Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de març 04, 2012

Mavic Oxygen i els nous equipaments.

A l'entrada de la tardor vàrem adquirir una pila d'equipaments d'estiu, no prous si molts.

Ara a la sortida de l'hivern estic comprant més equipaments d'estiu, que sumats als anteriors ens han de deixar ben posats per a afrontar la temporada que ve.

Una primavera que està ja a les portes de dir-nos, "equipeu-vos d'estiu, equipeu-vos d'estiu".


Tenim l'Oxygen de color or fosc, l'armilla, venint , i també en camí des de fa uns dies l'armilla Oxygen blanca, el perquè de diferents colors, és senzill, per variar, per res més, ideal les dues blanques, l'equipament de bike ha de ser visible, de colors que cridin l'atenció, per seguretat sempre. Però exactament del mateix color no em motiva, no ens motiva.

Una armilla Oxygen or , una armilla Oxygen blanca, com les jaquetes Oxygen, una or, que ja fa uns mesos que és a casa, i una jaqueta Oxygen blanca que ja fa camí cap a casa.

El per què fer venir els equipaments 100% d'estiu ara tan i tan d'hora? senzill, els equipaments Mavic Oxygen i Pearl Izumi, d'aquests darrers les rèpliques són d'un preu elevat, sí, però això, el preu tot i siguent un punt dur, el més dur és que els anti-distribuïdors, que no les botigues,  no ens ofereixen ni la possibilitat de poder adquirir les darreres joies d'aquestes dues marques.

Sembla que Mavic ara hi està posant remei, Pearl Izumi també, però avui, i vull dir avui, si vull comprar aquests equipaments, literalment impossible.

Per això aquesta anticipació, perquè vull que a casa tinguem els millors equipaments de MTB, i dels dos, entre Mavic i Pearl Izumi, avui per avui Pearl Izumi, però a una distància propera, no a roda, en cap cas, Mavic pel que fa a les jaquetes Lite i armilles està molt ben posada.

Culots i mallots, sense cap mena de dubte, Pearl Izumi, i no cal la gama PRO, sí la Elite, MTB, MTB, MTB.

Yeti's.

Millors imatges, millors sensacions difícils.


Dos genets que pedalen, un que fa mes de vint-i-cinc que fa MTB, el segon que fa uns mesos que va començar.

Què més podem demanar?

Què d'aquí a uns mesos, anys,  imatges com aquestes siguin.

MTB, MTB, MTB.

A aquesta jornada, en Josep, el meu germà, la Betty, i jo, vàrem pedalar tots, cada un a diferents hores, sí, però tots pedalant, mtb, mtb, mtb.

Sol i més sol: Sortida corriolera.

Caldrà aprofitar que fa un dia dels de sortir a corriolejar, i tant que sí.

Un flam, de nota 10/10, i un plàtan, menjar per a no passar gana quan olorem les cuines a les cases per on passarem propers, que seran poques, al circuit Montalt no hi ha cases, cap, però hi ha un pas proper a un restaurant, el del Tres Turons, i la cuina deixa anar unes olors que poden fer-te tornar corrents cap a casa, el flam i el plàtan evitaran que això sigui així.

MTB, MTB, MTB.

Ahir a la sortida planera, la pluja ens va visitar i un vent fred, massa fred, que va fer que a mig camí decidíssim tornar cap a casa. No la pluja, si el vent insistent, molt, massa.

Dies de mtb, mtb, mtb. A la tarda prepararé la crònica de la sortida d'ahir.


Circuit Montalt.

Com al circuit de casa, no us deixeu portar pel moment, si no per l'instant que estareu a punt de ser-ne els protagonistes.


http://www.youtube.com/watch?v=Exm8bKidg4Y&feature=related

O hi som, o hi som.

MTB, MTB, MTB.

Quin registre, quin tram, quin registre.

K.I.S.H.

Bé, ja la poso a la matinada perquè si teniu sort no la veureu i podreu sortir a pedalar.



http://www.jimkish.com/?paged=4

Mira, els que fem MTB, encara ho tenim bé, vull dir que si veiem un bici com aquesta en podem quedar enamorats, però sempre menys que un apassionat del CX més extrem.

Ara que hi penso, jo sóc un enamorat del CX que avui no en fa, no n´he fet mai, un dia, un dia.

