Un primer pas pel cas antic de casa, després una escalada passant pel Castell de l'Oliver, després directes a conquerir part del Montalt, com a Cuba, fins a on i a partir del dia que ens diuen.
MTB, MTB, MTB.
Les sensacions, per la sortida rodadora d'ahir, les cames escalaven de valent, i tant que sí.
I mira que la nit no va ser una bona nit, en cap cas, i per tant el descans no va ser el millor, els pares/sogres en falta ens indiquen que no hi són, i les nits no en són exemptes d'aquesta sensació de vuit extrem.
Cap al mig dia el inici dels vols de Drac ha estat una realitat.
Aquesta escalada ha tingut un primer tram sensacional, per després passar a una escalada encara més exigent i tant que sí, un tercer tram més tècnic que no més estret, si més exigent tècnicament, un pas costerut de pista matadora, una entrada a un sender de somni corrioler que dóna pas a una arribada a la porta d'accés barrat del Montalt.
Una anada fins al punt més conflictiu per una tornada divertida entre corriols, corriols i més corriols, un tram d'assaig impossible de fer, i assolit avui, tres cops, deu no.
Seguidament enfilem fins al dipòsit i d'aquí una mitja hora de baixada entre senders no divertirts no, si no molt i molt divertits, per després d'aquí un petit tram d'enllaç de cinquanta metres de carretera, perquè volem, vía els Tres Turons, amb l'olor a cuina que ja us he esmentat, enfilar cap a Coll de Pollastre.
Una escalada dura de veritat de deu minuts, per entrar a uns senders "ISA", és a dir, "lasorramacansa" i entre tobogans de tendència primer escaladora, després baixadora, seguits d'un tram voluntari de carretera fins a Coll de Pollastre, i directes a Jalpí, ara sí, ara també, dues voltes diferents a Jalpí i directes a menjar a Can Rovira.
Truita francesa, pa amb tomàquet, cervesa, mitja concretament, un cafè llarg i seguidament una hora ben tocada de rodar i rodar fins al Passeig dels Anglesos, per deixar-lo enrere i anar tornant des de la riera de Llavaneres cap a casa.
Dia perfecte de bike, dels millors.
Si tripliquem a una mateixa jornada el fet avui, sense el tram rodador de després de dinar, si no toquem la carretera fins a Coll de Pollastre, i quan som a Jalpí passem les dues 29er. a tots i cada un dels corriols, fent després de dinar una tornada pel mateix Jalpí passant per segona vegada a les dues 29er. i directes anar al punt més alt dels senders per Coll de Pollastre, aleshores ja estarem a punt per la SSEC 2012.
MTB, MTB, MTB.
Equipats de tardor, pel fred del dia abans, per la pluja del dia abans.
Menjar l'esmentat, aigua un glop després d'impactar de manera contundent al cap amb una branca-tronc, quin cop, quin cop.
Eines les de sempre, incidències, com ahir, uns frens que canten, fins que els he silenciat.
Coincidències cap.
Jornada a on hem recuperat, millor dit he recuperat, la Betty hi és en camí, però hi és a tocar, part de les millors sensacions a dalt de la bike, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada