Les sensacions

Les d'avui bones. 

Prepararé crònica de la jornada d'avui. Sense recordar-la massa, per les Falgueres Màgiques d'Olzinelles, he de pensar.

MTB, MTB, MTB. 

Perquè tinc temps si parlem d'equipaments

Però curiosament les decisions van venint una darrera d'una altra, sense aturades.

Fa uns dies les tèrmiques, he mirat que siguin de qualitat, molta qualitat, després passades unes hores els mallots, com les tèrmiques una aposta nova, diferent, de fet ja podem compartir que els mallots no veuran els Vols, sí els Dracs però per coincidir al Mirador, per res més. 

Extrapolar equipaments de MTB dins del meu dia a dia, OMG, però sempre hi ha una primera ocasió, un salt important, molt, no per determinant, res ho és, oi que no?

Estic emocionat amb aquesta decisió, perquè sense transgredir cap tram entraré a un vell tram amb un bell equipament de MTB. De fet no és exactament així, sí que va de dues rodes Single Speed, i tant, i tant.

Seguim, passades les hores amb molta però molta prudència com les dues darreres comandes sobre equipaments, una nova comanda, aquest cop culot i mallot, aquest cop dues joies d'equipaments de MTB, però dues magnífiques propostes. Dubtava sobre si fer venir un conjunt de culot i mallot Infinity de Mavic, germà gran del Mavic HC amb el que ja rodo aquest darrer des de fa uns mesos, i el HC va molt i molt bé, i ni l'Infinity ni el HC són equipaments de MTB, i funciona inclús a un nivell superior que aguns dels millors equipament de MTB de casa.

Ara bé dit això, ve en primer terme un germà del culot Pearl Izumi PROque ja porto des de fa uns pocs mesos. 

De fet a les darreres 24 hores SOLO són els que vaig portar, ve cap a casa una segona joia de la gama PRO, i per tant disposaré com la Reina de dues joies Pearl Izumi com a culot. 

Mallots, he de tornar a dir, OMG, ve una petita però impresionant creació, ja porto, els guants d'hivern Alp-X, dos jocs, des de fa tres anys que rodo amb ells, crec recordar, dos segur, primer en vaig fer venir uns primers, hi vaig rodar tot un hivern, per després fer venir els segons convençut en primer terme de la talla, i en segon terme de la seva funcionalitat, els guants de tardor i primavera també són Alp-X, dos jocs utilitzo també, i en darrer terme d'aquesta gama la jaqueta nova GT també Alp-X. 

Cada un d'aquest equipaments té una puntuació per a mi, de 10/10. I per aquest motiu el mallot que ve cap a casa també és un Alp-X, un mallot de cinc bosses posteriors, les tres convencionals, i al costat dret i esquerra una i una de més petites, com sona, com sona. Té més detalls que fa que aquest mallot sigui per a mi, pel meu ús el més proper a la perfecció, de fet el meu germà porta mesos rodant amb ell, i la seva opinió és que repetiria avui mateix amb aquest mallot, vull dir que el test ja l'hem fet, i ara em toca a mi gaudir del privilegi d'aquesta proposta, oh yeaaaaah!

El conjunt culot-mallot que ve cap a casa tindrà competidors de nivell de la mateixa marca, bé no, jo diria que el conjunt PRO-Alp-X no tindrà a priori competidors entre els equipaments de casa, però com tot per poder afirmar això caldrà esperar un temps, i no únicament a que arribi, si no a rodar-hi, i no un dia no, si no un darrera d'un altre, per després anar exposant les conclusions a The Great Escape MTB. 

Un dia vindrà un culot Alp-X de Gore, un dia, ara per ara no ens ho podem permetre, un preu elevadíssim per a nosaltres, que no car,  un impediment per a fer un primer test, i més quan els Pearl Izumi Elite, i PRO, com els Mavic HC, com els Gore Power 3.0 fan tan bé la seva feina, però un dia sera el primer de l'arribada d'un culot de la gama Alp-X, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

Excepcional

El Vol d'avui, molt, una anada a SC al migdia a 27°C, teníem calor baixant OMG.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu, amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb aigua portant el bidó de més de 500 ml. Sense menjar, no en portava, sense incidències, sense coincidències, no sé com estava el mar avui. 

