És el temps que porto descansant des de l'aventura dels tubs de Gualba.
Una anècdota no us vaig explicar, com és que fa anys que parlem amb l'home del Montseny, que en aquesta pujada tan costeruda dels tubs de Gualba s'hi amaga una gran cova.
Una gran cova que he d'aclarir si era amagatall-refugi dels republicans o dels nacionals, no ho sé encara, però era una gran cova.
Sempre que passem per on la nostra imaginació s'ha fet la composició del lloc on hauria de ser, comento el mateix, "hem de parlar amb el teu pare, (és fill de Santa Fe del Montseny), perquè ens indiqui exactament on és".
Aquesta cova de grans dimensions ens ha de transportar a temps d'opressió, de penúries, on els nostres avantpassats han estat motiu de severes injustícies, les més extremes, malalties, fam, la por a ser ajusticiats, a perdre sers estimats, a perdre vides, a perdre la visió de la llum, de l'esperança més petita a poder viure en pau.
Que curiosa aquesta família d'humans que quan no tenim dificultats en les busquem , i de quines dimensions, i de quines conseqüències.
Portem seixanta anys pagant-ne les conseqüències de la que va ser una generació atrevida, massa atrevida pel que fa a la decisió d'agafar les armes per defensar uns principis que en cap cas s'ho valen, en cap cas, res val un patiment com aquest, en cap cas.
Una frase contundent la de la meva àvia, una filla d'indià, "mai una guerra, mai".
A la propera anada al Castell de Montsoriu, us explicaré la llegenda d'aquesta fortalesa, millor dit una de les llegendes, perquè Montsoriu és niu de les millors històries, de romàntiques llegendes.
MTB, MTB, MTB.
