Rodadors

Els Maxxis Ikon EXO 3C TR 2.35, i 2.2 d'entrada la sensació que donen és de ser rodadors.

Avui estrenàvem el davanter de l'Inbred, i el posterior de la Longboard, de 2.35 26", i 2.2 29" respectivament.

Vers la Maxxis Monorail 2.1 LUST del darrera el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR, ara i tenint present que l'Ikon no és nou si no que fa unes setmanes que el portava davant, és dir no l'he estrenat avui, l'Ikon absorveix més, i dóna la sensació de rodar millor, també frenant en baixada tant a zones planeres com als girs l'adherència baixant de l'Ikon jo diria que és superior a la del Monorail. 

Vers la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR roda de manera similar, he d'esperar uns quilòmetres però perquè a diferència de la 2.2 la 2.35 és nova, avui era el primer dia que sortia, i la meva percepció és que els pneumàtics nous roden més lents, i tenen més adherència, fins i tot podria pensar en veu baixa que tenen massa adherència, és una sensació, únicament això. El què sí que fa millor el 2.35 vers el 2.2 és el de presentar un comportament molt bo quan parlem d'absorció en front dels impactes rodant, molt còmode, i avui molt rodadora però no sé si més o similar que la 2.2.

Vers l'Onza Lynx 2.25 C3120 RC2 TR la Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR 120 TPI encara no ho sé, la Betty hi és posada a veure com va aquest canvi. Cal esmentar que la Lynx ja anava molt bé, aleshores no ens és fàcil apreciar les diferències, i menys abans del trenc d'alba. 

Sí que puc afirmar que un cop entrem al cap de setmana podrem opinar més ampliament pel fet que ara rodem amb un terreny que per les darreres pluges i per l'hora, vull dir després de tota una nit de temperatures més baixes, té un comportament molt predicitiu, no era així fa unes setmanes, tot i que nosaltres hi rodàvem també molt còmodes.

Les dues bikes molt bé, el meu BB no està content, el mar fa dos dies que tampoc, a 20ºC a tocar de les sis del matí, 19ºC 60' després al mateix punt, a la riera de Llavaneres. 

Un quart de bidó d'aigua consumit del bidó de més de 500 ml. sense menjar, amb eines, amb manxa, equipats d'estiu, avui Sportful i Castelli com a culot i mallot respectivament, tèrmica sense mànigues de Gore, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques. El darrer detall de l'equipament, els guants Hirzl, que bé que van, que bé que van. 

Hem rodat molt bé, no la primera mitja hora que ha costat una mica, sí després, sense incidències, fora de retirar definitivament la primera bateria del Sigma Powerled abans de sortir, he agafat la que tinc assignada al Karma, no l'havia carregat i per tant hi he sortit tal i com va tornar de Finale, és a dir portava una nit sencera rodant, tot i així ha aguantat tota la sortida de dues hores funcionant a mínims, per si de cas he agafat les piles, perquè l'inidicador de bateria baixa ja estava encès tan bon punt l'he endollat al Powerled. Ara esperar que la bateria Sigma XL pel Poweled estigui disponible i una feina menys. Jo he de centrar un xic millor la roda del darrera està un pel decantada a l'esquerra en el sentit de marxa, de les dues bikes quedarà el tema cadenes, el BB de l'Inbred, i tornar a portar càmera també a la meva bike, fa mesos que no en porto :-)

Com frena la meva bike, com frenen els frens XTR de fa ara deu anys, OMG, és canviar els ferodes orgànics, i la bike frena amb totes les seves propietats positives, progressius, també contundents, són sensacionals aquests frens, donaran pas a una nova generació únicament pels anys que tenen, mai perquè ara mateix no estiguin funcionant bé. 

Que bé que ens van les dues bikes, roden bé, són còmodes, no estan donant problemes, que ja és un punt molt positiu, i en el cas de la Longboard està bé que porti ja uns anys amb nosaltres, en el cas de l'Inbred és sensacional que funcioni tan bé siguent un pas provisional. En resum dues bikes magnífiques. 

Una entrada a casa quasi un quart d'hora abans de tocar les vuit al campanar de SV. No tan xops en arribar a casa d'equipament com a les darreres matinades però quasi, jo però he arribat amb un punt massa intens de fredor a la platja, després d'una baixada des de dalt de tot del Tintorer Llarg, ara recordo el fred que passo a l'hivern a aquesta llarga baixada, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Ruta de les quatre passeres, Sant Pere

De Vilamajor, feia temps, anys? que no passàvem per aquest indret, crec, i en aquesta ocasió veníem d'una jornada molt llarga. Una ruta seguint les quatre passeres d'en Xavier d'aquesta zona.

