És el que ha estat aquest cap de setmana, aquest diumenge.
Entre terres feréstegues, entre pedres agrestes, entre creus silensioses, portadores de les milllors històries, de les més atrevides llegendes, que fan que en ser-hi, tant abans de, com mentre, i inclús molt més després, les sensacions siguin de veritable goig.
Una entrada, ahir, no com la del darrer dissabte, on cal baixar de la bike per accedir a terra de creadors.
"La dama del gorg negre no va tornar mai amb l'home de Can Prat, ell li va recordar el seu origen, en resposta ella li va fer pagar el preu de la seva promesa de no fer-ho i com a conseqüència el que n'hauria de pagar, la seva eterna absència.
Però la dama d'aigua sortia del Gorg Negre cada nit i anava en silenci a estimar els seus fills, i de la seva tristor en sortien dolls de llàgrimes que en caure al coixí dels seus fills cada matí a trenc d'alba, es transformaven en perles.
I cada matí l'home de Can Prat les recollia i sospirava, com sospirava cada dia en anar al Gorg Negre esperant la tornada, el perdó de la seva estimada dama d'aigua, això amics meus no va ser mai, no va tornar mai amb el seu estimat.
Però l'esplendor de la casa de Can Prat va seguir sent, mentre la Dama del Gorg Negre visitava cada nit als seus fills".
MTB, MTB, MTB.
Segueix les passes del genet i entrareu a terra de dames d'aigua.
