Dracs entre bikes.

Ser entre Dracs, té el que té, cal que aquests estiguin sempre impecables, i si no pot ser impecables, sí a punt per rodar.


Vull dir que un Drac perquè voli bé, cal estar-hi a sobre, i mirar de tenir-lo sempre perfectament a punt.


No em refereixo a ara sí ara també modificar cada component pel més nou del mercat, però sí tenir clar i posar en pràctica tot allò que permeti mantenir el vol amb les millors condicions possibles, i poder gaudir d'una jornada magnífica de MTB.


Ara, darrerament coincideixo amb molts bikers amb les bikes molt malmeses per manca de fer-hi el manteniment. Pneumàtics gastadíssims, transmissions destruïdes, frens sense pastilles, suspensions perdent oli, rodes que no roden, "pedaliers gripats", totes aquestes i moltes més, són les incidències que estem visquen.

A les darreres sortides hem estat moltes però que moltes estones aturats, veient totes aquestes incidències i no són casualitats, en cap cas, si no una manca de rigor per part del biker en el manteniment de la seva bike.

Caldrà ser per part nostra més rigorosos en aquest sentit, em refereixo a mirar de sortir únicament amb genets i els seus Dracs.

Sequence....the "peloton"

2010 US ProCycling Championships

Dear Genets,

Last weekend Greenville was hosting the 2010 US ProCycling Championships, an event that as you can imagine, is acting as a great "advertisement" for this city all around the country. The event itself, had been scheduled almost on the same way last year, using exactly the same circuit from Downtown to Paris Mountain. There was a nice bunch of teams present on this race, where the most popular were Radio Shack, Garmin - Transitions, BMC, Columbia - High Road, Cervelo as pro-Tour teams. Then other not at the same level, but important in national races or U-23 races Trek- Live Strong (the Lance promoted U23 team), Jelly Belly, Jamis, Bissell and Kenda.

Downtown ready for the race

As last year, it was a great experience for me, I wake up early to prepare all my stuff, camera, phone, drinks, fruit, granola bars, sun cream, ice for the small refrigerator, and then driving downtown. I arrived a little bit before noon, there was already a lot of people walking around, taking a look to the cycling "shops", the ambience, the start line, all was set and ready for the race, it was sunny, slightly windy and hot enough to made sure the race was going to be hard.

Before the race, I was just playing around trying to get the best shots, I was in front of the start line / podium, where all the riders sign the book before the race, and during that time I was able to see some of the most impressive US rides today, Levi Leipheimer, George Hincapie, Chris Horner (best Radio Shack this years Tour de France). Some of them not close enough to be able to have nice pics, as I can't go inside of the press area (this is something to work out for next year), but for others, I was on the right, or the best spot to shot some good pics, as the one with George Hincapie is already on the blog.

The Local Hero and defending Champion

The race started at 1pm with a lot of crowd in Greenville, it was impressive, the noise, the speakers, the people, the ambience...just the best you can expect. I saw a lot of known faces from my rides, so I realize that I'm really getting to a point where I'm really well connected to the bicycle world on this city. The race itself consist in 5 laps to a big circuit going from Downtown to Paris Mountain, but before these, the riders repeat three times a smaller circuit in Greenville Downtown, which is again repeated at the end, to complete a good 115 miles race.

Sped on the break away

On the first lap a small group of four riders pulled out on a nice break away, they were 1minute 15 seconds in advance after the first small lap to Greenville, amazing for the only 4 miles they went through....but they were running at two different levels, with the big group still sleeping, or thinking the day was long enough. After the first three laps to Greenville Downtown, and just before the went for first time towards Paris Mountain, they were already 5 minutes in front....a long way, but nobody was thinking this was a serious group, as most of them were under 23 riders, and all the big names were on the main group.

Nice talking on the first lap...

After that point, I moved up to Paris Mountain, where I saw two times the group, the ride on this road is great, with a first section till the top with a nice uphill percentage, the road was crowded with the more cycling fanatics, and the ambience was....impressive. I drove my car before the peloton arrived to one area, where I had a good access to the ramps. I decided to stop in a place where the TV cameras were located to cover the race. It was a nice ramp, with some visibility (a lot of forest on this area) and I tried to find the best spot with both the four one on the top, and the big group. To my surprise, by the time they arrived there, the four (now already three riders) were almost 15 minutes in front of the peloton. Mistake? or was the group thinking the race was long enough, and the riders in front had no option to made it?...