L'aventura va començar a les cinc del matí, el Vol a tocar de les sis. Blanes el primer destí, partíem del pronòstic incial de tota una jornada diurna de núvols, i per tant de gaudir d'una aventura sense Sol intens, va ser així fins a ser propers a Sant Celoni, és a dir unes sis hores després d'inciar la marxa. 

Sense esmorzar a casa, portàvem una plàtan a la bossa del mig del mallot aquest cop, per no portar armilla, la manxa a la butxaca esquerra, a la bossa de la dreta, la bateria, el cable, i l'endoll del mòbil, tot dins d'una bossa petita de congelats, menjàvem a Blanes dos panets de Viena. 

Sota la pluja abans d'arribar a Blanes, mentre i més encara després, fins a dubtar a la biblioteca de si fer una aturada per esperar al pas d'aquesta, fet que vàrem descartar, i per tant vàrem rodar sota ella mentre va durar, i va ser una estona llarga, també agraïda, molt. 

Mentre ens dirigíem cap a la capital del Baix Montseny vàrem coincidir amb una colònia d'amigues fent un festival, OMG.

Un cop a SC una aturada per dinar d'hora a tocar de l'una del migdia, pa amb tomàquet, pernil salat, dos gelats, una cola i mitja més, aigua, a aquest punt ja portàvem un bidó consumit d'aigua del bidó de més de 500 ml. dels quatre que consumiríem durant tota la jornada. Una dormida de la Reina de minuts, mentre carregàvem els mòbils directes a l'endoll de casa, i un inici direcció a Santa Maria de Palautordera per fer camí cap a Sant Pere de Vilamajor, seguint la proposta de la Betty, deixant per a la propera ocasió passar per Santa Fe i Sant Marçal. No va ser exactament així, no va ser exactament així, vàrem passar per Sant Marçal, clar que yes!

A aquest punt perseguint arribar a Cànoves a on una ruta equívoca ens portava direcció a Sant Elies, no hi volíem pas anar nosaltres a Sant Elies, però per dues vegades vàrem escalar, i escalar, i escalar sense aconseguir saber quin era el camí per aconseguir-ho a la cruïlla de Quatre Camins. Quan dic oer dues vegades és perquè en un primer intent pujaríem fins a dir prou, per tornar per on havíem pujat minuts abans, i uns minuts després decidíem refer el camí de pujada, per finalment desistir i baixar un altre cop fins a Sant Pere de Vilamajor.

Anàvem curts d'aigua per una previsió optimista, i al segon intent una calor sofocant, i unes reserves d'aigua a mínims clar indicador d'haver de deixar aquesta ruta per a una millor ocasió. 

Al carrer de La Font ens va portar aigua, un bidó consumit a la mateixa font. Després directes a Granollers, passant ara sí per Canoves, i fent una breu aturada per menjar-nos mig plàtan, a aquest punt unes molèsties musculars que res tenen a veure amb la fatiga, que també, si no a una sensació de calor intensa durant les darreres tres hores de Sol va comportar d'una anada a Vallromanes densa, sense bones sensacions, però pujant com avions a totes les pendents, i patint sempre al pla i baixada, com sona, com sona.

Mig plàtan al punt Sud de la ruta, a on les zones planeres del Congost ens va indicar que aquest no era un dia per ser-hi, i que de poder triar escalar fins a Sant Marçal venint pel Corredor, pel Santuari i no per Blanes hauria sigut també una bona alternativa.

Pel pas per Vilanova motivat per aquesta sensació intensa de calor un bany de cap a sota de la font, observat fixament pel gos de fusta, el cap ben moll em va ajudar a refredar-me, si més no a baixar un xic l'escalfor. Des de Sant Pere de Vilamajor direcció a Sant Elies que ja no portava la gorra Spok, perquè porto una reixa sota casc que si fa molta calor no és compatible amb la gorra.

Una aturada a Vallromanes, a on un entrepà de tonyina i olives, una copa de nata i xocolata, un Colaget, unes galetes amb Nocilla, dues coles, molta aigua, i un cafè cafeinat van ser una font d'energia per a refer-nos de la darrera etapa de Sant Celoni a Vallromanes d'una duració de quasi cinc hores, OMG.

Passada una breu estona, aquest cop sense fer un descans com el de Sant Celoni, reiniciàvem la ruta direcció a SV. Com durant tota la jornada escalant com avions, i fins i tot baixant bé fins a Premià, per anar patint a les zones més planeres, ara però sense Sol però amb una sensació curiosa, no de molta calor però sí rodant xops d'equipament, mitjons, calçat, culot, mallot, i guants, molls. Una arribada a casa ràpida per ser un final amb pujada a on la fatiga no hi era present, que bé, que bé, que bé.