Però jo que cerco la imatge, que en veure-la penso, "impressionant, impressionant", que després penso, "els hi agradarà, segur, els hi agradarà", i ara passades les hores deixo que les lletres rodolin soles posant-se una darrera de l'altre en en fila, la sensació és, "que bé, que bé, que bé".

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de març 03, 2012

Rodes aturades.

Les de la Betty, aturades.


http://www.notubes.com/ZTR-29er-Race-Gold-Wheelset-P782.aspx#

El perquè d'aquest STOP, senzill, els "aros" Gold de NoTubes no estan disponibles.

Quan aquest sigui el cas ens posarem en marxa.

És a dir, la proposta de rodes per a mi amb boixes de color no podrà ser, les meves properes rodes són les que porta ara la Spot Brand, NoTubes Crest-DT240 CL SS-Radis de titani, de mil quatre-cents grams molt tocats tubelitzades i amb vàlvules, i les properes seran d'idèntica construcció però amb la diferència dels aros Gold, d'uns quaranta grams per sota que el Crest, vull dir que el proper joc de rodes podria baixar dels mil quatre-cents grams, i tant.

Sí, sí, tinc clar que amb boixes Tune Prince podria aconseguir una rebaixa important de pes, però també aconseguiríem entrar a zona de risc pel què fa a la fiabilitat, i tant que sí.

Els DT240 són les boixes més fiables que han passat per casa, més fins i tot que les Shimano XTR del 2007.

Fa uns anys que rodem amb ells, i fent cada cert temps el manteniment dels trinquets, mai donen cap problema. Saps quan has de fer el manteniment quan canten en excés, vull dir quan el nucli fa un soroll més característic d'un Hope, més sonor vull dir, que no pas el propi d'un DT 240, més apagat.

Alerta amb les Shimano XT de 29er. a on el nucli hauré de tornar-lo a substituir abans de la SSEC.

Què com sé que això passarà? perquè t'avisa fent un soroll com de cadena a punt de trencar, que també pot ser, no ho descarto, però que avui aquest soroll per a mi és sinònim de proper canvi de nucli. 

MTB, MTB, MTB.

Les rodes són per a mi un punt tant o més important que el quadre i forquilla, en el sentit, en primer terme per ser determinants el conjunt d'aquestes si la bike té suspensió, quan parlem de rendiment de les suspensions/acceleració, i d'acceleració  i absorció pura d'aquestes quant parlem de bikes rígides com la Longboard i la Vicious. Dic pures perquè a les bikes rígides el comportament de cada component passa a agafar un pes determinant que no es tan fàcil d'identificar o valorar a les de doble suspensió.

Un cop ja tens clar que per sota dels 1.500 g.  siguin de 26" o de 29er. ja són unes rodes molt i molt lleugeres, i ràpides, per sota d'aquest pes el sinònim és ràpida, sempre parlant de fer conjunt amb pneumàtics Tubeless d'entre els 650 g. i els 850 g. cada  unitat, si parlem de 26" i 29er. respectivament.

Dos noms de pneumàtics, Maxxiss, Ardent i Monorail, de 29er. i 26" respectivament.

Els primers pesats de veritat, però per a rígides funcionen bé, els Monorail, la joia de la corona "per a mi",  de 26", pel fet que un cop he rodat amb aquests últims mai més he pogut gaudir pujant i baixant com amb aquests últims. 

Si rodes amb els no-pneumàtics com ho són els convencionals amb líquid, és a dir sense càmera, aleshores la bike accelera més encara, parlant sempre de les mateixes rodes, i mateixos pneumàtics. Però el comportament d'aquests pel que fa a absorció i adherència estan molt per sota dels Tubeless, molt. Si un biker va ràpid amb aquest tipus de pneumàtic per zones tècniques de baixada, és perquè és un bon pilot, no perquè els pneumàtics l'ajudin si no perquè és un bon pilot tècnicament.

Una mica com si un pilot de trial vola per les zones més tècniques amb unes rodes d'enduro muntades a la seva moto de trial.

Bé no serà la darrera intervenció sobre rodes, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

K.I.S.H.


 http://www.jimkish.com/

Una oportunitat per agafar aquest Drac, i tant que sí.

Una marca de bikes, que sigui quina sigui la versió o model, sempre és diferent de la resta de bikes que en aquell instant comparteixin sender amb ella.

Va estar voltant-me setmanes, però està clar, no havia de ser.

MTB, MTB, MTB.

Mavic Oxygen.

I un cop ja tenim resolt els Lites de màniga llarga, vull dir jaquetes paravent molt i molt lleugeres, amb l'Oxygen or fos, i la blanca a punt d'arribar.

Aquestes jaquetes fan la seva feina a la tardor, primavera i nits d'estiu, i tant que sí.


Cal posar remei a l'etern problema dels dies de més calor a on no cal portar el Lite de màniga llarga si una Lite armilla.

Heu de pensar que aquestes armilles com les jaquetes, plegades no ocupen res, de res, i si sortiu a pedalar heu de portar-ho tot sense portar res.

Consell "Penyaranda", i tant que sí, i que des de la Volta a Osona de ja fa uns anys segueixo, seguim al peu de la lletra.

MTB, MTB, MTB.

New! 142 mm x 12 mm Dropouts


 http://2012.handmadebicycleshow.com/2012-bikes/2012/02/03/new-142-mm-x-12-mm-dropouts/

Tot arriba, fins i tot al HM.

Quin nivell, quin nivell.

Curiós que ahir en Colorado em va comentar que Moots ja té un model amb aquesta millora tècnica.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.

Segon sender nou, de molts, per què el segon? perquè és el què tinc més present avui, el darrer i l'anterior, els anteriors, ja no, ja no són nous, mtb, mtb, mtb.



http://www.youtube.com/watch?v=DHR5w1W-3BA&feature=relmfu

Dies de MTB.

MTB, MTB, MTB.

Alliance Bicycles.


http://2012.handmadebicycleshow.com/2012-bikes/2011/12/02/alliance-titanium-29er/

Aleshores entre una Moots i aqueste noves creacions a on estarà la diferència conceptual?

divendres, de març 02, 2012

Girona MTB: Salt.

Una sortida de quatre Single Speeds.

Una gaudir d'un grup de bikers, que escalant, com hi van, i bé, si parlem de baixar, les qualitats sembla ser que són infinites, que no ho són , segur, però per a mi sí.


Això sí, quan ajuntes a una mateixa sortida, a l'Oriol, a l'Andreu, i en Colorado, ja tens clar que cal ser valent, o agosarat, o una mica d'aquests dos elements per a decidir-te a compartir sortida amb ells, també és veritat que els tres són molt respectuosos amb les capacitats de cada biker a dalt de la bike.


I això fa que les diferències de nivell no siguin un problema, en cap cas.


MTB, MTB, MTB.

L'Andreu és un escalador de parets verticals, però verticals i si hi ha un tram tècnic a plena pujada de les que fa mal, millor, l'Oriol, és de la nova fornada, dels que mou la bike, fent-la saltar en parat de cantó a cantó, i per tant amb un estil diferent al de l'Andreu,  escala quasi com l'Andreu, matisem, a camp obert o corriol, bé l'Oriol no el podem ni olorar, més ràpid, més tècnic, senzillament està en una altra dimensió.


En Colorado i jo, escalant, fem el què podem, si ens comparem amb aquests dos bikers escalant a zones tècniques.

Si parlem de baixar, a zones obertes, el més complert l'Andreu, amb bike rígida, baixa com si portés forquilla amb suspensió, entre l'Oriol i en Colorado, no ho sé, cap d'aquests tres bikers els he vist més de tres segons quan es tracte de començar a baixar.

En zones tècniques de baixada, tres bikers dels millors, segur. Difícil, no impossible, sí per a mi, coincidir amb millors bikers, tècnicament vull dir, del mateix nivell, sí, millors?

MTB, MTB, MTB.

L'arribada, com l'anada, pel casc antic de Girona, Vall de Sant Daniel, Sant Miquel, molta calor, i moltes rialles, mtb, mtb, mtb.

Mateu, Narcís us heu de recuperar ja, que la d'ahir va ser una gran sortida.

Ara ja fins a la propera.

Serà al proper dijous?

No tinc imatges baixant, ni escalant, tot va passar molt ràpid ahir, no va ser un ritme asfixiant, sí interessant.

Equipats d'estiu, amb pirates, una jornada on prodríem dir, "temperatura perfecta".

Incidències cap.