The break away ones on the third lap, 15 minutes ahead

Group on last attack to Paris Mountain

After the laps I was on Paris Mountain, till the last one I decided to go Downtown again for the final legs around the town circuit, the difference between the three riders and the peloton was not increasing, but rather going smoothly down, still 13 minutes on the last pass for the top of Paris Mountain, with almost one extra hour of race in front !!!! Enough time?....

Downtown was boiling, the big screen was showing the three riders on top were not anymore riding on group, and a solo Ben King was going as fast as he can't in top of the race, but a solo with almost 45 minutes to run, and a big group speeding up, was likely a no go scenario. People was cheering and the speakers just freaking out when Ben King arrived for first time to the finish line on Main Street, 3minutes and 40 seconds of difference, and three laps to go on Greenville Downtown before the end, almost 24 miles....a world for him, nothing for the peloton.

Speed to chase the leader...it was too late !!!!

George Hincapie family (he is the local star) was there just ready to cheer the Greenville sun, and the crowd was increasing the "ambience noise".. what an amazing experience. the group was fast, Levi Leipheimer, Chris Horner, George Hincapie, and some other riders were going really fast, looking for Ben King. Second lap, the gap was reduced to less than two minutes, Ben suffering on the bike, his face and body focused on maximize the speed and effort, but the cadence was not as high as he sure wanted at that moment. The group, just 1minute 55 seconds later, was the faster thing I ever seen on a road bike, the were really close to catch the price...but they were on time? look like despite the last effort, they missed the point on the early stages of the race, and now it was to late !!!!

Last meters, after 4h 44min 56sec, Ben King crossed the finish line as the youngest US Champion ever, becoming the first Under 23 rider to win, and the first one to win on a break away since almost the start of the race, 115 miles to win the most important US race !!!!

The Victory

It was an amazing day, I enjoyed even more than when I'm riding, I hope this blog helps you to feel close, if not.....you have a house open for next year one, that Greenville will be hosting again.

From SC, Xavi Paricio

George

Starters

The Real Champions

Today has been a very special day in Greenville, this pic with most of the US Champions, is for me as important as the rest I will include on the coming days.

Here you have the winners of some categories...it was late on the afternoon, after the main event, and I was there with the most fanatic riders just waiting till the end, where the "surprise" boy was going to receive his stripes and starts jersey, when I have the opportunity to shot the real champions, the ones who fight only for themselves, the ones who know their effort is not going to be on the press, or on the news....this pic os for them, for the Real Champions !!!!

From SC, Xavi Paricio

Al setembre, el mal temps és de témer

Cap de setmana biker, sí, però diferent també. Divendres ens havíem proposat dia de repòs, s'anunciaven pluges, així doncs ja no vàrem fer cap pla de sortida a la tarda. Els presagis de l'home del temps es van complir, a partir de les tres de la tarda de divendres, la pluja va ser constant i ben entrada la nit, el diluvi universal. Al vespre teníem visita a cal fisioterapeuta i no volíem arribar-hi molt sobrecarregats. Bones notícies, les molèsties muscular només són això, molèsties, sobrecàrregues i tensions musculars, no hi ha cap cas lesió, quina més bona notícia. Tot i no tenir cap lesió, vàrem sortir força tocats de la visita, no amb dolor, però sí amb aquella extranya sensació que t'han remenat. Dissabte, ens alçàvem ben aviat, però entre les molèsties i el temps insegur, vam passar la jornada biker a casa, treballant en un nou projecte per a lagranevasio, només puc dir; sorprenent!

Hores i hores de conversa, de llistats, de sumes de pesos de components, de triar i remenar, de muntar i desmuntar, i finalment, ben entrada la matinada projecte enllestit.

Diumenge, després de la pluja, hem sortit a rodar, hem rodat en companyia tot i que no estava previst, però les coincidències han fet que avui tinguéssim companyia, o que els tres bikers del Baix Montseny pedalessin acompanyats, sigui com sigui, jornada entretinguda, amb uns companys de ruta amables i grans conversadors.