Als darrers cinc quilòmetres consumint un bidó sencer de més de 500 ml. i un cop a casa, la xindria i el meló els protagonistes. Per sota dels 25ºC ara sense Sol a tocar de casa passades les onze de la nit, una temperatura germana als 24ºC a les sis de la matinada a la Riera de Llavaneres, he de pensar que rondant els 30ºC durant el dia. Una ruta exigent per aquesta calor, no diré intensa, sí pesada, que ha comportat que ahir diumenge passés a a ser jornada de descans, i avui, aquesta matinada tornés a ser de descans de bike.

Sense incidències, fora d'haver de fer un canvi de ferodes davanter a l'Inbred direcció a Sant Pere, i unes cadenes que podria ser que per un desgast important no superin les dues sortides sense fer massa soroll, veurem, veurem que diu el mesurador de l'estirament d'aquestes. Amb eines, amb llums Cateye-Powerled en marxa de matinada, i a les darreres dues hores de ruta. El BB de l'Inbred torna a donar guerra, he de fer el canvi, he de fer el canvi. 

MTB, MTB, MTB. 

La clau

De la porta de l 'aventura d'ahir.

MTB, MTB, MTB.

Persecució

És la sensació quan a minuts de les cinc de la matinada sona el despertador i no fem cap moviment. Per avui excepcionalment iniciar la jornada a les sis, és a dir una hora després posar-nos en marxa, no la dels dels Dracs, perquè tardem sempre entre mitja hora, i fins i tot hi ha dies que una hora un cop ficants a dins dels equipaments de gala. Disposem de sis equipaments per la setmana, avui el Rei ha sigut el culot i mallot Pear Izumi Elite. Entre quatre tèrmiques, dues sense mànigues, i dues de màniga curta, tres Gore, i una Pearl Izumi, de poder ara a l'estiu sempre surto amb una de les tres Gore. Aprofito a baixar la primera bike del Mirador mentre vaig a buscar la tèrmica, el mallot i el culot, aprofito tambè per preparar els dos bidons d'aigua, que dormen a dins del congelador de baix, repetim sempre els mateixos bidons nous aquestes darreres tres setmanes, ara de més de 500 ml. per confirmar que van bé, passats els dies tornarem entre setmana als de 500 ml. també nous per estrenar, perquè els vells ja tenen uns quants anys, i el cap de setmana sí que tornarem a portar els nous de més de 500 ml. primer els omplo d'aigua, després trec les sabates del seu lloc de descans, la manxa, el casc Cratoni Terron, i les ulleres Limar Photocromàtiques de l'armari i ho deixo al costat dels bidons amb l'aigua, així com els guants Hirzl d'entre els tres, no puc combinar més de tres jocs perquè és un problema siguent quasi tots negres perquè costa no agafar una parella de la mateixa mà, de fet cada dia en tornar del Vol ja separo els guants que sortiran la propera vegada, de mentre faig tot això els bidons tenen temps de descongelar-se, i així poder posar les tapes, pujo amb l'equipament, culot, tèrmica i mallot, i un cop equipat baixo la segona bike del Mirador, sempre deixo les dues bikes en la mateixa posició, seguidament tapo els bidons,  i els fico al porta bidó de cada bike, fico les plantilles del calçat, ara a l'estiu entre Vol i Vol sempre descansen sense elles. La gorra, de totes únicament en surten dues, les Spok, sempre començo amb cinc Spok a cada temporada però no puc evitar d'obsequiar als amics d'arreu del planeta quan coincidim, d'obsequiar-los amb una d'elles, amb una petita joia d'aquestes gorres Spok, no sé com ho faig sempre acabo tingui les que tingui, amb dues gorres Spok, els complements en aquest cas gorra i mitjons tots dos de l'armari del costat a on hi tenim preparats els equipaments, cinc parells de mitjons Pearl Izumi són els que treballen cada setmana, ara a la primavera, i a l'estiu no acumulem dos equipaments per fer la rentadora, és a dir quatre, fa tanta humitat, no sempre calor, que tot seguit tornem del Vol posem els equipaments a rentar, perquè tot i sortir de matinada arribem xops a casa, però xops. Trec les dues bikes al portal del Mirador, abans però em calço les Sidi Dragon 2 blanques, em poso la gorra Spok, el casc, i les ulleres, el proper pas ja és obrir els llums Cateye-Sigma Powerled, per tot seguit  iniciar el Vol. 

A fer tots aquests passos no tardem mai menys de mitja hora, si hi sumem els dos cafès cafeinats d'abans de fer res que sempre són, encara és més descriptiu el procés d'aquest breu espai que va normalment de tocar a minuts de les cinc  quan obrim els ulls a minuts d'iniciar el Vol a tocar de tres quarts de sis de la mativada. 

Avui un Drac en la seva versió menor obligats aquest cop per l'hora d'enrederiment, ha sigut el Vol que ara passades les hores ens porta a gaudir de les millors sensacions, clar que yes!

Avui no hem vist el mar de prop, sempre el veiem és cert, però avui el retorn no anava de costat amb ell, sense menjar, sense beure, amb aigua això sí al bidó, sense incidències, sense coincidències, a 21°C crec recordar a minuts de tres quarts de set del matí, mateixa temperatura 1h01' després al mateix lloc, a la riera de Llavaneres. 

MTB, MTB, MTB. 

Molèsties

Lleugeres però persistents, a on els aires acondicionats han fet estralls, he superat part de l'agost, sí, i espero que els propers quaranta dies em respectin, espero. 

Per aquest motiu hem decidit no fer el Drac, rodant a trams planers. 

Moltes converses, totes interessants, de la propera WEMBO, de la possible arribada de les bikes noves, dels  recanvis de les actuals que estan venint, dels components de les noves que ja són a casa, que interessant tot plegat.

Les dues bikes molt bé, però un 10, un funcionament fora del BB de l'Inbred impecable. 

19°C a les 6 tocades del matí, quasi idèntica una hora després sempre a la riera de Llavaneres.

Equipats d'estiu, avui el mallot i culot Mavic HC, mitjons Pear Izumi, calçat Sidi Dragon 2 blanques, guants Hirzl, Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques. 

Sense beure aigua tot i portar el bidó de més de 500 ml. Sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb llums sempre en marxa, Cateye-Powerled, un mar tranquil, amb eines, amb manxa, pendents sempre de millorar la qualitat de les sortides. 

MTB, MTB, MTB. 

Emocionat amb alguns dels nous components :-)

Per breu

Per puntual, per un pronòstic de tempesta a partir de les nou, per un manteniment fet la nit abans a les bikes, i per la neteja d'aquestes d'aquest matí, hem rodat sense pretensions. 

A 20°C a les vuit ben tocades, equipats d'estiu, avui mallot i culot Mavic HC, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar photocromàtiques, i en darrer terme les joies dels guants Hirzl, no per la qualitat dels seus acabats, en cap cas, sí per com van de bé, van molt bé :-)

Un mar menys calmat que ahir, sense incidències, sense coincidències, amb llums Cateye-Sigma Powerled avui per l'hora, sense funcionar, sense menjar, amb aigua a dins del bidó de més de 500 ml. sense beure.

MTB, MTB, MTB.

No comparteixo sensacions d'avui durant el Vol, perquè avui per un canvi de recorregut motivat per preparar de donar-se les coincidències l'aventura de demà. 

Per cert són dos quarts de tres i brilla un Sol precios la pluja no ha aparagut, i nosaltres esperant-la hem fet un Vol breu

per evitar-la a dalt de la bike, han pesat dos aspectes lligats entre ells, el primer el manteniment fet ahir al vespre amb la neteja general de les dues bikes d'aquest matí, i el segon el Vol previst per demà, ni que dir que avui era una jornada de vuitanta, encara no de 100, per demà perseguir les llargues distàncies, de ser, de ser. 

Estic preparant tots els recanvis que han de venir cap a casa, una llista llarga, necessària, i tant, i tant.

Ara sí, ara sí el pronòstic es fa present, a tocar de les sis de la tarda fa una estona que la pluja mana la tarda, clar que yes! 

Tornem a la nit

Lentament, sí, perquè cada dia clareja un xic més tard, un, dos minuts, sí però quan parlem de setmanes seguides a dalt de la bike notem cada canvi de llum, com ara a diferència de la primavera a on el dia s'allarga, anem escurçant claror cada dia. 

El resultat és que anem millorant el nostre tram ara dins de la foscor. Ens ajuda també rodar sense el Sigma Karma, és a dir rodem sense un dels dos llums del davant, ara passats els anys, no notem la seva falta, o sí i senzillament ens limitem a anar més lents, el fet és que la percepció no és la de faltar-nos llum. 

Per cert la bateria del meu Powerled, del Sigma falla, simptomatologia de propera caducitat, per tant n'haurà de venir una de nova. 

Ara reposant les idees, moltes, deixant que quedin reposant al seu espai, o senzillament que aconsegueixen aquest temps de repòs. 

Per la meva banda no diré sorprès, sí prudentment satisfet del tram d'ara, del més recent també, no per ser de tràmit fent referència a la prudència, si no a la dimensió del moment, que en cap cas és petita, en cap cas. Gaudir-ne mentre cau el diluvi que està caient ara mateix a SV un privilegi de molts, i per tant encara més emotiu. 

Equipat d'estiu, avui Sportful, Castelli, culot i mallot, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, que van bé, força bé, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar Photocromàtiques. 

La manxa, les eines, l'aigua dins del bidó de més de 500 ml. sense beure, sense menjar, sense coincidències, sense incidències, a 22°C a tres quarts tocats de 6, 1h03' després la mateixa temperatura, amb un mar calmat. 

MTB, MTB, MTB. 

Tinc les eines a punt per gestionar els tensors de les dues bikes, per canviar els ferodes de la Spot Brand, veurem, veurem si avui és el dia, el BB de l'Inbred  també?

