçat, passats els dies, Giro Privateer avui per a mi les millors, millors que les Sidi Dragon 2010 i centenars de vegades millors que les Bont Commuter, la comoditat de les Giro , durabilitats dels tacs de la sola, infinitament superior a les Sidi, i respecte a les Commuter, bé, aquestes darreres són a un forat negre.
Els culots, els Sportful molt bé, el Granfondo amb petits problemes de excesiu desgast a la cinta final de tancament per sobre del genoll, la resta d'aquest model com dels més lleugers de 10/10.
Guants, els Giro Rivet ara passades les setmanes com les shoes Giro, els millors guants que he tingut a data d'avui.
Gorres, m'agrada la negra de Chris King, la King blanca com la Campagnolo la visera no està ben cosida i de nou en nou no me la puc posar.
Aquestes ara amb l'arribada a casa de les King i les Cielo, correctes, no diré bé, sí, correctes.
Mitjons a posar-hi remei, certament, molts i cap com els meus primers Gore, cap.
MTB, MTB. MTB.
dimarts, d’agost 14, 2012
Two days, four bikes
Vaig marxar diumenge, i vaig tornar dilluns a primera hora al despatx.
Una anada el vespre, i una tornada a primera hora del matí coincidint amb la sortida del sol.
Després a la tarda un altre cop a dalt de la bike, les primeres sensacions molt bones, després acceptables.
Dies de MTB, a on val a dir que en primer terme penso que si tinc ganes de sortir, val la pena, perquè hi ha també molts dies que no en tinc ganes, en segon terme el pensament és que no he de sortir quan en tinc ganes, millor dit, no sempre que en tinc ganes, per mirar d'evitar d'entrar en fatiga.
Ara, a primera hora d'avui, no he agafat la bike, a la tarda veuré a on sóc.
Mentre ho pensava, en com seria el dia d'avui pel què fa a bike, he sentit un soroll, he anat a baix i he vist la Yeti ASR del meu germà, acabava d'arribar de pedalar, ell té a partir d'avui una super aventura de bike, i per aquest motiu hem fet tot el manteniment de la bike, manteniment que ha sigut breu perquè és una bike que sempre la tenim a punt, mentre feia això, hem sentit l'arribada de la segona Yeti ASR, aquest cop era en Josep que venia de Granollers.
Ara i des de les nou tocades tot camina com sempre, despatx, i segurament que a la tarda tocarà bike, bike, i més bike.
Demà festa, no serà diferent, en cap cas, oi que no?, bike, bike, i més bike.
MTB, MTB, MTB.
Una anada el vespre, i una tornada a primera hora del matí coincidint amb la sortida del sol.
Després a la tarda un altre cop a dalt de la bike, les primeres sensacions molt bones, després acceptables.
Dies de MTB, a on val a dir que en primer terme penso que si tinc ganes de sortir, val la pena, perquè hi ha també molts dies que no en tinc ganes, en segon terme el pensament és que no he de sortir quan en tinc ganes, millor dit, no sempre que en tinc ganes, per mirar d'evitar d'entrar en fatiga.
Ara, a primera hora d'avui, no he agafat la bike, a la tarda veuré a on sóc.
Mentre ho pensava, en com seria el dia d'avui pel què fa a bike, he sentit un soroll, he anat a baix i he vist la Yeti ASR del meu germà, acabava d'arribar de pedalar, ell té a partir d'avui una super aventura de bike, i per aquest motiu hem fet tot el manteniment de la bike, manteniment que ha sigut breu perquè és una bike que sempre la tenim a punt, mentre feia això, hem sentit l'arribada de la segona Yeti ASR, aquest cop era en Josep que venia de Granollers.
Ara i des de les nou tocades tot camina com sempre, despatx, i segurament que a la tarda tocarà bike, bike, i més bike.
Demà festa, no serà diferent, en cap cas, oi que no?, bike, bike, i més bike.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’agost 13, 2012
Podré mirar molt
Però perdré en certa manera el temps, amb certa, perquè si m'aturo a aquest punt, s'atura tot.
Però jo ho tinc clar, mtb, mtb, mtb.
Però jo ho tinc clar, mtb, mtb, mtb.
Camino de Santiago
Hoy comenzamos el camino de Santiago, esta vez haremos el camino primitivo, saliendo desde Mesa, poco más de 200km. Ya comentaremos como nos va.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)