Les bikes volen, normal els Dracs fan això Volar. La millora rodadora de les bikes amb els Ikon EXO 3C TR té un mot que ho defineix, un 10 :-)

L'Inbred roda silenciosa, com feia setmanes que no ho feia :-)

MTB, MTB, MTB. 

Una tornada a casa amb la June, que bé que va la VW. 

Ara a tram de MTB, una jornada rodadora, molt, també breu, molt, però satisfactòria, i tant, em costa pujar, renoi, renoi, renoi.

Rodadores

És el què són la Spot Brand i l'Inbred, i ho són en representació nostra, i tant.

Avui un inici de la jornada a les quatre de la matinada, un inici del Vol quaranta cinc minuts després. A 18°C a la riera de Llavaneres a dos minuts de les cinc.

Hem baixat a Llavaneres amb les Lite, i les  hem tornat a portar des del Corredor  a Sant Celoni i d'aquí fins a ser propers a Breda, i en darrer terme per baixar de Santa Fe a on teníem fred, fins a Campins que tornava a fer calor. Els manegots no recordo a quin tram els hem utilitzat. 

Ens ha costat la primera hora, i per una confusió a SC hi hem arribat una hora abans, a les 7 del matí en lloc de les 8, i com que aquest matí no havíem esmorzat, ho hem fet un cop a SC. 

Sí que propers al Santuari del Corredor ens hem menjat un platan, i a SC dos panets i mig de Viena, i un cafè, i ja no seria fins a Arbúcies que tornaríem a esmorzar, torrades i truita d'alls tendres, per beure, jo no he begut des de SV fins a Arbúcies fora del cafè esmentat a SC, aigua, molta, vi amb gasosa, un cafè i un tallat.

Una pujada per Garolera ràpida, a on el color ha marcat el to de la pujada. 

Sense beure, sense menjar, un pas per Santa Fe amb una aturada per tornar a utilitzar les Lite, i des de Campins un altre cop sense elles. 

A SC hem aprofitat per menjar, una préssec i un tros de pinya. He begut,  sí ara ja sí des de SC a SV passant per Olzinelles, d'on no recordo massa bé res de la ruta. 

Sí que del pas per l'Andreu divendres avui la primera hora, i les darreres tres han sigut difícils de passar, tant que excepcionalment hem anat de Collsacreu a SV per carretera, passant per Coll de Pollastre. 

Equipats a part dels equipaments es esmentats amb les Sidi Dragon 2 blanques, mitjons Pearl Izumi, com també el mallot, culot i manegots, tèrmica sense mànigues de Gore, guants Hirzl, gorra Spok tota la sortida fins a Olzinelles, ulleres Photocromàtiques Limar, i casc Cratoni Terron. 

Sense incidències, sense coincidències, sense càmera de recanvi, amb eines, amb manxa, amb els llums en marxa de SV a SC, i un tram de la baixada de Santa Fe.

Com m'ha costa avui arribar a casa, OMG. Per una alimentació deficient, el préssec i la pinya no han omplert els dipòsits buits després de l'esmorzar d'Arbúcies. La fórmula ha sigut baixar el ritme a mínims  i arribar fins al Mirador a mínims.

Ara ja fins dimarts, perquè demà tenim descans, i ja no serà fins dimarts de ser que tornin els Vols.

MTB, MTB, MTB. 

L'Inbred ja no fa soroll, a Olzinelles he afluixat els pedals, els he tornat a collar i la bike ja no fa soroll, hauré de veure que passa, però l'Inbred ja roda silenciosa. 

Els pneumatics Maxxis Ikon EXO 3C TR volen, literalment, grans pneumàtics, molt bons pneumàtics, per a nosaltres, per a nosaltres.

Inestabilitat

Que ja ens va bé al setembre si fem referència al temps. Ahir sota una pluja, intensa, també divertida, avui no anàvem d'hora entenen que passar a minuts de les sis del matí direcció a Llavaneres no és anar d'hora. 