Possibilitats

I tant, i tant, perquè de poder l'opció passa per o bé esperar millorant el pneumàtic davanter passant de 2.2 a 2.35 evidentment Maxxis Ikon EXO 3C TR, passant el 2.2 al darrera, mateix model, cadena nova o tensió correcta, ferodes al dia, i de l'Inbred res més, de la Longboard, un tercer Maxxis Ikon 2.2 ara de 29" també EXO 3C TR, crec que la cadena es mantindrà, i els ferodes nous del davant, i els actuals del davant aniran al darrera. De les bikes, crec que res més. De ser aquestes les properes protagonistes, o bé fer un salt a les noves bikes. 

La conversa sobre aquestes, serà llarga, llarga, llarga, vull dir si l'opció és la segona, la de les bikes noves.

Un Vol el d'aquesta matinada que diria que és el primer d'entre aquesta primera bateria de Dracs. Ho dic perquè estic, estem al punt a on érem fa ara uns tres mesos pel què fa a sensacions a dalt de la bike, i que definiria com a les millors sensacions :-) un primer dia bo, veurem com serà el proper.

Les bikes van molt bé, pendent tinc els manteniments, BB, tensió cadena, i per d'aquí a unes setmanes les millores que he esmentat fa uns moments. La Longboard no podrà esperar al canvi de ferodes del darrera, sí la resta de manteniments. 

Equipats d'estiu, culot Sportful, Pear Izumi mallot i mitjons, Hirzl llargs els guants, calçat amb les Dragon 2, Casc Cratoni, ulleres Limar photocromàticas, i gorra Spōk, tot l'equipament funcionant a la perfecció.

Sense beure, amb el bidó d'aigua de més de 500 ml. sense menjar, amb eines, amb manxa, sense càmera, amb llums Cateye-Sigma Powerled, aquest darrer no en el breu tram mentre rodàvem per la vorera, amb un mar calmat, amb un inici de dia intens.

25,5°C a les 6 molt poc tocades de la matinada, mateixa temperatura 59' després, una jornada abans del trenc d'alba força calorosa. 

Un pas pel Pas dels Dracs que recordarem per la notable millora rodant a dalt de la bike experimentada avui mentre hi passàvem. 

MTB, MTB, MTB.

Una jornada de MTB

Interessant, pel Vol de matinada, per les pensades durant el dia, totes emocionants en aquest tram a on cercar la nova bike mentre rodem fa l'aventura memorable. 

MTB, MTB, MTB.

Cercant la matinada

Curiós el fet d'unes matinades a on durant setmanes sonava el despertador, mentre l'escoltava jo seguia descansant, i tot seguit passades aquestes els Vols de matinada han agafat forma un altre cop.

Ara estem mirant d'aconseguir continuitat amb els Vols, coincidint amb l'aturada extrema de les temperatures, no dic baixada, avui mateix a tocar de les 6 de la matinada estàvem a 24°C a la riera de Llavaneres, una hora després a tocar del trenc d'alba idèntica temperatura, ara a tocar de les dues del migdia a SV superem els 30°C, i la sensació de calor és important, però no extrema. 

Per fortuna estem Volant de matinada. Passats els primers minuts, uns vint la calor avui era portable, res més, portable, millor dit, la sensació era, el pensament era, les 6 del matí i estic xop de la calor que fa. 

Després pujant pel Tintorer Curt la frescor ens ha ajudat, i de fet anàvem tan bé que ja no hi hem pensat més. Ara veient les imatges del Vol penso en com pot ser que dins de la foscor la calor sigui la reina de la festa. 

Equipats d'estiu, avui Pearl Izumi Elite, tèrmica Gore Bike Wear sintètica sense mànigues, guants Hirzl llargs, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, funciona bé aquesta equipació, el culot sempre als primers minuts no va a la perfecció, per passat aquest inici rendir al nivell més alt, el mallot per no portar cremallera fins a baix, no és el meu preferit, però tot i així permet un bon caudal d'entrada d'aire pujant, les bosses del darrera les tres són funcionals, molt, el calçat, les Dragon 2 no són les Privateer, les Fury seran les properes crec, i de no ser aquestes aleshores seguiré alternant les Dragon 2 i les Privateer. Què puc dir dels guants Hirzl, res que ja no estigui exposat reiteradament al blog, els millors guants que han entrat a casa, els portem tots dos, Reina i genet, amb els Hirzl agafats de la cinta Brooks fan un equip imbatible com fa anys que no disposàvem. No parlo del casc, ni de la gorra, ni de les ulleres, ho deixo per una altra ocasió, sí que puc dir que passen amb bona nota el test de cada dia.

