Sí, ja ho sé, la realitat avui és molt diferent d'aquesta necessitat, millor dit el sentiment no coincideix amb la realitat d'avui.
Cal sempre mirar de ser conseqüents, i ser respectusosos sempre amb la legalitat vigent, és el què ha de ser, i seguint aquest precepte, el concepte del què cal fer és clar, el què sí que podem fer és reivindicar, i això intentarem a partir de la SSEC 2012.
Per aquesta fita estem treballant estretament amb BO, amb en Mateu i amb un magnífic col.laborador seu que fa que els nostres pensaments passin a ser realitats tangibles.
Rebre ahir aquesta proposta evolucionada de la primera, és un tresor, millor que això perquè aquest, el nostre no es pot valorar.
Aquests factors i un Narcís en el seu punt més apassionat del MTB, fa que aquests dies pel què fa referència a la SSEC 2012 siguin dies de molt de goig, de moltes i moltes sensacions.
Certament que aquesta etapa, aquest temps, el de l'arribada de l'Oriol a l'esfera BO, ha significat l'arribada de les proves més intenses que no recordava en temps, certament aquest sender és una magnifica plataforma per poder gaudir d'aquesta passió que compartim, la del MTB pel MTB.
No diré nervis, no, però ara minuts després de parlar amb en Mateu del tema de seguir definint els equipaments que us exposo a dalt, perquè segurament hi afegirem algun pilar de concepte més, i tant que sí.
Portem dos projectes entre mans, el primer aquest, i el segon que ja és una realitat, que forma part d'una maduresa integradora entre un sentir comú, mtb, mtb, mtb.
D'aquest segon en posaré també una crònica detallada.
MTB, MTB, MTB.
Mateu, una feina molt ben feta, poder portar a la realitat el somni de dos bikers, és una dimensió nova per a mi des de l'època d'en Moles a Sant Celoni, quan amb deu anys jo estava construint el meu primer somni, la meva bicicleta de carretera, tenia un model a seguir, el meu germà, amb la seva bicicleta.
Ara passats els anys el model, un model basat sempre pel que fa referència als encerts en la manera de fer del pare al cel sigui, com ho és el de sumar, sumar i sumar.
Som a on som, portant a terme un nou tram, que va començar al 2004, i que avui, aquests dies fa un pas més, mtb, mtb, mtb.
Un tram molt parlat amb el pare en pau descansi, que a casa s'ha parlat sobre com mostrar al món més proper d'on som, qui som, què ens uneix, i sempre mirant com poder contribuir a aquest projecte des de tots els nivells del nostre dia a dia, des del despatx, o amb les bikes, a on el Mediterrani és un pilar de la nostra estructura de vida, del nostre dia a dia.
I en certa manera tot va a parar al mateix lloc, crec. Pel fet que en aquest entorn del Mediterrani, nosaltres en som part, en formem part activa, el nostre petit espai The Great Escape MTB també, el despatx, més encara, i en primer terme el lloc d'on som, a on vivim, a on als darrers mils anys ben tocat hem fet camí. Com no ens hem de sentir amb una solidesa fora d'escala, que no sobrevalorada, no, no és això, cap imposició en neix d'aquesta exposició, si una reivindicació.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada