2011 Paris Mt. Down Hill

Sunday morning in SC,

Paris Mt. parking lot is unusually complete, even the fields are used as parking places, the smell of competition is around, and for sure this is going to be a different day. I don't want to say crowds of people, but more than I expected are walking up to the trials, is a single race in the calendar, but a clear event used for local riders to enjoy the competition side of the MTB.

The down hill race uses the stiffer section of the trail area, start on the area I did last year video, and will be never used as a normal down hill race, unless this is the best mountain you have around. Even do, the upper section has some technical areas where you can show "your best" and where a good rider made a clear difference.

The day was perfect, nice temperatures with some clouds just, the perfect light to shoot some pics with the fall colors around. The riders were a mix of top notch local riders with some amateurs just riding for fun, but that made the perfect american picture of what is MTB about here.

I was walking up the trail, so the first pics I shoot were at the very end, where the riders and volunteers were all mixed up in a small chaos, not easy to find out were the final of the race was, nor who was riding or just there for fun, or who was just walking up to the best sections.

It's fun when you are just walking up the trails I use to ride, and it's even better to feel how difficult are some sections just by watching others riding their bikes. So I guess I'm not that bad when I'm almost able to ride all the trail without problems, even do I recognize some sections I just walk, as I don't want to take any risk.

Going up there is a small section, where is almost "up hill", this is a section I love to ride with the Ibis Mojo, as you can relax for a moment before the last climb, but during the race it's one of the worst places, as most of the riders have to speed their machines and pedal hard to overcome the small bump (I said this is not a normal down hill race...), on this section I found two guys with their cameras in the perfect spot, protected and at ground level to take great shoots...I will ask them another day.

The bridge, is the step before the nicest part, or the final step depending on how you ride...brand new after some work of the volunteers, with some metallic strips to avoid humidity causing some damage to the people on the moment they land...

And then the best, the stiffest section, with a left turn full of rocks followed by a wood bridge turning right, this is the point where the good riders flight over, the average ones suffer, and the bad ones....we just walk.

Flowing, flowing, that was nice







Of course, some riders got problems, and I was there...

But the best, the flight over the handle bar, and with the camera on the helmet...clearly this is not a good position for a camera on a downhill

Did I told you it was a nice fall day? did I told you the colors where great? I think so, but a picture is better than my words, no color was missing...

See you soon, from SC, Xavi Paricio

AE Line 7 Stanes Scotland

The 7 Stanes are mountain bike trail centres in Scotland. (Stane is Scottish for Stone) Each trail centre has a differnt Stone. This weekend we took the trip over to AE forest. The Stane here is called the Talking head Stane Pictured below.I had to cycle to get the ferry at 5am. All my riding gear and spare clothes front and back.Bike lights for the second part of the trip. Night ride as it starts to get dark at 4pm.
The new super ferry Between Belfast (Ireland) and Cairnryan (Scotland)
The AE Line red trail is a Enduro type trail. XC but with a lot of Technical features. We done the Trail during the day then half of it at night. A great day/Night on the bikesAndy doing the step up.
The Canyon Nerve AM 8.0Video of the Day's Riding


360 degree Panoramic Photo of the trail.

Una flor no fa estiu, milers sí.

És cert, una flor no fa estiu, però sí una cada dia, una cada dia fa estiu, i aquest dóna sentit a la tardor, a la nostra tardor, plena de colors càlids.

Avui ruta amb l'Home del Montseny i el seu fill, dos bikers, generacionals, impressionant, i tant que sí, essència del MTB català, a on avui el propòsit era un, fer una sortida com la del vídeo de Fruita, és a dir sortir a rodar tres, quatre hores entre senders tècnics però perfectament ciclables, i a on pots anar fent minut darrera minut.

A Sant Celoni plovia, a casa ni una gota, si que teníem la presència de boira, no baixa, però sí generadora d'un escenari propi dels dies més emocionants.

Hem fet corriols darrera de corriols, els he portat a la porta del Montalt, i no he escoltat "que hi fem aquí" un cop els hi exposat el conflicte de pas que hi tenim, que bé, i d'aquí hem seguit corriolejant fins anar a esmorzar passats els primers noranta minuts.

Les sensacions de l'Home del Montseny i el seu fill, sempre s'han traduit amb comentaris elogiant la ruta minada de corriols, sembrada dels propers que anirem a fer darrera de casa seva a la mítica zona de Fuirosos i Olzinelles, noms aquest per a mi, aquest darrer concretament generador de les primeres guspires que han encès la foguera dels Dracs, dels seus vols, i que de ben segur serà pioner de les properes aventures, pentinar les falgueres amb les puntes de les ales del meu Drac, un somni que pot ser realitat, i tant. Ho escric i sento com el meu Drac obre els ull sobtadament, essència de Dracs, terra de vols d'aquest, lloc laberint de sentiments, i a on ser-hi és sinònim de vida, d'existència, mtb, mtb, mtb.

Com cada any, com a cada pas per Olzinelles les falgueres m'han fet oblidar que he de tornar a rodar pels seus corriols, a la propera anada al Baix Montseny serà, i tant que sí.

Després de l'esmorzar, abans d'aquest converses i converses de bikes de dues la propera de l´Home del Montseny, de la ja nova bike de la Betty, voltes i més voltes mentre escalàvem, mentre baixàvem, mentre recuperàvem l'alè entre trams i a on en moltes ocasions la pregunta era,  "Marçal és pluja o humitat?".

Hem coincidit amb un grup de bikers en direcció contraria, també a l'esmorzar amb els Xurribikers, després amb aquest darrer, després escalant cap la Creu de Rupit venint entre corriols des de  Can Fabregas, uns quilòmetres després durant mig quilòmetre hem tingut una petita persecució amb una Niner i una 26, després a la Creu he sentit, escoltat frases d'elogi cap el fill de l'home del Montseny, per les darreres curses de la Copa Girona, és veritat tenim una jova promesa entre nosaltres, mtb, mtb.

D'aquí hem derivat entre corriols de dos pams fins al centre del poble, i a on sempre hem pentinat cada tram de corriols gaudint de més a molt més i repetint sensacions, les millors sensacions. Ja portàvem el tercer grup de senders que sumaven trenta quilòmetres, i faltava el darrer, i aquest ha estat memorable.

MTB, MTB, MTB.

A la propera he d'anar a netejar corriols tapats del circuit de casa de l'Home del Montseny.

Dies de MTB, del millor MTB.

Equipat 100% d'estiu.
Menjar, pa amb tomàquet, truita, vi, aigua i gasosa i quatre cafès cafeinats, dos a les cinc del matí, dos a l'esmorzar.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.

Incidències amb la bike cap, mtb, mtb, mtb.

Els Ardent, els Maxxis Ardent 2.25 Tubeless avui han fet molt bona feina, com van aquests pneumàtics.

Preparo les cròniques, dues concretament de la darrera pedalada a Salt, amb en Narcís i en Carles,  de quatre Single Speed per Girona i voltants, sí, sí quatre Single Speed, dues específiques i dues 3x10 fixades voluntàriament a SS tota la sortida.

Spot Brand Longboard Single Speed.

L'hem comprada avui a les cinc tocades del matí, mtb, mtb, mtb. L'hem aconseguit estirant del recurs Colorado que ens ha gestionat el contacte amb Maverick Bikes directament.

Rocker SS.

Difereix un xic de la bike de la imatge, pel fet de que la nostra és la Longboard, de la Betty millor dit,  és específica per a Single Speed, no pot transformar-se a "geared", és a dir sense guies de cable pel canvi i desviador, i també perquè les punteres són Drop Out, no Sliding Drop Out, el darrer detall que la diferencia és que aquesta unitat, aquesta concretament, la que hem comprat, és un "Made in Golden, Colorado and a Spectrum power coat paint job".

El color és aquest,  el model no, pel fet de que les punteres del Longboar van obertes pel darrera, més senzill, més lleuger, exactament com les punteres del quadre Vassago d'en Haguen,  mtb, mtb, mtb.

El quadre vindrà específic també per a Belt Drive, i anirà muntat amb Belt Drive. A decidir a les properes hores si plat i pinyó seran Spot Brand o Phil Wood.

http://www.youtube.com/watch?v=iO6nZakBcQk&feature=related

http://forums.mtbr.com/29er-bikes/spot-longboard-belt-drive-w-custom-paint-spam-455167.html

La resta, bé, forquilla la DT XRR 445, direcció Chris King, potència Syntace F99 90 mm. - 6º, manillar Moots 25,4 mm. de la Mooto-X d'en Colorado  de 640-660 mm. no ho recordo, frens Saint-XTR 2003 180/160 mm. o podria passar a Formula R1 160/160 mm., punys Ergon BO, tija Moots retrassada, seient Aspide Glamour específic per a dona, bieles Shimano XTR 760 BO, transmissió Belt Drive, és a dir per corretja dentada, pedals Crank Brothers 4Ti, rodes si la transmissió és Spot Brand no Phil Wood, DT240 Single Speed/radis de titani/NoTubes?¿, és que dubto de les llantes quines han de ser, vull dir el model exacte, pneumàtics Tubeless Ardent 2.25-Crosmark 2.1, i diria que una Single Speed no porta res més.

La taula de pesos amb 200 ml. de líquid NoTubes hem dóna 8,8 Kg. pronosticant un pes pel quadre de 2.000 g. i 250 g. per la transmissió Belt Drive (plat-pinyó-corretja).

MTB, MTB, MTB.

Tercera 29er. Single Speed, mtb, mtb, mtb.

Un cop tinguem el quadre aquí, ja la presentsrem en societat, i tant que sí, ara a demanar els components perquè els tinguem a punt a l'espera de l'arribada del quadre.

NAHBS 2012: Sacramento California.

http://2012.handmadebicycleshow.com/2012-show/

Tampoc ens toca,  al 2013?

MTB, MTB, MTB.

Nits de MTB: "After all, the best stories are about biking, not about bikes".

http://spotbrand.com/company/?section=1

Que bé llegir això, el títol d'aquesta intervenció i darreres paraules de la presentació a la pàgina de Spot Brand, mtb, mtb, mtb.

Un sender, un corriol, un genet, un Drac, i darrera d'ell, un genet i el seu Drac, seguint l'estel.la del davanter, enfilant vol darrera vol, ara passades les millors jornades del calor de l'estiu enfilen ja les millors diades de la tardor més càlida recordada, i a on a cada minut pensen, "que bé, que bé, que bé".

Dies de moltes sortides, entre llocs a on el meu Drac sé que gaudirà del terreny més predisposat, pel fet ser trams on les corrents d'aire són les que han de ser per després d'un picat vertical poder enfilar tancant els ulls sense haver de pensar en res més que en el soroll de les ales pentinant el sauló. Darrera de cada pas una signatura identificativa invisible, perquè el terreny, sauló esmicolat, és el meu espai natural ara, i a on les empremtes, les ales del meu Drac són les que m'identifiquen al meu pas, com ha de ser per ser.

Demà volaré per casa seguit per l'Home del Montseny i el seu fill, per què no, venen a fer corriols, tots, exactament. I així serà, no quedarà ni una carena per carenar, ni un sender per vorejar, i tant que no, mtb, mtb, mtb.

El meu Drac a punt, l'equipament també, sabatilles, les Dragon, no les Bont, perquè aquestes darreres no van, així que ara per ara queden al fons del calaix, com sona.

I la pregunta? hi és, hi és, i tant que sí, l'esmorzar serà a minuts de casa, uns noranta, no pas més, perquè hem de parlar de bikes, bikes i més bikes, que segur que serà d'allò més emocionant, pel fet de decidir entre 29ers, i tant que sí, entre elles la Whyte 829, una entre moltes.

MTB, MTB, MTB

Una fulla roja tenyida del color de la tardor va tocar al genet en banyar-se amb la pluja d'un dia de tardor, i les ales del seu Drac la van recollir per donar fe del màgic instant, i aquesta, aquesta fulla roja  va segellar el punt feble del qui havia de ser protagonista de les millors i mes velles histories del què avui són per l'oblid, les millors llegendes dels vols de Drac.

