Quan vas ben equipat, quan la bike va tan bé, quan el dia brilla amb aquesta intensitat, fins i tot quan el vent mostra tímidament la seva força, ser a dalt de la bike rodant durant els primers vint quilòmetres entre corriols de tres pams i camins solitaris les ganes de seguir pedalant són tan intenses que cal decidir fer camí cap a casa per donar pas a l'opirtunitat d'un proper Vol passades les hores. Una mica com no voler consumir tots els bons moments i permetre així de seguir-ne gaudint als propers Vols, com si fer-ho així garantís la continuitat de poder repetir instants tan valorats pel genet i el seu Drac.
Fer-ho, tornar directament de Caldetes passant per Milans fins a casa no va comportar de repetir aventura passades les hores, ahir un dia gris pel què fa el temps, i una jornada del dia a dia diferent, per molt interessant, va deixar per a una millor ocasió el Vol del migdia. No m'agrada que passi això, però una conversa que supera el mot interessant,
fins i tot podria dir un canvi d'impresions eclipsador, va ser això porta de sortida del Vol, i porta d'entrada de reflexió.
Equipat idèntic que el Vol anterior, únicament amb un canvi de color del mallot Alp-X Wibdstopper ara blanc i negre, rodant quasi tota l'estona amb guants Alp-X de canell curt, els llargs únicament durant el primer quart d'hora de baixada fins la riera de Caldetes.
En aquesta ocasió sense el llums per mirar de no fatigar la brida de fixació del llum al manillar, d'aquest que tants problemes m'ha donat, i també de fer el mateix amb el mecanisme de fixació de la bateria XL a la potència, el pes de la bateria XL trenca el mecanisme de fixació, per tant mentre rodi als migdies miraré de rodar sense ells, i de ser una propera aventura de 24 hores SOLO el mecanisme de fixació de la bateria XL a la potència serà nou cada vegada. Té un cost d'uns cinc euros i de fallar implica d'una aturada en el millor dels casos, en el pitjor implica la pèrdua de la bateria, a on de nit és immediat adonar-se que passa però de dia podria no tenir remei de donar-se el cas.
L'Inbred no em cansaré de dir-ho va molt bé, el conjunt tal com el proposo ara per sortir es mostra eficient, just a la fusta per donar les seves prestacions al límit, siguen aquestes vers a les bikes més actuals, prestacions certament molt limitades, HT, rígida, Single Speed, sí limita molt les prestacions l'Inbred vers la meva Superlight, doble i de 3x9. Recordo molt bé els Vols amb la Santa Cruz, i tant, també amb l'ASR, i tant, el fet tot i tenir-ho present és que veig l'Inbred i penso, OMG.
Ahir vaig baixar una mica la pressió dels Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR, veurem si ha sigut una bona pensada. Sense incidències, ni coincidències, ni menjar, ni beure tot i portant el bidó de 500 ml CK, amb eines, bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb un mar mogudet.
Les Falgueres Màgiques manen, les pensades també, OMG.
MTB, MTB, MTB.
Dos dies sense Vol, dijous i divendres, demà podria ser que fes sortida, veurem, veurem. De ser serà breu, crec per un Festival que començarà demà a la tarda i finalitzarà diumenge, una aventura en aquesta ocasió sense bike, com sona, com sona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada