Quan tot camina

L'arribada de la jaqueta Fusion de la casa Gore Bike Wear  un sender interessant, una inversió per a una jaqueta tan específica com aquesta no ha sigut tasca fàcil, les dues Paclite de casa, són una severa advertència que,  són necessàries, són imprescindibles, sí, però no funcionals sempre, i amb aquests imports, 200 euros cada Paclite mínim, costa de fer aquest pas. I ja no et dic després de les tres Briko next to skin de 200 euros cada una que no van anar bé.

Però en clau del nord més llunyà, no hi ha altre camí que passar per una Fusion GT, o una AS, les dues senzillament increïbles per a mi, que penso en clau Kilfinane, i segur que un cop ho vaig exposant mes darrera mes, costa tot i així d'entendre la maxificiencia que un single speed li dóna  aquests aspecte, no és important, sí que som a un espai,  a un temps a on jo puc decidir compartir aquesta informació que jo penso que és interessant de compartir i d'altres bikers poden pensar, m'adormo en llegir aquesta aportació, les dues sensacions són sensacionals, compartir és bo, dormir també, la clau passa perquè el que s'adorm, descansi bé, i que jo mentre exposo aquestes inquietuds al Blog tingui les millors sensacions.

SSEC2013.

Com ahir amb la SSEC2013, a on des de fa mesos aquesta aventura és tema important a casa, i amb les pre-inscripcions obertes i limitades per temps i nombre de pre-inscrits caminant a un ritme frenètic,  tot agafa un to de single speed al país de les 100 maravelles, no dic 1000 per no gastar.

Però molts fronts pel 2013 fan camí a casa,  agafats tots però tots de la mà, Kilfinane-Ballyhoura, SSEC2013, 100 Km. Camins de les Guilleries 2013, Tramunbike 2013, Fort William, Scodland, The 2013 WEMBO World Solo 24 Hours Mountain Bike Champinships, Travessa dels Pirineus 2013, deu anys després de les primeres, aquests cop en single speed, són fites totes que no podrien ser si la dinàmica de casa no fos la que és, en cap cas. I ho és perquè a les cruïlles a on no s'hi donava res per a nosaltres no ens hi hem quedat a fer res, després d'esperar i esperar que no fossin confusions nostres, però com bé deia l'àvia, qui espera desespera, ja fa anys que no espero jo. 

Després de decidir-me per fer el pas de fer venir la Fusion cap a casa, Kilfinane, Moab 24 Hours, van agafar més forma de la que ja tenen, més forma encara, pel fet que les nits tindran al Moab el seu més sonor sentit, com ho van ser les primeres 24 Ore de Finale del 2009 al 2003/04 quan les cadires 24 Ore van venir cap a casa, cinc anys abans de ser, com també consolido l'estada de setmanes a Ballyhoura rodant matí i tarda amb bons esmorzars i dinars, amb el monitor ara sí ara també, equipats 100% com els irlandesos.

Una Fusion, fusiona dues cruïlles sensacionals, la fusió de dos mons dóna una explosió de dimensions imprevisibles, imprevisibles, és el què serà això. No aturades, no inconvenients sigui quin segui l'escenari, més lents que sempre, sí, i?

Paclite.

Les què tenim a casa.

Terron.

Els que ja han arribat hores després d'aquesta intervenció.

Alp.

Un pantaló que ha de ser un dels de casa.

Fusion. 

I el que quan Kilfinane sigui ell també serà.

I no som poc més lluny del començament de tot plegat, i tant que sí, perquè hi ha noves decisions a prendre sempre entre tantes bones propostes, no he esmentat Moab, 24 Hours of Moab que també han de ser, i tant que sí, i entre totes elles, la d'ahir a la nit de fer venir la Fusion, de que el color sigui el blanc i negre, dos colors que van com van els cavallers de la llum, i les Fades de la nit, el blanc i el negre, mtb, mtb, mtb.

Però nosaltres, jo al 2001 ja somiava en poder participar a unes 24 hores de resistència, no va ser el TT Illa de Man al seu dia, sí des de fa anys les curses de MTB per a mi de la mateixa talla, i tant que sí, ser a dins d'una cursa d'aquesta talla i nivell, és.

Venen els dos casc Terron cap a casa, aquests aniran agafats quan ho decideixi, agafats de la mà del Giro des de Bici Oci, ve la Fusion Cross AS que va agafada de la mà de la Paclite de la Betty, que ja fa uns 5 anys que és a casa, de l'època que érem entre, i que a l'hora aquesta última ha d'anar agafada de la mà de les botes d'hivern que no tenim, i que sí té la Fusion, com ho són les Lake MX140, botes que haurem de decidir, i tant que sí, i tant que sí. Ens mancarà decidir un aspecte molt cool. 

Podem dir, però uns pantalons, uns pantalons són això uns pantalons, aleshores millor seguir llegint als propers mesos i si després d'aquests seguim pensant, seguiu, que són únicament uns pantalons, ja tindreu clara una cosa més, que ja està més que bé.
Benvinguts a un petit, molt petit territori de creadors, mtb, mtb, mtb.