El meu, el meu Drac és únicament qui sap a on em va marcar la fulla i ell guaita de que ningú, ni cavallers de la llum,  ni fades de la nit tinguin mai idea de quin és aquesta escletxa per on la llum brolla sense límits, un dia, un dia, un sospir de llum escaparà per aquesta unió entre el genet i fulla roja, perquè així ha de ser, perquè cal que sigui així, vull que sigui així, i aquest dia eclipsarem la nit per entrar definitivament al món de les fades de la nit, i mirarem sí, i mirarem sempre l'arribada dels cavallers de la llum, però ja no cercant entre ells la distinció "d'un no d'ells", del genet de vols de Drac, perquè ja no caldrà, aquest ja haurà perpetuat un sol vol, dia sí dia també, entre l'absència de llum, entre un sol raig d'aquest,  el de la comunió entre genet i  roja fulla de tardor, mtb, mtb, mtb.

Un dia vaig escoltar una melodia que em convidava a deixar enrere al meu Drac, era una veu dolça,   però sense fons no hi ha profunditat, sense Drac no hi ha vols, mtb, mtb, mtb.

Som a punt de tancar un primer cercle, el del vol a perpetuïtat del meu Drac entre senders fixes de somni, sempre entre jornades d'ara sí ara també de MTB, i a on el sauló humit marca que les roges fulles són úniques totes, però una entre totes va marcar a aquest genet, que ara ja no la cerca, perquè sap que el preu a pagar per la comunió d'un instant evitada puntualment per la protecció del meu Drac, i que va ser generador de la transició definitiva d'un genet de Drac de terra de conqueridors a terra de creadors, i a on ara aquestes ales han d'estar sempre atentes a que ni cavallers ni fades mirin al seu genet fixament, per evitar de deixar que la llum trenqui amb la foscor de la nit.

Genets, cavallers de la llum, fades de la nit, Dracs de mirada penetrant, i una fulla roja de tardor, retinguda per unes ales de Drac, d'un Drac entre Dracs, mtb, mtb, mtb.

Una fulla roja que serà la clau de pas a l'arribada dels cavallers a l'espai de les fades,  i que marca, marcarà una nova fita, la dels vols de Drac nocturns, i tant que sí. Inevitables aquests, repetits tots, però esperats sempre amb l'arribada de la tardor.

I el genet va mirar al cel, "i no és una metàfora va passar ahir", i el què li va semblar que era un estel gegant va impactar amb totes les esferes protectores de la terra de les fades de la nit, i com si d'una entorxa  es transformés sobtadament en una bola vermell fosca i cua blanca que va determinar que, un dia les fades van deixar entre terres molls una mostra de respecte pels cavallers de la llum, i aquests per resposta van retornar aquesta pedra lluminosa a les fades de la nit, ahir elles la van fusionar entre espurnes de foc per preparar l'arribada del genet de Drac a la foscor de la nit.

Benvinguts a l'arribada de les millors aventures de les intenses tardors entre les fades de la nit, i a on una explosió es generarà per un creuament vertiginós, el de la mirada entre el meu Drac, d'ulls foscos,  profunds, i la mirada de les fades de la nit, i que esdevindrà l'apertura de la porta que marca aquest inici, el de l'arribada de genets i Dracs als senders de la foscor.

Entrem a terra de fades, i no ens en podem en cap cas quedar fora, cal entrar-hi primer,  per poder decidir després si en volem sortir.

Maco Maco....Liteville

INTO THIN AIR

http://www.zapiks.fr/into-thin-air.html

Fruita: USA MTB vs EUROPE MTB

Un vídeo el darrer d'en Xavi que aporta molta informació sobre el MTB actual als USA.

Entre molta informació,  que bé que s'ho passen pedalant i quin lloc per pedalar, quins corriols, entenem perquè hi vull anar?

Ara bé, el què em deixa realment aturat és que aquest és un vídeo promocional de Yeti, és l'ASR 7?, o una bike similar de la marca, us heu fixat com són els trams?, vull dir que nosaltres no tenim llocs com aquests per pedalar, sempre de tendència baixadora, pel fet de ser pujats amb un taxi-bikes. I això canvia la perspectiva de la concepció de les bikes.