Hem rodat bé pujant, també baixant, amb bones sensacions sempre, darrerament el ritme queda marcat pel pas dels minuts, la primera mitja hora anem rodant, la segona mitja hora ens hi esforcem una mica més, la resta de la sortida senzillament rodem a excepció de dos trams final breus, molt breus a on fem un treball de certa intensitat, però breu, i d'exigència sempre moderada a on perseguim escapar l'un de l'altre.

Coincidències, un petit amic com el de La Selva, més gran però. Incidències, cap, amb llums Cateye-Sigma Powerled sempre, sense ell, sense el Powerled quan rodem per la vorera, beure, mig bidó d'aigua de més de 500 ml. menjar, avui cap, el mar pausat. 

El tema nova bike està a sobre de la taula, massa present fins i tot, vull dir la decisió de fer venir una nova bike a casa va ser propi del moment pel fet que la Vicious va dir prou al Montseny, sí, però també és cert que la bike amb la que rodo ara va molt i molt bé, de fet puntualment però repetitiva aquesta seqüència em pregunto si caldria fer el canvi de quadre, i a on som ara, si caldria el canvi complert de la bike, és a dir decidir-me per una bike completament nova que és el què estic fent ara, potència, manillar, els gruixos de la potència, direcció, tija, la brida d'aquesta, el BB, la forquilla, la boixa davantera, aquests components ja són a casa, falta la boixa del darrera, les llandes, el Belt Drive, el crankset, i finalment el quadre, fins i tot ja tinc els pneumàtics nous si em decideixo per una 29", Maxxis i Onza serien avui els protagonistes, em falten els frens, i el quadre, seient no, serà un dels que ja tinc, i que ara per ara portem uns quants anys junts, pedals els Shimano XTR que també tinc, bé no és exactament així ara descansen als UK, però els tinc. Crec que no em deixo res per decidir, és a dir la feina per fer és decidir quadre, i frens, la boixa del darrera no l'he de decidir, serà una DT240 específica per a Single Speed. Tinc una proposta feta que si camina canviaria l'elecció de la forquilla, també de la direcció, pel fet de ser la pipa cònica, i en el meu cas no sóc partidari incialment de portar un reductor, vull dir que la forquilla que tinc no és cònica, de ser el cas, és a dir un quadre amb pipa cònica avui per avui la forquilla ENVE seria la que vindria cap a casa. 

 

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperant a demà, de mentre però per afavorir a que les matinades de MTB siguin cada dia estic mirant d'anar a dormir una mica més d'hora, oh yeaaaaaah!

Sense Sol

Es roda molt i molt bé, no és així exactament, amb ell sense ser-hi, vull dir a un punt de la jornada sempre abans de les vuit del matí, a on ara cada dia disposem d'uns minuts més de la frescor de ser propers a abans i just després del trenc d'alba.

Avui ha costat rodar, per un descans breu aquest nit, certament, i també perquè encara tenim pendent la total recuperació de la primera jornada llarga de bike d'aquest darrer diumenge, tot i haver descansat ahir avui encara costava. Important, el fet que hi érem, vull dir a dalt dels Dracs aquesta matinada. 

Sense beure, amb aigua, amb el nou bidó de més de 500 ml. Menjar, dos panets de Viena als darrers deu minuts del Vol, és que a la darrera mitja hora ja tenia gana, amb eines, amb manxa, sense coincidències, ni incidències, amb llums Cateye-Sigma Powerled sempre en marxa a excepció del pas per les voreres, amb un mar prou pausat, nosaltres també, sense rodar bé tot i així ha sigut la jornada més ràpida fent el Drac de les darreres jornades. Equipats d'estiu, Castelli pel què fa a mallot i culot, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques les protagonistes d'avui, mirant de reservar les Giro Privateer una mica, prou castigades al darrer europeu de Finale, i de les anteriors edicions, de fet porten com a poc cinc cites de 24 hores, i d'aquestes tres caminant, caminant, i caminant, guants els Hirzl, avui com les Dragon també blancs, aquest guants són ara els únics que portem, com sona, com sona, han aparcat tots els altres, Giro, Mavic, Peal Izumi, tots guardats, únicament surten els Hirzl.

A 22°C a tres quarts de sis del matí a la riera de Llavaneres, mateixa temperatura una hora després, quina lluna aquesta matinada, omg, omg, omg. 

Les dues bikes van molt i molt bé, millor encara, el BB de l'Inbred per substituir, segurament el del cantó dels plats i prou, que és un Shimano XTR crec recordar que un 980, caldrà canviar els ferodes de la Spot Brand i revisar els de l'Inbred, també tensar cadenes.

Al cap hi tinc mentre rodava les diferents propostes de nous quadres, clar que yes!

Avui miraré d'anar a dormir més d'hora per mirar de rodar millor demà de matinada, de ser el Vol, de ser el Vol. Perquè avui tornant per Milans ha sigut exigent, la imatge és d'aquest tram, i per a mi és tan atractiva com ho ha sigut de difícil de coronar, segurament per una tema de fatiga de cap, més que de fatiga muscular, però la realitat és que des del Passeig dels Anglesos fins a SV s'ha fet llarg, i tant. 

Animats pel primer Vol de diumenge, va ser una bona entrada a les grans rutes, prudent pel desnivell, on ara caldrà els caps de setmana anar augmentant lleugerament les distàncies, i també aquest desnivell. Haurem de veure si som a on hem de ser per poder preparar la propera cita de MTB, encara dins d'aquest 2015. I si no, no passa res, saltarem directament al 2016, perquè com a prioritat crec NZ 2016, oh yeaaaaaah!

Però després dels darrers passos per decidir les properes bikes de cursa, de cursa i prou,  que ens hem animat a afegir una cita més, és a dir hem passat de cap cita de MTB pel que queda del 2015, a una, tampoc és extrem, la cita sí, el nombre de curses afegides no. 

MTB, MTB, MTB. 

Test d'inici

MTB, MTB, MTB.

Cada dia

Entre trams a on per la franja horaria estem mirant d'evitar, i de fet fins avui ho hem anat aconseguint, de passar una calor intensa, ens ha ajudat molt evitar els Vols de juny i juliol, i ara durant l'agost fer-los a les matinades.

Per què aquest any no estarem a dalt de la bike entre trams de Sol intens? no ho sé, però segur que hi té a veure que sota una calor intensa a dalt de la bike no hi tinc gens de bones sensacions d'uns anys cap a aquí, a temperatures de 30°C el pensament és, avui res de bike.

M'agrada la proposta de Vols de maig cap a aquí, cuidar aquest punt, vull dir les condicions per fer el Vol, ja ha sigut un punt que hem millorat aquests darrers mesos, passant a mode migdia aquest hivern-primavera, i deixant per ara a les fredes matinades. Aquest estiu depenent de la temperatura decidim com serà el Vol, i si aquestes han sigut molt altes la proposta de Vol ens ha indicat sense embuts que no era dia de Vol, i ara passades les setmanes les sensacions van agafades de l'aplicació d'aquesta tendència tan prudent, i que no poden ser d'altres que les millors sensacions.

Arriscada aquesta decisió d'invertir la intensitat de la constància dels Vols, vull dir, sortir sempre dia sí dia també durant la tardor, hivern i primavera, i aturar aquesta continuitat a l'estiu, apostant per un estat físic sense entrar dins de l'exigència rodant sota la calor extrema, decidint fer-ho així perdem quantitat, de quílòmetres vull dir acumulats, però també aconseguim qualitat, d'aquests mateixos vull dir, és a dir augmentem la qualitat de les distàncies fetes. Estic conveçut que aquest canvi serà el portador dels millors resultats a dalt de la bike, com ho seria aconseguir rodar més a dalt de la bike, i amb millors sensacions mentre ho fem. Va funcionar molt bé aturar els Vols de matinada a l'hivern i pasar-los a l'hora de dinar, és cert que el canvi d'aquest estiu ha sigut no un canvi de tram de la franja horaria dels Vols, si no de deixar de sortir unes setmanes, com vuit, però és que crec que el què ara pot semblar un error, passades les setmanes, mesos, ens demostrarà que va ser una bona pensada. Decidir cuidar-nos, protegir-nos de forma extrema dels Vols sota aquesta calor extrema podria significar un bon salt de forma de cara a les properes cites de MTB, veurem, veurem. 

Un Vol un altre cop a 23°C a tres quarts tocats de sis de la matinada, mateixa temperatura que una hora després a la riera de Llavaneres, a on una frescor simpàtica ens ha acompanyat fins a prop de les vuit del matí, instant a on una calor humida ens ha proposat de posar fi a l'aventura, i de fet a aquesta hora ja érem a tocar del Mirador, ho confirma que hi entràvem mentre sonaven les vuit al campanar de SV. Amb eines, manxa, llums en marxa, Sigma-Cateye, quasi sense beure, sense menjar, sense incidències. 

Les dues bikes van molt bé, l'Inbred segueix amb el soroll del pedal, ara el dret, el greix hi posarà remei, crec, crec, la Spot Brand passarà a mode Belt Drive properament. 

Una baixada pel Tintores curt que denota un sauló cada cop més sec, que ja ho era molt els darrers dies, sí però que ara s'ha accentuat i molt. Dues marxades davanteres, una de cada Drac així ho deixen clar, oi que sí? 

De fet aquest és el clar límit al Tintorer curt, de no caure una pluja, encara que fos lleugera, de no ser aquesta cada cop anirem disminuint el ritme a aquest tram, perquè un terreny tan però tan sec no reprodueix cap escenari futur de 24 hores, i som del pensament del President, vull dir en aquestes condicions això no serveix per res. 