Eines les de sempre, aigua, 750 ml. menjar, un tros de plàtan que m'ha oferit l'Oriol.

Pearl Izumi.

I a on entra un mallot ha d'entrar un culot.



MTB, MTB, MTB.

The first time: Baix Montseny.

9ºC al patí de casa a les 7 tocades.

3ºC passat Parpers direcció a Granollers.

Avui per començar he restat, com sona.

Avui per a una bona arrancada, una bona pensada.

Avui el sol entra amb molta força, molta.

Avui a dalt de la VW i descansa una BMC de carretera.

Ahir la Mandy, va esmentar que tindríem el BD CT, directament dels USA, si serà o no ja no dependrà de nosaltres, mtb, mtb, mtb.

Avui seguiré amb la crònica de la Montgrinada.

Matí de despatx, dinar càlid com el sol que entra per la finestra,  al Baix Montseny.

Demà, sortida de bike, si tot camina amb certa normalitat.

Demà passat, "más de lo mismo".

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.

Si hem de conquerir, que sigui per la perseverança, per res més.



http://www.youtube.com/watch?v=omkRbY4uZ6E&feature=relmfu

MTB, MTB, MTB.

No va ser el darrer dia Montalt en cap cas, però avui fa un sol interessant, molt interessant, mtb, mtb, mtb.

The best of the best.

No per la bike que també.


http://reviews.mtbr.com/29er-day-hardtail-bike-gallery/surly_saddle-up

MTB, MTB, MTB.

dijous, de març 01, 2012

Ritme, ritme, ritme.

Respirarem, sí, perquè vaig a baixar el ritme d'intervencions.

Com sona, perquè faig balanç del nombre d'intervencions de febrer, 290, i penso que ha estat una magnífica experiència, sí, però març vindrà marcat per un ritme més baix, crec.

Tot pot ser que no, que el ritme augmenti, ara, avui propers a la mitja nit crec que minoraré el ritme.

Una mica com amb la Single Speed, rodar més lleuger per poder gaudir més. 

MTB, MTB, MTB.


The best of the best.

No sé si van junts o totes són d'un mateix, no sé si pedalen o les tenen, quina importància té, les tres, tres bike singulars.


http://reviews.mtbr.com/29er-day-hardtail-bike-gallery/3jones_drevil

Un detall interessant les forquilles, totes tres són de 440 mm, curiosa dada, com la meva Vicious, mtb, mtb, mtb.

Tres manillars curiosíssims, els dels extrems estrets com el meu. Manillars que són els responsables dels matolls baixos del Pla de La Calma, oi que sí?

La de l'esquerra ja pot anar venint cap a casa, i tant que sí.

Quan aquesta intervenció la publiqui al Blog avui a la nit jo hauré pedalat un altre cop per Salt.

Avui dia BO,  és dijous, els dijous al mig dia la VW, amb la bike a dalt,  i lagranevasio van directes a pedalar sí, i a fer un bon dinar també, que no pel menjar, que també, si no com a la pedalada, per la companyia, mtb, mtb, mtb.

Ja sóc a casa, després d'una jornada de MTB a Salt.

Un dia curiós, molt curiós.

Del dia d'avui n'he de fer una reflexió important, més que important, interessant, i tant que sí.

Però diria que la crònica d'avui no serà, i si és serà diferent, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Mavic Oxygen.

Tenim la de color or fosc.


Ens en cal una segona i el color clar és important.

La funció que fa aquesta jaqueta molt lleugera, és de paravent, la seva principal característica és que la pots portar a una de les butxaques del darrera del mallot, perquè no ocupa espai.

Una sortida que t'has de "llevar molt d'hora, molt d'hora", te la poses, i passats els primers minuts, ja la pots plegar i un cop fet aquest pas es redueix a la mínima expressió. 

Per què dues? és una manera de fer, dues jaquetes Lite, dues armilles Lite. Diferents colors d'armilla i jaqueta, coincidents colors entre armilla i jaqueta. Busco un cert equilibri entre disminució del desgast i varietat, si en tens dues de diferent color, sembla que motiva més, i pel fet de ser dues si les intercales, el seu us, és evident que la duració serà més elevada.