La tendència de les suspensions del darrera de les bikes americanes, pel tipus de MTB cap a on van els biker dels USA, cal anar molt alerta perquè el tipus de pedalada que fan és aquest o molt similar, és a dir bikes amb suspensions molt actives a on l'eficiència de pedalada cerca el comportament moto, no el comportament bike,  i podrem dir, home aquest vídeo no és representatiu, la contesta,  si Fruita no és representatiu, cal tenir present que Fruita és a on no es pot deixar d'anar, la Meca del MTB a USA, o una d'elles, quin és el representatiu?

Que què vull dir, quan dic "el comportament moto, no el comportament bike"?, que a un circuit com aquest la tracció, l'element que fa que la bike es mogui és aliè al biker, o quasi, més similar a una moto que tracciona via el motor de combustió vull dir, aleshores el concepte de base que mou la construcció d'aquestes bikes varia substancialment, perquè entre d'altres coses, les bikes lentament són més pesades, pipa cònica, eixos de 15 mm. forquilles per tant menys lleugeres, molt i molt rígides, suspensions de barra 32 mm. mínim, anant a 34 mm.

És una tendència, una marcada tendència per aconseguir bikes divertides, més que eficients, i això, cercar aquesta bike més moto, amb una absorció més tipus moto de cross, no d'enduro, fa que siguin molt "tragones", sí, i que pedalin bé, si no si no pedalessin bé,  és evident que no es podria sortir amb elles, seria quelcom llunyà però propers també per concepte a voler pedalar amb una moto amb pedals, però a on l'objectiu no és màxima eficiència de pedalada, si no un equilibri absorció/eficiència de pedalada molt decantat cap al primer, pel fet de que els circuits són aquests.

Bikes per pedalar, sí, però a aquest tipus de pedalada com els dels vídeos, no són les bikes per pedalar per on anem els bikers d'aquí.

Curiós, molt curiós, interessant també, per això entre moltes la Mach 4 no es ven  a USA i és lider de vendes de la marca a Europa, perquè pedala molt i molt bé, prioritza eficiència a absorció, tot i ser "tragona" no és una Mach 5. Per això surt la nova 5.7, en lloc de la Mach 5, i tant que sí perquè el mercat USA és el què els hi demana.

Si nosaltres ens adaptarem, o si ja ho han fet els bikers europeus, "ja ho estem fent", ja és una qüestió que queda per les estadístiques dels professionals, però diguin el que diguin aquestes, el fet és que aquestes bikes, del 2007 cap a aquí, lentament estan evolucionant cap a bikes tipus la Mach 5,7 o l'ASR Seven.

MTB, MTB, MTB.

Gravity Enduro Ireland

This is a new series coming to the Irish Race scene in 2012. Its the first proper Enduro series and I think it is going to be Epic. Niall Davis the Single Speed World Champion is organising it. Colorado do you fancy a round??

Yeti Cycles 2010 Tribe Gathering

The same, not sure we ever shared this one

Yeti Cycles 2010 Tribe Gathering from John Reynolds on Vimeo.

From SC, on the first cold night this year, Xavi Paricio

Yeti Cycles Moab / Fruita

Not sure if we ever shared this video here....se there we go

Yeti Cycles Moab/Fruita from John Reynolds on Vimeo.

From SC, Xavi Paricio

Consolidant.

És el què va ser ahir, mirar de consolidar per una banda part dels corriols per la corriolada amb els Trinxes, i per una altra de millorar la nostra tècnica entre senders.

Una escalada molt exigent entre corriols costeruts que fa dies que baixo, una corriolada divertida, i una baixada ràpida de tornada cap a casa per pistes amb l'arribada de la nit.

MTB, MTB, MTB.

Equipats 100% d'estiu.
Aigua 0 ml. menjar, cap.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Llums cap.
Caigudes cap, i a la propera crònica ja veurem perquè ho esmento.

Entre que les bikes van molt bé, el terreny sensacional, i les converses de bikes ara sí ara també fa que sortir sigui una experiència molt i molt divertida, mtb, mtb, mtb.

Demà, o sigui avui repetim a BO? Bé ja puc dir-ho ara, sí i ja posaré la crònica demà.

Moots-DUC32.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70535&cat=

Nosaltres podem veure moltes bikes, i tant que sí, podem estudiar moltes opcions, decidir-les, mentre d'altres bikers fan el mateix i decidir-se a muntar una bike com la de la imatge, que podrà agradar-me, més, o agradar-me menys, però que té una personalitat que la fa diferent, mtb, mtb, mtb.

Magicshine Old MJ-836 V New MJ-872

The Magicshine is a light I have been using for over two years. The light I have been using is the MJ-836 This light is claimed to produce 900Lumens on full power for a battery life of 3-4hours on Full power and 6-7 on low power.
I have had no issues with this light and havent ever really needed to test the full capacity of the battery until the 24 hour race. I had a spare battery and also head torches so we mainly tried to keep the lights on Low power to get maximum battery life. The lights lasted without having to use the spare battery which was great. The batteries have a nice blue backlight to give you an idea of the time left. The light switch also has a colour coded pattern. The switch glows Green for a full battery 100-75%; Blue for 75-50%; Yellow for 50-25%; Red for 25-5% and Flashing red 5% to Shutdown.This is a very bright light.... Well until I seen this new light MJ-872The MJ-872 is Claimed to produce 1600Lumens on full power for a battery life of 2.2hours. I havent had a chance to test the battery but this light has more settings. Full beam, 75%, 50%, 25%.The light comes with an O ring that straps around the bars or to a helmet. The old one had a more secure clamp with a flat connection on the base. I will need to see how the O ring compares when I am out on the trail on rougher ground.
The photo above shows the different mounting options. The new light MJ-872 has the O ring which wraps around the bar and across hooks on the light body. The old light MJ-836 has a clamp which attaches to the bars then a quick release flat connection for the base of the light.
The photos below show the garden with no light, the garden with a standard head torch and then the old and new Magicshine lights.



Garden with lights off:Standard Head torch:
MAGICSHINE ON FULL POWER

MJ-836 (Old):
MJ-872 (New):

The Old MJ836 was purchased on ebay and shipped from HongKong - $79.99 took 5 weeks to arrive.

The New MJ872 was purchased from www.magicshine.co.uk - £109.99 took 1 day to arrive.

Two hours.

És el temps de bike de cada sortida dels darrers dies, seré més exacte, entre moltes la d'ahir.

Va molt bé sortir a pedalar, en aquest cas a les prèvies a l'hora de dinar, i més si tens Consell a la tarda.

I de fet així va ser, una descompressió com la d'ahir a dalt de la bike i tot,  després de rodar aquest 120 minuts entre senders, a excepció d'una pala vertical imprevista,  té el color que ha de tenir, o millor dit, no sé quin color ha de tenir, a mi m'agrada el que jo estic veient, que no ha de coincidir amb cap color que agradi a d'altres bikers, i tant que no, per això estem bé, perquè tenim el nostre color, i que aquest el podem canviar demà, sí, però mentre en parlem, si no el color és el què ja tenim, mtb, mtb, mtb.

Entre ahir i avui dies de moltes decisions, però moltes, bike de 29er Single Speed, forquilla de 29", transmissió de 29" Single Speed, moltes i de tots els àmbits, i tant que sí. I això fa que tot camini de manera senzilla, planera i molt il.lusionant, sempre però aquesta il.lusió agafada de la ma d'una marcada estabilitat, de fet tota aquesta il.lusió pivota sobre un pilar,  el de l'estabilitat.

Ho dic perquè des de que sé que el corriol que em porta fins al poble no està lliure d'un cert conflicte de pas, encara que lleuger, encara que no hem de passar-ho malament, ara no gaudeixo en, en primer terme pensar que hi he de passar, quan fa uns dies pensava, "que bé que m'ho passaré" i després tota la sortida estic pensant, "mira que si per anar en bike tinc un conflicte", per un cop hi sóc pensar, "que s'acabi, que s'acabi", així no puc pas sortir a pedalar per un corriol, per sesancional que sigui, com és el cas.