Una sensació incial que ens ha indicat que les Lites eren les protectores d'avui, fins a la riera de Llavaneres, a aquest punt a 20°C, com 57' després, l'anada sota una lleugera pluja també, intermitent, directes a fer un Drac Major, i per tant dit i fet, i mai millor dit perquè després el pas dels minuts ens ha indicat que descansar uns dies del Drac ens ha impulsat a aconseguir millors temps de pas. 

Rodem sempre a intensitats moderades, per tant de fer baixar aquests temps de pas sempre és dins d'un ritme pausat.

Equipats d'estiu, avui les Dragon 2 blanques ja seques del bany de l'estiu d'ahir, mitjons, culot i mallot Pearl Izumi, tèrmica sense mànigues Gore, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, i gorra Spok, equip que avui no ha arribat xop a casa, no dic de la pluja si no de la calor, diria que el primer dia de setmanes. Sense incidències, sense coincidències, amb llums sempre en marxa Cateye-Sigma Powerled, amb un mar pausat, sense menjar, amb aigua al bidó de més de 500 ml. sense beure però. Sense càmera, i amb eines.

Anem a veure què ens depara el cap de setmana de MTB, perquè el pronòstic de demà és de pluja, i tenim ruta pel Baix Montseny. 

Avui tenim visita al fisió, dos braços drets endolorits marquen la necessitat, i hem esperat prou, quasi que estem al límit, límit.

Ara a minuts de dinar surt el Sol, fa uns minuts una lleugera pluja escrivia el guió del moment, ara no ara un Sol que denota una lleugera fatiga mira de promoure la resta de la jornada.

El pneumàtic Ikon del darrera de la Spot Brand necessitarà d'una cuarta càrrega de líquid segellant NoTubes, i l'Inbred ha de canviar el BB, dret i esquerra, tot i rodar finíssim el crankset cal aclarir d'on ve el soroll.

MTB, MTB, MTB.

Avui hauria decidir el tema bateries, XL o normals, però decidir. 

Riding in the rain

Curiós els canvis amb el pas dels anys, bé hi ha coses que es mantenen sempre, d'altres com és aquest el cas a on de ser sempre lluny dels dies de pluja, aquesta mateixa matinada mentre l'escoltàvem tot seguia el seu curs de les prèvies a l'inici del Vol.

Avui l'Inbred sota la pluja no feia soroll, ni la cadena ni el BB, senzillament era una bike silenciosa. Com frenen les pastilles orgàniques de Shimano, OMG.

Ara mateix llueix el Sol, de fet des que som a casa, després del Vol, obríem la porta del Mirador que sonaven les 8 al campanar de SV, és un gran instant aquest, el de mentre gires la gegantina clau del portal dels Dracs al compàs dels sons del campanar de SV, que el Sol s'ha fet el Rei de la jornada.

Quin canvi de to més dràstic, de rodar sota la pluja entre trons, a descansar sota la càlida mirada del Rei.

Una entrada a casa xops, però no amb la sensació d'anar-hi, ajuda molt el fet de a les sis del matí a la riera de Llavaneres rodar a 20°C, és a dir una temperatura que tot i ser 4ºC més baixa que la d'ahir al mateix lloc i hora segueix sent encara perfecte per rodar, i també que de cos la part del mallot motivat pel fet de portar la caçadora de Gore, la GT, anàvem totalment secs, i la prudència de pujar cap a casa sense ella per l'absència final de la pluja ens ha permès d'evitar la clàssica condensació de les jaquetes GT, per finalment  arribar únicament xops de peus, mans i culot. Jo m'he adonat que anàvem xops perquè un cop m'he tret les Sidi, els meus peus, els mitjons molls deixàvem les petjades marcades al terra del Mirador. 

Els Dracs descansen plàcidament al Mirador, jo vaig mirant de centrar les seves prioritats, pel què fa referència a les millores que poden rebre, no és fàcil, bàsicament perquè les modificacions comporten riscos, costa decidir quines són, quin és l'ordre d'execució d'aquestes prioritats. 