També hi ha un motiu encara més pràctic, no haver d'estar pendent d'una sortida per l'altra de rentar-la. Vull dir que poses la rentadora cada cop que surts, normalment això és a darrera hora, i podria l'equipament no estar sec al matí per tornar a pedalar, seguint aquest escenari no podem tenir un sol equipament, és evident ja ho sé, i aquesta premissa la fem extensiva a les jaquetes i armilles Lite.

MTB, MTB, MTB.

Engin.


 http://www.2011.handmadebicycleshow.com/author/engin/

Que fa que aquesta marca pesi per si mateixa, és pel que Engin és a on, recollin premis ara sí ara també.

MTB, MTB, MTB.

Com avui a la matinada, avui Engin a la millor hora.

Black Sheep.

El què us esmentava dels pesos de les Black Sheeps.



http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73898&cat=

I no és una talla petita, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

Dia BO, dia de MTB.

A les set tocades, al pati de casa,  7ºC.

A Argentona,  6ºC.

Passat Papers direcció a Granollers,  5ºC.

Avui, d'aquí a unes hores camí cap a Salt, cami cap a BO.

Porto la Vicious en plenes facultats, pneumàtics, el davanter anirà camí de la substitució dies abans de la SSEC 2012, frens, ara en 180 mm. el davanter, 160 mm. el del darrera.

Un detall important, finalment a rel que vaig tornar a posar la forquilla de 438 mm. també em vaig decidir a posar la direcció Chris King Sotto Voce en loc de la Cane Creck  110.  Són d'aquells canvis que penses, "el tenia que haver fet abans", i no per un tema funcional, si no conceptual, 100% conceptual.

No esmento res més de la Vicious, pel fet que la resta de components a excepció de les rodes i fren, ja no aniran més lluny, dos punts que evolucionaran, rodes decidiré avui què fer, és que hem de fer caminar les rodes de l'Oriol que aniran també com les rodes de la Betty, d'en Colorado, amb radis de titani.


 Sobre les meves tinc un dubte, les boixes, quines? pel fet que les bikes que he ajudat a muntar cerquen entre moltes components una d'important rendiment i lleugeresa, així com origen, en el meu cas, cerco el mateix a excepció del dubte del pes, la meva bike pesa molt, aleshores perquè no decidir-me per una boixa estèticament trencadora, ja no vindrà de 150 g. més crec.

Avui dia BO, avui la BMC d'en Mateu tornarà amb una VW. Quina,  està per decidir, mt, mtb, mtb.

La màxima a Salt avui 21ºC, la mínima 1ºC, és a dir pirates d'estiu, mallot d'estiu, manegots, i armilla o ni això, la resta d'estiu, a excepció del culot, 100% d'estiu. Una pedalada al mig dia té això, la millor temperatura, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Entretingut amb el paissatge.

És així, la crònica camina, però molt lentament.

Vaig a aixecar el peu de l'accelerador de la crònica de la Montgrinada, em fa sentir bé atuar-me una estona.

Una aventura com aquesta es mereix d'un tram per fer la crònica, i aquest tram com a la Tramunbike, té per a mi una component de reflexió que pesa, així que ja us avanço que encara no he arribat a pujar a la VW per anar direcció a Verges, com sona, així de planer, així de senzill.

Les lletres que hi han d'anar les tinc clares, no però les que podem anar-hi passats aquests primers dies, perquè la reflexió va més enllà de la pedalada, i tant que sí, i per tant vull que dins del cabàs de la crònica de la Montgrinada hi tinguin cabuda les millors d'entre totes, no pas totes, però és que tan mateix una aventura ja és això, gaudir-la abans, mentre i després, si la crònica ja estes posada al Blog ja seria passat, oi?

El passat el tenim tots però aquest ho és, passa a ser-ho quan li toca, nosaltres decidim que això sigui així, sí, sí nosaltres. La Montgrinada, per a lagranevasio avui encara és present, fins i tot puc afirmar avui que és encara futur.


Un punt de moltes sensacions aquest i no per l'alçada, mtb, mtb, mtb.

Pel fet que per aquest sender, el que hi ha darrera d'aquest punt una conversa sempre em ve al cap, "vols passar deia jo, i la contesta,  no no, vaig perfecte darrera teu, hem vingut a passar-ho bé...", un bon amic, un bon amic, al cel sigui, renoi, quantes sensacions, quantes sensacions.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.