La decisió presa quina és, "fora corriol", per què no diu que no vol que hi passin?

Així que en cerquem un altre, perquè també és veritat que no anem sobrats de corriols, tampoc mancats,  però aquest que semblava un bon corriol,  i que tot i que el pas es va fer de manera consentida, ara no és un bon pas, tampoc un bon corriol, i els que l'han obert, ara ja no són "fantàstics" si no que són "uns netejadors de corriols possiblement conflictius",  és a dir fer un "reset" i oblidem aquest pas, així de fàcil, així de senzill, i no cal mirar més lluny, cal tenir-ho present, i no invertir un segon un cop n'has tret les conclusions pertinents sobre el perquè de tot plegat, i tant que no.

Una sortida memorable, no perquè gaudís de la sortida, que no va ser en cap cas, sí per la claredat que m'ha aportat una sortida com la d'ahir, perquè així avui quan ens enfilem a les bikes un altre cop ja podré gaudir des del primer minut, perquè no estaré pensant en el què ahir em va fer que no gaudís de la sortida, i això, el fet de poder, de mirar  d'evitar situacions d'angoixa no té preu, o millor dit si que el té, i és molt elevat.

Vull dir que millor invertir el temps en pensar com evitar d'haver-la de passar, l'angoixa vull dir, que no pas prioritzar "el fer per fer", el sortir vull dir, i haver de patir pensant en el corriol, exactament com al conflicte del Montalt, a on no em fa sentir gens bé pensar amb el pas tancat, però encara és pitjor passar pel pas en aquestes circumstàncies.

Una pedalada, curiosa, sorprenent, per la seva duresa extrema passada la primera mitja hora, per després d'escalar per una pendent que no repetiré properament, poder corriolejar ara sí ara també darrera de casa, i un cop superats els  90 minuts,  començar una baixada entre senders de somni, el darrer però aquest que siguent de somni, hauria d'afegir "mal" somni.

Una arribada a casa pausada, a on a l'hora de dinar i després al despatx penses, "això ho he de fer més sovint del que ja ho faig", no vull dir el fet de dinar i treballar al despatx, que això ja ho fem cada dia, si  no el fet de sortir a pedalar aquestes dues hores, perquè tot agafa una altre dimensió, no fent referencia a importància,  sí a un  to molt pausat, segur que massa, però ja està bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Decididament la Vicious no frena.

Decididament he d'anar equipat 100% d'estiu, he sortit amb mallot de màniga llarga i sense passar molta, molta calor, no anava bé del tot, avui aniré 100% d'estiu.

Decididament la clau multi funció ha d'anar fora de les bosses del darrera del mallot, no sé molt bé a on, però fora.

Decididament, em cal perseverar amb aquest corriols, i tant que sí, la data de l'arribada dels Trinxes és llunyana, per això cal perseverar ara.

Pla de la Calma-Aiguafreda...el nostre Utah Particular

De petit he passat molts estius a Aiguafreda.
Amb l´inici de la pràctica del MTB les sortides es van anar prolongant cada vegada més, fins a arribar un dia al Pla de la Calma.
Quantes vegades hauré pujat?
De fet, durant les vacances d´estiu, la meva rutina diaria consistia en sortir d´Aiguafreda, pujar fins al Pla de la Calma i tornar per a qualsevol dels infinits corriols de baixada.
A la tarda, després d´una bona migdiada m´escapaba de nou amb la bici cap al Muntanyà o bé m´enfilaba a la Cinglera de Bertí. Quants records!

Durant aquests anys el Pla de la Calma ha estat el lloc escollit per estrenar una nova bici. Cap bici s´estrena com cal si no es fa un Pla de la Calma!

Una vegada arribat al Pla de la Calma cal tornar a Aiguafreda (punt de sortida) i res millor que fer-ho pel recorregut del Meridià Verd. No té despercidici. Has d´aner alerta, si dubtes pots fer-te mal...molt mal.

Es el nostre Utah particular.

"Fem un Pla de la Calma?"