Cogs, bossa porta eines, la bateria XL pendent de fa uns dies. Els primers, 17-18-19, tot i que ho escric i penso que millor primer passem als 20 i 21 que ja tenim, els segons, les bosses Pedro's deteriorades per les campanyes intenses dels darrers anys, ara demanen un canvi obert a la possibilitat de poder transportar la càmera que ara descansa a casa, i en tercer lloc la nova bateria ara XL , no la petita/senzilla del Sigma Powerled d'origen que ha deixat de funcionar, i aprofitant la situació del canvi passaré de la petita a aquesta nova bateria XL per tancar el tema de l'autonomia justa en curses de 24 hores.

3 jocs de ferodes Shimano orgànics, 4 discs Shimano SLX CL, i un pneumàtic Ikon de 26" EXO 3C TR, necessaris, perquè de gomes de 26" ja no en tinc cap més, és a dir no tinc cap recanvi per a l'Inbred, la demanaré de 2.2 per garantir tant per davant que porto el 2.35 com per darrera que porto aquí sí el 2.2, de ser el 2.35 davanter el que falli, muntaré per sortir del pas el 2.2 que esmento, per posteriormet demanar el 2.35. No demano un 2.35 i un 2.2 perquè tot i fer-ho fins ara, vull mirar de respectar de no superar els 18 mesos d'antiguetat amb els pneumàtics de recanvi, motivat perquè mentre rodo durant l'any no em pesa aquest fet, però sí dins de la cursa de 24 hores, i per tant he de millorar en aquest punt, i les gomes per sobre dels 18 mesos de recanvi han d'anar destinades per rodar i prou, no per un cop ja estem dins de la cursa. Les que van muntades a les bikes en cursa després d'aquesta no duren mai més de dotze mesos, però les de recanvi sí. 

Tinc més temes pendents, però ara queden barrejats amb la construcció de les futures bikes, i per tant decidir l'arribada de nous components queda supeditat al criteri de si millor esperar ja a muntar nous components a nous quadres, i no als actuals. 

Avui sense incidències, sense coincidències, sense Drac, fins i tot sense tornar per Milans, això sí jo diria que hem navegat més que no pas ciclat en bike, quanta aigua, quanta aigua. I parlant d'aigua, amb aquesta omplint els bidons de més de 500 ml. sense beure, sense menjar, tampoc en portàvem, amb el mar com ahir, sempre amb els llums Cateye-Sigma Powerled en marxa, equipats 100% d'estiu amb la jaqueta GT de Gore.

MTB, MTB, MTB.

Com anècdota a esmentar avui han tornat a sortir les Shimano M230 de la Reina, era el dia ideal, pluja intensa, ha faltat escalar pels Tintorers per coincidir amb el fang, demà de ser el Vol un altre cop podria ser una bona ocasió per gaudir d'un bon festival de MTB a on sempre les M230 hi són, oh yeaaaaah!

De matinada

Entre un pronòstic de pluja i una sortida prudent, prudent, prudent.

Per rodar, ni per fer MTB, que no ha sigut, fora d'una suau pujada per Milans, la resta planer ara sí ara també.

A 24°C a les 6 tocades del matí a la riera de Llavaneres, i una arribada a casa agafada de la mà del so de les 8 al campanar de SV.

Equipats d'estiu, amb les Lite a la bossa del centre del mallot, a l'esquerra la manxa. Sense càmara, amb eines, amb llums Cateye-Sigma Powerled sempre em marxa, amb un mar distret, sense estar enfadat tampoc estava tranquil, en cap cas, sense incidències, sense coincidències, sense menjar, sense beure portant aigua, tot i arribar amb l'equipament xop a casa, sense sensació de calor, sí de certa xafogor, lleugera però. 

Esperant si tindrem continuitat, que no ho sé, ara per un temps que pinta a pluja, i aquest és un argument fàcil per no repetir Vol de vespre, veurem, veurem.

Les dues bikes molt bé, de l'Inbred la cadena nova i el BB, que aquest darrer ja no sé si és ell, la cadena sí, sorollosos, la resta de 10/10. Pensant si passo al cog de 20, del 21 al 20. 