He gaudit també d'un rodar feliç, de lagranevasio, un rodar diferent però "viciat" deixant segell de "gran escalador", contudent i segur pujant, ràpid però prudent baixant. Moltes portes estan obertes, moltes possibilitats de pedalar ben a l'avast i sense fer-ne cas.

Avui el terreny moll i enfangat ens ha fet passar algun moment d'incertesa, però les bones sensacions és el resum d'un curt però intens cap de setmana.

Ara, a punt d'iniciar una nova setmana, l'emoció del dia passat, i la il.lusió dels dies que vindran ens manté ben desperts. Els preparatius pel Roc estan ben embastats, a Fréjus ja ens esperen, i si poguéssim ja hi seríem, cada dia un dia menys per ser-hi, falten divuit dies!!!

Xavi Paricio, estem ben impacients per veure les imatges de l'esdeveniment ianqui del dia!!!

Menstrestant, nosaltres, seguirem pedalant.

Anem de viatge?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=445185

No tinc paraules, bé sí, MTB, MTB, MTB.


El terme "fragata voladora" és el que em ve al cap en mirar detalladament aquest post que us he esmentat.

MTB, MTB, MTB.

Sawyer 29er.

http://www.trekbikes.com/us/en/bikes/mountain_hardtail/fisher_29er/sawyer/

Cruiser 29er.?

Un dia en tindré unes.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/54824/cat/12

Bieles Shimano XTR M960 transformades per en Jeff Jones o per Bonne, no ho sé, si és el segon poc hi podré fer.

Un dia en trindré unes si un dia em decideixo per un Spaceframe d'aquest constructor¿?.

Històries del Roc I.

Fa deu anys ben tocats que mirant revistes franceses i de la península, del país no perquè no n'hi ha cap, cada any veia unes imatges del Roc D'Azur amb uns bikers arrossegant les seves bikes per sobre d'una platja plena a banda i banda de persones assegudes a unes terrasses. Era el meu únic contacte amb el Roc.


Per a mi aquella aventura, no era més que això, però no per a mi, en aquells temps el meu dia a dia no em deixava massa temps per a poder somiar despert, i per tant la possibilitat de que a les imatges del Roc hi sortis jo mai se'm va passar pel cap, o sí.

Cada any però el Roc era per a mi, com les 24 Hours of Moab, o com la Transalp o com la TransRockies, (el vídeo dels abets de la dreta no té "desperdici"), esdeveniments per a bikers semi-professionals o del tot professionals.

Sempre he pensat des de la base de que "cada maestrillo tiene su librillo", i pensar així fa que el meu àmbit d'actuació quedi acotat de forma significativa, pel fet de que quan he d'afrontar quelcom desconegut sempre penso que les persones que ho fan tenen una experiència que jo no tinc i que per tant millor em quedo on sóc i gaudeixo de llegir i de parlar amb aquestes que ja ho fan.

A vegades però, poques, però que també hi són, en temes d'oci, em decideixo a creuar aquesta tanca fictícia i surto a camp obert. He de dir que jo a camp obert en un tu a tu directe sóc com el meu Drac, vull dir que tinc un bon tren posterior, per restar ben apuntalat, i un bon tren davanter, per rodar amb decisió, però també és cert que darrerament no em cal d'utilitzar aquest dos atributs, perquè m'aturo únicament amb genets de Drac que ho són o que fan veure que ho són, i per tant el manteniment de les formes és estricte i això evita d'haver de quedar-me al meu petit pati imaginari.

Ara fa uns deu anys que la tanca del meu pati és oberta de bat a bat, i això, aquesta tanca oberta és la que un dia va fer que el Roc passés de ser un somni llunyà a ser un present real.

Nosaltres al primer Roc que vàrem anar, hi vàrem anar a veure com era com a espectadors, en tornar a casa, havíem participat al Roc d'Azur, tal com sona. En sortir de casa portàvem les bikes i els equipaments, per poder sortir a rodar pels voltants del Roc, i una hora abans d'iniciar la marxa cap a França vàrem fer els certificats mèdics, no fos cas que ens calgués, per a què, no ho sabíem, però per si de cas. No podíem pensar en participar perquè no hi havia inscripcions disponibles des de feia setmanes.


En una propera intervenció us exposaré el com i el quan de la coincidència amb aquest intrèpid mariner de Frejús, i també dels motius del perquè any darrera any anant al Roc d'Azur des de la nostra primera participació.

MTB, MTB, MTB.

ROC D'AZUR: SOMRIURES

Roc d'Azur és; il.lusió, diversió, entusiasme, emoció, esbarjo, entreteniment, riure, amistat, festa, converses, visites, "apéritif", més converses, visites als stans, remenar material, veure material, impressionar-nos, fer fotos fotos i més fotos, també fer fotos a, i amb els "pros" del ciclisme, i pedalar, pedalar i més pedalar, per gaudir, per aprofitar l'ocasió de sentir-te "champion du monde" per un dia.

Un somni, el de ser-hi, fet realitat.

Sensacions, les més bones, que fan que l'estada a Fréjus sigui una gran festa del ciclisme i l'amistat.

La cara dels tres companys bikers en una de les proves més multitudinàries on mai he estat, moments abans de creuar l'arc d'arribada ho diu tot ; FELICITAT.

Avui, la pluja ens donarà un dia de descans, caldrà no oblidar els estiraments.

Important serà també la visita al fisioterapeuta, esperem que totes les molèsties tan meves com les dels forçuts i ara més que mai treballats bessons de lagranevasio siguin només sobrecàrregues musculars.

Falten vint-i-un dies!!!

Terra de genets de Drac, i de ciclistes també.

Tot queda condicionat a com vols veure, a com vols viure, el teu dia a dia, i dir dia a dia és massa general, millor dir minut a minut.

El què va passar ahir, la coincidència dels darrers trenta-cinc anys, no és tal coincidència, és el que es viu a terra de constructors, que res té a veure tot i que parcialment soni similar amb la terra de destructors, que és més emocionant però res més.

I minut a minut fem, més pausats des de fa deu anys, i molt més encara des de fa sis.

És així, no hi ha més, poder no és voler, ser-hi és ser-hi, això de ben segur, però voler ser-hi i ser-hi és el que cal per viure un vol de Drac any darrera any.

Què és un vol de Drac, per poder comprendre la resposta caldrà llegir les intervencions des del Foro primer de fa ja uns anys, fins avui a aquest espai.

Creadors, emperadors, conqueridors, genets de Drac, fades, dames d'aigua, falgueres màgiques, tots són espurnes de com a aquest espai un genet de Drac gaudeix del seu passar dels dies, del seu mirar d'aprendre a gaudir segon a segon del que em ve, del que segurament em vindrà.

Coincidències moltes, fortuïtes poques, construïdes moltes, accidentals les que menys, és el que té ser picapedrer.

MTB, MTB, MTB.

Vol dins del riu.

Aprofitant que les ànsies d'escalar no hi són, rodar entre senders, entre pistes i corriols amb molt poc desnivell té el més autèntic sabor al que m'ha de transmetre una sortida de MTB.

Com és el de veure que la Betty cada cop que pot ataca a plat, de sentir els instants previs a fer-ho com baixa pinyó i puja plat, notes el primer canvi i el segon, el del plat, ja és letal.

Xavi, com a la sortida de Manresa a aquell tobogans amplíssims on la Betty va decidir fer una carnisseria de bikers madurets.

Hem rodat bé, hem rodat ràpid, la Betty va bé, jo no tan bé, no tinc les millors sensacions, sí molts pensaments d'alternatives de possibles bikes per córrer el Roc, fet que em fa pensar-dubtar de les darreres jornades de bike i més encara de les properes.

No escalo com a Olot a les fortes pendents direcció a Rupit, no sé el perquè, però és així. Seré prudent i esperaré a treure conclusions, si vaig participar fa dos Roc's amb una bike muntada tres dies abans, i fa tres amb una bike muntada a la mateixa nit, crec que podrem esperar a decidir.


MTB, MTB, MTB.

Moltes converses de bikes, però moltes, de 1x10, 1x9, dobles 29", 26", SS, i moltes de bikes UK.

Three days.

És el temps que porto descansant des de l'aventura dels tubs de Gualba.

Una anècdota no us vaig explicar, com és que fa anys que parlem amb l'home del Montseny, que en aquesta pujada tan costeruda dels tubs de Gualba s'hi amaga una gran cova.

Una gran cova que he d'aclarir si era amagatall-refugi dels republicans o dels nacionals, no ho sé encara, però era una gran cova.

Sempre que passem per on la nostra imaginació s'ha fet la composició del lloc on hauria de ser, comento el mateix, "hem de parlar amb el teu pare, (és fill de Santa Fe del Montseny), perquè ens indiqui exactament on és".

Aquesta cova de grans dimensions ens ha de transportar a temps d'opressió, de penúries, on els nostres avantpassats han estat motiu de severes injustícies, les més extremes, malalties, fam, la por a ser ajusticiats, a perdre sers estimats, a perdre vides, a perdre la visió de la llum, de l'esperança més petita a poder viure en pau.

Que curiosa aquesta família d'humans que quan no tenim dificultats en les busquem , i de quines dimensions, i de quines conseqüències.

Portem seixanta anys pagant-ne les conseqüències de la que va ser una generació atrevida, massa atrevida pel que fa a la decisió d'agafar les armes per defensar uns principis que en cap cas s'ho valen, en cap cas, res val un patiment com aquest, en cap cas.

Una frase contundent la de la meva àvia, una filla d'indià, "mai una guerra, mai".


A la propera anada al Castell de Montsoriu, us explicaré la llegenda d'aquesta fortalesa, millor dit una de les llegendes, perquè Montsoriu és niu de les millors històries, de romàntiques llegendes.

MTB, MTB, MTB.

No n'hi ha prou.

És el que em passa, que d'una sortida com la darrera, perquè ahir no vàrem sortir, al cap molts pensaments fan acte de presència.

Un d'ells, jo diria que el número 1, és el de reflexionar sobre el fet de que els llocs per on passem amb els nostres Dracs és espai de velles històries. Totes elles però totes mescla de realitats i de somnis, on en ocasions per escrit, on en ocasions de boca en boca, generació darrera generació, han arribat als nostres dies.

I nosaltres ara volem per aquestes terres, per aquests espais, també ho fem entre somnis i realitats, en un punt sensacional perquè tenim els nostres propis pensaments sobre què va passar per aquestes contrades.


Fa anys que hi anem, hem tingut temps per pensar-hi, i el punt sensacional fa referència a que la suma d'històries, de llegendes, més els nostres pensaments sobre elles, fa que el vol sigui memorable, que pensar-hi passades les hores, els dies, prengui una dimensió important per a mi, molt més que no pas rodar per d'altres indrets sobre els que segur que hi ha grans gestes escrites, però que en no saber-les, no em genera la mateixa sensació en ser-hi.


Sobre el Gorg Negre, i la seva dama d'aigua, en sé del seu rostre, de com va ser la conversa per convence-la de que deixes l'aigua per anar a la terra, de com va ser el despit, de com va ser la tristor de l'home de Can Prat, de com les llàgrimes de la dama d'aigua es feien perles amb la sortida del sol, com també, com, quan, i a on anava l'home de Can Prat, a cercar en primer terme a la que havia de ser la seva companya de viatge, i de com després de perdre-la, anava al Gorg Negre a perdre cada dia un alè de vida per la seva estimada.

Tot això, tots aquests pensaments, més el del vol del meu Drac, la sensació de ser el seu genet, fa que cada dia pensi, ara sí ara també, a on em portarà aquest sender?.

I aquest pensament ha estat, és, i serà motor d'espais de creadors, de genets de Drac, no però de dames d'aigua.

MTB, MTB, MTB.

Xavi Paricio.

http://seansalach.blogspot.com/

No és exactament així però sí que seria un instant on estaríem gaudint del teu fred hivernal.

Nosaltres hauríem de cercar l'equipament, en Colorado no, perquè ell o no vindria o aniria amb pantaló curt, i tu amb el teu calçat de la S rasgada S-Works, a la fi del món.

Jo no sé quin jersei portaria, tu a sobre del d'hivern el Trek més clàssic, jo podria portar el de Ibis, la Betty encara no ho sé, no m'ho ha dit, i en Colorado el de Colorado-Trail.

Són pensaments presents on el ritme no s'imposa, senzillament és.

MTB, MTB, MTB.

Entrada a terra de Dracs.

És el que ha estat aquest cap de setmana, aquest diumenge.

Entre terres feréstegues, entre pedres agrestes, entre creus silensioses, portadores de les milllors històries, de les més atrevides llegendes, que fan que en ser-hi, tant abans de, com mentre, i inclús molt més després, les sensacions siguin de veritable goig.

Una entrada, ahir, no com la del darrer dissabte, on cal baixar de la bike per accedir a terra de creadors.

"La dama del gorg negre no va tornar mai amb l'home de Can Prat, ell li va recordar el seu origen, en resposta ella li va fer pagar el preu de la seva promesa de no fer-ho i com a conseqüència el que n'hauria de pagar, la seva eterna absència.

Però la dama d'aigua sortia del Gorg Negre cada nit i anava en silenci a estimar els seus fills, i de la seva tristor en sortien dolls de llàgrimes que en caure al coixí dels seus fills cada matí a trenc d'alba, es transformaven en perles.

I cada matí l'home de Can Prat les recollia i sospirava, com sospirava cada dia en anar al Gorg Negre esperant la tornada, el perdó de la seva estimada dama d'aigua, això amics meus no va ser mai, no va tornar mai amb el seu estimat.

Però l'esplendor de la casa de Can Prat va seguir sent, mentre la Dama del Gorg Negre visitava cada nit als seus fills".

MTB, MTB, MTB.

Segueix les passes del genet i entrareu a terra de dames d'aigua.

Aventura.

I aquestes dues és el que és la nostra realitat del dia a dia entre Dracs.

El què ha de ser.

La imatge reflexa l'objectiu, el que per a mi ha de ser cada instant.

La foto està feta a la sortida d'ahir.

MTB, MTB, MTB.

Dues creus, dos Dracs, i un home del Montseny.

Fita feta, assolida i a partir d'ara, pendent de repetir.

Una jornada de MTB, de MTB complert.

Pendents infinites, senders exigents, parets verticals on el meu Drac hauria anat millor fent el vol sense mi, i jo sense ell.

Llocs de llegenda, com Can Prat, llocs de llegenda, de la mateixa, com el gorg on reposa la dama d'aigua, esposa del senyor de Can Prat.

Per a fer-ho, com al darrer hivern, cal passar per una entrada curiosa, on hi brilla un nou estel i aquest és motiu de joia, però per això cal esperar a la nit, i el nostres Dracs han de volar ara.


Tubs de Gualba per sobre del Gorg Negre, direcció vertical fins a Santa Fe.


Avui l'hem assolit com una escalada més, però en aquesta ocasió res més lluny de la realitat, ha estat una pujada exigent, on hem posat peu molta estona i moltes vegades.


No sempre, és cert, també hem pedalat molt i molta estona a trams on no semblava una pista si no una brassa on quedar rostits.


Les bikes pefectes, el fre del darrera de la SS ja no vibra, ara ho fa i de quina manera el davanter.

Una jornada de calor, de frescor, de veure com beure és el que cal i més, on ser-hi és una manera d'entendre el MTB a casa.


Un lloc de llegenda entre dos genets de Drac i un home del Montseny.


Quines pendents, quins pedregals de pujada, quins corriols més feréstecs, tots increibles, tots per repetir, però ja de ben segur després del Roc.


No hem coincidit amb cap biker pujant, vull dir en la mateixa direcció, ni a dalt de la bike ni a peu, en sentit contrari sí, segurament direcció a les mines de Gualba, on ens hem creuat amb dos ciclistes, rar, però cert.


Equipats puntualment amb armilla, la resta de l'equipament estrictament d'estiu, la Betty baixant fins i tot amb manegots.

Eines les de sempre, aigua, dos bidons de 750 ml., menjar un entrepà de llonganissa, una barreta de cereals insípida, més aigua i un cafè amb llet, per finalitzar la pujada, a Santa Fe una clara de 500 ml., i també gominoles, que bones, que oportunes.

Hores de ser entre mites, entre llegendes de fades, de dames d'aigua, del lloc de repòs on compartir sembla el que sempre hauria de ser.


Enfrontades entre elles, o posades una per ser vista per l'altra?, de ben segur que que per ser vistes entre elles, en el seu repòs, en la seva joia.


MTB, MTB, MTB.