Sempre hi ha un sender nou, què com pot ser, no ho sé, de la darrera sortida hi ha dues entrades que encara no hem fet, aquesta melodia ens hi acompanyarà.


http://www.youtube.com/watch?v=0Vkqx4nRLdc&feature=relmfu

MTB, MTB, MTB.

Hampsten Cycles.


http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/03/08/hampsten-cycles-2/

El detall curiós.

La bicicleta és aquesta.


Que no és entre les deu primeres, avui, han de passar unes hores i unes dotzenes de mirades, ara sí, ara també, per a pensar a on sóc amb aquesta creació.

MTB, MTB, MTB.

Inglis.



http://forums.mtbr.com/29er-bikes/nahbs-stuff-rolling-495730-3.html

No tenia idea de que aquesta marca tingués entre les seves creacions aquesta proposta.

MTB, MTB, MTB.

dimecres, de febrer 29, 2012

Circuit Montalt.

Molts dies, i entre tots, no sé massa bé si els passats o els que estan per venir, perquè el fet és les sortides es repeteixen una darrera de l'altra, com si fos cada una d'elles la primera, i sé segur que no és així.

Sé perquè és així, i tant que sí, per les falgueres, per les falgueres, poques sí, però molt i molt valentes, perquè les seves àvies, són filles de les falgueres d'Olzinelles. Ho sé segur perquè com a Olzinelles un cop passo pel circuit del Montalt, després passades les hores no recordo res més que una molt bona sensació que fa la llum sigui la protagonista de l'horitzó dels meus ulls, com sona, així de planer, així de senzill.


Avui jo intuïa que el fred ens afrontaria, perquè sap que les falgueres són les protagonistes d'aquesta nova aventura, i per aquest fet el fred sap que hi anirem sempre com si fos el primer dia, i aquest, el primer dia va anar tan i tan bé, que tothom, tant els cavallers de la llum, com les fades de la nit, tenen clar que el meu Drac volarà mentre el seu genet pugui entre aquestes dotzenes, no pas més, de corriols. A on cada dia que passa, Drac i genet, genet i Drac cerquen l'instant màgic a on en enlairar cada cop el vol entre senders i corriols, corriols i senders, poder veure l'eclosió dels cavallers i les fades, l'explosió pel xoc de la foscor vers la llum, del maridatge de la llums i la nit.


Avui el meu Drac ha cercat, i uns ulls negres que cerquen són bons elements perquè cada detall del circuit quedi perfectament definit i per tant assolit.


Una escalada memorable, exigent, molt, fin a la casa de pedra, d'aquí fins al dipòsit, sempre entre senders, excepte un tram intermig que aquest cop l'hem fet per pista, per un cop al punt més alt, anar cercant la millor proposta entre les diferent possibilitats de tornada.


El fred ens ha etzibat un cop dur avui, però ara mentre deixava el meu Drac reposar, la darrera ventada d'aire calent del batre de les seves ales m'ha deixat clar que hi tornarem properament i que el fred haurà de cedir, nosaltres no cedirem, és així, i per tant veurem o com a mínim i serem presents sempre que tinguem oportunitat, perquè volem veure a les fades i als cavallers, i això únicament podrà ser si volem mentre el dia dóna pas a la nit, mtb, mtb, mtb.

Nous equipaments.

Als propers dies, cada dia després de dinar, si tinc novetats, us aniré posant les noves arribades dels equipaments per aquest estiu 2012, que també els lluirem al 2013, segur, perquè els darrers en arribar les rèpliques de Pearl Izumi del 2011 just han sortit cinc o sis cops com a molt, i si els hi sumem els que vindran ara, les noves rèpliques vull dir, encara sortiran tots menys, fet que fa que aquests equipaments tinguin poc desgast.

El què us deia, us aniré posant les noves adquisicions d'equipament, que ara ja són portada per després de dinar fins el dia sis.

MTB, MTB, MTB.


Valorant estic si aquest ve cap a casa, mtb, mtb, mtb.

És de tardor, però és que és una ocasió única, única, TLD, TLD, TLD.

SSWC 2011.

http://forums.mtbr.com/singlespeed/sswc-ireland-771259.html

En Michael és únic.

MTB, MTB, MTB.

Pearl Izumi.

Ens entenem, oi?



MTB, MTB, MTB.