Tenia una llista llarga de components, recanvis i equipaments per fer venir, ara per ara però tot queda per demà :-)

Treballant punts a dalt de la bike que requereixen de cert sacrifici, a veure com anirà, té a veure amb l'aigua amb la densitat d'aquesta, concretament amb sis litres d'aigua, i que de funcionar la referència ja us l'exposaré, ara però us en deixo la imatge.

El soroll de l'Inbred podria venir del plat, també dels pedals, hauré de cercar d'on ve, perquè si no em tocarà desmuntar el crankset i canviar el BB que vaig salvar fa uns dies.

Rodadors

Els Maxxis Ikon EXO 3C TR 2.35, i 2.2 d'entrada la sensació que donen és de ser rodadors.

Avui estrenàvem el davanter de l'Inbred, i el posterior de la Longboard, de 2.35 26", i 2.2 29" respectivament.

Vers la Maxxis Monorail 2.1 LUST del darrera el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR, ara i tenint present que l'Ikon no és nou si no que fa unes setmanes que el portava davant, és dir no l'he estrenat avui, l'Ikon absorveix més, i dóna la sensació de rodar millor, també frenant en baixada tant a zones planeres com als girs l'adherència baixant de l'Ikon jo diria que és superior a la del Monorail. 

Vers la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR roda de manera similar, he d'esperar uns quilòmetres però perquè a diferència de la 2.2 la 2.35 és nova, avui era el primer dia que sortia, i la meva percepció és que els pneumàtics nous roden més lents, i tenen més adherència, fins i tot podria pensar en veu baixa que tenen massa adherència, és una sensació, únicament això. El què sí que fa millor el 2.35 vers el 2.2 és el de presentar un comportament molt bo quan parlem d'absorció en front dels impactes rodant, molt còmode, i avui molt rodadora però no sé si més o similar que la 2.2.

Vers l'Onza Lynx 2.25 C3120 RC2 TR la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR 120 TPI encara no ho sé, la Betty hi és posada a veure com va aquest canvi. Cal esmentar que la Lynx ja anava molt bé, aleshores no ens és fàcil apreciar les diferències, i menys abans del trenc d'alba. 

Sí que puc afirmar que un cop entrem al cap de setmana podrem opinar més ampliament pel fet que ara rodem amb un terreny que per les darreres pluges i per l'hora, vull dir després de tota una nit de temperatures més baixes, té un comportament molt predicitiu, no era així fa unes setmanes, tot i que nosaltres hi rodàvem també molt còmodes.

Les dues bikes molt bé, el meu BB no està content, el mar fa dos dies que tampoc, a 20ºC a tocar de les sis del matí, 19ºC 60' després al mateix punt, a la riera de Llavaneres. 

Un quart de bidó d'aigua consumit del bidó de més de 500 ml. sense menjar, amb eines, amb manxa, equipats d'estiu, avui Sportful i Castelli com a culot i mallot respectivament, tèrmica sense mànigues de Gore, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques. El darrer detall de l'equipament, els guants Hirzl, que bé que van, que bé que van. 

Hem rodat molt bé, no la primera mitja hora que ha costat una mica, sí després, sense incidències, fora de retirar definitivament la primera bateria del Sigma Powerled abans de sortir, he agafat la que tinc assignada al Karma, no l'havia carregat i per tant hi he sortit tal i com va tornar de Finale, és a dir portava una nit sencera rodant, tot i així ha aguantat tota la sortida de dues hores funcionant a mínims, per si de cas he agafat les piles, perquè l'inidicador de bateria baixa ja estava encès tan bon punt l'he endollat al Powerled. Ara esperar que la bateria Sigma XL pel Poweled estigui disponible i una feina menys. Jo he de centrar un xic millor la roda del darrera està un pel decantada a l'esquerra en el sentit de marxa, de les dues bikes quedarà el tema cadenes, el BB de l'Inbred, i tornar a portar càmera també a la meva bike, fa mesos que no en porto :-)

Com frena la meva bike, com frenen els frens XTR de fa ara deu anys, OMG, és canviar els ferodes orgànics, i la bike frena amb totes les seves propietats positives, progressius, també contundents, són sensacionals aquests frens, donaran pas a una nova generació únicament pels anys que tenen, mai perquè ara mateix no estiguin funcionant bé. 

Que bé que ens van les dues bikes, roden bé, són còmodes, no estan donant problemes, que ja és un punt molt positiu, i en el cas de la Longboard està bé que porti ja uns anys amb nosaltres, en el cas de l'Inbred és sensacional que funcioni tan bé siguent un pas provisional. En resum dues bikes magnífiques. 

Una entrada a casa quasi un quart d'hora abans de tocar les vuit al campanar de SV. No tan xops en arribar a casa d'equipament com a les darreres matinades però quasi, jo però he arribat amb un punt massa intens de fredor a la platja, després d'una baixada des de dalt de tot del Tintorer Llarg, ara recordo el fred que passo a l'hivern a aquesta llarga baixada, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Preparació

El primer grup de recanvis va arribar a casa fa res, pneumàtics, cadenes, les cales, ens faltava un segon grup de recanvis, els ferodes i el líquid segellant, aquesta comanda ha arribat avui.

Amb el líquid al migdia he pogut muntar els Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del darrera de la Longboard, i també el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR davanter de l'Inbred, 29" i 26" respectivament. 

La diferència del 2.2 davanter que portava fins ara a l'Inbred vers el 2.35 que he muntat és notable. 

I del Maxxis Monorail 2.1 LUST que portava darrera fins ara vers el Maxxis l'Ikon 2.2 EXO 3C TR encara impressiona més, l'amplada, és que el Monorail es veu mini vers l'Ikon. 

L'augment d'aquesta als dos trens ha sigut considerable, veurem si tenim una millora pel què fa a absorció dels impactes, i una millora quan parlem de capacitat rodadora. 

La diferència de gruix de la carcassa lateral en detriment de l'Ikon TR tot i ser EXO és molt gran, el Monorail LUST dóna molta confiança en aquest punt, també és veritat que no ho he investigat però quan entrem a zona TPI TR la flexió d'aquestes carcasses més primes vers la resistència als talls laterals, per a mi és un territori desconegut, menys cautxú, més fibres, més lleuger, jo sóc més de 60 TPI més pesades que les de 120, però també en favor d'aquestes últimes fins avui els 120 TPI dels Ikon estan anant molt bé, sempre EXO això sí, i no perquè pugui afirmar que les versions sense l'EXO no siguint resistents que no ho sé.

També aquest darrer punt el d'aconseguir un pneumàtic més rodador el perseguim per a la Longboard, vull dir que el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR es veu més rodador que el Lynx d'Onza TR. 

En aquest cas fent referència al dibuix més rodador o d'aspecte més rodador de l'Ikon vers el Lynx. 

Aquest darrer però té unes parets laterals germanes de l'Ikon, i realment tal com indica és una mica més ampla que el Maxxis.

Amb la Longboard veníem dels Onza Canis que anaven molt i molt bé, i per problemes amb les carcasses que cada cop eren més primes vaig decidir passar al Lynx de la mateixa marca pel darrera, i canviar als Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR al davant. Les dues Canis de la imatge, la primera té les parets molt més primes que la del darrera. I aquest va ser el punt d'inflexió per decidir el canvi, tot i que les Canis amb aquesta versió de la imatge anaven molt i molt bé. 

Ara la Longboard roda un altre cop amb Maxxis, ara TR, ara EXO 3C. 

De l'Inbred també he canviat els ferodes del darrera, no per desgats, si no per treballar únicament una part d'aquests per la posició molt retrassada de l'eix de la roda i per tant dels disc un cop tensada la cadena, veurem, veurem com hi poso remei, perquè la pinça no pot anar més enrere, i per tant els ferodes no entren en contacte al 100% amb el disc, per molt poc però suficient perquè els ferodes no treballin planers vers al disc.

De la darrera sortida us vaig exposar que havia canviat en ruta els ferodes davanters, em vaig deixar per comentar que amb els meus vells Shimano XTR els ferodes orgànics SLX després d'uns primers metres frenen uns barbaritat, insistir que en canvi amb el frens Formula R1 de la Longboard únicament ens han funcionat els ferides sinteritzats de Kool Stop i de la mateixa casa Formula, els orgànics tenien un comportament xicletós raríssim :-(

L'Inbred com la Spot Brand ara també amb TR EXO 3C. 