Fa uns anys que hem deixat de mirar de millorar aspectes a on no brillem, com baixar per zones molt tècniques per a nosaltres, o pujar pendents inhumanes impossibles a ritme dins de la zona vermella, primant aquest mateix principi, vull dir que no ens ha servit de res, fora de ser propers baixant a caigudes amb conseqüències, fet que reafirma encara més el principi presidencial, i a dolors musculars passades les hores després de rodar a ritmes infernals a les pujades. 

Les bikes, les bikes, tornem a les dues bikes, dos Dracs que ahir van escoltar de lluny, que podria haver-hi novetats, ara després de la tarda d'ahir ja no dependrà de nosaltres, perquè la proposta perquè sigui ja l'hem fet, ara esperarem, i segons la resposta aquestes possibles novetats passaran a ser realitats tangibles. 

Podria estar bé agilitzar la gestió de fer venir unes bikes més pràctiques, més funcionals per a les properes cites de MTB, de ser definitiu l'arribada dels nous Dracs ja exposaré detalladament a on som. De no ser, aleshores com a molt un menció breu al blog en serà el resultat, la part visible del què ara és un nou projecte de bikes a casa.

Ahir rodàvem sols pel Passeig del Anglesos, també minuts abans pels Tintorers, finalment tornant per Milans, sense les Falgures Màgiques, recordo com si fos ara cada instant viscut entre, mentre i després dels Vols, tornaran les Falgueres amb l'arribada de la fredor, i amb elles tornarà l'oblit puntual, OMG.

Quan rodes entre seqüències de certa continuitat, després de cada Vol, passades les hores la sensació és magnífica, avui, aquesta matinada no hem tingut aventura de bike, un sopar ahir entre converses de bikes que finalment va fer caure la persiana a les tres tocades d'avui, i per tant l'inici d'avui no podia ser dues hores tocades després, sí quatre, però ja no entre Vols. 

Recordo el mar ahir, tranquil com nosaltres avui, no dic com ahir perquè la jornada d'ahir, per tot va ser calmada, no diré que no però també va ser memorable.

MTB, MTB, MTB.

Entre flors

No ens hi diferenciem, crec, crec, si més no la imatge així ho manifesta.

A 23°C a les sis del matí, idèntica temperatura a trenc d'alba, avui he decidit, de poder triar una temperatura idela per a mi per rodar, la d'avui, la d'ahir, la d'avui, i tant que sí, i tant que sí, fins i tot 22°C estaria bé, però sempre, però sempre. 

Les dues bikes de 10/10, el sauló sec, molt sec, fa que les nostres baixades pel Tintorer Llarg siguin això més llargues,  més lentes. He de repassar els pedals de l'Inbred, un altre cop, un altre cop, fan soroll, fan soroll. Amb eines, manxa, llums, en marxa els dos, Sigma i Cateye posterior, el Powerled de la Longboard va amb l'indicador verd senyalitzant la necessitat de la propera càrrega. 

Que bona la sensació a la matinada, ara, perquè a la tardor, a l'hivern, a la primavera, de poder seran els Vols al migdia, no a trenc d'alba. 

Ara esperant, mentre esperem a dinar, tindrem a la tarda, no, no, tindrem a la resta del dia un Festival de MTB. Al primer acte, tema compra bikes noves pel Mirador, he dit bikes, no bike, al vespre un sopar memorable també de MTB marcarà la fi de la jornada, que donarà pas a un cap de setmana incògnita, serà de bike?

MTB, MTB, MTB. 

Aquesta matinada el Vol ha marcat, com ahir, el to de la resta de la jornada. 

Brothers Trail

No pel trail, sí per la companyia, oh yeaaaaaaaaah!

Perquè cada dia que sortim ho fem poques vegades en la companyia de l'ASR, dilluns va ser un d'aquests excepcionals dies.

Des d'aquest mateix dia tinc dolors musculars, he de pensar per una calor humida extrema des de primera hora del matí, sense ser el trenc d'alba.

Equipat de Ferrari :-) dins d'una aventura diferent, una jornada de bike memorable, breu però memorable, no necessàriament per la ruta, oi que no?

Incidències, l'Ikon EXO 3C TR 2.2 26" ha desllandat per una palanca lateral entre arrels a un baixador innecessari, certament, certament. Coincidències, màgiques, al Mirador, entre Dracs, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb eines, ho sense manxa útil que tingués prou caudal per fer pujar l'Ikon desllandat, per sort el germà gran portava la super manxa, sense veure el mar aquest cop, a 23°C a quarts de vuit del matí a la riera de Llavaneres.

MTB, MTB, MTB.

Vaig a preparar la crònica del Vol d'avui. 

Grans moments

Per la vista, no per beure. Mirem molt, i en tastem molt poques. 

MTB, MTB, MTB.

La imatge té molt sentit a casa, oh yeaaaaah!