De fet ara les dues bikes tot i portar diàmetres de rodes diferents, 26" i 29" rodaran amb amplades idèntiques de carcassa, 2.35 i 2.2, davant i darrera respectivament. De fet no ho he verificat, vull dir que la referència segons el fabricant és la mateixa. 

He netejat les dues bikes, demà verificaré l'estat del desgast de les dues cadenes, però això ja no serà fins després del Vol, de ser, tinc els recanvis de cadena, i demà també podria ser el dia de canvi del BB de l'Inbred del que també tinc preparat el recanvi, serà aquest darrer si toca el canvi de cadena, i si no dependrà dels ànims.

L'eix de l'Inbred, els eixos CarbonTi de 10/10. Els tensors On One funcionals si parlem de manteniment de la tensió, ara bé regular-la, la tensió, laboriós, força, menys però que amb els impossibles de la casa Spot Brand, i que la Longboard ara ja no porta, en benefici també dels On One. 

MTB, MTB, MTB. 

Ruta de les quatre passeres, Sant Pere

De Vilamajor, feia temps, anys? que no passàvem per aquest indret, crec, i en aquesta ocasió veníem d'una jornada molt llarga. Una ruta seguint les quatre passeres d'en Xavier d'aquesta zona.

L'aventura va començar a les cinc del matí, el Vol a tocar de les sis. Blanes el primer destí, partíem del pronòstic incial de tota una jornada diurna de núvols, i per tant de gaudir d'una aventura sense Sol intens, va ser així fins a ser propers a Sant Celoni, és a dir unes sis hores després d'inciar la marxa. 

Sense esmorzar a casa, portàvem una plàtan a la bossa del mig del mallot aquest cop, per no portar armilla, la manxa a la butxaca esquerra, a la bossa de la dreta, la bateria, el cable, i l'endoll del mòbil, tot dins d'una bossa petita de congelats, menjàvem a Blanes dos panets de Viena. 

Sota la pluja abans d'arribar a Blanes, mentre i més encara després, fins a dubtar a la biblioteca de si fer una aturada per esperar al pas d'aquesta, fet que vàrem descartar, i per tant vàrem rodar sota ella mentre va durar, i va ser una estona llarga, també agraïda, molt. 

Mentre ens dirigíem cap a la capital del Baix Montseny vàrem coincidir amb una colònia d'amigues fent un festival, OMG.

Un cop a SC una aturada per dinar d'hora a tocar de l'una del migdia, pa amb tomàquet, pernil salat, dos gelats, una cola i mitja més, aigua, a aquest punt ja portàvem un bidó consumit d'aigua del bidó de més de 500 ml. dels quatre que consumiríem durant tota la jornada. Una dormida de la Reina de minuts, mentre carregàvem els mòbils directes a l'endoll de casa, i un inici direcció a Santa Maria de Palautordera per fer camí cap a Sant Pere de Vilamajor, seguint la proposta de la Betty, deixant per a la propera ocasió passar per Santa Fe i Sant Marçal. No va ser exactament així, no va ser exactament així, vàrem passar per Sant Marçal, clar que yes!

A aquest punt perseguint arribar a Cànoves a on una ruta equívoca ens portava direcció a Sant Elies, no hi volíem pas anar nosaltres a Sant Elies, però per dues vegades vàrem escalar, i escalar, i escalar sense aconseguir saber quin era el camí per aconseguir-ho a la cruïlla de Quatre Camins. Quan dic oer dues vegades és perquè en un primer intent pujaríem fins a dir prou, per tornar per on havíem pujat minuts abans, i uns minuts després decidíem refer el camí de pujada, per finalment desistir i baixar un altre cop fins a Sant Pere de Vilamajor.

Anàvem curts d'aigua per una previsió optimista, i al segon intent una calor sofocant, i unes reserves d'aigua a mínims clar indicador d'haver de deixar aquesta ruta per a una millor ocasió. 

Al carrer de La Font ens va portar aigua, un bidó consumit a la mateixa font. Després directes a Granollers, passant ara sí per Canoves, i fent una breu aturada per menjar-nos mig plàtan, a aquest punt unes molèsties musculars que res tenen a veure amb la fatiga, que també, si no a una sensació de calor intensa durant les darreres tres hores de Sol va comportar d'una anada a Vallromanes densa, sense bones sensacions, però pujant com avions a totes les pendents, i patint sempre al pla i baixada, com sona, com sona.

Mig plàtan al punt Sud de la ruta, a on les zones planeres del Congost ens va indicar que aquest no era un dia per ser-hi, i que de poder triar escalar fins a Sant Marçal venint pel Corredor, pel Santuari i no per Blanes hauria sigut també una bona alternativa.

Pel pas per Vilanova motivat per aquesta sensació intensa de calor un bany de cap a sota de la font, observat fixament pel gos de fusta, el cap ben moll em va ajudar a refredar-me, si més no a baixar un xic l'escalfor. Des de Sant Pere de Vilamajor direcció a Sant Elies que ja no portava la gorra Spok, perquè porto una reixa sota casc que si fa molta calor no és compatible amb la gorra.

Una aturada a Vallromanes, a on un entrepà de tonyina i olives, una copa de nata i xocolata, un Colaget, unes galetes amb Nocilla, dues coles, molta aigua, i un cafè cafeinat van ser una font d'energia per a refer-nos de la darrera etapa de Sant Celoni a Vallromanes d'una duració de quasi cinc hores, OMG.

Passada una breu estona, aquest cop sense fer un descans com el de Sant Celoni, reiniciàvem la ruta direcció a SV. Com durant tota la jornada escalant com avions, i fins i tot baixant bé fins a Premià, per anar patint a les zones més planeres, ara però sense Sol però amb una sensació curiosa, no de molta calor però sí rodant xops d'equipament, mitjons, calçat, culot, mallot, i guants, molls. Una arribada a casa ràpida per ser un final amb pujada a on la fatiga no hi era present, que bé, que bé, que bé.

Als darrers cinc quilòmetres consumint un bidó sencer de més de 500 ml. i un cop a casa, la xindria i el meló els protagonistes. Per sota dels 25ºC ara sense Sol a tocar de casa passades les onze de la nit, una temperatura germana als 24ºC a les sis de la matinada a la Riera de Llavaneres, he de pensar que rondant els 30ºC durant el dia. Una ruta exigent per aquesta calor, no diré intensa, sí pesada, que ha comportat que ahir diumenge passés a a ser jornada de descans, i avui, aquesta matinada tornés a ser de descans de bike.

Sense incidències, fora d'haver de fer un canvi de ferodes davanter a l'Inbred direcció a Sant Pere, i unes cadenes que podria ser que per un desgast important no superin les dues sortides sense fer massa soroll, veurem, veurem que diu el mesurador de l'estirament d'aquestes. Amb eines, amb llums Cateye-Powerled en marxa de matinada, i a les darreres dues hores de ruta. El BB de l'Inbred torna a donar guerra, he de fer el canvi, he de fer el canvi. 

MTB, MTB, MTB. 

La clau

De la porta de l 'aventura d'ahir.

MTB, MTB, MTB.

Preparant-les

I tant, i tant, els pneumàtics ja són a casa. Millor dit el gruix dels recanvis ja han arribat.

Els Maxxis Ikon tant en 26" com en 29". 

2.35 davanter per l'Inbred, 2.2 posterior per la 29".

Mateixes característiques de composició per les dues bikes.

Les cales Shimano les 51 per a MTB, ja són també aquí, i per tant les Shimano M230 tornaran a estar actives. 

Les cadenes HG40 també, he de valorar si passen a les trinxeres directament o esperen pacientment el seu torn. 

Els que ja són al seu lloc i demà ja començaran a volar són els mitjons Mavic Race, una bona decisió, i molt pràctica. 

Ara cal esperar l'arribada del líquid segellant Notubes, i els ferodes Formula R1 sinteritzats. 

Esperant a poder fer la comanda de la bateria XL pel Sigma Powerled. 

A nivell informatiu. 

MTB, MTB, MTB.